divendres, 21 març 2008

Dakos, sabor de Creta

El setembre de l’any passat vam tenir el privilegi de viatjar a un dels paradisos del Mediterrani: l’illa de Creta. Després de passar dos meravellosos dies a Atenes ens embarcàrem en un vaixell que ens duria fins al bressol de Zeus.

La menja que hem triat és el Dakos, tot i que l’elecció ha estat difícil per la gran quantitat de deliciosos plats i productes (el iogurt, la mel, el vi, la cervesa, la pastisseria…) que fruirem durant aquells dies.

Hem decidit triar-lo per les connexions que te amb el nostrat pa amb tomàquet. El pa és un element sagrat i no pot llençar-se. Quan s’asseca és pot tornar a elevar a la santedat amb el daurat de l’oli d’oliva i el carmesí del tomàquet. La particularitat del d’aquelles contrades del Mare Nostrum és l’orenga i el formatge.

Per omplir-vos de gustos i aromes de Creta necessiteu quatre coses que podeu aconseguir en qualsevol supermercat ben assortit.

Dakos

Ingredients,

Panets torrats (de fet els panets suecs Krispolls integrals s’assemblen força als que vam menjar a Creta).
Tomàquet madur ratllat.
Formatge Feta esmicolat (el que es fa servir és un d’autòcton cretenc de llet de cabra anomenat Mitzithra. No us preocupeu, el Feta s’hi assembla molt).
Oli d’oliva verge de qualitat.
Orenga
Sal

Preparació,

Sucar el panet amb un molt generós raig d’oli.
Al damunt, posar-hi una capa de tomàquet ratllat i un polsim de sal.
A sobre, esmicolar amb els dits una mica de Feta.
Empolvorar amb orenga.

Garantim una plaent salivació i satisfacció anímica. Imagineu llavors que esteu asseguts a l’ombra a una taverna davant la platja de Falassarna, amb la pell torrada pel sol i, entre mos i mos de dakos, us refrigereu amb una Mythos gelada.

Nosaltres ens varem enamorar de Creta, de la seva gent, de la seva gastronomia i del seu tarannà. Un trosset de Zorba i ho entendreu tot. Després de molts mesos de feina tot queda fet una ruïna. Els protagonistes, però, s’asseuen a menjar i beure al costat dels seus somnis esmicolats…

Yasàs amics!

PS. Si voleu fruïr dels productes d’aquesta terra passeu-vos per una parada que hi ha al mercat de la Boqueria anomenada Symposion, deixeu-vos recomanar. La trobareu just a l’entrada des del pàrquing de la plaça de la Gardunya.

17 comments to Dakos, sabor de Creta

  • Gemma

    Quina casualitat! No us ho creureu, però a la Vall d’Aran hem estat fent plans per les vacances d’aquest estiu i Creta està al principi de la llista… Només ens fa por la calor… En vau passar gaire?
    Busquem destins on poguem combinar el turisme amb la natura i Creta té bastants números!
    Ja veig que hauré de fer una parada a la boqueria per començar a ambientar-me!
    Ens veiem divendres, eh? I ara tenim un nou tema de conversa :)

  • glòria

    Vaig estar poques hores a Creta, les suficients per visitar el que queda del palau del rei Minos i per prendre un café en una plaça molt freqüentada pels nadius.
    Recordo una vegetació abundant i d’ombres generoses que es deuen agrair a l’estiu.

  • Anonymous

    Ei parella!!!…Quina activitat al bloc…com es nota que som de vacances!!!…jejeje!!!…M’ha encantat el menú del sopar de la Marta i el Marc…quina pinta que feia tot…I quina enveja que em feu amb el vostre hort…aisss…jo vaig intentar fer un “hort urbà” al balcó de casa…però les tomaqueres es van resisitir…només va sortir un petit tomaquet que no ens vam atrevir a probar!!!…jejeje!!!
    Petunets i ens veiem divendres!!
    Eva (terrassa)

  • La cuina vermella

    Hola noies!!!
    Tenim moltes ganes de coneixer-vos personalment i divendres serà el gran dia.
    Gemma, Creta és fantàstica i la calor depèn del mes. Al mig setembre ens va fer una temperatura fabulosa, però creiem que a l’agost suen les pedres, tot i així, sempre està el mar per posar-se en remull. De tota manera vist la teva afició per la vida activa (trekking, escalada,etc) Creta t’agradarà molt. Nosaltres no ens va donar temps d’anar a les Gorges de Samaria però sembla ser que és un espai natural espectacular, desprès d’una caminda de sis hores el camí desenboca al mar: al·lucinant!

    Glòria, gran tema els cafès cretencs i els de Grècia en general, nosaltres ens vam enganxar al frappé (medium sugar, without milk). Vindràs divendres?

    Eva! entenem perfectament que no volguessis fer un “tomacídi”, ja ho diu l’anunci: pezqueñines, no gracias, debes dejarlos crecer! Nosaltres hem començat enguany amb l’hort, ja t’explicarem els resultats de l’invent, de moment pinta bé! Hem llegit al bloc de la Gemma que ja t’estàs preparant per la mona: volem fotos el divendres.

    Petons a les tres!

  • Glòria i Josep

    Fa uns anys nosaltres també vam passar uns dies a Creta. Vam llogar un cotxe i no vam parar. Va ser un viatge cultural magnific (nosaltres som uns fanàtics de les pedres)i vàrem menjar de conya en petits restaurants en ports de pescadors com ara Rethymno o Agios Nikolaos. Un viatge variadíssim i inoblidable.

  • La cuina vermella

    Estimada parella del cafè de nit, nosaltres també som uns amants de les pedres, de fet haguéssiu hagut de veure els nostres plors emocionats un cop arribats al Partenó (vam fer dos dies a Atenes i set a Creta). Ratifiquem el que dieu: Un viatge variadíssim i inoblidable.
    Salut amics!

  • enric

    Doncs, parlant de Creta i, inevitablement, d’en Zorbàs, ara toca el comentari d’un cofoi sedentari (jo, està clar) ;) i em permeto, des de la cadira on sec còmodament, fer-vos una recomanació, i que no és una altra que la de la novel·la “Alexis Zorbàs”, del cretenc Nikos Kazantzakis, magníficament traduïda al català pel gran hel·lenista Jaume Berenguer i Amenós.

    Tot i tractar-se d’un text escrit en neogrec, Berenguer Amenós, a qui tant havia agradat aquella novel·la que va descobrir en l’únic viatge a Grècia que va fer durant tota la seva vida, va posar els cinc sentits en la complicada tasca de traslladar al català una obra on els dos protagonistes utilitzen un llenguatge diametralment oposat: el llenguatge viu del carrer, de Zorbàs, i el llenguatge profund i meditat del propi autor que n’és l’altre protagonista.

    Us deixo aquest enllaç per si en voleu fer un petit tast:

    http://www.pencatala.cat/ctdl/autors_traduits/nikos_kazantzakis/fragments/alexis_zorbas.php

    “Alexis Zorbàs” la va publicar la desapareguda editorial Vergara dins la seva col·lecció “L’Isard”, i ara la podeu trobar publicada per Edicions 62 dins la seva col·lecció “Les millors obres de la literatura universal” (MOLU).

  • La cuina vermella

    Bona nit Enric!

    Ja tenim llibre per Sant Jordi: l’Alexis Zorbàs. D’aquest autor només he llegit una traducció al castellà “Cristo de nuevo crucificado” que corria per casa del meu pare.

    Com diem la Txell i jo: “L’Enric te un nivelazo!!!”

    Al menys amb el Dakos podràs assaborir un trosset de Creta comodament assegut.

    Fins divendres amic!

    Kike i Txell

  • La cuina vermella

    Bona nit Enric!

    Ja tenim llibre per Sant Jordi: l’Alexis Zorbàs. D’aquest autor només he llegit una traducció al castellà “Cristo de nuevo crucificado” que corria per casa del meu pare.

    Com diem la Txell i jo: “L’Enric te un nivelazo!!!”

    Al menys amb el Dakos podràs assaborir un trosset de Creta comodament assegut.

    Fins divendres amic!

    Kike i Txell

  • Sara

    Jo també sóc una enamorada de grècia (bé, de les illes més que de la terra de secà, que no la conec tant).

    Mil gràcies per la recomanació de la botiga de la boqueria, i ja que estem, us recomano una pel.lícula fantàstica que us farà reviure el viatge (no passa a Creta, però si que hi surt l’Adriàtic, tant blau, tant transparent…). Es diu Mediterraneo (italiana), i és fantàstica!

  • La cuina vermella

    Sara! gràcies per la teva recomanació de la pel·licula. Si vas a la botiga de la boqueria disfrutaràs perquè està molt surtida i les botigueres són simpatiquíssimes (com tu)! El iogurth és espectacularment bo, demana que et deixin tastar la seva confitura de pètals de rosa… ja ens diràs!

  • Anna

    Ja sé què fer amb el feta que tinc a la nevera!

  • La cuina vermella

    Anna, sobretot sigues generosa amb l’oli, és important que al mossegar la torradeta t’esclati a la boca l’oli amb el formatge el tomàquet i l’orenga.

  • La cuina vermella

    Sara! gràcies per la teva recomanació de la pel·licula. Si vas a la botiga de la boqueria disfrutaràs perquè està molt surtida i les botigueres són simpatiquíssimes (com tu)! El iogurth és espectacularment bo, demana que et deixin tastar la seva confitura de pètals de rosa… ja ens diràs!

  • Joan

    Enviat des de Creta, on som de vacances: de fet el dakos s’ha de fer amb pa d’ordi, i ha de ser sec (del dia abans o mes: era la manera d’aprofitar quan apages no hi havia pa nou cada dia). El tomaquet pot ser ratllat, o tambe fregat com fem nosaltres.

Deixa un comentari

  

  

  

You can use these HTML tags

<a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>