Els amics són aquells amb els que comparteixes inquietuds i interessos. També els que t’ajuden a creure en la vida i que, tot i que a vegades ho sembli, no estàs sol al món. En realitat son els que estan disposats a donar sense esperar res a canvi.
Aquets dies hem passat una sotragada i, de veritat, la vostra tendresa i suport han estat molt importants per encarar el que se’ns venia a sobre. Al veure com la urgència de la intervenció ha passat de llarg, tenim la certesa de que, en gran part, el poder de l’amor que ens heu enviat ha fet minvar l’hernia de la Txell.
Per tot això us volem fer dos regals d’agraïment. Con que sou la pera: una recepta de pastís de peres. Per simbolitzar el benestar que ens heu transmès, ben farcit de xocolata. L’altre és sonor i s’explica per si sol.
Amics, que la vida us doni els mateixos amics que nosaltres hem tingut la sort de trobar en aquest tram del nostre camí.
Pastís de peres a la xocolata
Ingredients per la massa brisa,
200 gr de farina de força
100 gr de mantega (freda)
1 rovell d’ou4 cullerades soperes d’aigua
1 cullerada de sucre1 pols de sal
Ingredients per la crema i el farcit,
150 ml de nata líquida
150 gr de xocolata negra 70%
1 ou + 1 rovell
3 peres carnoses
1 llimona
sucre moré (per empolvorar)
Preparació de la massa,
Fer un volcà amb la farina i posar-hi al mig la mantega. Tallar a daus petits la mantega amb una espàtula de pastisser, barrejar-la bé sorrejant. Fer novament un volcà. Al mig disposar-hi el rovell, l’aigua, el sucre i la sal. Barrejar prèviament aquests últims elements i a continuació, pastar-ho el mínim possible. Deixar reposar la massa a la nevera (tapada amb paper film), passat el temps, aplanar-la amb el corró i disposar-la en un motlle desmuntable de 23 centímetres. Punxar-la. Coure-la primer 10 minuts a 180 graus. Reservar-la fora del forn.
Preparació de la crema i del farcit,
Partir les peres per la meitat, treure la pell, el cor i llavors i tallar-les a rodelles fines, a lo ample, mantenint-les juntes. Regar-les amb el suc d’una llimona per a que no s’oxidin.
Preparar la crema batent l’ou més el rovell fins a obtenir una massa homogènia. Reservar-la a la nevera.Tallar a trossets petits la xocolata i repartir-la uniformement sobre la massa. Disposar al damunt les mitges peres, en forma simètrica, formant una mena de flor. Completar el farcit amb la crema reservada. Empolvorar la superfície amb el sucre de canya i enfornar de nou uns 20-30 minuts més (segons el forn). Passat aquest temps, enretirar-la del forn, deixar-la refredar una mica, desemmotllar-la i servir-la tèbia o freda (boníssima de les dues maneres!).
Recepta de la revista: Cocina fácil, número 132.
Ara em sent com un suro… No en sabia res d’això de la Txell. A Barcelona recorde que patia de la ciàtica, però em pensava que només era aixo. Sent no haver-vos pogut donar el suport que calia en un moment com aquest. Bé, encara que siga tard, m’alegre que tot haja quedat en un “malson” recuperable. Txell, guapa, esperem que et poses bona ben aviat. Des de Beneixama t’enviem tots els bons desitjos del món. Oreto i Francesc.
Gràcies Cuina Vermella, estic d’acord amb això de descobrir nous bells amics. Faré els pastís de peres en el proper dinar familiar! I ja sabeu, a disposar. Una abraçada
Vaya, pues aquí otra que tampoco se había enterado. Espero que todo haya salido bien y que Txell se esté recuperando bien. Esa energía y alegría que le ha dado la vida, y que consigue contagiar inmediatamente a los demás, le van a ayudar a recuperarse pronto. Eso, y el gran compañero que tiene.
Un abrazo muy fuerte a los dos y ¡maravillosa tarta!
Gràcies a vosaltres per ser com sou!!! I els amics son per això no?? pels bons i mals moments i ja podeu estar ben segurs que amb nosaltres hi podeu comptar sempre que calgui.
Molts petonets desde Esplugues!!!!!
Francina.
Estimats:
Moltes gràcies per aquest post i pels altres dos regals que ens heu donat avui.
Molts ànims i ja sabeu: a disposar!
Salut, molta salut!
Jo tampoc no me n’havia assabentat i espero no arribar tard en donar-vos molts ànims, vermells! Molta força i sobretot cuida’t i que et cuidin Txell!
Tots ens alegrem molt que l’hèrnia hagi millorat i la intervenció s’hagi ajornat… quin ensurt que ens heu donat a tots!
Gràcies pels dos regals, tots dos són molt del meu gust, tan el pastís com l’Amor Particular.
Tzell, fes repòs i deixa’t cuidar pel Kike. un petó molt gros a tots dos!
Jo tampoc en sabia res d’això de la intervenció, i com el Francesc em sap molt de greu no haber estat al vostre costat en aquests moments, però suposo que sabeu que per qualsevol cosa que necessiteu podeu comptar amb mi.
Txell, preciosa cuida’t molt i recupera’t ben aviat!!
Gràcies pel vostres regals, aquest pastís de peres amb xocolata el tenia jo pendent de fer i ara passa a dalt de tot.
Molts petonets mmmmmuuuuuuuuuuaaaaacccccc!!!!!!!
Algú em va dir en un comentari al meu bloc, que la cuina vermella estava passant un mal trago. Em vaig llegir els últims post i no vaig saber veure de què es tractava. La prudència i el no voler ficar-me mai on no em demanen, va fer que no us enviés un mail preguntant o donant ànims sobre el que ignorava. Ara que ho sé, us comento el següent. A la meva feina toquem temes sanitaris, si us pot servir d’ajuda consultar a altres professionals o conèixer la possible solució al problema de salut de la Txell, per mitjans naturals, no dubteu a dir-m’ho que poso fil a l’agulla al moment. Jo viatjo molt, però sempre haurà algú de la meva confiança que pot estar amb vosaltres. Un petó, Txell, segur que tot passarà ràpid i de manera favorable. Com dieu en el vostre post, l’amor, de tots, el vostre, el que manifesteu als altres i el que us tenim a vosaltres, farà el miracle. Petonets a tots dos.
Me he perdido algo. No logro saber bien si os pasa algo. Seguro qeu lo sea no será nada, mientras tanto un fuerte beso para los dos
Això si què és un regal, sempre he volgut fer aquest pastís que menjava a un bristrot francés i no sabia com fer-lo.
La blogsosfera te sorpreses com aquesta: encara què és un món virtual,hi trobes suport i força per tirar endevant.Quina sort què tenim.
Txell, carinyo: molts ànims i molta paciència en la recuperació i deixa que et mimin que segurament ho faràn molt bé.
Forta abrassada als dos (estem aquí).
Gracias a vosotros por estar “allí”.
Un beso
Nois,
Jo tampoc sabia res d’això de l’hèrnia, només sabia lo de la ciàtica! Ànims i me n’alegro que hagi quedat en un ensurt.
Gràcies pel regal… “Amor particular” és una de les meves cançons especials
Petons!
Me n’alegro que tot hagi sortit bé. Molts ànims i moltes bones vibracions!
A continuar fent aquestes receptes tan suggerents i els viatges tan meravellosos
Parella, el cap de setmana vaig veure un comentari a Canela y chocolate, que deia que havien d’operar a la txell, però no savia ben bé que fer…M’en alegro que estigui millor. Cuida’t i cuida-la molt, que sé que ho faràs.
Petonets
Núria
Pd: Su mi niña, la Txell tenía un problema de ciática cuando hicimos la quedad del museo egipcio, pero parece ser que es una hernia y tenían que operarla.Ahora parece que está mejor y la urgencia no es tanta.
Vaja, jo tampoc sabia res, clar que ultimament no estic molt pel ciberspai (asumtes personals tb).
Txell, de totes maneres volia dirte que et dexis cuidar i molta tranquilitat per recuperarte i estar a tope com tu saps i sempre que the vist he pogut comprovar que ets molt carinyosa amb tothom i ens dones moltes alegries. En fi que malegro que tot hagi estat nomes un ensurt i no hagis de pasar pel quirofan.
Molts petonets parelleta.
ei parelleta!!! les qüestions de salut enfosqueixen les coses ràpidament. Me n’alegro molt que torneu a veure la llum amb aquest ajornament…cuideu-vos molt, í em guardo els dos regals amb molt de carinyu. Petonets.
Amics vermells,
Estem molt satisfets que el primer cop s’hagi pogut aturar. Ara anem a pel segon. Ja sabeu que estem amb vosaltres pel que faci falta.
Una abraçada molt forta, i per a tu Txell, molts ànims que volem tornar a veure molt aviat el teu somriure, en rigorós directe.
Hola de nou! Aquest matí m’he quedat tan aixafat amb això de la Txell que no he pogut comentar res del fabulós pastís de xocolata que presenteu. Gràcies per tot: per ser com sou (L’Oreto i jo vam poder gaudir amb vosaltres com si us coneguéssem de tota la vida), per aquest bloc tan “xulo” que teniu i per aquesta cançó que ens heu regalat. Txell: com ja t’han dit altres, deixa’t cuidar pel Kike, que segur que no trobaràs millor medecina. Salutacions, bon rotllo i salut, des de la República del Califat Independent de Beneixama. Oreto i Francesc
Txell…com ens has fet patir…per sort tot queda ara en un altre pla, així que a mirar endavant i a fer moooolt repòs!!!! I al Kike li farem un monument!!!
Ja sabeu on sóc.
Petunets,
Eva.
Estimadíssims amics:
Francesc, Oreto, Sara Maria, Noema, Francina, Massitet, Kissumenja, Iris, Gemma, Xaro, Canela, Su, Cris, Cannella, Gemma, Ro, Snur, Rosa Isabel, Anna, Josep, Glòria i Eva, de TOT COR gràcies, de debó amb vosaltres tot ha sigut més fàcil.
La cirurgiana el dilluns ens va dir que: com el dolor s’havia alleugerit gràcies al descans i a les atencions i amor d’en Kike, i gràcies a les vostres bones vibracions… doncs que es volia esperar abans d’intervenir quirurgicament, i m’ha donat 15 dies per veure com evoluciona tot. Dimarts vinent hi tornem a anar i jo crec que el què em dirà serà que fara la intervenció fàcil que és la de treure la hèrnia i que deixarà per més endavant (i només en el cas que algún dia em torni a fer mal) el tema de treure una mica d’os de cadera i fer l’injert a la columna i fixar-ho tot amb claus i la placa de titani).
Per tant, ara estem esperant a veure com va tot. En fi, la vida que complicada que és (amb les coses que tenia jo per fer…).
I per acabar… com us ho podriem dir perquè fos senzill. Us estimem!
ei, parella, moltes gràcies pels regals i que el repòs sigui curt i aviat pugueu fer vida normal. un petó.
Ens heu fet tres regals: la recepta, la música i la vostra presència aquí una altra vegada.
Txell, fes bondat i deixa’t cuidar!.
Una abraçada ben forta i molts petons per a tots dos.
Fins aviat
Esto tiene una pinta…. Mmmm… tendré que intentarlo hacer!
Saludos de una catalana afincada desde hace 25 años en canarias.
PETONETS
Molts ànims i molta força. I força salut!!!!!
Parella, en moments així rebeu una forta abraçada.
Apa, no en sabia res d’això de l’hèrnia, però me n’alegro que tot vagi bé.
un petó des de Badalona i gràcies per aquest post.
Aquest pastís està molt bo, els pastissos de pera també m’agraden molt tot i no s’usa tant com la poma, la gent que no els ha tastas no sap el que es perd.
Parela vermella, teniu els amics que us mereixeu, no ho dubteu mai
una forta abraçada
Ester
Una molt bona recuperació Txell. veuras com dins de quatre dies ja no et recordaras de res.
Un petó ben fort i una bona mossegada de pastís de pera.
PTNTS
Dolça
Hoola!!!! ara qu´os heu posat a trevallar , ara jo no hem posaba al ordinador!!!!
Mira quina sort que tin !!! jo tin els meteixos sentiments que vosaltres sense tenir cap feina a fer nomès llegin tot el que feu tots vosaltres i emocionan-me cada vegada que veig que hi ha gent de la mena vostra . Estic molt contenta de ferme gran i donar-me conta que hi han persones com tots els que feu aquest post tan especials.
La canço que canta en Manu Guix es d´en LLac oi? molt maca com totes les seves..
i sobre el pastis no m´agraden els dolsos però la xocolata molt.
( perdoneu les meves faltes)
Kike no hem donaries classes de catalá,per correu electrònic? o d´alguna manera que tu pensis , però pensa que no tin temps per anar enlloc per aixo te que ser per correspondencia.
TKell com estas maca , espero que molt bé…
adeu i fins aviat..
Hola txell,
no tenia ni idea del que et passava, espero que al final no sigui tan greu com sona…
Ja veuràs com deseguida tornes a estar al 100% !!!
Molts petons
La micologa del teu poble
Txell, Kike,
No sabia res d’això de la Txell, bé si el que semblava un atac de ciàtica quan vau estar per Berlin, però no que fos més greu.
Molts petons a tots dos i una rapídissima recuperació.
Una abraçada
Ei, una qüestió: en la recepta del pastís hi diu nata líquida. Es fa servir per fer la crema, amb l’ou i el rovell?.
Fins aviat
Ei, Manel gràcies pels teus consells i ànims… escolta quan estigui bé ens veiem a Castellterçol!
Glòria, és tant difícil estar a casa sense moure’m gens!!! Tot i així em porto molt i molt bé! Pel que fa a la crema vàrem batre la nata amb l’ou sencer i un rovell (ben batut i reservat una estona a la nevera). Aquest pastís és super fàcil i molt i molt bo!!
Hola Rita, benvinguda!! un plaer que t’agradi, ja ho saps anima’t a fer-lo que és molt fàcil.
Olles i somrires, gràcies pels teus ànims!
Gràcies Ester! tens raó, la pera és una mica desconeguda en reposteria… jo la recomano moltíssim perquè queda tant o més bona que la poma!
Gràcies Dolça, tant de bo que d’aquí uns dies no ens recordem de res! petons.
Estimada Dolors, ens sentim tant estimats per tu, que no t’ho pots pas ni imaginar! jo estic encar adolorida i imgina’t fent repós (jo que no ser estar quieta) i esperenat a dimarts per anar a veure la dra. En fi, carinyet ja t’anirem informant!!!
Estimada Landayo, la millor micologa del món i una marona esplèndida amb unes criatures precioses!!! Ja veus, així estem i és que no ens podem fer grans… petons!
Gràcies Laia, esperem que tot passi ben ràpid! petons bonica!
Glòria: nata més 1 ou sencer més un rovell d’un altre ou!!!
MIL PETONS A TOHTOM, SOU FANTÀSTICS!
Ostres, nois, jo tampoc no en tenia ni idea. Jo també us envio tota la meva energia positiva. Tot anirà bé, ja ho veureu.
Una abraçada i un “cura sana”,Txell!
I gràcies per la recepta, ha de ser boníssima!
Això si què és un regal, sempre he volgut fer aquest pastís que menjava a un bristrot francés i no sabia com fer-lo.
La blogsosfera te sorpreses com aquesta: encara què és un món virtual,hi trobes suport i força per tirar endevant.Quina sort què tenim.
Txell, carinyo: molts ànims i molta paciència en la recuperació i deixa que et mimin que segurament ho faràn molt bé.
Forta abrassada als dos (estem aquí).