Tard o d’hora, el mirall t’ensenya el que no vols veure. Et decideixes a pujar-te a la empolsinada bàscula i un nombre desconegut apareix entre els teus dos peus que encongeixen els dits al veure el teu espant.És el pitjor que li pot passar a un membre del nostre club. Afrontar-se amb pesos i mides, sense el premi d’un pastís. Els greixos i els glúcids en gasives proporcions. Les sal, les espècies I les herbes aromàtiques desbordades per la responsabilitat que els hi ve a sobre. Pensar en termes calòrics en comptes de gastronòmics. Els de la nostra confessió, hauríen de tenir un metabolisme a l’alçada de la nostra afició.
La setmana abans plena d’acomiadaments. La següent plena de fam i de frustració ja que, al reduïr les aportacions habituals d’aliments, al centre de comandament de les reserves de greixos del nostre organisme es posen en defcon 5. El cap d’operacions exclama: “Mollet, tenim un problema!” i comencen a acomular reserves i, per tant, els esforços de la primera setmana es resumeixen en un solitari quilo, resultat del sacrifici de planxa i verdures al vapor.
La segona setmana el cap d’operacions, amb ronxes a la seva camisa de màniga curta amb la butxaca del pit plena de bolígrafs, la corbata afluixada I amb bosses sota els ulls de les ulleres de pasta brutes comença a gastar les reserves de greix. Et trobes millor i ja hi ha mostres visibles del esforç titànic. Doncs així estem, el cap d’operacions s’ha suïcidat I I el diumenge ja ens podem regalar un acompanyament per l’entrecot, com a mínim, fotogènic. D’aquí amics la nostra absència a la xarxa producte de la més trista de les absències per aquest parell de gormands vermells.
I és que com deia Mark Twain: “La única manera de conservar la salut és menjar el que no vols, beure el que no t’agrada I fer el que preferiries no fer”.
Albergínia gratinada amb ibèric i tomàquets assecats
Ingredients per a 4 persones,
- 2 albergínies grosses
- 4 tomàquets madurs
- Unes gotes d’oli d’oliva
- 8 llesques d’ibèric
- 8 o 10 llesques de formatge (tipus sandwich)
- herbes de provença
- orenga
- una mica de fructosa (qui vulgui sucre)
- sal i pebre
Preparació,
Escaldar els tomàquets uns segons, refredar-los, treure la pell, tallar-los a llàgrimes, treure les llavors i posar-los al damunt d’una safata per anar al forn. Amanir-los amb un pols de fructosa, sal, pebre, orenga i una gota d’oli. Enfornar-los un parell d’hores ben bones, a 100 graus. Un cop fets i dessecats, treure’ls del forn i reservar.
Tallar les albergínies longitudinalment en rodanxes d’1 centímetre d’espessor. Deixar-les que perdin l’aigua durant 30 minuts salant-les per ambdós cantons. Un cop passat el temps. Untar amb un pinzell una paella (molt poc oli, només pintar), salpebrar les albergínies i fer-les una mica. Reservar. Passar l’ibèric, uns segons per la paella. Reservar.
Damunt d’una safata de forn, col·locar les làmines d’albergínia, al damunt el pernil, al damunt les llàgrimes de tomàquet dessecades, completar amb el formatge. Empolvorar amb les herbes provençals. Enfornar entre 10 i 15 minuts a 200 graus. Servir calent.
Ens haureu de disculpar, també, aquests dies no podrem comentar tant com fins ara, tenim uns dies de molta feina i no podem arribar a tots els vostres meravellosos blocs que teniu i compartiu amb nosaltres.
Ja us ho he dit, esteu bonissims i no entenc massa per que ho feu!
Tot i això molts i molts i molts ànims amb aquesta gran càrrega.
M'agrada la recepta! I la foto
Vaya por una vez que era la primera,he eliminado el mensa.
Encima tengo dislexia hoy. je je.
Yo decía….
Me preguntaba…
¿Que raro que no hay receta?
Os entiendo, ya lo decia yo en mi blog, que tendremos que cambiar la tematica,pero el es que punto de cruz, ni me gusta ni se hacerlo.
jajaja.
Yo no se como hacer dieta de verdad para mi se etsa convirtiendo en un problema.
Y que razón tenía Marc.
Yo deberia andar, y no lo soporto, y es lo que me haria bien.
No os procupeis por las visitas, como blogger que soy, no se llega a todos sitios.
Os deseo lo mejor, y mucha fuerza.
Y que decir de esa berenjena…
Es de 10, amo los tomates secos y la berenjena.
Os queremos.
Margot
Amics de La Cuina Vermella, hola carinyets! No patiu! Al mal temps bona cara! Els quilets venen i va…Aiiins, que em feu venir mala consciència! Cal buscar l'equilibri entre els àpats de lux i els hàbits saludables…Ho farem!
Que vagi molt bé la setmana, Txell i Kike! Us trobarem a faltar però, el temps passa volant i més quan s'està tan enfeinat
Ànims i una forta abraçada,
Marina
Hola nois,
Us entenc perfectament, sóc l'Anna (Castellera) i ja fa uns messos que estic fent dieta,ja veureu els resultats…
Fer dieta tambè es pot convertir en un bon experiment per la vostra web, ja que amb la vostra imaginació estic segura que podeu fer que els pits de pollastre, amanides i altres aliments permessos donim molt mes de sí.
I ho podeu compartir amb tots nosaltres.
Ánims que val la pena el esforç!!
Petons
Estimats vermells, que sigui lleu la setmana i lo primer es lo primer.
Os entenc que no podeu participar en els altres blogs, jase el pa que si dona
Petonets.
Us entenc perfectament i m'hi solidaritze (no sabeu com!). Quan defalliu, penseu que no esteu sols. MOLTS BESETS!!
PS. Potser per Sant Josep ens trobem per la vostra terra (amb tipasso!!) XD
M'he sentit retratat amb això del règim… Buaaaaaaaaaaaahhhh!!!!! És injust!!!! Jo tampoc no tinc el metabolisme a l'alçada de les meues aficions gastronòmiques… M'horroritza pesar-me i veure com la bàscula corre per l'habitació per tal que no la use. Per no parlar d'aquelles bàscules que et diuen: "Porc!!! Has augmentat 3kg 538 g!!!! A aquest pas no et veuras la tita!!" I no estic disposat a patir més gana!!!… Bé, després d'aquest desfogament que maleeix els "cossos Danone"… me'n torne al meu iogurt decremat de sabor indefinible i poques calories. Besades
Me gusta cómo contáis las cosas aunque esta entrada sea tan cruda! Qué bien os entiendo, me pierde la comida y siempre tengo que estar pendiente de la báscula, no tengo esa suerte de poder comer como una cerda y no engordar como alguna amiga mía.
Ahora toca sacarme el puñetero kilo de Navidad, aaaggg que me quiten lo "bailao" olé!
Me enamoran vuestras fotos, da igual que sea comida light, podriáis hacer que me comiera un plátano sin pelar jajaja
Bicos, Pamela!
jajaja como siempre excelentes!..Que tire la primera piedra el que diga que no está peleado con la báscula jaja..
Me parece buenísima esas berenjenas, sin duda lo probaremos en casa.
un abrazo
Gaby
…i la meva pregunta és: se us ha ressistit algun objectiu?…doncs tranquils, que aquest també serà vostre…i jo que ho vegi!!
Irresistibles segur!
Ptnts als meus vermells preferits!
M
Yo de este tema ya no hablo. Un drama. Me quedo con la berenjena.
Un saludo, Begoña
Amb els kilos ens hem topat!.. Quina enveja d'aquelles persones que menjen, menjen i menjen i no se sap mai on l'han ficat… Jo he estat moltes vegades amb ganes de deixar el blog pel mateix…, però no puc… Es pitjor que començar una dieta… em costa moooolt…
Ja veureu com aquest estiu estareu contents.
Petons… i ànim!!
María josé
Però si a les fotos surtiu estupendos de la muerte?. Sempre es dur posar-se a dieta, però l'esforç al final dona resultats, encara que sigui 1kg, que es lo millor, perdre molt de cop no es l'ho aconsellat.Jo hauría de possar-me a dieta però amb el blog, que faig??? Vinga, ànims i amb plats com aquest entren ganes de fer dieta. Petons
Solidaritat amb els vermells!
Jo ja fa un mes que m'estic plantejant quan començo a deixar de menjar per aconseguir abandonar algun quilet pel camí, però de moment no he pres la direcció correcte.
A més em miro els blogs i cada dia hi ha alguna recepta irresistible i carregada de delicioses calories.
Endavant i molts ànims que segur que val la pena.
Petons
Ànims parella, com que és un propòsit que us feu tots dos junts, segur que l'aconseguireu… quan un flaquegi serà l'altre que aguantarà!
I de tant en tant, un capritxet deliciós i saborós com aquest us recompensarà!
Madre mia!
Esto tiene que estar de muerte…podias crear un grupo que se llamara
asiyotambienhagodieta
besos, rojos!
Mira un nou repte seria fer receptes delicioses pero per fer règim…això es possible???
no sé, no sé….ànims!!!
petons
Al mal temps… bona cara!!!
Que s´ha de fer bondat? Doncs a fer-la!!! Nois, que tot això desprès passa factura!!!!
S´ha de ser fort, molt fort. Però tot això es pot aconseguir, ja ho veureu!!!
es clar que amb aquestes albergínies… jo deixaria la dieta al moment!!! Je, je!!!!
No, és broma.
Les albergínies m´han agradat moltísimmm. Son sencilletes i s´endivina un sabor exquisit!!!
Prenc nota. I tranquils, ja vindrem nosaltres a visitar-vos, és tot un plaer visitar aquesta cuina vermella…
Petonets.
Vosotros tranquilos, hay temporadas horribles de trabajo y se hace difícil estar a todo. Y encima a régimen. Ufff, pues con calma, porque es duro durísimo. Lo mejor es lo que dice Mark desde luego. Un saludo.
Hola!!! Acabe de veure-vos a ca la Gemma i esteu "guapus" de veres!!!!
De moment… de moment… jo he perdut el que havia guanyat per les festes i això “m’omple de satisfacció i orgull” … ja, ja, ja,..
La vostra proposta la trobo tan bona que avui per dinar me la penso fer, estaré sola a taula així que a gaudir !!!
Petons parella
M'encanta la recepta, la tastarem, pero em nego a fer dieta. !!! Petons
La pregunta és, qui en aquest mes no es posa a dieta en algú moment? jo ja he deixat pel camí els de Nadal. Anims!! a tots dos que el mes difícil que és començar ja ho heu fet. A mes donc fé de lo valenta que ets que et vas resistir a probar el tataki.
Va ser un plaer conèixer-vos.
Muas!
Dons , com que jo no en tinc gens de feina , jo si que os visito i os perdono , tots els post que no m'heu visitat , inclòs el post tan bonic que m'ha dedicat en Josepb ..Menjà de bacallà ( germà del Enric , amic vostra).
i amb tot això que expliqueu , que quan et mires al mirall i veus el que no vols veurà….jo hi afegeixo , que per la meva part , també veig unes arrugues de la edat , cosa que vosaltres teniu la sort que com que sou tan JOVES i tan GUAPOS…això no os passa encara..
I també volia veure les fotos tan maca's que heu fet , que os en quedat molt boniques….i si aquesta recepta , és per fer regim….Visca el regim i aviat , la faré jo..
Una abraçada ben forta a tots dos…
Ei, la dieta es comença dilluns… però sempre és el dilluns vinent, perquè avui ja tinc el menjar fet, i clar, no és qüestió de començar la dieta dimarts (diumenge vinent caldrà tornar a trobar una altra excusa, i així setmana rere setmana XDDD).
Ay ay yayaiiii! pero que dura es la vida! con la de esfuerzo, entusiasmo, felicidad y dinero (que todo hay que decirlo) que cuesta coger esos kilillos! cada gramo es un momento agradable al amor de la lumbre o a la alegría de una mesa, con los comensales satisfechos, felices y despreocupados… Y luego, las mesas despobladas, el chinchinear de los cubiertos silenciado y el rictus resignado de quien se lleva a la boca lo que puede y no lo que quiere…
Fuerza y valor! mucho valor! de entrada sois mis héroes… yo soy una cobardica del 8 y la bascula ni la miro… y cuando cambio de talla es por culpa de la ropa que encoje… yo? kilos? naaaaa
bsssssssss
EI parella, quin repte! i a més us l'heu proposat els dos a la vegada? Cap problema! Ja veureu com ho aconseguireu, segur perquè em fa l'efecte que a vosaltres dos no hi ha propòsit que se us resisteixi.
A casa fa dos anys ens va passar una cosa semblant, ens vam passar de mida i amb el mètode de "tancar la boca" vam aconseguir jo 5 kilos menys i la meva mitja taronja 10 ( ja vau veure el tipet que gasto amb 47 anyets, no?) menjar equilibrat i sobretot no passar gana!
PTNTS
i ànim, que tot es pot aconseguir.
Dolça
ànims amics vermells … Houston va fer tornar als tripulants de l'apolo sans i estalvis a casa … i amb uns quants quilets de menys!!…sense conyes, segur que l'esforç paga la pena, i ben aviat podrem sentir allò de : "Mollet teníem un problema!!"
Sóc poc amiga de les dietes generalment et priven d'un dels millors plaers de la vida. En el fons suposo que tots em d'aprendre a menjar bé, però perquè serà que el més bo és el que més engreixa?
Molts ànims per aconseguir la vostra fita!
pt!
Estem amb vosaltres!!!!!. Més que res perquè… que aixequi el dit qui no estigui fent dieta, si més no bondat, aquests dies!. De totes maneres, d'aqui a uns quants dies direm: prova aconseguida!.
Molts petons
ei! amb l'entusisme que tenyiu tot el què feu… segur que això serà bufar i fer ampolles!
… jo crec que podeu aprofitar i penjar al blog receptes lleugeres…
molta sort amb aquesta etapa enfeinada (nous projectes???) i us estarem esperant!
mil petons.
Qué post más duro, lo malo es que nos habéis despertado la conciencia, así que tenemos remordimiento por no hacerlo también. Tendríamos que quedar de acuerdo y cerrar por un mes todos los blogs, así tentaciones fuera ja ja ja.
Las berenjenas buenas-buenas, las haemos durar hasta que volváis.
Un besito
Después de contar la triste y dura realidad se despachan con estas berenjenas que son una locura.
Lo del trabajo se puede ir acomdando de una u otra manera, lo del peso ummm eso lleva un poco más de esfuerzo y las tentaciones están en cada segundo tentandonos para abandonar la dieta. Yo en eso tengo el si fácil. Si me piden subir al Himalaya creo que lo haría sin problemas, pero dieta! soy desastrosa, tengo la voluntad pequeña como una hormiga
Cariños
Es lo que pasa después de las navidades… uno se descuida y cuando nos queremos dar cuenta ya es tarde jeje. Ya os echábamos de menos por aquí. Ánimo! Petons
estimats vermells molts ànims! però preneu el costat bó del tema, segur que feu coses delicioses de règim. Podrieu iniciar nova secció de receptes, així quan ens toqui als demés seguim la dieta vermella
petons!
Ohhhh, quina pinta que te també aquest plat.. a més és sa. Per tant, feian aconseguida: bo, saborós i lluit.
Seguiu així i aviat baixarà el que toca, segur.
Petons..
Qué deliciosa receta! Y qué razón tenéis al decir que los de nuestra secta deberíamos tener un metabolismo a la altura de nuestras… tragaderas, jaja. Besos.
Ànims!!
Molta voluntat i, sobretot,
combinar bons hàbits amb exercici.