Potser la del dijous passat (perdoneu el retard, si us plau) va ser la millor sessió de cuina de les que hem gaudit gràcies a la Gemma. En Pep Nogué és un pou de ciencia i amb una gran capacitat didàctica. En definitiva un paio eixerit amb moltes ganes d’ensenyar!
Vam aprendre un munt de coses interessants sobre les varietats de l’arròs (per cert, li va quedar saladíssim) com és la seva cocció, sobre com fer un bon brou de peix i de com mimar i treballar la xocolata. Vam trobar algú que gaudeix de la taula com nosaltres, amb carinyet i alegria.
Voldriem afegir una cosa molt important per nosaltres, gràcies al bloc hem fet un munt de nous amics i trobar-nos amb vosaltres en aquestes ocasions és un plaer indescriptible!
Aquí unes instantànies de la jornada:
Les mans del mestre
El públic amatent, seguint les explicacions ben a prop d’en Pep
Els canelons de llagostins amb maionesa de porradell, teniu la recepta al Kiwi blau
Va ser una vetllada estupenda perquè hi èrem quasi bé tots, l’Enric va poder venir i la Rosa Isabel també. Ah! Ens va encantar la faldilla de la Sara Maria (estaves fantàstica i colorida!). A veure si a la propera trobada hi pots venir tu, Francina!
En fi, com sempre un plaer ser els vostres companys de gestes gastronomiques. Petons.
Araaaaa!. Jo només faig que anar i venir del vostre blog per veure la crònica i ja me l’he trobat!. Estic d’acord que va ser una molt bona classe, i que l’arròs era “un pel” salat, com que era de bacallà!!!.
Com sempre, també es un plaer compartir aquestes classes amb vosaltres. A veure quan repetim!.
Fins aviat!
Parella…. que ens faltaveu!!!
Ens teniu massa acostumats a compartir la vostra bona vida i deiem… on són?
Fins la propera, petons.
Veieu com és molt complicat tenir un blog i posar totes les entrades que es volen???…El que passa és que els lectors es confien i no paren de demanar més i més!!…jajaja…Jo com la Glòria…des de divendres venint a casa vostra i res de res!!!…
L’arròs salat és poc…i mira que jo menjo amb moooolta sal!!!…culpa de no dessalar bé el bacallà!!!
Petunets parella,
Eva.
Pd. la meva cunyada han fet obres al pis i s’han fet la cuina vermella…quina risa!!!
Noies! Hola què tal?
Glòria, sentim el retràs. Ens va encantar coneixer a en Josep. Un petó als dos i fins la propera classe (ah, estem intentant esbrinar la vostra endivinalla i no en tenim ni idea!!!). Petons.
Maria, encara estic donant voltes a la frase d’en Richard Gere, però m’has deixat tan esmaperduda amb la cita que no sé que posar-te, bé sí dir-te que t’estimem molt.
Eva,és que últimament anem de cul, tot i així no és cap excusa, almenys un post a la setmana el fem (cosa que tu…). Per cert, la teva cunyada té molt bon gust, espero que sigui molt bona persona perquè sinó li reclamaré drets d’autor.
Petons boniques.
Val més tard que mai!
Em vaig despistar un momentet i quan vaig voler ja no en quedava! Però la resta estava boníssim!
Jo també em preguntava… on deuen ser aquesta parella? Segur que fent una de les seves incursions gastronòmiques tipus Fonda Europa…
Jo l’arròs no el vaig tastar
Gràcies per això de fantàstica i acolorida! Hahaha… Si, aquest cop sóm els últims en fer la crònica… I a mi encara em queda fer la crònica d’un curs de cuina d’ortigues que vaig fer el cap de setmana… Ja veureu!
Hola parella d´amics virtuals!!!!
Quina enveja sana em feu!!! i no sabeu les ganes que tinc de poguer conèixeu´s!!! i poguer venir amb tots vosaltres a gaudir d´una d´aquestes trobades, perque de ben segur que formeu una colla sana i espléndida, a més amb el bon rotllet que despreneu vosaltres (l´anònim era jo, em vaig oblidar de posar el nom…) segur que ningú se sent desplaçat. A veure quan m´ho puc muntar i arriba el tant desitjat moment de poguer gaudir de la vostra companyia!!!!
Fins llavors us faig arribar un petonarro i seguiré gaudint de la vostra cuina vermella i les vostres grates experiències.
Una salutació per tothom qui passi per aquí i una abraçada per vosaltres.
Fins aviat!!
Francina d´Esplugues.
Que maravilla poder aprender de verdaderos maestros. Que envidia.
Besos
Hola parella!
Jo també patia una mica per vosaltres, però ara ja m’he quedat una mica més tranquil·la.
Bona crònica com sempre i apassionant, que és una paraula que trobo que us defineix prou bé.
Jo també trobo que les nostres trobades són molt agradables i que és una sort haver-vos conegut a tots plegats.
Un petonàs ben fort
Ester
Gemma, dolceta! En el proper post podràs llegir la marxa que portem, estem esgotats, però el bloc no l’intentem descuidar massa… tot i així ens haureu de disculpar els retards. (però: nunca es tarde si la dicha es buena!).
Sara Maria! i tant fantàstica i acolorida (això que mai falti), estem impacients per saber del curs que has fet durant el cap de setmana!
Francina! tant de bo sigui aviat això de coneixer-nos! Ja ho saps, en aquesta vida tot arriba. Nosaltres tenim moltes ganes de poder compartir una tarda amb tu i els altres. Petons!
Rosa! Ja sabes quando quieras puedes venir! te haremos un hueco bien grande para ti!
Estimada Ester! Gràcies per la floreta! no sabem si és passió però el que et podem assegurar que l’alegria quasi sempre està amb nosaltres, és una bona amiga!
petons.
Hoola parella!!
Felicitats per la crònica, jo encara espero que la publiquin els meus companys de bloc..ai ai ai
La propera trobada al Vallès!
fins aviat!
xao xao