Les cançonetes infantils ens ajuden a contactar amb la música. Segurament aquest és el seu objectiu i és millor no entrar en analitzar-les críticament. N’hi ha algunes més pròpies de la cova del sado que de la puresa de la canalla. Fixeu-vos a tall d’exemple: un paio anomenat Pintxo interroga a un tal Pantxo si el pot punxar amb un punxó. Aquest li ofereix tota la seva anatomia menys la panxa, suposem -i esperem- que per qüestions simplement de rima.
N’hi ha una especialment onírica anomenada La lluna i la pruna. En Sigmund Freud es fregaria les mans si l’hagués conegut. Les relacions paterno filials que s’hi descriuen, són d’una complexitat a l’alçada de les tragedies gregues.
Aquesta Festa Major, els nostres banys de lluna, acompanyats d’un ingesta líquida un tant inconscient, que només els de la colla dels Torrats podem suportar, ha fet aflorar una teoria vermella:
La conçoneta de la Lluna i la pruna ens ha assenyalat que no hi ha millor millor remei per les conseqüències a les exposicions de lluna, que la pruna i els seus efectes higiènics.
És per aquest motiu i gràcies a la saviesa popular que oferim aquest gaspatxo de pruna, que us repararà cos i ànima si heu fet excesos, si teniu simplement curiositat gastronómica o totes dues necessitats alhora.
Gaspatxo de prunes
Ingredients,
500 g de prunes molt madures
1 ceba
2 grans d’alls
3 cullerades soperes d’oli
1 cullerada sopera de vinagre balsàmic
500 ml d’aigua freda
Sal i pebre blanc
Preparació,
Netejar les prunes. Pelar les cebes i l’all. En una cassoleta amb aigua bullent blanquejar la ceba i l’all durant un minut. Tallar les prunes a bocins. Triturar les prunes juntament amb l’aigua, l’oli, el vinagre, la ceba, l’all, la sal i el pebre fins que tinguem una mescla homogènia. Colar el gaspatxo i posar-lo a la nevera. Servir ben fred.
Això si, no renuncieu mai a la lluna
Hola!! me ha gustado por su originalidad… somos adictos al gazpacho (natural) pero este debe de estar buenisimo…. el sabor queda muy fuerte ????. Saludos
Hola Montse, el sabor és molt suau, de fet podria passar per un batut!!
Felicitats per el post. Trobo molt original aquesta recepta, me la guardo per fer-la un dia d’aquests.
Petonets!!!
Moltes gràcies Elisabet, ens agrada tenir-te per aquí! un petó ben gros.
Aquesta era una de le meves cançons preferides de nena…teniu raó si ens poséssim a pensar en el significat de moltes narracions o cançonetes infantils ens portariem les mans al cap
una recepta molt original…petonets
i tant, hauríem de fer un llibre sobre les cançons d’infantesa i sobre el què diuen! Gràcies per les teves boniques paraules.
Que maco el post i la foto.
Que maco recordar aquesta cancó de la infantesa.
Uuna delicia de gazpacho.
Petonnnnnnnnnnnnnns macossss!!
Hola Margot, sí! El fet de recordar les cançons d’infantesa ens fa sentir per un moment una mica més joves, oi?
Hola parella,
Els que tenim canalla la tenim clavadeta al cervell.
La lluna, la bruna,
vestida de dol,
son pare la crida,
sa mare no ho vol
La lluna està contenta:
comença el quart creixent,
quan és lluna plena,
passa la nit rient.
La lluna, s’entristia,
ja tomba a quart mimvant,
en sent lluna nova,
s’amaga tot cantant.
Hola Dolors, moltes gràcies per escriure tota la cançó, nosaltres només recordàvem la primera estrofa! Un petó ben fort i gràcies per estar amb nosaltres!
que delicia! un gazpacho de pruna!
me encanta la idea.
Hola querida amiga!
Pues ya tenemos ganas de ver tu gazpacho de pruna en tu magnífico blog. Un besito.
Qué original!!! mañana me lo hago para comer
Hola Paula, muchas gracias por visitarnos. Tu blog nos ha encantado, felicidades!