Les cançonetes infantils ens ajuden a contactar amb la música. Segurament aquest és el seu objectiu i és millor no entrar en analitzar-les críticament. N’hi ha algunes més pròpies de la cova del sado que de la puresa de la canalla. Fixeu-vos a tall d’exemple: un paio anomenat Pintxo interroga a un tal Pantxo si el pot punxar amb un punxó. Aquest li ofereix tota la seva anatomia menys la panxa, suposem -i esperem- que per qüestions simplement de rima.
N’hi ha una especialment onírica anomenada La lluna i la pruna. En Sigmund Freud es fregaria les mans si l’hagués conegut. Les relacions paterno filials que s’hi descriuen, són d’una complexitat a l’alçada de les tragedies gregues.
Aquesta Festa Major, els nostres banys de lluna, acompanyats d’un ingesta líquida un tant inconscient, que només els de la colla dels Torrats podem suportar, ha fet aflorar una teoria vermella:
La conçoneta de la Lluna i la pruna ens ha assenyalat que no hi ha millor millor remei per les conseqüències a les exposicions de lluna, que la pruna i els seus efectes higiènics.
És per aquest motiu i gràcies a la saviesa popular que oferim aquest gaspatxo de pruna, que us repararà cos i ànima si heu fet excesos, si teniu simplement curiositat gastronómica o totes dues necessitats alhora.
Gaspatxo de prunes
Ingredients,
500 g de prunes molt madures
1 ceba
2 grans d’alls
3 cullerades soperes d’oli
1 cullerada sopera de vinagre balsàmic
500 ml d’aigua freda
Sal i pebre blanc
Preparació,
Netejar les prunes. Pelar les cebes i l’all. En una cassoleta amb aigua bullent blanquejar la ceba i l’all durant un minut. Tallar les prunes a bocins. Triturar les prunes juntament amb l’aigua, l’oli, el vinagre, la ceba, l’all, la sal i el pebre fins que tinguem una mescla homogènia. Colar el gaspatxo i posar-lo a la nevera. Servir ben fred.
Això si, no renuncieu mai a la lluna
Jo mai havia pensat en la lletra de La lluna i la pruna ni amb la d’en Pintxo i el Pantxo… aixx vermejitus com sou vosaltres!
Nosaltres també reflexionem quan ingerim certa quantitat de líquid un tant inconsistent i és que, un cargol, amb les seves antenes pot sintonitzar Flaix FM?
I per últim, em sap greu nens però el gaspatxo no m’agrada tot i que aquest de pruna el provaria ^_^
Petons estrelletes torrades!
Hola Torrat del Palautordera! no sabem si el cargol pot sintonitzar la ràdio, però el que és segur és que puja a la muntanya o al muntanyí! per cert, en Kike va trobar la inspiració ahir a la platja, és que aquest home es creatiut al 100%!
molts petons guapíssim!!
Des de quant un servidor viu a Palautordera?
Ups, lapsus, lapsus, VIlamajor!!!
teniu raó, millor no parar-se a anlitzar molt aquestes cançons, igual passa amb els contes infantils…
Aquest gaspatxo tant vermell s’ha de tastar i què sapigueu que aquesta cullera amb forma de cor es massa.
Molts petons!
Hola preciosa! Doncs aquesta cullera ens la vam comprar a Roma, quan la vam veure ens va robar el cor! tens raó, els contes infantils també tenen tela marinera, si no que li preguntin al Hansel i a la Gretel! Un petó enorme.
Delicioso el gazpacho y las fotos preciosas, pero me quedo sin saber lo que dice la cancion!
Un besico.
Lolah, la canción viene a decir esto: la luna, la ciruela, vestida de luto, su madre la llama y su padre no quiere.. la otra canción dice así: Pincho le dijo a Pancho si quiere que le pinche con un pincho, y Pancho le dice a Pincho pínchame pero en la panza no!!! En fin, que difícil!
Un besico a ti también, guapa.
fantastica receta y la cancion estupenda jajajaj
Gràcies Àngels.
us ha quedat un post molt rodó! …com la lluna, com la pruna.
…i què me’n diueu de la nena que veu un llop amb còfia i camisa de dormir i es pensa que és l’àvia??
un peto, guapos.
I tant Caterina, el conte de la caputxeta és ben sàdic! gràcies pels teus petons, estupenda Caterina!
Tan bello y delicioso.
Tu trabajo es excepcional, me encanta.
Feliz semana ♥
Gracias Ana, viniendo de ti, es un cumplido. Muchas gracias.
OOOOOOOOHHHHHH!!Gaspatxo de prunes…quina delícia! M’encanten, i mai n’he fet gaspatxo…prenc nota!!!
Ptnts
M
a veure si t’agrada Marta, esperem que si! Compte és un plat laxant! Un petó i fins aviat, bonica.
La caloreta de l’estiu no us ha llevat gens ni miqueta la gràcia i el puntet crític. Cançons i contes no passen pel sedàs de la correcció política. Quantes barbaritats que rimen…!! D’altra banda, el gaspatxo de prunes em sembla molt abellidor (i més ara, que fins que no ix la lluna, fa una caloooor!!), i les fotos, com sempre, magnífiques!
Una abraçada
Gràcies per les teves paraules Queti, ens encanten els teus comentaris, sempre tant carinyosos. Un petó enorme i visca la lluna.
al fin!!! mi pareja odia (con un odio irracional y muy poco gastronómico) el tomate, así que lo del gazpacho compartido era HASTA AHORA! una misión imposible. Mañana…. gazpacho rojo pasión y a mirar la luna desde la terraza. Gracias por la idea!!!!
Bueno María, espero que esta opción te guste, si quieres puedes añadir mas vinagre o un poquito de ajo para que se parezca mas al que estamos acostumbrados. Un beso enorme y muchas gracias por escribir.
Això de les lletres de les cançons infantils és ben curiós: per la meva feina ja fa temps que me’n vaig adonar, són frikis totals, i la de la lluna, la pruna n’és un exemple ben vàlid!
Per cert, un gaspatxo encisador!
Gràcies Mariàngels, tens raó són molt frikis, però que faríem sense elles, ens han ajudat a crèixer, oi? Molts petons i gràcies.
jejeje!!la lluna i la pruna es la canço preferida de la meva filla…i alló de…1pam, 2pams, 3pams, 4pams, 5 pams…!! jejeje, aquest gazpacho te una pinta immillorable!!!
Gràcies Ana, un petó ben fort per a tu, i mil petons per la teva filla!! quina gràcia això dels pams!
Me encanta el sabor acidito y dulce de las ciruelas. Nunca he probado un gazpacho con ciruelas. Esas fotos están divinas..
besos
Gaby
Miles de gracias Gaby, bueno pues es un gazpacho muy suave y un poco dulzon, esta rico, pasa bien fresquito. Que bueno que te haya gustado.
Quina recepta més original!!! No se m’hauria ocorregut mai una recepta tan abellidora com aquesta. Sí, teniu molta raó, hi ha algunes cançonetes infantils que, si les analitzes una mica, són una mica “sàdiques”… Ha ha!! Salutacions
I tan sàdiques Francesc, hahahaha! però que hi farem, hem crescut amb elles! moltes besades!
Renoi quin bon desperta passades les festes…Si segueix la calo,la lluna, la pruna, o tot plegat, ho passare a competir amb la família també a la nostra Festa Major.El que amb sap greu es que de lluna plena nosaltres res de res.
Doncs que vagi molt bé la teva Festa Major, Montse, ja ens aniràs explicant! Molts petons, guapa.
Qué original!!! Ha de ser ben bo m’emporto la recepta!!
El tema dels contes i cançons infantils… ens costaràn una fortuna en psicòlegs!!!!
Petonets
hahahaha, esperem doncs que el col·lectiu de psicòlegs i gràcies a aquestes cançons infantils, no notin la crisi. Molts petons bonica.
Qué bonito es imaginarme el sabor de las ciruelas en este gazpacho. La culpa la tiene esa fantástica fotografía.
Besitos.
Gracias por mirarnos con tan buenos ojos. Un placer gustarte. Miles de besos.
Vermells quina recepta mes bona i per les que ens costa anar al bany ideal.
Les fotos un 10 i amb el vostre permís això va per la Lola que diu s’ha quedat sense saber que diu la lletra…si no recordo malament:
La lluna, la pruna
vestida de dol,
son pare la crida
sa mare la vol.
La lluna, la pruna,
el sol mariner,
son pare la crida
la mare també.
Minyones boniques
deseu els coixins
son pare la soca
la mare els fadrins……
Mes o menys no???
petonets
Hola Núria,
Moltes gràcies per escriure la cançó per la Lolah, desconeixíem la última estrofa, gràcies!
T’asseguro que és laxant a tope!!! Milions de petons.
Les cançons infantils son surrealistes a mes no poder. Si fossin actuals seria força lògic, però amb el anys que tenen aquestes cançons …
Per cert el gaspatxo, originalíssim i extraordinari com tot el que feu.
Un gaspatxo de petons
L’altre dia escoltàvem les canços que va fer l’Albert Pla, per anar a dormir, i t’asseguro que son menys surrealistes que les nostres! Gracies per les teves paraules, petons a cabassos per a vosaltres!
Quin texte més bo! M´ha fet somriure al llegir lo de ses relacions paternofilials…jejej.
Xerrant de cançons infantils…avui mateix he estat cercant qualque versió escoltada del “Noninó li diu sa mare” o també coneguda com “Vou-veri-vou” i no hi ha hagut manera de trobar-la!
Gaspatxo de prunes…no podeu ser més originals!
Felicitacions a la fotògrafa!
Felicitacions a tu Inés, les teves fotos cada dia em captiven més. Petons per la mare fotografa i per la petita model! ^^
m original…aq faltava….gazpatxos de síndria, cireres….genial! petons
Moltes gràcies Anna, un gazpacho més per a la llista!
Ayss madre ¡¡una crema salada de frutas!!… ¡qué original!. Pues cuerpo y alma reparados… y sorprendidos. No la olvidaremos nunca, así que todo es posible, igual cae estos días
.
¡¡Esperar chicos que nos hemos colado!!, no es una crema caliente… es una crema fría gazpachera.. desde luego sigue siendo igual de original.
Viva el gazapacho Carlos!
Quin gaspatxo més original!! Personalment m’encanten de tot tipus: tomàquet, síndria, cireres… però aquest no se m’hauria ocorregut mai, s’haurà de provar!
És molt bo i fàcil de fer, només cal tenir un bon aparell que trituri!!
Bufff…..això ha d´estarr…. és molt original tinc curiositat del seu gust, qualsevol dia em poso mans a la feina i la faig.
Doncs ja ens explicaràs, Vero! Esperem que t’agradi.
Delicia de gazpacho, si nos ponemos a hablar de canciones y cuentos, no terminamos, pero también algunos han hecho nuestras infancias muy interesantes, jej
besos, rojos!
Y tanto Carmen, que en nuestra época no teniamos maquinitas de matar marcianos, verdad?
Oh, una cuchara corazón. Alguna razón más para no sentir amor por los vermellos?
Tocada y hundida.
Besitos sin gluten.
Querida amiga del sur, ya sabes, somos unos románticos empedernidos! Viva el amor!
Bona vesprada vermells
Sense dubtes que sou unics per a estes coses!
Quant temps sense pensar és esta cançoneta de
“La lluna,la pruna vestida de dol,
sa mare la crida i són pare no vol”.
No se quin sentit té,però que records mes bonics em porten!
La meua iaia ens cantava a muntons cançons d’este tipus.
Vos deixe esta,que també és de fruites però un tant “escatològica”,encara que la cultura popular és així…
“Una agüela és tira un pet
al capoll d’una figuera,
totes les figues ballaven
al sentir el pet de la agüela”
I que risa ens entrava a totes …!
I la meua iaia la mas feliç de totes fent riure a les seues nétes.
El gaspatxo molt bo i refrescant.
Les fotos,com sempre una passada d’originalitat.
Besets,rojos.
Ai Mesilda, sempre ens omples el cor amb somriures!
La teva iaia tenia unes ocurrències genials! nosaltres ens estem partint de riure. Ai les àvies que ens han criat i educat. Som qui som gràcies a elles!
Me gustan las fotos, tienen para mí cierta inspiración nostalgica; veranos en el pueblo, el calor en las calles, el fresquito del patio y siestas llenas de sudor y sueños.
Felicidades!!!
Este gazpacho tan original como apetitoso no me lo pierdo.Cómo estará con ciruelas verdes, que tengo un pozal llenito….todo es cuestión de experimentar.
***Amados rojos … hasta pronto!
A ver como sale con las ciruelas verdes, seguro que muy rico! Eres genial Fe-i*ka!
Quines prunes mes vermellas i tan maques!!!!
A la meva mare i a mi ens agradaven les claudies!!!!
Molt maco tot …com sempre!!!!!
Com esteu???
Una abraçada!!
Estem bé Dolors, molt enfeinats però molt bé! A veure si et podem venir a veure aviat! Un petó ben fort a les dues germanes més maques del Mercat de Mollet.
Este estiu he provat gaspatxo de diverses fruites em falta de pruna bén fresc a la llum de lluna i a disfrutar.
Per cert la cadira és de les que m’agraden a mi ehhhh.
Aquestes cadires les vam trobar en un brocanter, lluïen tan boniques que en vam comprar 4! Gràcies pel teu comentari i per fixar-te en la cadira!
Bien un remedio para limpiar mis tuberias, asi desechare el whiski, ya que las resacas son muy malas, ja, ja, bueno fuera bromas me encanta y me llama mucho la curiosidad su sabor, de este finde no pasa que lo haga, mcuhos besos, pepa.
Pues prepara un buen rollo de papel, jajajaja! és desatascante muy eficaz!
En Pintxo, va dir a en Panxo…
Era una canço que cantaba al meus fills i que de tant en tant encara em be al cap, avui m´els heu fet imaginar vestits de cuero,
La recepta genial, m´encanten els gazpatxos amb fruita, l´anoto.
Una abraçada.
Hahahaha Marta un Pintxo i un Panxo sadomasoquistes!!! ai, senyor, estem tirant per terra tot el nostre imaginari infantil!!
Ja, ja, aquesta apreciació de les cançons és ben certa, és com les pelis infantils de la “nostra” època: n’hi havia que eren autèntiques pelis de terror com Alícia al país de les meravelles…vaig sortir traumatitzada del cinema i crec que encara em dura…O contes terrorífics com La caputxeta o les 7 cabretes…Un dia us en faig 5 cèntims de la “versió” psicoanalítica d’aquests contes…és per ca…-s’hi!!!Un gaspatxo fantàstic per a tots però sobretot per a qui li fa falta “limpiar por dentro”, no?. Una abraçada!
La primera peli que vaig veure al cine fou bambi, imagina’t el trauma, encara em dura!!
Un altre gazpacho diferent, no me’l imagino de pruna però ha d’estar ben bó.Per cert, sempre ho hetrobat prou misteriós lo del panxo i en pinxo, no és gens innocent.
Un petó
Al contrari Cris, la història del Pinxo i del Panxo és ben tòrrida!
Hola macos! m’agrada molt el nou disseny del vostre espai, fa temps que no vinc per aquí, peró m’agrada’t tornar-hi.
Jo sòc de Barcelona pero ara visc a Santiago de Compostela i…bueno….rebeu una salutació meva!
Una abraçada.
Carai una catalana a Santiago, segur que estàs de fàbula! Un petó enorme.
Como siempre un trabajo de lujo, una tremenda receta, ademas de original, soy muy nueva en tema de gazpachos.
Un beso.
Pues venga Kako, a cocinar gazpacho! Son tan sanos y ricos! mmmm!
Que bona idea d’aquest gazpacho de prunes, no se m’havia ocorregut.
Petons!
Ana de: 5 sentidos en la cocina
Gràcies Ana, si el tastes ja ens ho diràs. Una abraçada!
De la pruna el que més m’agrada és el nom. Te una sonoritat que em sembla preciosa: pruuuuuna.
Una bona sopeta d’estiu bonics
Cert, al dir pruuuna la boca es torna petonera, oi? Milions de petons bon amic!
m’encanten les prunes, les llunes i aquesta recepta! fantastic!
I el sol, i la pluja i les estrelles i tu, sobretot ens agrades TU!
Jajaja!!! Osti m’ha agradat moltíssim lo de que “El Freud es fregaria les mans amb la cançó de la lluna i la pruna!!!” Quin fart de riure!
Anant a la recepta! És una xulada, no n’havia sentit mai a parlar del gazpatxo de pruna, de síndria o de cirera sí, però de pruna mai! Sou innovadors estimats!
I com a Molletans d’adopció diem i afirmem: VISCA ELS TORRATS!!!!
La gent de Mollet està pensant seriosament fer-vos fills adoptius i Torrats d’honor! Un petó ben fort estimada amiga.
Jo cada dia he de cantar la lluna la pruna i amb el meu marit sempre fem el comentari del poc sentit que té, és una de les cançons preferides de l’Èlia!!
El gaspatxo molt original, m’agradaria agafar-ne amb una cullereta a veure quin gust té, no me’l sé imaginar. Felicitats!!
Volem una foto de l’Èlia escoltant-vos atentament mentres li canteu la cançó! Ja imaginem l’estampa, que tendre.
Aquest gaspatxo ha de ser diví!! Però les fotos i la presentació preciosa!! Un petonàs
Gràcies Mercè, un plaer que t’agradi!
Este gazpacho se ve fantástico. Algún día me voy a poner con ellos. No es una costurmbre muy nuestra.
Cariños
Pues venga, si lo catas nos lo dices a ver que te parece. De todas maneras para empezar hazlo con el gazpacho tradicional!
Interessantíssim
Gràcies!
Quines fotos més fantàstiques i quin gaspatxo més apetitós per aquestes dates!
Una abraçada!
Moltes gràcies Alba, un plaer que t’agradi!
Gazpacho amb meló,poma i altres fruites si que en faig, pero aquest es molt original, os aseguro que e provare,per cert les fotos fabuloses.
Adeuuuuu.
Doncs ja tens un gaspatxo més per a la col·lecció! Un petó.
Que preciosas ciruelas, parecen manzanas. Nunca me imagina probar la ciruela así, salada, me guardo la receta.
Luce delicioso.
Son tan ricas las ciruelas, y tan sanas. Gracias por tu comentario Mari!
Hola, ja som per aquí un alte cop!!!! Quin gaspatxo tan espectacular, té una pinta ideal!!!!
I, la veritat ´s que a ltra de la lluna i la pruna, és digna de psicoanàlisi freudiana!!!! jeejej. Petons
Benvinguda estimada amiga! quines ganes teníem de retrobar-te de nou!
Ostres, que original! He provat gaspatxos de síndria, meló, aguacate, maduixa, cireres… però de prunes encara no! I us prometo que aquesta setmana mateix ho provo, m’encanta la idea!
El d’alvocat ens falta per tastar, a veure si ens animem, abans que l’estiu fineixi ha de caure aquest gaspatxo! Un petó Gemma.
Sense gens de tom`quet?? ha d’estar molt bó, segur que si!
PTNTS Dolça
I tant que sí, i molt saludable Dolça!