Això és horrorós, nosaltres intentem fer bondat, però és que la vida social ens reclama i ens convida a transgredir.
A tall d’exemple del que va passar la setmana passada: dimecres sopar d’empresa amb pica-pica, salses, postres, copes… dijous curs de cuina amb en Pep Nogué i tota la colla culinària, varem acabar tardíssim i amb l’estómac ben obert degut a aquelles suculentes olors de les cassoles d’en Pep (i és clar, a l’arribar a Mollet tot tancat, acabàrem a
Cal Viena menjant coquetes de pollastre amb poma…), divendres treballant tot el dia i a l’arribar a casa, ens tocà endreçar-ho tot i fer la foccaccia (de l’
Iker) perquè durant tot el cap de setmana, teníem per convidat un vell amic d’en Kike que fèia 21 anys que no veia!!! Dissabte pel matí ens llevàrem d’hora perquè a Mollet es feia un congrés i nosaltres ens encarregàvem de l’organització (i apa! muntar una sala per a 250 persones, repartir les ponències, acreditar i quan a les dues tothom va marxar cap a casa, vam haver de desmuntar-ho tot), el mateix dia i a les tres, cap a Barcelona hi falta gent i a buscar l’amic d’en Kike, l’Alfredo (que venia de Múrcia) dinàrem al
Carmelitas, del Raval (i per treure’ns l’estrès transgredirem per tercera vegada: ous estrellats amb patates de Prades i tòfona, i vi, i postres…), per la tarda i ja a casa cuinàrem un cafloutis de cireres, recollides de l’hort, i salsa pesto per la pasta farcida de tomàquet i mozzarela. Sopàrem totes aquestes suculències juntament amb la focaccia. Anàrem tardíssim a dormir. Diumenge ens llevàrem a les 9, i cap a esmorzar al
Marfà. Tornàrem a casa i a fer un browni de xocolata perquè anàvem a dinar a casa la Lu, la germana d’en Kike, la Lu també feia 21 anys que no veia a l’Alfredo. A les 9 ens acomiadarem i portàvem a l’Alfredo a casa d’un familiar seu de Barcelona. Entre pitos i flautes a les deu tornàvem a casa. I a dormir…
Per tant, i desprès de tots els excessos la roba continua minvant, i minva molt! Hem hagut de tornar a manllevar el llibre del Sr. Montignac, aquí teniu la suculència.
Calamars a la Provençal
Ingredients per a 4 persones:
1kg de calamars petits
4 cebes
5 grans d’all
4 cullerades soperes d’oli
40 cl de vi blanc sec
1 llauna de tomàquet concentrat (140 gr)
1 clau
3 pessics de nou moscada
1 branca de farigola
1 fulla de llorer
1 branca de romaní
3 pessics de canyella
Sal i pebre
Preparació:
1. Rentar els calamars, escorre’ls i tallar-los a rodanxes. Tallar els tentacles a ran dels ulls.
2. Pelar les cebes i tallar-les a rodanxes.
3. Pelar i picar l’all.
4. Escalfar l’oli d’oliva n una paella i deixar que les cebes es desfacin però evitant que ennegreixin.
5. Afegir l’all i els trossos de calamars, fins que deixin anar l’aigua (durant 2 o 3 minuts) a foc alt i remenant amb una espàtula.
6. Baixar el foc. Afegir el vi blanc, el tomàquet concentrat, el clau i la nou moscada. Salpebrar i barrejar-ho tot. Incorporar la farigola, el llorer, el romaní i la canyella. Portar-ho a ebullició i baixar el foc.
7. Tapar i deixar coure durant 15 minuts. Treure la tapa, remoure-ho i deixar que la salsa redueixi uns 10 minuts.
8. Treure la farigola, el romaní i el llorer. Rectificar de condiment.
9. Servir calent i en cassoletes individuals.
Salut!
Ostres, us entenc perfectament, em passa el mateix…intento fer bondat però és clar, davant d’un plat suculent no puc dir que no…el cap de setmana és difícil complir amb la “dieta”, però entre setmana sempre te’n surts una mica millor, o no. Avui he hagut d’anar a un dinar de feina…pica pica, arrosset d’escamarlans, i un postre a base de crema anglesa i gelat!!! Bufff…impossible, semblo un yoyó, ara 2 amunt, ara 1 avall…
Ànims, que encara tenim uns dies de pluges per fer els deures
La recepta molt bona, ja està anotada.
Tranquils, amics, tranquils, que amb el que heu explicat, que la roba segueixi minvant no és cap problema, mentre no exploti no passa reeeeees!! Ànims i endavant.
Si us sembla de consol, jo també us entenc. Tot i que jo aconsegueixo ser fidel a la dieta perquè tinc comprobat que alguns aliments no em senten bé, i per tant els evito sense remordiments. Però de tant en quant, la temptació és més forta…
La recepta aquesta sembla molt bona, amb lo que m´agraden els pessols y els calamars.
Una abraçada, al final la roba tornarà creixer, ja veureu.
Minva a un ritme estrepitós i a èpoques que la força de voluntat no acompanya i un es veu incapaç de fer bondat. Ànims parella, segur que ho aconseguiu
Ester
El marfà, el forn de pa Prat, el vinatxo…No sereu pas de Mollet?????
Heu parlat ja del croissants del forn St. Vicenç?? mmmmmmmm
i amb aquests calamars et pots aprimar? doncs potser m’hauré d’apuntar a aquesta dieta, amb plats així cada dia m’aprimaria un munt!
El problema es que estamos en pleno crecimiento y la ropa se nos queda pequeña, jaja…no sabes como te entiendo y mas cuando se tiene un fin de semana tan ajetreado como tu has tenido….
Enhorabuena por tu blog, te seguiré visitando.
un beso
Per això heu estat tot el cap de setmana desaperaguts… no heu parat!
Pel tema roba minvant, el tàndem dieta-vida social és incompatible. O una cosa o l’altra, haureu de triar
Ànims parella, a poc a poc s’aconsegueixen els objectius que demanen més esforç. No desespereu!
Els calamars fan molt bona pinta, ja veureu quan els vegi l’Enric… fan la competència als seus calamars picants
Hola amics!! Això de tenir una vida social tan activa és el que té….a mi em pasa el mateix, i és clar després vénen les lamentacions….però “que nos quiten lo bailao”!!!! No hi ha res com una reunió d´amics i compartir una bona taula plena de delícies regades amb un bon “caldet” negre i compartir experiències tot recordant vells temps…..
Per cert, si algún cop veniu a Barcelona ens podríeu fer un truc i mirar de quedar ni que sigui per fer un vermutet i així anar trencant el gel….ja us passaré el teléfon i a veure si així es possible la trobada. Com ja sabeu jo visc molt apropet de Barcelona.
En fi parella, el que us dic sempre: (i no vull ser pesada) però no canvieu mai, que gent com vosaltres en queda molt poca!!!!
Una abraçada desde Esplugues!!!!
Francina.
Calamars i pessols, i jo pregunto: això es dieta?
Però si es saborosa, amb plats així no cal trencar-la.
Carai… quina activitat… `Però el que importa és passar-s’ho així de be.
Petons.
Ep, família!!!
Anna,nena vaja dinar d’empresa!!! quina suculència! i a més suposem que va ser gràtis, no? En fi, ara que ja quasi bé estem de cap de setmana esperem que, entre tots, no transgredim massa! ah! visca els yo-yos!
Joseps, ànims i que no decaigui, d’explotar no explota res però per cordar-nos els pantalons quasi bé ens hem d’estirar al llit perquè cordin!
Ester, saps que passa que ens falta voluntat i no hi ha cap motivació que ens ajudi!!!
Estimada Seignalet, esperem que la roba creixi ben aviat… però es clar, transgredint com transgredim és una mica més complicat.
Ruben! estimat no em parlat dels croissants del St. Vicenç perquè els trobem massa empalagosos, però del que sí tenim ganes de parlar és de la Pizzeria La Tomate Magique, les has probades?
Manel, em penso que tu amb tot l’esport que fas no et cal fer dieta, oi? i depas li pots posar una mica més d’oli a la recepta que et quedarà millor! apa! a pedalejar!
Gemma, dolça! ja ho diuen les àvies: en aquesta vida no es pot tenir tot, però bé que hi farem! Els calamars de l’Enric feien una pinta més que suculents.
Francina, bonica! això està fet quan vulguis fem un “mega” vermouth!! que et sembla! Aquest cap de setmana no pot ser, però pels altres quan vulgueu! Petons, guapa!
Dolorrs, perquè et penses que ens agrada tant aquesta dieta??? eh? perquè els plats son suculents! Oi?
Maria rebonica! Quanta raó tens, passar-ho bé amb la gent que t’estimes, per això sempre disfrutem tant al teu costat.
Família a disfrutar-la!
Querida Auro! que alegría que nos visites, nosotros lo hacemos muy a menudo en tu bloc! tienes razón el problema es de crecimiento, estamos aún en plena adolescencia!
Besos!
Enhorabona per les fotos. Sort que mirar no engreixa. Devia estar boníssim. Salutacions.
El vostre blog, es una passada!!
Per cert, jo també intento fer montignac….jeje..unes vegades surt millor que altres..
Passa’t pel meu blog, tinc moltes receptes aptes pel mètodo.Espero que alguna t’agradi.
I els pessols?? On estàn parella vermella??!!
Snur, els vam oblidar d’apuntar en els ingredients!!
I jo llegia i rellegia la recepta buscant el pèssols!!jeje…Vaig fer la recepta però amb sèpia i molt bona!!