La terrina de verdures del sopar amb l’Oriol i la Txell va quedar molt bé. Us en proposem una reutilització que li dona a l’amanida un resultat colorista. La terrina, tallada a daus i unes olives negres, confereix a l’humil amanida de cada dia una aparença endiumenjada.
No està el món per llençar res!
Tx+lk
gracies per la visita,,,m,agradat molt,,,ara necessito una bona estona per veure aquestes meravellàs que tenia al blog una abraçada.
Elena, guapa! el teu bloc si que és xulo! porto tota la tarda tafanejant per casa teva i per la teva cuina!
El meu lema és : rés es tira, tot es transforma.
Bona feina nois!!
Dolorss, com diria el Capità Enciam: Els petits canvis són poderosos! I com diria l’àvia Maria: Només és té el que s’estalvia!
És clar que sí! Visca la trasformació i la creativitat! Ets un sooool!
Ja m’agradaria a mi tenir unes rampoines com les vostres avui per sopar!!!!!!….Aquesta terrina tinc unes ganes de fer-la…..
Petunets,
Eva (Terrassa)
Sou admirablement creatius.
Jo no tinc paciència a la cuina però valoro les pesones, que com vosaltres, saben gaudir , en aquest cas, amb elements senzills i saludables.
Hola Eva!
Anima’t, la terrina de vedures es un plat d’aquells que te un resultat estétic espectacular i ja veus amb moltes posibilitats.
Glòria, efectivament nosaltres en fruïm tres vegades: al fer-ho, al contemplar-ho i al menjar-ho. Gràcies per la floreta. A nosaltres ens admira la teva capacitat de “degustació” de la literatura!
Petons a les dues!
Rampoines? jajaaja.
m’agradat aquesta paraula.
Felicitats per no tenir tele, ves per on , sortit a Catalunya radio.
Petons!!
Margot
No és cap proesa no tenir tele, és una satisfacció! Margot, ens agrada molt que ens vinguis a veure! Sigues feliç!