Ingredients per sis pastissets:
3 fulls de pasta filo (1 més, per fer unes tapetes)
2 patates mitjanes
4 ous
25 grams de mantega fosa
0li d’oliva
Preparació:
1. Preescalfar el forn a 160 graus, de dalt i de baix.
2. Pelar les patates i tallar-les a daus petits.
3. Fregir-les i quan estiguin daurades barrejar-les amb l’ou batut i salat i reservar la barreja.
4. Posar un full de pasta filo a sobre el marbre, pintar-lo amb la mantega i posar-hi a sobre el segon full, pintar-lo també i posar-hi el tercer. Talleu els fulls enganxats en sis quadrats. Amb la quarta fulla feu sis tapetes rodones.
5. Ràpidament poseu-los dins del motlle de silicona (si son d’aquests, no cal greixar-los) de manera que les quatre puntes del quadrat us quedin per fora del motlle i les parets del motlle ben cobertes de pasta.
6. Omplir amb la barreja reservada, tapar amb les rodones de pasta filo i tancar els pastissets amb les quatre puntes del quadrat (podeu posar-hi una mica de mantega fosa per ajudar a tancar).
7. Enforneu-les fins que les estiguin daurades i ja està: desemmotllar i servir.
MARE MEVA…quines receptes més bones, aixó no te desperdici.
Felicitats parella per aquesta creativitat!!
Quines receptes més genials, precissament tinc pasta fil·lo al congelador, em va sobrar de quan vaig fer l’orada a la merenga de sal. Aquestes me les apunto
Gàcies parella
Ester
Sou uns artistes! Ara recordo una recepta amb pasta filo que em va ensenyar una coneguda xipriota… La penjaré un dia d’aquests.
renoi, quin sopar més complert amb unes sobres de pasta filo. jo no l’he treballat mai, però m’heu fet venir ganes de provar-ho.
seguiu penjant cosetes tan bones que em feu passar més lleugers aquests dies a l’hospital. gràcies!
Ostres!!Us han quedat genial aquests bocins i això de les sobres perquè ens ho dieu al títol que sino…
M’ha encantat el reportatge de la classe de la Mireia!
Un abraçada
No sé pas quina de les tres receptes m’agrada més…
M’he quedat ben parada amb la idea de posar el gelat i la xocolata congelats directament al forn, a dins del paquet de pasta filo. M’imagino que deu quedar cruixent per fora i desfet per dins… això ho haig de provar!
Hola wpos,
a mí em va passar el mateix, vaig estar uns dies menjan pasta filo per dinar, sopar i casi esmorzar… i quan ja em sortia per les orelles vaig saber que es podia congelar.
Per la pròxima vegada que en compri m’apunto aquestes receptes, que tenen una pinta!!!
Hola a tothom!
Dolorss, la creativitat ens ve de tu! Tu cada dia publiques un munt de coses bones i esplendidament creades. Petons guapa!
Ester! Doncs si fas alguna d’aquestes receptes ja ens explicaras com t’ha anat, segur que et surten uns creacions fantàstiques. Una abraçada, bonica!
Sara Maria! Que bé, quines ganes de fer una recepta provinent de Xipre! Umm, ara passarem per les Delicies del Rebost per veure si l’has penjada! Petonets, baby!
Manel, com estàs? ja ets a casa? Ens pensàvem que series a Castellterçol (ho diem per les receptes que vam veure ahir al teu bloc)! Doncs, quan puguis anima’t i cuina amb pasta filo, si sou llaminers a casa et recomanem que elaboris els baklaves… son tan bons! Cuida’t!
Pulgueta! Hola bonica! ja vaig ensenyar a la meva mare el pastís de maduixes que vas fer, la dona ha quedat totalment al·lucinada, t’envio l’enorabona de part seva! Gràcies per venir-nos a veure a la cuina vermella. Mil petons, guapa!
Gemma, dolça! Pel que fal al paquet de gelat i xocolata, s’ha d’anar en compte de tancar-lo bé, perquè si no es poden desfer (vam fer un merder impessionant al forn…), tot i així, els paquetets sí que queden cruixents (més de dalt que del cul…), les diferents textures i les temperatures queden impressionants: primer un crec-crec calent, la textura del gelat desfet encara tebi i tercer la xocolata que tot i desfeta queda més espessa i tebia..), en fi una passada! Petons!
Xaro, despres de menjar tanta pasta filo a la Txell li estan a punt de canviar el nom per dir-li: FILOmena!!! Una gran abraçada!
Ja us ho vaig dir fa uns dies…CRACS!!!! Justament avui he fet una referència en el meu bloc sobre la vostra aventura per aconseguir la pasta filo.
Quina pinta!!!!
Uauuuuuuuuu!!!…Doncs jo em quedo amb les Coquetes fines de parmesà amb albergínia i tomàquet confitat…nyam nyam!!!…Llàstima que suposo s’ha de fer al moment pq no quedin remullades, no?
Petunets,
Eva (Terrassa)
Pd. Un galifante per encertar la capital d’etiopia!!
Madre mía que cosas más ricas. Y yo con la pasta filo aburrida de esperar a var que hago con ella.
¡¡¡¡¡¡Gracias por tus ideas!!!!!!
És la primera vegada que visito el vostre bloc i és fantàstic. Les receptes, fotos i atrezzo són de luxe. Em faré fixa a aquesta cuina.
A veure si algun dia puc apuntar-me a les classes de la Mireia i ens coneixem tots. Petons als dos.
canela
Hola a tothom!
Ruben! Quin riure amb la teva aventura dels nabius… si és que els de comarques sempre serem de comarques (i amb orgull, eh!). Per cert, és una canya que ens visitis. Ara mateix vaig a fer un enllaç del teu bloc i també del de la Xaro! Petonets!
Eva!! gràcies pel gallifante (ostres m’has portat a la infantesa amb aquesta paraula… a mi m’agradava moltíssim, i els gallifantes eren tan monos!!).
Per cert, jo també em quedo amb el d’albergínia… va ser tan bo el contrast de sabors!
Per cert: Eva, karemos un blog tuyo!!!
Rosa, guapíssima! nos vas a decir que a ti no se te ocurren ideas!! madre mia si haces unos platos exquisitos. Muchos besos!
Canela, hola i benvinguda, és un honor que t’agradi el bloc, a nosaltres el teu ens sembla fantàstic. Sapigues que nosaltres et visitem des de fa temps!!!
A veure si és veritat i pots venir a les classes de la Mireia. Un petonàs.
Impressionant!!! realment impressionant!!! i les fotos precioses!!! realment m’encanta el vostre blog!!! jo també vaig descobrir fa poc la pasta filo i és fantàstica!!!! m’apunto les receptes i prometo provar-les aviat!!! felicitats!!!
realment magnific com us adapteu al medi…. sou uns genis.
Hola noiets!! Volia agraïr-vos una antiga recepta, la coca Anne, facilísima i sobretot bonissima…a veure si m’animo amb una altra.
Una forta abraçada per demà.
Petons
Eva
Martunis!! Hola guapa! Visca la pasta filo i visca a tota la gent que és feliç i fa feliç als altres!!! Tu sí que tens un blog xulo! Mil petons!
Rosa Isabel, ja saps el que diuen: Adaptar-se o morir!!! nosaltres com que ho volem aprofitar tot no ens queda altre remei que ser creatius! Petons!
Eva, carinyet!!! Ens ha fet molta alegria que ens escriguis! Gràcies per aguantar-nos cada dia, per patir amb nosaltres i per ser feliç amb nosaltres. Et desitgem tota la sort del món i ja ho saps si mai necessites els nostres amulets només cal que ens els demanis!! Mil petons, guapa!
No sabria que dir després d’aquestes receptes. Quina pinta, i això que he dinat, però….
Veig que tothom coneix la pasta filo, em podeu explicar que és i on es compra? M’ha semblat pasta de full, és així?
Eva
Hola Eva! nosaltres som de comarques i per trobar-la varem haver de baixar al Corte Ingles… La pasta filo, son com una mena de làmines de pasta molt fina i cruixent que serveix tant pel dolç com pel salat!
Petons!
Hola!! Esteu imparables!! Són unes idees boníssimes, m’agrada especialmente la tartaleta amb albergínia. Felicitats!
Anna, hola turista! Aquestes tartaletes estaven de fàbula! petons!