Ara ja no és un secret que a La cuina vermella hi ha una doble mirada sobre els instants de felicitat que compartim amb els que s’acosten a aquesta finestra virtual. Evitant un diàleg previ, una interpreta la forma i l’altre, amb més o menys fortuna, l’univers conceptual.
Aquest gelat de pal, per ser una recepta entroncada en els records d’infantesa ha produït una situació inhabitual. Aquesta etapa vital grava uns signes a la memòria difícilment decodificables amb els recursos de la maduresa.
La imatge dels pals de gelat, fotografiats com un tresor, han obert un candau a la memòria. Enterrats sota una gran pedra, dins d’una caixa d’havans, vaig guardar els pals de cadascun dels gelats que em vaig menjar un juliol a Can Boix. Aquells instants de felicitat, tancats en una càpsula del temps, han tornat mentre assegut a l’escala de casa, llepant un gelat bicolor, seguim buscant-ne més.
Gelats de pal bicolors
Ingredients,
1 mango madur
250 g de cireres
2 iogurts naturals de bona qualitat
Sucre de vainilla*, al gust
Preparació,
Netejar i despinyolar les cireres, triturar-les amb un iogurt natural i sucre de vainilla. Un cop hàgim aconseguit una mescla ben fina, introduir-la dins dels motlles de gelat, només omplint una part i introduir al congelador, quan hagi passat una estona i comenci a glaçar la mescla, introduir el pal de gelat, procurant que sobresurti del motlle, tornar a posar el motlle al congelador. Mentrestant, pelar un mango i tallar-lo a trossos, triturar el mango amb el iogurt i el sucre de vainilla, quan la mescla sigui fina acabar d’omplir els motlles amb aquesta mescla. Deixar que congeli.
* Per fer sucre de vainilla només cal que poseu en un pot de vidre sucre amb unes beines de vainilla. Quan hàgiu d’utilitzar vainilla, un cop hàgiu tret les llavors, no llenceu les beines, aneu-les posant dins del pot de sucre i així aquest anirà agafant aroma.
Està tot molt bé, però el que m’ha colpit és el tresor palote.
Oh! quina classe de ment especial pot guardar en una càpsula de temps tots els pals de gelat d’un estiu? Quina classe de ment especial pot rescatar-los i gaudir-ne en companyia uns anys després?
La classe de ment especial que ens agrada, obviament.
Doncs la ment especial d’en Kike, Òscar, només ell pot fer un tresor dels pals de gelats. És taaaaant romàntic! Tu també tens una ment i un enginy especial, únic. T’estimem.
Qué bons que han d’estar
Queden bonics bonics.
Jo crec que si ma mare arriba a trobar un tresor així ens ho fa tirar a la basura jajaja.
Estimada tens raó, segur que totes les mares del món mundial, ens ho haguessin fet llençar a les escombraries. Una abraçada!
Attention to detail, es el lema de tu trabajo.
Un post bien detallado, elegante y tan delicioso.
Excelentes fotos ♥
oooh, como me gusta, Attention to detail. Muchas gracias por este piropo!
Qué bonitos vuestros polos a 2 capas, me han encantado. Por un momento me han recordado al colajet de Frigo, clásico dónde los haya jejejeje. Un saludo.
Carlos, que decir del mítico Colajet, que recuerdos tan felices de cuando niños! Gracias por hacernos pensar en esos instantes! Un beso.
Com sempre genials!!! Amb quin gust me’n prendria un ara!
Doncs són molt bons i moooolt saludables!!
Ou yeah nanus, OU YEAH!
Jo mai he fet gelats així, tenen molt bona pinta i més saludables impossible! Suposo que sortirà bé amb qualsevol fruita, no?
Em posaré a despinyolar cireres, si en trobo
Petons xulos!
Nosaltres ens vam quedar les últimes, de cireres! I sí, sortirà bé amb qualsevol fruita, nyam, nyam! Petons dolços, Martí!
Així, mirat per sobre surt gairebé a un gelat per dia …… Ondia!! com seria de fantastic aquell juliol a Can Boix! …. com aquests gelats de pal d’avui…. a qui ho li obren cap capsula infantil??
una abraçada
Per en Kike fer aquest post ha estat fer un remember al passat.
Quins bons records, i les seves anècdotes de Can Boix són fantàstiques. Molts petons i bones vacances, amic!
Un post preciós (com és habitual en vosaltres. De segur que aquests gelats us han fet tornar als instants de felicitat pura, sense additius, de la infantesa. Córrec a comprar-me els pals… i les cireres!
Besets
Hola Queti, gràcies per les teves paraules, tu sempre tan amable i carinyosa amb nosaltres! Potser cireres ja no en trobes, però ho pots fer amb la fruita que et vingui més de gust. Mil petons.
Llegint aquests gelats, m´ha vingut el record de la meva mare quan erem petites la meva germana i jo i ens feia de tots els sabors, ara els fa per a les meves filles, ja li comentarè aquesta recepta que us han quedat molt macos i tenen que estar molt bons.
Quina àvia més xula que tenen les teves filles! Ja imagino a tu i la teva germana, en una tarda d’estiu, menjant aquests gelats de pal de la mare! Petons, guapa.
Algú q se li acut guardar els pals dels polos ha de ser molt especial….amb una ment molt oberta al futur, pensant en q faries quan els trobessis….dubto q imaginessis q algun dia farieu aquests gelats tant i tant meravellosos…
Jo he intentat fer-ne per la meva filla, pero de moment només vol els d’aigua…m’emporto la recepta pel proper estiu, a veure si li han canviat els gustos…
Un petó,
Tens raó, segur que en Kike, mai hagués pensat, quan guardava els pals, que algun dia en faria un post. Moltes gràcies per ser aquí!
Molts petons guapa.
Uns polos fantàstics, nutritius i gustosos!, amb les meves filles encara no n’hem fet aquest any però altres estius els hem fet exactament així amb altres fruites: préssec, plàtan, iogurt sol, maduixes…només n’hi ha un que no ens va agradar gens, el de kiwi…Un record molt ben expresat el de la càpsula del temps…Una abraçada.
Tens raó, potser el de Kiwi no ha de quedar massa afortunat! com que ens en refiem molt del teu criteri no ho provarem pas!
Moltes gràcies per ser-hi. un petó enorme.
¡Qué buen equipo hacéis!. La combinación de fotos y palabras resulta pura poesía, y si le añadimos el placer de saborear uno de esos polos, el placer es completo.
Un besico.
Hola querida Lolah:
¡Como Batman y Robin somos!
Muchas gracias por tu cariñoso comentario.
MaredeDéusenyor!!! Quina bona pinta que fan!
Petons, parella!
Rita, bonica, quan vulguis un o dos a la teva disposició.
Petons dels teus amics!
fantastics , com sempre petonaçosss
Moltes gràcies Àngels!
Quina combinació més bona, aquesta dels gelats que heu fet!
Les colors i les fruites quadren gairebé a la perfecció!
Besades!
Són molt divertits alhora de menjar, i la combinació de fruites en aquest cas és encertada! Gràcies per el teu comentari Xavier!
oh! em sembla una combinació de sabors i colors fabulosa!
Ah! i la troballa dels pals, deuria ser apoteòsica!
Una delícia!
Imagina’t la troballa. En Kike explica, que quan eren petits fèien servir els pals de gelats com a moneda alhora de jugar, que xulo, oi? Moltes petons, guapa!
BRU-TAL com sempre!!!!Gran recepta, grans fotos i gran escrit.
En definitiva, que grans sou els vermells!
M’envanta el post, per cert els motlles del gelat, d’on els heu tret si es pot saber?
Hola Ester, els motlles els vam trobar al supermercat Esclat, tot i que a l’Ikea en pots trobar! Si vols, pots fer servir gots alts de xupito per fer els gelats, realment queden també molt i molt bé! Molts petons guapa.
¿En serio guardaste los palitos? jaja yo tuve una época así, guardaba muchas cositas.
El helado lindísimo y además sano, de fruta natural.
un abrazo
Gaby
Sí, Gaby, Kike cuando era pequeñajo los guardó. De hecho guardó todos los palos que comió ese verano!! Un beso guapa.
Mira que tampoc sóc un gran fan dels gelats, però entre aquesta descripció i les fotografies estic per aixecar-me i agafar-ne un!
Doncs estàs convidat Albert, si vols mentrestant treballes aquest agost en pots anar menjant!
Qui no tingui records de gelats de pal en la seva infantesa és que no l´ha disfrutat com calia
ara mateix tastava els vostres….quina passada els palets…petonets
Doncs vine i els mengem plegats, vols?
Naturales y buenísimos!!!! Y con esas fotos aunque no los probemos los disfrutamos igualmente.
Un besito
Muchas gracias Clemenvilla, un honor que te guste! Un besito.
Una proposta de tota la vida però actualitzada i amb un resultat original i espectacular. Vaja, com sempre.
Una abraçada
I a més a més és súper saludable! Moltes gràcies Josep!
Bona vesprada vermells
Mira que guardar els pals!
Quines idees teniu!
Que bons eixos pols que heu fet.
El roig de les cireres pintarà els llavis.
De xiqueta,quan els colorants deixaven aprofitàvem
per a pintar-nos els llavis.Que records…
Besets rogets.
Hola Mesilda! En Kike que té idees genials! I tant el roig de la cirera fa de pintallavis, és cert!! Jo també m’els pintava amb el gelat!! hahaha quants records!
Lo que no troveu y penseu vosatros.Els gelats estaran mes que bons.
Besets
Moltes gràcies María Dolores! Bon dilluns i bona setmana!
Enhorabona per aquesta entrada tan genial!! Segur que molta gent ha recuperat molts records d’infantesa oblidats!!
La recepta sembla boníssima!!
Moltes gràcies Alba, que bé que t’agradi! Un petó enorme.
Que preciosos!!! A can Boix? Can Boix d’on? Mmmmmm, conec un can Boix que segur que us encantaria…. Potser és el que comenteu. Intriga.
A can Boix de Peremola, Sílvia! Molts petons guapa.
Quan he vist la foto he pensat, mira els polos de vainilla i xocolata de Cal Picó del carrer de Llovera (valien un duro i si ens portavem bé algun divendres a la tarda ens el deixaven comprar), però no, la vainilla i la xocolata són records meus, del segle passat. Els vostres gelats de pal són una meravella de cirera i mango que caldrà tastar!!
PTNTS
Dolça
Mmm, quins records més xulos Dolça! Els propers que hem de fer han de ser com els de vainilla i xocolata, com els de Cal Picó! Molts petons.
Oooooohhhh!! Quina passada de gelats!! Fàcils i segur que deliciosos… Me’ls apunto per fer-los aviat, que amb aquesta calor no hi ha res millor! A més no deuen tenir moltes moltes calories… tant millor!
Sara, tens raó de calories poques i com que poses el sucre al gust… Moltes gràcies per comentar-nos. Un plaer.
aquests gelats de pal em recorden a quan en comprava al poble (de mon pare) quan era petita… jo i els frigopie erem amics intims… dilluns me’n torno cap al poble i si trobo mores, que n’hauria de trobar, fare aquestes delicies tant facils de menjar!
Estic intregada de saber quin és el poble del teu pare, en parles sempre amb tant de carinyo!!! quants records amb el frigopie, que bo que era… nyam!
Els gelats de pal que jo em menjava també representen instants de felicitat, tot i no ser tan acolorits con els vostres.
Quina delícia aquesta combinació de colors i gustos!
Que bonic rememorar instants feliços, Margarida! Gràcies per ser-ho i dir-nos-ho!
ahir a casa parlàvem dels gelats i van sortir els polos de pesseta!!! què bons! ara que, aquests vostres genials!!
petó
Doncs aquests són polos de cinquanta cèntims Teresa!!
ummm que bons, semblen els neus bessons un blanquet i l’ altre mes morenet… els hi fare sense falta la vostre proposta segur que els encantara.
Ai, els teus bessons que guapos son!! i segur que son bons com aquests polos! Un petó, guapa!
Vermells
jo es que sempre amb la boca oberta com entro a casa vostra, i aixi continuo com veig que passeu per la meva, gracias
petonets
Tanca la boca que entren mosques, Marta! hahaha, perdona la broma! Moltes gràcies per dir-nos-ho, un plaer que t’agradi. Molts petons, guapa.
Vermells
jo es que sempre em quedo amb la boca oberta com entro a casa vostra, i aixi continuo com veig que passeu per la meva, gracias
petonets
Lo interesante de desempolvar los recuerdos es que nos hacen recrear momentos pasados con la creatividad de la madurez.
Estos palitos aún se venden por aquí aunque no vi las cucharitas de madera. De hecho tengo unos cuantos en mi cajón!
Pero con 1ºC no se si helado de palito es lo ideal para la tarde..Tendrán que esperar en el cajón
Cariños
Oooh, Erika que gran frase: Lo interesante de desempolvar los recuerdos es que nos hacen recrear momentos pasados con la creatividad de la madurez.
Nos hacemos nuestra esta gran verdad. No sabes como te admiramos. Un beso, guapa.
y no desesperes, el verano siempre llega.
Que buenos… para este tiempo de tanto calor!! veo que no es difícil hacer helados.. yo que siempre he pensando que eran complicado. El color me ha gustado mucho la mezcla de los dos colores. Saludos
Montse, aquests gelats de pal son molt fàcils de fer, la textura és un tant rústica, però son molt bons i plens de vitamines.
Hola macos,
Vull enviar-te una foto
SI als gelats de pal, són la millor manera de tenir gelats sempre a casa
Nosaltres varem comprar els de ikea, i fem de fruita natural
petons
Hola Laura, et vaig enviar un correu amb l’adreça! A veure si ens ensenyes els teus polos de fruita natural! ^^
Holaaaaaaaa rojos:
cambio croquetas por polos, me encantan!! Que visuales…
Hoy es mi ultimo día de trabajo, estare mas desconectada, no me echeís de menos, que yo luego me pongo al día
un besote grandeeeeeee
Holaaaa turista!! Te mereces todas las vacaciones del mundo mundial. Eres la mejor Su. Descansa, lo mereces.
Vaya combinación… y encima de palo… cuando me entren los calores me colaré en la cocina roja a ver si consigo despistar un par de palitos … de la caja no, con relleno aún…
BEsos
Te puedes colar siempre que quieres, para lo que quieras y con quien quieras querdida amiga!!
molt útil i fácil la recepta!! ho provarem
(…quin post tan maco i tan retro…)
Com han anat les vacances Caterina, i els nens, bé? Moltes gràcies pel piropo. Ets genial.
Ooooh! Quina monada més dolça, amics de La Cuina Vermella! Quins bons records! Però, de mango i cirera, uaua! Bonissíssims!
Gràcies, petons i feliç finde
Moltes gràcies guapa!!
Soy muy mala para los helados, aunque ahora en Barcelona me tomé uno de horchata y estaba delicioso.
Me encantó vuestra receta porque no lleva nada de azúcar, me la llevo entonces.
Un beso.
Mmm, helado de horchata, que rico. Tengo xufas en remojo y me parece que me voy a copiar de tu idea!
Chic@s,
Gracias por pasaros por mi blog. Me ha encantado venir aquí y encontrarme con este postre tan fresquito y con esa pinta impresionante. Voy a cotillear un poco más…
Un besito,
Sacer
Espero que te guste nuestro trabajo. Un beso Sacer!
M’ha encantat l’idea del sucre avainilat, i aquests gelats de pal us han quedat de luxe!!
Gràcies Judith, aquest sucre de vainilla sí que és natural, i no allò que nen en el súpers amb el nom de vainillina!!
Uns gelats de pal tan saludables i a més preciosos!
Gràcies Anna!!
Quins polos més bons!!! Heu fet una combinació deliciosa!!! Salutacions
Gràcies Francesc, un plaer venint de tu!!
Ils ont l’air délicieux, je suis sûr que le sucre vanillé lui donne un bon goût! Ayez un jour splendide.
Merci beaucoup, Mari!
Quina monada, sans i bons!!! Jo vull un….
Esperem que hagueu fet servir pals nous i no els del tresor XDDD
Quins gelats més guapos, a casa ens agradaran!
[...] Ice cream stick http://www.lacuinavermella.cat/gelats/gelats-de-pal/ [...]