Ja fa un bon nombre d’anys que fem feina a l’agost. Aquesta setmana és l’epicentre de l’aturada general del país i quan tens més la sensació de ser una rara avis.
La nostra pell blanca, com la de la Mare de Déu d’agost, ens singulartiza davant la resta de ciutadans que comparteixen espai, però ni activitat ni horaris. La bústia del correu electrònic mandreja, el telèfon mòbil badalla en silenci. El temps es transforma i ets capaç de planificar la feina sense interrupcions. És temps de preguntar-te com la memòria esborra la necessitat d’expedients curosament guardats dins carpetes.
Enguany, fins i tot el sol i la calor han marxat de vacances.
Els carbassons, com nosaltres, no fan vacances i a l’estiu creixen d’un dia per l’altre amb proporcions d’atributs masculins d’ètnia mandinga. Mentre aquests cuiners vermells esperen la festa major li hem buscat un destí adequat a aquest vegetal que a l’agost també fa feina.
Pastís de carbassó, feta i ricotta
Ingredients per la massa brisa,
200 g de farina
100 g de mantega freda tallada a daus petits
1 rovell d’ou
4 cullerades soperes d’aigua gelada
1 pessic de sal
Ingredients,
1 massa brisa
1 carbassó mitjà
200 g de formatge feta
200 g de ricotta
2 ous
algunes branques de menta fresca
1 cullerada de cafè de grans de comí
2 cullerades d’oli d’oliva
sal i pebre
Preparació,
El dia abans, si pot ser, elaborar la massa brisa. Si teniu barnilles elèctriques la massa brisa es fa en un moment; en un bol posarem la farina amb els daus petits de mantega freds, amb la pala barrejarem bé fins que la farina quedi com si fos sorra. Afegim el rovell, l’aigua i la sal i continuarem barrejant amb la pala fins que quedi una massa homogènia. Farem una bola, la taparem amb film i la deixarem reposar a la nevera fins al moment d’utilitzar. Si feu la massa brisa a mà, aquí trobareu la manera de fer-la.
Estirarem la massa brisa damunt d’un marbre enfarinat, amb un corró i la disposarem damunt del motlle (millor que sigui desmuntable). Punxarem la massa amb una forquilla i la reservem a la nevera.
Rentar els carbassons i fer-ne rodanxes fines, fregir-les en una paella amb les dues cullerades d’oli. Salpebrar-les i posar-hi també els grans de comí. Rentar, secar i tallar ben fina la menta. En un bol gran batre els ous salpebrats amb la ricotta, la feta talladeta a daus petits i la menta, ha de quedar ben mesclat si ho podeu barrejar amb unes barnilles elèctriques, millor. Abocar aquesta mescla dins del motlle amb la pasta brisa. Al damunt depositar-hi el carbassó fregidet. Enfornar-ho a 180 graus (el forn ha d’estar ben calent, o sigui que l’haurem d’encendre una estona abans) durant uns 40-45 minuts, aneu observant el pastís i quan sigui cuit, ja el podeu treure. Aquest pastís es pot menjar tant fred com calent, vosaltres mateixos.
Vinga, voteu-nos. Recordeu que un cop a la pàgina de votacions, sota del botó vermell de vot (on només es pot votar una vegada a la vida), a sota hi trobareu els articles relacionats, allà veureu unes mans, també podeu votar-nos allà, clicant cadascuna de les mans. Moltes i moltes gràcies per la vostra ajuda!
Quina bona pinta!! Me l’emporto, que les properes setmanes tindré carbassons per donar i per vendre
Hola home de cabell tímid i de família amb hort! Ets una persona afortunada! Escolta, si fas la recepta esperem de tot cor que sigui del teu gust!
Espectacular aquest pastís de carbassó, jo també faig feina a l’agost com vosaltres!!!
Petons vermells!!
Doncs visca els que treballem a l’agost! si no ens donem ànims entre nosaltres ja em diràs què! Gràcies per ser-hi i no fer vacances de La cuina vermella!!
Magnífic aquest pastís… La taula parada, excelsa!
Nins, a mi també em toca estar a la feina!
Què hi farem?! Paciència!
Una besada
Oooh, Xavier, gràcies per les teves paraules, una taula excelsa, carai!!
Escolta fem un club tipus: els que aguanten el país a l’agost, o currantes sense fronteres?!!
Quin homenatge al carbassó! mireu que en són de bons! aquest pastís me l’apunto, ara que vaig al poble i tothom te’n dona s’han d’aprofitar de totes maneres!Demà en penjaré un que vaig fer el diumenge, també amb aquest apreciat vegetal!
petó
Quina sort que els veïns de poble et regalin hortalisses de creació pròpia! Si els cuines ja ens explicaràs! Mil petons Teresa.
Atributs masculins d’ètnia mandinga…jajaja. Vaya tela.
Una proposta excel.lent, a veure que podem fer amb el que ens queda a la nevera abans de marxar uns dies. Si no és exactament aquesta proposta, em sembla que s’hi podrà assemblar molt
Òscar, quina gràcia això dels mandigues, a saber amb què s’haurà inspirat en Kike!!! hahahaha.
Escolta, ja ens passaràs la recepta de la teva versió del pastís. Mil petons guapo!
Què bo!! Una altra recepta per endur-me!!
Molts ànims per aquest agost de feina!!
Petons!
Doncs tota teva Alba!! per utilitzar-la i cuinar-la quan vulguis. Petons bonica.
Se’m fa estrany passejar pels carrers solitaris de Sabadell. On s’ha ficat tothom?
El carbassó i el formatge és una de les meves parelles preferides, en cakes salats són una autèntica delícia.
Jo penso que deuen ser a la platja, torrant-se al sol com llangardaixos!!! TEns raó, els cakes salats són boníssims i sempre fan festa a taula! Molts petons Gemma i que les teves segones vacances siguin fabuloses. ^^
quina bona pinta de recepta
ha de ser boníssim!! a més de saludable
salutacions
Moltes gràcies per venir a visitar-nos, ara anem a conèixer el teu bloc. Salut!
M’encanta la combinació de ricota i carbassó. De vegades ens ho barregem amb una mica de pasta freda, menta i oli d’oliva i queda boníssim. Nosaltres també treballem a l’agost i sembla que som els únics a Olot. Estem ben sols…
Apuntada queda la versió amb pasta freda, menta i oli, ha de ser excels!! quina bona i genial idea! Gràcies per fer-nos companyia, Anna!
Wow, que post mas requintado, una propuesta divina.
Ya he votado por ti, felicidades y mucha suerte.
Feliz semana ♥
Ana, gracias por tu voto y por tus lindas palabras, un honor tenerte aquí.
Soc del club dels “currantes” de l´Agost, però haig de dir que a mi em produeix cert morbo, marxar quan tothom torna amb la “depre” de “s´ha acabat la festa”
La recepta te una pinta extraordinaria, adequada per aquest mandrós estiu.
Una abraçada.
Hahahaha, Marta, mola molt això del morbo de la depre dels companys que tornen de vacances!! Una abraçada i gràcies per la companyia.
ja,ja,ja… jo també treballo a l’Agost, i a sobre, al vell mig de Gràcia!! d’això nostre s’en diu “el pringaíllo del veranillo”.
Els carbassons mágraden molt i tinc ara mateix dos a la nevera, faré la vostra recepta!
Petonets
Ets una ‘catxonda’ MaryLou, això del pringaíllo del veranillo ens ha fet petar de riure!! Que vagin molt bé les Festes de Gràcia! Mil petons.
pero niña que chuladas de fotos , como consigues esos colores tan bonitos, la tarta me encanta yo hive algo parecido, si el material es bueno , seguro que sale bueno un saludo guapos
Moltes gràcies Àngels! Tu si que tens fotos xules! Una salutació per a tu també!
Las cosas que trae el verano con su calor! En algunos hace disparar la imaginación a sectores insospechados, algunos son todos unos eruditos en el estudio de tribus y etnias. Disfruten entonces de los atributos de la imaginación y de este buen pastel también, que ya va a haber tiempo para correr por cuestiones laborales , aburridas y monótonas.
Cariños
Jajajaja, Erika, esto de los mandigas dará de si! Como van los fríos por tus lares, espero que bien! te mandamos los cariños de vuelta. Miles de besos.
ei, jo també sóc de les que tinc la pell més blanca que el guix…però m’encanta la calma que es respira a la ciutat i la tranquil.litat a la feina…m’apunto aquesta recepta, que em sembla fabulosa per un sopar a la fresca!
Hola Gemma, tot i que hi ha molta gent de vacances, per la nostra ciutat ronda molta gent, és a dir, no hi ha silenci sepulcral, ni masses llocs per aparcar. Espero que la setmana vinent, estigui més buida per poder-nos sentir els reis del poble!! Molts petons!
Esto tiene muy buena pinta!!!. Me ha encantado vuestro punto de vista ‘calabacinero’
.
Pues eso Carlos, viva el punto de vista calabacinero, un beso!!
Enhorabona per el blog,soc nova al blog però dirte que ès maravallós.
prenc nota i a fer carabassonets…¡¡¡¡
una abraçada ben forta.
Benvinguda Ague, no saps l’alegria que tenim de veure cares noves per aquesta cuina. Moltes gràcies per les teves carinyoses paraules, no saps com ens reconforten.
Estimats vermells, jo també estic treballant a l’agost i a sobre a jornada complerta. Sort que la setmana que ve m’escapo una setmaneta a Sant Quirze de Besora, al meu estimat pre-pirineu. Ja estic atenta al temps que fa per allà i molt estiu no esteu tenint…
Aquesta tarteta salada que heu fet amb els carbassons és exquisida! les fotos una delicia també.
Molts petons!
Ostres, que bé que puguis venir uns dies cap a casa, aquí els catalans et trobem mooolt a faltar! Passa uns esplèndids dies a Sant Quirze, i ja ens explicaràs!
Ubn petó enorme.
Qué fotos tan bonitas…¿Es que todo lo hacéis bien? Porque el pastel-quiche está para comérselo.
Un besico.
Hola Lolah, no sé si todo lo hacemos bien, lo que si que le ponemos mucho cariñete!! Un besico para ti también. Muac.
Amics de La Cuina Vermella, hola guapos,
Que sou divertits!
Quina delicia de tartaleta i una introducció genial
Un petonàs i feliç agost
Quedeu de nou votats! Visca La Cuina Vermella!
Gràcies pel vot Marina, i per aquesta alegria que sempre se’ns encomana! Gràcies per visitar-nos.
El quiché esta bonic però eixes roses s’ixen de la pantalla, sempre teniu l’entrada adequada sou els meus ídols.
Carai María Dolores, quina súper floreta que ens tires. Estem contents de que t’agradi. Un petó enorme.
A l’agost hi ha molta gent que treballa. Jo ja no estic tan lletós de pell, ara tinc una miqueta més de color, però no massa, no us en pensàsseu!!! Això de: “Els carbassons, com nosaltres, no fan vacances i a l’estiu creixen d’un dia per l’altre amb proporcions d’atributs masculins d’ètnia mandinga” m’ha fet riure un munt!!! Les senyores “mandinga” deuen estar-ne ben contentes!!! Ha ha ha!!
M’ha semblat un plat ben original per a aquesta època de l’any. Salutacions
I tant Francesc, des d’aquí una salutació a totes les dones mandingues del món mundial. Salut per a vosaltres també, amics!
Hola vermells. Això de comparar els carbassons amb els atributs masculins de l’ètnia mandinga ens ha fet riure a tots (i totes), que bons que sou! Mai no he fet un pastís d’aquesta mena, ho intentaré, a veure que en diu la meva family. I vinga nois, a aguantar el país treballant a l’agost. Jo també treballo però cal dir que he fet un mes de vacances al juliol amb setmaneta a Menorca inclosa (no sé de què em queixo). Records des de Vidreres.
Hola estimada amiga, que bé que hagis rigut! Quan en Kike em va llegir el text per penjar-lo, també em vaig petar de riure, aquest home meu té unes ocurrències fantàstiques!! Ànims a tu també, perquè segur que ja ni t’enrecordes de la teva setmaneta a Menorca, oi?
Me apunto al buen gusto y eso lo tienen ustedes, lo demuestran en cada plato que nos presentan.
Un besito.
Muchas gracias Irmina, nos encanta que te guste, un beso.
Que maravilla de tarta y las fotos preciosas
saludos
Dulcinea
Hola Claudia, acabamos de visitar tu blog y es una maravilla. Un fuerte abrazo!
Madre mia a mi maridin, esta le encantaria, yo sintiendolo mucho cambio el calabacín otro vegetal, lo siento, pero me parece perfecta, besitooooooosssssss.
Pepa, si es para alegrarle el dia a tu maridin, valdrá la pena el esfuerzo de freir un poco de calabacín, verdad? Miles de besos.
Aquí una altra que treballa a l’agost. I quin pastís que heu fet!!! Mmmmmm… Un vespre d’aquests el faré!
Doncs a veure que tal Sara Maria, ha nosaltes ens ha agradat moooolt!
Mmmm… les vostres fotos són tan potents i transmeten tant que realment venen ganes de fer-hi un mos ni que sigui prop de mitjanit i ja hagi sopat.
Una combinació boníssima i una presentació excel·lent!
Ànims per la resta de l’agost, crec que som uns quants els que ens quedem per aquí!
Desprès de llegir els comentaris de tothom tenim la sensació que som més gent treballant que de vacances, oi?
Moltes gràcies per les teves paraules, és un plaer que t’agradi. Molts petons, bonica.
Una receta riquísima, veraniega y con ingredientes muy de temporada. Además de disfrutar de la maravilla de receta me recreo con las fantásticas fotos. Es genial venir a visitarte.
Besos.
Muchas gracias Silvia! Tenemos que aprovechar bien lo que nos ofrece cada temporada! Un besito.
Hola! m’agrada el vostre bloc!! felicitats.
Mai he fet la massa brissa, em decideixo a fer-la i
quan miro l’enllaç per fer-la a ma veig que de mantega n’hi posa 100 gr i aquí 200 gr, quin està bé??
Jo també estic treballant i si està prou bé, jeje.
Salut!
Lourdes
Hola Lourdes, què tal tot? Moltes gràcies per el teu comentari i moltes gràcies per fer-nos adonar de l’error, són 100 grams de mantega, em vaig confondre alhora de picar la quantitat en aquesta recepta. Molts petons i si tens qualsevol dubte ens ho dius.
Yo tampoco tengo la piel morena, me toca trabajar todito el verano, el lunes 16 también trabajo… como los calabacines, creciendo sin descanso para llegar a nuestras cocinas.
Una torta estupenda para cualquier cenita de verano.
***UN FUERTE ABRAZO A MIS COCINEROS!
Bona tarda CUina vermella,
Jo tampoc faig vacances a l’estiu. Ja des de jove que no les faig donat que sempre em tocava treballar a l’estiu mentres estudiava. Així que més blanca que jo ja podeu estar tranquils que no hi estareu. I aquí encara es més delicte donat que estic en plena costa Brava.
D’altre banda, aquest pastís de carbassó amb formatge feta ha d’estar molt i molt bo! m’apunto la recepta!
Petonets!
Bona vesprada blancs vermells
Jo ja no se com utilitzar les carabassetes que em porta mon pare.
No fa mes que portar-me’n i a mes de tamany XXL.
Així que esta deliciosa tortada que ens presenteu
em ve de categoria per a variar un poc.
Quant al treball nosaltres estem d’enhorabona.
Despres d’un any i mig d’estar en l’atur,Paco hi ha
trobat treball,i a mes un bon treball de la seua especialització.
Açò és una loteria,tenint en compte lo difícil que està tot.
Així que,ha tingut que treballar uns dies a l’agost,con vosaltres,
però no li ha suposat cap sacrifici.
Que descans!
Besets.
El carbassó m’agrada de totes les meneres.
Aquest pastís amb feta i ricotta pinta sensacional. Va de cap als “pendents”.
Esperem que els vots vagin “in crescendo” dia a dia (com els carbassons).
Petonassos
Vermells quin pastís mes bo….quan pugui el faré. ahhhh!les fotos molt maques.
molts petons
Que bó aquest pastís salat de carbassó. M’encanta la foto, el muntatge té un color especial,aquesta rosa em recorda quan jo era petita en el jardí de la meva àvia, ara també tinc roses, però ja no són el mateix.
Penso que és millor que a l’agost tot vagi Slow gaudim mes.
Una abraçada estimats.
Boníssim, m’encanta el títol del vostre blogs, el trobo tan macoo, per cert , jo també estic blanquíssima aquest any,espro solventar-ho a aquest cap de setmana si el trànsit no m’ho impedeix.
Un petó
Hola estimats, m’en alegro que no feu vacances a l’agost com jo…encara que aquest any les circunstàncies són diferentes, perque no estic treballant…però no per l’atur, gràcies a Déu..!!! I ens deleiteu amb aquesta meravellosa recepta…que no trigaré gaire a provar i deleitar a la familia…petons.
Núria
Que suerte aquí, por lo menos hoy, ni el sol ni el calor se han ido de parranda.
Esta tarta salada es espectacular y tus fotos son siempre una maravilla, como me gustan tus composiciones.
Bss
delicios!!
petonets
mmmmmmmmmmmmmm… quina bona cara que fa!!
Acabem d’obrir un bloc de cuina, i gràcies a llocs com els vostres ens animem a seguir publicant coses! Sereu benvinguts!
Gràcies!
Jo dec ser molt rara, però com més estrés hi ha a la feina més produeixo!! La coca fantàstica!
me encanto esta tarta de calabacines, feta y ricotta. Que conmbinacion tan mas fresca! (la adicion de menta, me parece sublime).
se me antoja en este super caluroso verano, ya sea de almuerzo, cena o tentenpie.
besos
¡huy!… llego de vacaciones casi directamente a votaros.
Me encanta vuestro blog.
La recepte és bona però la foto és magnífica.Ptns.
pues yo tampoco estoy de vacaciones, así que me dedico a votaros y votaros, ¡esta vez ganamos! jajaja
El pastel tiene una pinta estupenda, este os lo copio.
Un beso.
Avui m’he enrecordat que vaig fer el pastís, i que estava boníssima!! Repetiré segur..Petons i bona setmana.