“A la meva mare i a totes les mares que cada dia han fet el salt mortal de cuinar per la família, sigui quin sigui el resultat”. Aquesta és la dedicatòria del llibre de Cristina Bottari “Mamma mia” que ens vam comprar a Roma.
Triar una recepta d’aquesta edició de cuina popular italiana va ser el mateix que decidir si t’estimes més al pare o la mare o de qualsevol decisió impossible per a la raó. Per tant, ens vam deixar guiar per la curiositat. A Bèlgica i França solen menjar els musclos amb patates fregides, cosa que a nosaltres ens sembla un exotisme. Descobrir que la cuina italiana, amb un parentiu més clar amb la nostra, s’atrevia a aquesta agermanament entre els animalons marins de closca i el tubercle de consum més estès, ens va ajudar a prendre la decisió.
Saltejat de fruits de mar i patates fregides
Ingredients,
400 g de mescla de fruits de mar (musclos, cloïsses, escopinyes…)
3 patates formoses
2 grans d’all
1 tomàquet tallat a daus petits
2 caienes o bitxos
unes grapat de fulles de julivert fresc picat
Oli de girasol per fregir
preparació,
Pelar i tallar les patates en cubs petits. Deixar-los en aigua freda per a que perdin el midó. Rentar bé els mariscs eliminant la sorra i els filaments (dels musclos) que puguin tenir, esbandir-los diverses vegades. En una paella grossa, posar-hi un fil d’oli, els dos grans d’alls aixafats amb la fulla del ganivet, cuinar una mica l’all fins que comenci a daurar-se, afegir les dues caienes o bitxos, coure-les una mica i abocar a la paella tota la mescla de fruits del mar, cuinar a foc alt uns minuts, afegir el tomàquet i el julivert picat. Cuinar-ho tot fins que sigui cuit. Reservar amb els fruits de mar dins la paella.
En una paella a part, fregir els daus de patates, un cop cuits deixar-los escórrer per a que perdin l’oli. Treure el líquid de la paella dels fruits de mar i barrejar les patates fregides, deixeu cuinar la barreja una estoneta, fins que quedi tot ben amalgamat. Servir immediatament.
El resultat és sorprenent i els daus de patata fregida, que juguen a fet i amagar entre les closques, semblen haver anat de colònies a un poblet de costa. Per ells, per quan s’aixequin demà al matí, poseu-lis aquesta cançó, no sigui que s’enyorin de l’entrecot, de l’ou ferrat i del tall arrebossat.
Recordeu-vos de que podeu votar-nos cada vegada que fem una nova entrada. Moltes gràcies.
Visca els musclos nenes! Jo quasi sempre els faig amb sofregit una micona picant i orghhh! Amb patates fregides en vam fer una vegada a l’escola però el vostre està més agermanat amb la patatona a daus, i amb més varietat.
Apuntada queda, i m’acabeu de donar alguna idea macos!
Petons macos!!!!!
Ostres, mola poder donar alguna que altra idea al mestre dels fogons. Estimat un plaer que t’hagi agradat la recepta. Molts petons bonic.
Veus? Veus? I a casa em posen caretes rares quan combino les patates amb cosetes així.
Una combinació que a mi em sembla molt natural i que només demostra que els italians no saben jugar maco al futbòl però si saben cuinar ‘bello’.
I vosaltres li doneu aquest toc vermell que ho fa tot bellíssimo.
Com gosen aquestes dues meravelloses estimades amigues posar-te cares extranyes? de fet, les patates fregides combinen molt bé amb qualsevol menja!
Un petó, estimat!
Qué Descubrimiento ! Este plato es una maravilla!!! Estoy esperando impaciente una próxima receta de este libro.
Un fuerte abrazo!
Hola Mónica, creemos que este libro tiene un montón de posibilidades, ya iremos cocinando y compartiendo. Un besito.
Que maravilla! Me he trasladado desde mi semizulillo a la villa marinera de los rojos!
Un beso de vuestros amigos!
Mil gracias querida amiga!!! Un placer enorme tenerte aquí!
Ja sabia jo que gaudiríem amb les receptes que duguéssiu de Roma!!!! MMMMmmm… Que bé! Gràcies per fer-nos feliços!
Sara Maria, no hi ha de què!!! Un plaer que t’agradin les receptes! Un petó enorme.
M’encanten els musclos amb patates fregides! és el q té viure a prop de Belgica, q t’acostumes a tot, i més si és bo…..
Però el q heu fet vosaltres amb aquest saltejat és sublim!!!!
Un petó,
I tant Sònia, ets una privilegiada, on vius tu hi ha una gran tradició musclera i patatera!! Un petó ben fort!!
Com gaudirem tots d’aquest llibre i els vostres tocs personals, m’ha encantat aquesta recepta, la provarem aviat.
Gràcies macos.
Petonets
Doncs ja ens explicaràs si t’agrada Carme, segur que la brodes, ets una gran cuinera!
Este es uno de esos platos que lo ves y te preguntas porqué no se te ha ocurrido a ti…¡Claro! ¡Tiene que estar buenísimo! ¿Porque no estará más extendido?
Receta apuntada. ¡Un beso!
Hola querida!!! Nosotros pensamos lo mismo: porqué no nos lo inventamos nosotros!!!
En fin, seguramente el regalito te llegará mañana viernes o como muy tarde el lunes!! Miles de besos!!!
Excel.lent combinació!!! Haurem de tastar aquests novedoso plats!!!
Com sempre un 10.!!
Moltes gràcies preciosa!
quina entrada més bona. he gaudit d’allò més llegint-la. gràcies.
pt!
Ens encanta saber que has passat una bona estona amb nosaltres. Un plaer fer-te somriure!
Ma qualcosa di piu ricco!!!!…mamma mia….m’encanta aquest plat, ideal per aquest temps.
petons vermells
les fotos molt italianes…
Aquest plat, és pura luxúria, Núria, quina cosa més bona!!
quina delicia!!!
vull tornar a Roma!!!
petonets
Nosaltres també hi volem tornar, però farem com el viatge que tu vas fer: visitar Roma en mesos de tardor o hivern, va ser molt pesat suportar la calor romana!! petons.
Yo también quiero volver a Roma!!!…este plato es absolutamente magníficooooo y con una presencia de categoría….siempre es un placer para la vista y los sentidos venir a esta cocina.
Un abrazo
Muchas gracias Silvia, realmente este plato es imponente, igual que ella, igual que Roma. Un beso.
Pues si que es curioso, pero la verdad es que tiene buena pinta.. me gusta.
Estoy deseando ver mas recetas de ese libro.
Besos.
A ver si poco a poco las vamos cocinando! Un besito.
Hola!
Es veu que aquí a Mallorca, al manco en temes culinaris, no estam tan lluny dels italians!
Hi ha un plat “semblant” al vostre que és el frit mariner. No sé si és ben bé un plat tradicional, de les nostres padrines, però, en qualsevol cas, a dia d’avui ha esdevengut tot un clàssic. A part dels alls, les patates, els fruits de mar (dels de closca: musclos i/o escopinyes i/o cloïses i/o gambes.. però bàsicament sípia i algun trocet de rap) hi sol dur pebres vermells, cebes tendres, qualque pèsol i en lloc del julivert, fonoll. Tot frit per separat i després mesclat dins una greixonera de fang abans de servir. Pot ser més o menys coent depenent de la quantitat de pebres de cirereta (bitxos) que s’hi posin.
Així que crec que puc donar fe que aquest saltejat que vosaltres proposau és mel!!
Una besada des de les illes!
Maribel, la Mediterrània ens uneix. De tota manera a mi m’agrada més la teva versió, ja que duu ceba i segur que és melassa pura. Molts petons estimada i moltes i moltes gràcies per aquest comentari tant fabulós
Si totes les receptes són com aquesta no m’estranya que us hagi costat tant decidir-vos, perquè aquesta recepta és genial.
Us recomanem el llibre, totes les receptes són genials i l’edició és fantàstica. Molts petons Judith!
Mamma mia, pero que delicia.
Excelentes fotos ♥
Oooh, gracias Ana!
M’encanten les fotos!!!! I la recepte genial!!! Far olor a estiu, mar, vinet i bona companyia!!!! Petons
Doncs ens agradaria compartir aquesta estampa que ens proposes amb tu i els teus! Molt bones vacances Elvi!
M’encanta la dedicatòria del llibre, quanta veritat conté…
Aquest saltejat té una pinta delciosa, ja m’imagino el joc de les patates amagades entre la closca
I tant Gemma, llarga vida a les mares i les seves aventures amb els fogons del dia a dia. Gràcies per ser-hi.
Nosotros cuando estuvimos en Bélgica no comimos los moules et frites porque nos pareció un robo a mano armada. Nos dijeron de comerlos por la costa y al final los bares más emblemáticos estaban llenísimos. Además, como la receta la conocíamos, prometimos al volver hacerla y nos encantó.
Según contaban este plato procede de los pueblos marineros de la costa belga por su sencillez y porque el pan para ellos eran las patatas cocidas en agua de mar o fritas. Éste que nos presentáis procederá de algunas zonas costeras italianas of course, el caso es que vuelve a repetirse la historia, productos del mar y tubérculos, platos pobres y marineros que si la materia prima es buena están deliciosos. De eso estamos seguros.
Excelentes reportajes de lo más granado de la cocina tradicional de allí, cocina muy desconocida por todos nosotros.
Un saludo.
Querido amigo, gracias por explicarnos que para ellos el pan eran las patas, cuánto se aprende con esto de los blogs. Por cierto, como mola que la historia se repita: mar y tubérculos!
Guau! Como me gusta este plato! Pues en dos semanas me voy a Bélgica, a ver si me atrevo a comerlo jeje. Petons
Disfruta molt a Bélgica i ja ens explicaràs les teves aventures amb els musclus i patates!
llegir aixo 10 min abans d’anar a dinar ha estat molt mala idea… m’encanten els musclos, les cloisses i el tema escopinyes es out of this world… sabeu les tipiques de llauna per fer el vermut? a casa meva me les menjo totes jo… pura golafreria… i que dir de les patates, quan la meva ex roomie em va dir que no li agradaven les patates, crec que se’m va tallar la respiracio, es obvi que no ho entenc… en fi, un plat fantastic! si totes les receptes del llibre son aixi, me les haure de comprar!
A casa també tota sola em menjo una llauna d’escopinyes i em quedo tan ample!! Moltes gràcies per compartir el teu secret i fer-me sentir que no estic sola davant d’una llauna d’escopinyes!!!
Aquest plat és dels meus!!! El peix, marisc… m’encanta !!1 No ho havia fet mai amb patates fregides. Amb el te permís m’apunto la recepta. Moltes gràcies. un petonàs
permís donat, per fer la recepta tan com vulguis Mercè!
Una combinació casi perfecte, fruits de mar amb fruits de la terra
Petons
Perfecte com totes les teves receptes, Sion!
Una combinació sensacional.
La cuina italiana és una meravella, la continental i la marítima, amb aquest plat li treieu tot el suc a les dues. Aviat caurà.
Una abraçada
Doncs ja ens explicaràs com va la recepta, segur que la Glòria li dona el seu toc mestre! Ja tenim ganes de veure’l. Petons bonics.
Ostres vermells!
No coneixia este revolt d’ingredients.
En casa sempre s’encarrega Paco de fer
les clòxines.És adic-te este mol·lusc.
Però res:A tastar-ho s’ha dit,que deu d’estar
de categoria!
Besets.
Doncs Mesildeta meva, ja li pots ensenyar a en Paco aquesta recepta, a veure si t’agrada tant com a nosaltres. Moltes besades!!
Una receta deliciosa de frutos del mar ¿un nombre precioso para el pescado, verdad?, que acompañado de esas patatas, tiene que estar exquisito y es que en Roma se come muy bien. Yo comí allí unas paellas, que no me podía creer que no estuvieran hechas en Valencia
Un fuerte abrazo, y me despido hasta septiembre. ¡¡Buen verano!!
y tanto, es un nombre muy poético, estos italianos tienen gracia para todo!! Muy buen verano para ti también, guapa!
M’identifico totalment amb la dedicatòria del vostre llibre de cuina. Sóc una mare que cuina dia sí i dia també i és de les millors coses que una mare pot fer per la seva família. Al darrera de l’estona de cuinar sempre hi ha opinions: m’agrada més, m’agrada menys, hi falta això o hi sobra allò, podríem probar de posar-hi, que bo!, n’ha sobrat? voldria repetir… En resum, després de cuinar hi ha conversa, comunicació, sentiments…
La recepta sembla fantàstica, la provarem. I ben senzilla. Sou genials vermells!!!
Molts records des de Vidreres. (Continuo seguint el vostre bloc sense perdre detall).
Cert, per això em posat aquesta dèdica, perquè les mares sou unes heroïnes, les que alimenteu a les famílies, les que us trenqueu la closca per a que cada dia alimentar-se sigui una festa!
Moltes gràcies per estar aquí, per nosaltres és genial. Molts petons.
Una recepte deliciosa, més original que la típica pasta amb fruits de mar,ja es veu que ha anat bé aquest viatge a Roma.
Ptnts
Aquest viatge a Roma a estat fantàstic, llàstima de la calor (i dels viatges de final de curs!).
Nois, una passada de plat, ben curiós, el provarem!
Moltes gràcies Mari Àngels!
Que original esta recepta amb creïlles i que bona dedicatòria “Les mares sempre fent malabarismes en la casa”
Quina paraula més bonica: Creïlles!! i tant, les mares i els seus malabarismes, sort en tenim de vosaltres. Un petonet, guapa.
Buona sera ragazzi.;))
Que chulada, parece que estamos en Roma con ese tipico mantel a cuadros.
La receta deliciosa.
Y ese tenedor me ha robado tó hasta el corazón… ajajajaj.
Es de Zara?
Besos preciosos.
Buona sera estimada Margot!!
El drapet el compràrem a Roma, el vam veure tan bonic que el vam comprar per tenir un record d’aquella meravellosa ciutat. Molts petons, guapa.
Mamma mía!!!… El título es la expresión que me sale nada mas ver la foto y luego leyendo se me ha antojado buscar ese libro. Genial receta.
Besotesss
A ver si lo encuentras, si lo haces ya nos dirás dondo lo has comprado!!! Un beso grande.
Que combinación de ingredientes! habrá que probar esta DELICATESSEN ITALIANA.
***Besos.
***Abrazos.
Pues si cocinas la receta nos cuentas, vale? Besos y abrazos para ti!!! Muac.
Molt bé!!!!!Fins i tot semble peix molt bo!!!!!
Felicitats!!!!
I tant, és el millor peix de Catalunya, et recomano la parada!!! Moltes gràcies per cuidar-nos tant, Dolors!!! Molts petons.
Segur que va ser una decisió difícil encara que sens dubte encertada!!! Quin plat!!!!
Va ser deliciós, podem copiar el nom del teu bloc i dir: de Roma ha vingut un ‘barco’ carregat d’idees culinàries!! petons i gràcies per ser-hi!
Un saltejat excel.lent, ja tinc ganes de provar-lo!
Ja veuràs com t’agrada, Anna!!
Jo vaig estar a Bèlgica d’Erasmus i tot i que la meva economia donava més per frites que per moules, vaig poder provar l’extranya convinació. El vostre plat però, està molt més elaborat i té molt millor pinta que els que jo vaig menjar, però això és un secret…
Una abraçada!
El teu secret està guarda, no pateixis!!! Gràcies estupenda!!
Una recepta deliciosa i, com dieu, ben curiosa… No se m’hauria acudit mai barrejar clòtxines amb creïlles… salutacions.
Doncs mira Francesc, a nosaltres tampoc però al llegir la recepta al llibre va ser amor a primera vista!! Petons bonic.
Original, completa, gustosa i vistosa!…bona elecció! una abraçada macos.
I molt fàcil de fer, Mercè!!!
Té un aspecte increíble…ja m’imagino l’aroma que es desprèn d’aquest plat!!!!
Gràcies per la recepta!!
Petonassos
Miel
Doncs tot i que les patates son fregides no embafa gens, i sí tens raó, l’amora que despren enamora!!
Quin greu em sap no haver estat al cas que heu fet un viatget a Itàlia!, però és que vaig tot el sant dia com una moto i, dispers com ja sabeu que sóc per naturalesa, no dono l’abast per arribar a la quantitat de llocs que voldria. A més a més, si la feina ja és meva per seguir els blogs, ja no us dic res el que em representa a l’hora de seguir el “feisbuc” i el “tuiter”, on l’Anna Maria m’hi ha apuntat i jo gairebé no sé ni tan sols com s’hi entra!
)
He llegit tots els posts-cròniques-receptes del viatge, i el primer adjectiu amb què anava a definir-los era “originals”, però en els vostres escrits l’originalitat ja és la marca de la casa i resultaria, per tant, molt poc original per part meva definir-los així. De debò us dic que m’han semblat magnífics. Resulten molt amens i, a sobre, sempre us he dit que jo els trobo molt ben escrits.
Una abraçada!
Masses coses Enric, masses coses. Com us trobeu? Desitgem de tot cor que molt millor. Moltes gràcies per el teu comentari, com sempre un honor que t’agradin i que els frueixis. Us estimem molt, Enric!
Madre mía que bueno!!!!
bss
Y que fácil! bss
nens quina cosa mes bona, mi apunto un petonas
Doncs ja trigues en cuinar-lo!!!
Ja sé que arribe a deshora, la platja, que em confon… Per sort, a temps per gaudir d’aquest plat tan mariner… i sense pasta! Que a la bella Itàlia es menja de tot. Tingueu segur que el faré un d’aquests dies. Gràcies per compartir-lo.
Besets
Compartir és fantàstic Queti, la cuina és cultura i la cultura ha de ser compartida. Moltes gràcies pel teu comentari. Molts petons i ja ens explicaràs si el fas!! Muac
Les patates lliguen en tot jeje
Es que les mares saben molt.
I tant, que faríem sense elles?
Ja estic desitjant venir cap a la meva terra per menjar com Déu mana!! Quina pinta més bona fà aquest plat! Encara que aqui de fruits de mar, només congelats o a preus prohibitius!! Crec que la primera parada serà a Arenys a menjar les gambes!!
Ja estàs trigant a venir, quan passis per Arenys avisa que no ens queda tant lluny. Mils de petons Eva!!!
Ohhh!! El frutti di mare (o com s’escrigui…)!!!
Sóc fan de les closques!!! I de les patates fregides!!!! Ole ole! 2 en 1!!!!
Doncs no estan tan bojos aquest romans, no? Potser l’Obelix no en coneixia els seus plats!
nosaltres també som fans de la closca, a veure quan quedem per closquejar!!! Molts petons bonica.
Hola nois! Aquesta entrada m´ha agradat molt per la magnífica recepta però encara més per anar dedicada a les mares. Una recepta ben original.
Petons!