Com que encara ressonaven dins seu les receptes del David Lienas: Orada a la Sal i Calamars farcits, ell s’ha proposat a fer el calamars farcit a l’estil Kike.
I és que ell, tot ho fa tan bé… mireu quin estilàs!
Calamars farcits de poma i botifarra negra amb reducció de vinagre de Mòdena
Ingredients per dues persones,
1 calamars (400 gr)
½ botifarra negra (100 gr)
1 poma Granny (de pell verda i gust àcid)
25 gr. de pinyons
1 xalota
Sal
Pebre negre
Julivert
Per la reducció,
50 gr. de vinagre de Mòdena
20 gr. de sucre
Preparació,
1.-Netejar les potes i el cos del calamars, i donar-li la volta com si fos un mitjó amb molt de compte que no es trenqui. Tallar a trossets petits les potes i les ales.
2.-Picar la xalota, tallar la poma a dauets petits. Reservar dues rodanxes no massa gruixudes de poma per decorar els plats.
3.- Escaldar els pinyons per estovar-los.
4.- En una paella sofregir, una mica, els trossets de calamar amb oli d’oliva i reservar-los.
5.- Amb el mateix oli enrossir la xalota que prèviament haurem picat ben petita. Afegir-hi els pinyons i la botifarra fins que aquesta es desfaci.
6.- Afegir la poma i el calamars reservat, salpebrar i saltejar-ho tot plegat un minut. Retirar.
7.- Farcir el calamars amb la preparació que acabem de saltejar.
8.- Preparar la reducció coent el sucre i el vinagre fins que espessegi.
9.- Passar per una planxa ben calenta el calamars farcit i muntar el plat amb el calamars a rodanxes,decorant-lo amb la poma reservada, el julivert i la reducció.
Doncs us podeu imaginar l’alegria d’arribar a casa amb aquest cuineret que tinc i amb aquests plats que em dedica, i per cert, aquest calamars farcit va estar regat per un vi blanc de la nostra terra, diem això perquè tot i que té denominació d’origen Alella, el seu raïm és cultivat a les muntanyes de Santa Maria de Martorelles i aquest bonic poblet pertany al Baix Vallès, la part sud del Vallès Oriental.
Que us aprofiti, amics!
Quins calamars!!!!!!!!!!!!Aquesta recepta també s’arxiva a la carpeta de pendents, i la foto espectacular
Felicitats parella!
Ester
Quina sort que tens, Txell! Ja el pot cuidar bé el Kike, que no passa molt sovint això!
Aquests calamars tenen una pinta boníssima, ja es nota d’on va treure la inspiració pel farcit
Felicitats!
Kike!!!!…Això no es fa home…després deixes malament a tots els altres marits!!!…Ja veuras quan arribi el meu i li ensenyi amb quina sorpresa has rebut a la Txell!!!…mmmmm…fa una pinta boníssima!!!…I la foto? brutaaal…espero que us ho poguessiu menjar calent!!!
Petuneeets,
Eva (Terrassa)
Dissabte el faig!!!!
No cal parlar-ne . Decidit.
magnífica recepte, lleugera, amb sabors clars i ben combinats, original i accessible; i el vi també l’haurem de tastar, que aquí al vallès no en tenim gaires!
Kike: Ets un artista
Txell: Estic verda d’enveja
Hola parella! M’haurieu de passar els vostres cognoms i el de la mare de la Txell. Aprofito l’ocasió per saludar-la, és fantàstic que s’hagi iniciat a Internet gràcies als blogs culinaris… felicitats i endavant!
Hola noies! i noi!
Jo també m’afegeixo amb els afalacs cap a en Kike. Uns aplaudiments: Plas, plas, plaaaas!!
Esther, són molt fàcils de fer i molt gustosos, ja ho veuràs!
Gemma, t’asseguro que el cuido molt bé i del resultat d’aquests calamars també et podem donar les gràcies a tu, ja que ens vas donar l’oportunitat d’assistir a la classe d’en Lienas.
Eva, ja ho saps, diga-li al teu marit que s’animi i vingui amb nosalres als cursos, que així el coneixerem i a veure si entre tu i ell feu el bloc! Ah, vam menjar el plat calent, a poc a poc anem més ‘sueltos’ amb el tema de la fotografía culinària!
Dolorss, ja ens diràs el diumenge com t’han quedat, espero que disfrutis tant com nosaltres.
Manel! llarga vida al Vallès Oriental (a l’Occidental també que sinó la Gemma i l’Eva s’enfadaran) i a les Vallesanes!
Gemma mon amour, em va costar 29 anys trobar un home com aquest (com va dir Churchill: sang, suor i llàgrimes)!
Mil petons a tots vosaltres, és una alegria aquest contacte diari!
Carai, no podria dir res diferent al que tots han dit ja…
Petons parella.
Us heu avançat, jo també volia fer aquesta després del comentari del David al curs… Genial! Mmmmm… quina cara que fan!
Per cert Txel…. Jo vull un Kike!
Això, això, visca el Vallès Occidental! Que aquí en som unes quantes
Maria, com va tot? Ja has fet la recepta de les carxofes? Gràcies pel teu missatge!
Sara Maria, hola! ja explicaràs com queden els teus calamarsos! volem foto al teu blog! I pel que fa a en Kike, vaig haver de buscar molt i molt per trobar-lo, estava amagat com un tresor!
Gemma, ja ho deia en Pere IV: Com el Vallès no hi ha res!
Bona nit!
Molt bé, Kike! Ja ho vas dir que aquest farcit havia estat un amor a primera vista, eh?.
Txell, quina joia que tens a casa !
Digueu-me el que volgueu, però si això vostre no és AMOR, que baixi Déu del cel i que ho negui.
L’enhorabona de tot cor, parella!
Hola nois!
Glòria, ja tens raó ja, en Kike és una tresor! Ah! avui amb la sobra de la farsa de farcir els calamars n’hem fet crestes (empanadilles, vaja) al forn! boníssimes.
Enric, quants dies sense saber de tu! El divendres vam anar a l’auditori i com no, ens vam recordar de tu (et tenim associat amb la gastòmia i amb la música), en el nostre cas el concert va ser de música més prosaica de la que t’agrada a tu, però vaja ens ho vam passar molt bé.
Ais l’amor que fariem sense ell. En Kike i jo, a part de bon humor l’únic que tenim és l’amor que ens professem!
llarga vida a l’amor!
No nois,ni carxofes ni res.
Tinc l’home amb la tibia i el peroné trencats per un cotxe que se li va tirar a sobre i vaig de bòlid, entre l’hospital, treballar i atendre la familia. Ni temps tinc de obrir l’ordinador. Afortunadament, després de l’operació, tot ha anat be i aquest cap de setmana ja estarà a casa i espero anar menys esgotada.
Carai, no podria dir res diferent al que tots han dit ja…
Petons parella.