La seva introducció al continent és atribuïda comunament a Antoine Parmentier, que sí en va popularitzar el consum a França en èpoques de grans fams. Els nostres veïns al nord del Rosselló tenen el mèrit innegable d’haver-ne fet seus, amb més o menys justícia, molts dels fets diferencials europeus. Des dels principis republicans al sistema mètric decimal, des de la separació de poders al croissant. No havia de ser diferent amb les patates que, amb el glamour que els caracteritza, les anomenen “pomme de terre”.
Fins i tot han aconseguit que a la seu del imperi, al continent on té l’origen aquest deliciós producte, anomenin a les patates fregides “french frites”. La meitat d’aquest talent voldríem pel nostre país!
A la cuina vermella aquest plat es broda i la cuinera vermella les fa d’una forma diferent de la que, habitualment, s’ensenya als llibres de cuina. Avui l’alquimista vermella desvetllarà un dels seus secrets per tots vosaltres.
El diumenge va venir un dels admiradors més incondicionals d’aquest plat de la Txell, en Marc, el meu fill. Acompanyàrem les patates rosses amb el plat nacional grec, el souvlaki, unes broquetes de carn de xai a la brasa aromatitzades amb orenga. Una mica de tatziki per acompanyar. Per concloure el dinar, les postres favorites d’en Marc: Panna cotta amb coulis de fruites del bosc.
Els majors d’edat tinguèrem el privilegi de regar aquest dinar de diumenge amb un vi blanc de l’illa de Mallorca que volem recomanar-vos: “Es Calò” de les Bodegues Miquel Oliver.
La recepta de les patates rosses és la següent, pelar-les i tallar-les a bastonets i submergir-les amb aigua freda. Desprès, abans de fregir-les passar-les per l’aigua calenta de l’aixeta i assecar-les molt bé.
Posar oli abundant a la paella, un parell de grans d’all, un anís estrellat, un escuradents sencer (així l’oli no es crema), quan l’oli es ben viu s’afegeixen les patates i es fregeixen una estona amb aquest foc viu, per a que prenguin la pell i quedi dureta.
Llavors, baixem el foc i les deixem confitar i quan ja estiguin ben confitades, es puja el foc per donar-les el toc cruixent.
Pel Souvlaki, demaneu al vostre carnisser que us desossi una cuixa de xai i us talli la carn a daus. Feu-ne broquetes. Es salpebren, i es couen al grill. En l’últim minut de cocció empolvoreu-les amb orenga.
Pel Tatziki necessitem un iogurt grec, mig cogombre, mitja culleradeta petita de comí en pols, una branca d’anet fresc o de julivert. Pelar el cogombre, treure-hi les llavors, i tallar-ho a daus petits, afegir el iogurt, el comí i l’anet o julivert també tallat petit i barrejar-ho bé.
La Panna cotta, l’hem extret de la nostra pastissera de capçalera: Gemma, la dolça! Únicament, vam canviar el coulis, que el férem de fruites del bosc.
Ja es veritat ja , que no aniràs a dormir sense aprendre una cosa nova!! Patates amb anís estrellat i escuradents….a partir d’ara a cuinetes es faran així
Si jo fos el teu fill, vindria cada dia a dinar!!!!
Un petonàs a tots dos
He trobat tan especial la recepta que se n’haurien de dir “Patates roses Txell” i, pel que es veu, han de ser delicioses. Jo cuino les tradicionals, les que feia la meva mare i més d’un comensal, potser tenia molta gana, me les ha lloat.
Suposo que si hi havia música, era grega, no?
Prefereixo una broqueta de verduretes, però les patates, la salsa i els postres les apunto ja.
i gràcies per la recomanació del vi.
Felicitats, segur que el nen va quedar content, oi?
Aquestes patates són de gourmet, llàstima que a la meva nena no els agraden, sinó les faria avui per sopar
Un petó ben gran parella vermella
La Txell té tantes virtuts….. i la mà trencada per fer-nos delir… Ets un solete wapa!!!!!
Kike de ben segur que el teu fill deu estar encantat envoltat de tant amor i delicadessa… sou molt afortuntats tots tres.
Petons desde Esplugues!!!!
Quin dinar! No m’estranya que aquestes patates encantin al Marc!
A mi el tzatziki m’agrada molt, a l’estiu a casa en fem molt sovint.
Per cert, la pannacota és la que ens va ensenyar la Mireia Carbó
Jo que maravilla, no me extraña que tengais incondicionales, yo misma si no fuera porque estamos tan lejos me plantaria como incondicional…buenoooooo mejor no, que llevo a 3 detras, que comen…
Molt bé, parella!, un 10 per a aquest menú tan mediterrani: les patates, del mediterrani català (segons la creació de la Txell); el souvlaki i el tzatziki, del mediterrani grec; la panna cotta del mediterrani italià i el vi, del mediterrani grec. I amb la música d’Antònia Font com a complement.
Mmmm…quin menú més senzill i a l’hora més bo!!!! a qui no li agraden les patates fregides???!!!! mmmm….
Mare meeevaaa, nois! Quina barbaritat de patates! A l’Advocat li encanten les patates rosses però segur que si li faig així em demana matrimoni! Ho intentaré i ja us explicaré el resultat…
Segur que el Marc en va quedar encantat amb un dinarot tan rebó. Això de fregir les creïlles (=patates) d’eixa manera crec que ho provaré. Pel que fa a les broquetes, crec que sóc més del pensar de la “canela”, tot i que no li faig peròs a la carn, eh?. La panna cotta segur que boníssima. Aquesta Gemma, quin dolç no deu saber preparar? Li haurem de donar la Creu de Sant Jordi de Xocolate i Fraula (;D) al mèrit rebosteril. M’encanta Antònia Font i els vostres posts tan xulos i agradables de llegir. Salutacions Vermells, sou una canya!!!
no m’estranya que el marc estigui encantat amb aquests plats, aquestes patates són de matrícula.
M’ha encantat el “trucu” de l’escuradents!! Semre s’aprèn alguna cosa visitant-vos!!!…Aquestes patates m’han encantat…no m’estranya que el Marc li demnai que la Txell li fagi!!!
Petunets parella,
Eva.
Ei, que volia dir el vi del mediterrani mallorquí i m’he fet un embolic amb el grec!
Hola estimats i estimadíssimes!!! estem molt contents que us hagi agradat aquesta manera de fer les patates, ja ens direu!!! Bon diumenge a tots!
Mireu si en són, de bons, els posts de tots els blocaires gastronòmics, que em quedo garratibat i esmaperdut veient que fins i tot la Glòria samfainera no es pot aguantar d’enviar-hi comentaris. Ja veureu com, al final, entre tots la “convertireu” als plaers de la cuina.
)
Aquesta recepta de patates rosses (jo en sóc un fanàtic) s’ha de provar, Txell, i prometo seguir-la al peu de la lletra el proper dia que en faci.
El que ja és una altra història és el tema “musical”: aquí sí que no ens avindríem gaire, eh?
M'ha encantat el “trucu” de l'escuradents!! Semre s'aprèn alguna cosa visitant-vos!!!…Aquestes patates m'han encantat…no m'estranya que el Marc li demnai que la Txell li fagi!!!
Petunets parella,
Eva.