No hi ha aliment amb més referències simbòliques, culturals, sociològiques i fins i tot religioses que l’all. És una joia per qualsevol blocaire gastronòmic. Permet demostrar la importància dels aliments dins l’imaginari col·lectiu sense, com diu la vermella, fer-t’ho venir bé. Aquest bulb amb qualitats organolèptiques evidents és vasodilatador, antihipertensiu, hipoglucemiant, antibiòtic, anticancerígen, vermífug, estimulant de les defenses i desintoxicant.
Fins i tot, va protagonitzar el primer conflicte laboral documentat. Explica Herodot que els capatassos del faraó Keops van voler estalviar despeses suprimint la ració diària d’all dels esclaus constructors de la seva piràmide, produint una vaga de braços caiguts. Són universalment conegudes les seves virtuts contra els vampirs i els dimonis que li permeten assolir la categoria d’amulet. També ajudaven al pilot anglès de la sèrie Alló, alló a disfressar-se de camperol francès, penjant-se del coll un enfilall d’alls. Aquest vegetal té fins i tot una creença religiosa, en el país de les confessions inversemblants, que afirma que la redempció de la humanitat no podrà venir sense el consum d’alls.
La recepta protagonista d’aquesta entrada està presa en préstec del bloc de la Garbancita, de la que aprenem tantes coses. Està basada en l’ajoatao de Jaén. És una de les moltes preparacions d’aquest indret de la península ibèrica com l’ajiche, l’ajopringue, l’ajomarrano, l’ajomachuco, l’ajomulero o l’ajomortero, amb l’all i la mà de morter com a protagonistes. Aquesta recepta, que la Garbancita extreu del llibre Se coge una cebolla d’en Ramón Barceló, combina aquesta preparació popular amb un delicat coulís, amb el príncep dels pebrots: el piquillo. Deliciós, no us podeu perdre la recepta.
Ajoatao amb coulís de piquillos confitats a l’Oporto
Ingredients per l’ajoatao,
650 g de patates
1 rovell d’ou
Oli d’oliva verge extra
1 dent d’all
Sal
Ingredients pel coulís de piquillos,
1 pot de pebrots del piquillo
2 dents d’all
oli d’oliva verge
mig dot d’Oporto
sal
Ciboulet (per decorar)
Sèsam (per decorar)
Preparació,
En una paella aboquem 4 o 5 cullerades d’oli i daurem dos alls pelats i laminats. Quan estiguin lleugerament daurats, incorporar els piquillos juntament amb el seu líquid, afegir un pols de sal i coure’ls lentament, durant uns 30 minuts. A mida que es vagin quedant sense líquid de cocció, afegirem poc a poc l’Oporto. Un cop s’hagi evaporat, retirar del foc i reservar fins que es refredin.
Pelar les patates i posar-les a coure en una olla amb aigua freda. Un cop comenci a bullir l’aigua contar uns 20 minut. En una olla coure les patates, pelades i amb abundant aigua freda amb sal. Mentrestant es couen les patates, en una mà de morter aixafar l’all amb un pessic de sal. Un cop cuites les patates, les escorrem d’aigua i les passem, en calent per un passapurés, un cop la patata feta puré i encara en calent afegim l’all, l’ou i el fil d’oli, sense parar de remenar amb una cullera de fusta. Anirem afegint tant oli com les patates ens demanen, això sí, sense parar de remenar, fins que ens quedi com una allioli de patata. Reservar.
Triturar els piquillos en fred, fins a obtenir una salsa molt fina. Omplir els gotets amb l’ajoatao, al damunt ho cobrirem amb el coulís de pebrots. Decorarem amb una mica de ciboulet i una mica de sèsam.
Permeteu-nos un homenatge musical al cosí oriental de l’ajoatao: l’allioli.
Ai Vermells estimats,
sort en tenc de ser una dona fadrina, sense pretendent declarat, que me permet ser fan incondicional dels alls… i fan de la cuina vermella… i fan vosaltres dos!
M’apunt la cosa.
Una abraçada forta, reguapos!
Perdona Chis, però en la tasca investigadora que hem fet, en moltes cultures l’all és considerat un potent afrodisíac. Si hi ha algun pretendent que sigui allifòbic no serà de fiar, al menys, en aspectes capitals.
Una abraçada estimada nostra!
Guapets meus… ja ho sé ja que és afrodisíac… que no me veis, els efectes que té en la meva personeta???? haahahaha Sort de no tenir 1 pretendent sol (tots sense declarar
)
besades preciosos!
I tant ets la guapa amb més pretendents que coneixem, estimada Chis, i tots son tan guapoooos!! Ets un amor.
Prenc nota, te una pinta deliciosa…ja us diré com m’ha sortit…
Una abraçada,
Esperem notícies.
Un petó bonica!
Amb una torrada deu ser d´allò més bo , oi??
Exactament no se que és….però segur que es molt bo…
Una abraçada …guapos
Estimada Dolors,
tu sempre escombrant cap a casa. Si et sembla de posar-ho sobre una torrada, cap problema!
Una abraçada i un petó per tu!
Boníssim vermells! No coneixia l’història ni això de l’Ajoato. Molt interessant i segur que deliciós. Petons
Esta bo de veritat. Boníssim, de fet!
Gràcies pel teu comentari i petons!
Gracies per el vostre comentari engrescador, jo continuare visitant.vos, per no perdre,m aquests plats inspiradors. Una abraçada.
No es mereixen!
Moltes gràcies pel teu comentari i trona sempre que vulguis.
Una abraçada Marta!
Amigos, ya tengo la receta. Ahora a ponErla en práctica. ¡ Cómo la voy a disfrutar !
Un abrazo,
MAría José
Esperamos ansiosos el resultado en tus habilidosas manos.
¡Un abrazo María José!
Una autentica obra de arte.
Excelente combinación de ingredientes y colores.
Excelente receta ♥
¡Muchas gracias Ana!
Un placer que te haya gustado tanto.
Delicioso, y las fotos insuperables. Con esa presentación es que uno cae rendido. Lo vamos hacer. Un saludo.
Gracias amigo Carlos. Un placer auténtico que te haya gustado tanto. Hasta siempre.
Perdoneu però, a vosaltres un agrada el color vermell????
Si aquesta delicia va de conjunt amb el votre nom, la vostra cuina, ….
Petons
Doncs, ens agrada una mica si. Per que serà?
Petons bonica!
Una verdadera temptació. Les fotos com sempre una meravella.
Bon diumenge vermells. Petonets
Moltes gràcies Carme!
El nom és insuperable: ajoatao.
Digne del millor Francisco Ibañez en la seva millor época.
Mortadeloooooo, el Súper dice que vayamos a buscar el ajoatao al despacho de Gallínez!!
M’ha agradat molt com ens heu presentat aquesta menja popular. El vostre pinzell és cada cóp més i més potent, sensible, delicat i respectuós.
Starbase, ets únic. No se’ns hagués acudit mai la connexió de l’univers Ibáñez. Tu si que tens un pinzell, el demés son punyetes.
Una abraçada molt forta!
No tenia ni idea que existía el ajoatao!!! te una pinta impresionant!!!
Per nosaltres també va ser una sorpresa el descobriment. La pinta és increïble però el sabor és magnífic.
Hola, gracias por tu comentario y visita en mi blog. Me alegra conocerlos y conocer tu blog, que por lo poco que he visto, es fenomenal. Nos seguiremos viendo.
saludos,
Ho hay de que Hilmar. Ha sido un descubrimiento tu habilidad con las masas.
Vuelve cuando quieras.
Uns esclaus egipcis amb vaga de braços caiguts??¡!??
Herodot: si non è vero, è ben trobatto!
Ja,ja,ja. M´agrada. Igual qu´l´ajoatao.
petons de diumenge
Petons bonica: que faríem sense el bo d’Herodot per explicar el passat?
No havia sentit a parlar mai de l’ajoatao, m’ha agradat molt la recepta i la presentació molt encertada!!
Gràcies Cristina!
Anda queeee, a la hora de merendar y yo babeando por el este ajoataó. Mira, no quiero ni pensar lo que pasaría si lo dejáis suelto. No respondo de mis actos:-)
Besosssssssssssssss
Pues vaya merienda más contudente!
Vemos, querida Mai, que tienes un buen saque.
Besos cariño!
Què bó!, m’encanta el toc d’Oporto a la salsa.Realment, un plat tan especial com la vostre presentació
Ptnts
Prova-ho Cris, és una combinació d’allò més interessant!
Petons també per tu!
Qué maravilla! Siempre tan imaginativos, las fotos hacen salivar… slurp.
Gracias Miriam: ¡objetivo cumplido con la foto!
No havia sentit mai parlar de l” ajoatao” però per la pinta que fa ha de ser molt i molt bo
ptns
Per nosaltres també ha estat un interessant descobrimanet.
Petons bonica!
Jo tampoc coneixía l’ajoatao, però em sembla que ha de ser ben bó!!
))))
A mi no em sóna a Ibañez dels còmics, com a L’Starbase, em sóna més a Ramón del Valle Inclán
Petonets
Carai, cada vegada aneu més lluny: Ara comparació amb Don Ramón! renoi! quin poder evocador.
Amics vermells, jo tampoc el coneixia i estic segur que ha de ser boníssim. Amb els ingredients i l’explicació que doneu, ho ha de ser per força. Ho faré, i tant que sí.
Gràcies, parella.
Una abraçada.
És una combinació deliciosa: prova-ho i ja ens diràs.
Gràcies pel teu comentari Manel!
Une recette très originale.
Elle me plait beaucoup.
J’en prends note.
A bientôt.
Nous vous remercions votre commentaire.
A bientôt Nadji!
Deu meu!!!
Quin luxe, tant pera la vista com a per al paladar!!!!
No había sentit mai aquest plat, però l´aspecte és fascinant, així que prenc nota.
Molts petonets.
I felicitats, una entrada meravellosa.
Moltes gràcies Titaniii!
Esta realment molt bona aquesta recepta.
Molts petons bonica!
Bona vesprada vermells.
No coneixia l’ajoatado fins que he vist la vostra entrada.
Ara,llegint els ingredients i la preparació,resulta que és
un all i oli amb creïlla que preparem per ací també.
Nosaltres l’utilitzem per acompanyar el bullit de verdures:
Una cullerada o dos i el bullit es convertix en una delícia.
Ara que ja conec l’altra mitat de la recepta només em falta
preparar el coulis de piquillo i… a disfrutar!
La cançó m’encanta,està clavada.És què el trobeu tot!
Besets
Hola estimada Maria!
com ens agrada el mot creïlla!
doncs mira, és una bona combinació per la verdura bullida, no ens enganyem; una mica avorrida.
Que bé que t’agradi la cançoneta. Te el seu origen al Rosselló.
Besets i abraçades també per tu!
Veieu, jo he vist aixo i he pensat en uns alls rostits que són bonissims i també són de la Garbancita!!!!!!!
Per fi anem revelant secrets de tants colorets, ara ens queda la joia de la corona (que em perdonin, el rebujito, les olives i l’ajoatao), l’ànec Brillant!!!!
Un petó macos
Estimat Martí!
es que la Garbancita és una màquina.
Esperem no decebre`t amb la nostra versió del clàssic. Glups! ens tremola el pols!
Un petó com el que et mereixes: ben fort!
Color y sabor!!!! un manjar para los sentidos y con una presentación exquisita, como todo lo que hacéis.
Un besito
¡Muchas gracias Clemenvilla!
Es cierto que és una preparación muy estética.
Otro besito de vuelta.
Quina recepta més bona i original!! M’encanta l’all i tota la resta dels ingredients. Ara quan estiguem una mica més “lliures” de règims potser la prepararé. El que faré ara és apuntar-me-la en un lloc destacat. Salutacions
Hola Francesc!
doncs la combinació de sabors és del tot encertada.
Buf! ens solidaritzen amb la més trista de les situacions: un blocaire gastronòmic a règim!
Prenc nota de la recepta m’agradat força!!
Benvingut a ca nostra Gurmet!
És magnífic l’all!! Té, com dieu, un munt de propietats i a part és capaç d’enriquir els plats més insípids! Ja sabien el que es feien els egipcis en vaga, ja!
Aquesta presentació us ha quedat preciosa, quins colors!!! I de gust ja… una passada!
Una abraçada estimats!!!
Hola bonica!
l’all és sens dubte un dels protagonistes de la cuina.
Gràcies pel teu carinyós comentari.
Una abraçada ben forta i que sàpigues que et trobem molt i molt a faltar!
Estimats vermells,
L’all és un producte imprescindible en la cuina del passat, del present i esperem que també del futur. Sens dubte receptes com l’Ajoatao hi han de contribuir, i més amb la presentació que heu fet vosaltres.
Una abraçada
l’all és imprescindible a la cassola, com tenir bons amics a la vida!! Us estimem, Josep!!
Aquesta és una de les que esperava més ansiosament…GRÀCIES MACOS!,Savia que l’all tenia virtuds, però encara m’heu descobert més coses…sou un pou de saviesa!…una abraçada!
Doncs aquí tens la recepta estimada Mercè, tota per tu!!
Mmm! Esta preparación entra por la vista… Hermosas fotos como siempre.
Me encanta La Cuina Vermella!
Besos
A nosaltres ens encantes tu estimadissima Sol. L’altre dia vam estar a La Bisbal i ens vam recordar que tu. Molts petons.
Hola parelleta!
Aquesta combinació em sembla fantàstica, aquesta me l’apunto per fer-la properament. Pel que fa a la presentació i a les fotos…res a dir sou uns cracks!
Una abraçada.
Joan.-
Com bé dius, és una combinació estupenda, t’animem a fer-la perquè és realment boníssima. Molts petons, maco!!!
Tot i que l’all cru no m’agrada gaire, aquesta recepta m’ha entrat directament pels ulls! Reduïnt la quantitat d’all de la recepta, agafo en préstec aquests gotets tan encisadors i carregats de color vermell, com és d’esperar a cas vostra
Hola Gemma, el gust d’all queda molt dissimulat entre la patat, l’oli i els piquillos, tot i així rebaixant la quantitat, segur que queda igual de bona. Molts petons, guapa.
Mil gracias por publicar esta receta. Desde que vi la foto en un anterior post, quedé absolutamente enamorada de este plato. Ahora no sólo me llega su presencia, su colorido, sino también sus aromas. Lo dicho, mil gracias.
Besotes.
Querida Mónica, gracias a ti por estar aquí siempre. Un besote para ti, guapa.
vermells, sou dels pocs capaços de convertir els alls en un aliment sublime.
pt!
Gràcies Eva, igualment et diem, tu ets la persona que és capaç de transformar la farina en suculències!!!
Una recepta d’aquelles d’amor a primera vista.. i per a res de res interessada,… malgrat totes les virtuts que expliqueu dels seus ingredients… amor platònic en estat pur !!
Una abraçada
Alfons, aquesta és una recepta de les teves, tu que ets el rei del vidre!!!! Un petó immens.
Cocineros rojos, vuestras fotos y vuestras recetas son maravillosas.
Lástima que D. no pueda soportar el ajo, se le hincha la boca del estómago, no lo tolera nada, así que en mi cocina está prohibido…. lo disfrutaré en vuestra cocina.
Ostras que rollo que D. no pueda tomar ajo, es un ingrediente tan esencial en nuestra cultura. Bueno, puedes hacer ajoatao sin ajo, el puré de patata y aceite supongo que tambien quedara genial.
La veritat que l’all segons quin dia cau malament, però de vegades es fa imprescindible no menjar-ne i més amb “gazpachos” fresquets a l’estiu, o amb l’allioli, que és una delícia.
Jo em quedo un potet per provar a vore com vos ha quedat
I tant bonica, ara que ve l’estiu i els gaspatxos, l’all és impescindible. Un petó ben gran i moltes gràcies per acompanyar-nos.
Ohhh, això ha de estar bonissim no? m’ha encantat.
petonets
ARa.
Més bones estan les teves galetes!!! Un petó hermosa!!
La Beckham dijo eso de q no le gustaba España pq olía a ajo pq no conoció tu blog y esta estupenda receta
)
Bs guapa
Hahahaha, este tio que raro, no? decir que no le gusta el ajo, sera soso!! Un beso grande, ly!
Vaig ara mateix al super a comprar patates, que me quedat sense i avui mateix ho faig. que booo!!Ja us dire que tal.
Ptns i graciès
Quina il·lu ens ha fet veure al teu bloc aquesta recepta Neus, ets la més ràpida de tota la xarxa. Un petó.
Ben trobada aquesta recpeta! L’all, per a mi, també és un aliment bàsic! És curiós que molta gent el rebutge!!!
El vi de Porto escau molt bé en receptes com aquestes.
És un plaer llegir-vos… encara arrossegue l’enveja dels assistents al vostre súper-sopar!
Una besada… bé, més tots, dues!
Doncs Xavier, quan vulguis quedem i compartim taula, serà un plaer rebre’t a casa!!
El allioli esta molt bo…però aquest ajoatao amb colís de piquillos….es que només llegir-ho ja em ve salivera….queda apuntada la recepta…
petons
I tant, tens raó el títol és molt suggerent, Núria. Molts petons.
Flipe con les vostres fotos…
Lola, que grande eres!!!
Esta bonisssimmm!!! aquesta setmana ho publicaré en el me bloc.
Graciès per la recepte
Que bé que t’hagi agradat!! Gràcies de nou!
Això és una PASSADA!!! Un petonàs i moltes gràcies Txell pels teus comentaris, tu sí que ets fantàstica…sou fantàstics!!!!
Un plaer visitar-te i estar en contacte, Rid!! Petons dolços a la família!!
Quina meravella! l’apunto d’aperitiu per un soparet que tinc el mes que ve… i les fotos insuperables! Sou uns genis, el Barça de la cuina!
Una abraçada guapos!
Ja ens explicaràs el resultat de la recepta Marta, esperem que els teus convidats quedin satisfets. Molts petons bonica!
No me funciona mi gran aliado el traductor
, así que hoy no entendí mucho. Eso sí, las fotos son universales, PRECIOSAS!
un abrazo amigos.
Gaby
Qualquier cosa que necesites nos lo dices GAby, para eso estamos. Un besito.
Sempre que vinc a casa vostre em quedo una bona estona amb la boca oberta, els ulls em fan “pampallugues” i no recupero el sentit fins al cap d’una bona estona……..com es pot tenir tanta imaginació?????
Una abraçada guapos, a veure si coincidim algún dia!!!
Hola Xarito linda!!! tenim moltes i moltes ganes de poder tornar a estar amb tu, ens has d’explicar un munt de coses dels teus viatges i aventures pel món mundial. Ets la millor, bonica.