La BlackBerry és la primera que es desperta a casa i toca diana a les set amb el “See the world” dels Gomez. A les palpentes i en entreson l’agafo. Com a través d’una persiana, faig una mirada als correus i al Twitter de la feina. Quan poso els peus a terra, un altre es desperta; arriba el primer correu de la jornada amb la newsletter del diari Contrapunt de Mollet, l’iMac obre el seu únic ull amb el que il·lumina l’estança. El resplendor m’indica que s’ha acabat estar assegut al llit. La Txell romanceja mentre trec el pa del congelador i li rento la cara amb tomàquets de penjar a les dues meitats dels dos trossos de pa d’espelta de Can Prat. Les notícies del dia es barregen amb el gruny d’un espremedor de taronges que està a les últimes. El so del suc caient per la canal de l’aparell sobre el fons del got, m’indica que el bon dia íntim dels vermells està a tocar. Tot esdevé amb una cadència d’acceleració lenta, mentre les nostres ànimes és debaten entre el que desitgen fer i el que han de fer.
Agraïments, somriures i sabor de cítrics són les ablucions matinals abans del ritual del bon dia.L’aigua del meu te ja bull, la llet pel cafè de la vermella fumeja. La bosseta de PG jeu al fons d’una tetera esperant la seva dutxa bullent. Asseguts sobre un plat, els pa amb tomàquet demanen ja la sal i l’oli per rebre lúbricament al pernil salat. Mentre acabo l’esmorzar i paro taula, la Txell ja és als comandaments del bloc, fa el primer cop d’ull al Reader i revisa els correus del dia.En pocs minuts i asseguts a taula, esmorzem i compartim complicitats, les obligacions del dia i les devocions: que dinarem, que soparem i la cançó del Bon dia món mundial!.
Ahir, a més a més, hi havia agenda comuna; viuríem uns matins molt diferents als nostres: Els matins de TV3
Encuriosits i carregats d’estris i il·lusió entrarem a la teletrés, amb els ulls ben oberts per no perdre detall. Tot i que no tenim tele, TV3 és també la nostra i passar per la mateixa porta que el Puyal, el Buenafuente, la Trinca, el Mikimoto ó l’Alsius (ja veieu que fa molt temps que vivim sense l’electrodomèstic rei) ens feia pessigolles a la boca de l’estomac. A l’edifici principal ens esperava una hostessa que ens acompanyà a la sala d’espera dels artistes, si més no, això és el que resava el rètol de la porta. Primer vingué el d’atrezzo per preparar la tauleta amb la proposta de recepta, un pesto genovès, i el reciclatge dels motlles de cake en test per herbes aromàtiques, que ens permetia estrenar la secció Sorprèn de La cuina vermella. Després cap a maquillatge i de tornada cap a la sala d’espera on comprovàrem que la Núria Feliu ens feia de telonera. Poc desprès ens saludà amablement il capo, el Cuní. La resta la podeu veure al vídeo.
Aromàtiques en un motlle de pastisseria
Ingredients,
plantes aromàtiques (de tot tipus)
terra per plantar
motlles de pastisseria (podeu aprofitar els vostres motlles vells)
Preparació,
Amb una barrina feu un petit forat al motlle, posar-hi una pedreta damunt del forat, d’aquesta manera quan regueu evitarà que surti l’aigua. Posar una mica de terra dins del motlle, posar-hi les plantes (sense el test de plàstic), i acabar d’omplir la terra. Regar una mica. Podeu fer uns cartellets amb el nom de cada planta.
Amb el regal del motlle amb la planta, els podeu obsequiar amb una recepta relacionades amb les herbes aromàtiques. Nosaltres amb la alfàbrega hi posem la recepta del pesto. Aquí la teniu.
Salsa pesto
Ingredients,
100 g de fulles d’alfàbrega fresca
100 ml d’oli d’oliva
30 g de parmesà ratllat
20 g de pinyons torrats
10 g de nous pelades
1 gra d’all
sal i pebre
Preparació,
En una paella torrar els pinyons. Mentrestant es refreden, netejar i assecar les fulles d’alfàbrega. En un bol posar-hi les fulles d’alfàbrega, els pinyons torrats, les nous i l’all. Salperar. Trituar amb el túrmix (o el vas americà) durant uns 30 segons, poca estona. Un cop tot ben ben mesclat, afegir-hi el parmesà ratllat i l’oli, barrejar amb una espàtula de mà.
La tele en directe és molta gent pendent d’un rellotge i molta velocitat, lluny dels dolços matins 2.0 del vermells. Tant lluny com estan el pa de Can Prat del de benzinera o d’un pesto fet a casa amb el del prestatge del supermercat.
Heu estat suuuuper bé, tot i que la conductora no us ajudés gaire. Segurament li estaven donant presses contínuament des de realització, però no per això s’ha de deixar d’escoltar el que uns convidats, no cal oblidar-ho, s’han preparat amb molt d’amor. És molt característic en alguns periodistes el no dialogar, sinó anar omplint el programa de continguts, fa una ràbia! Així només es fan productes fast-food, com bé ha dit algú en un altre comentari. Jo si fos de la tele, us fitxaria per fer una secció, seria un gran èxit, perquè sou molt versatils i sabeu combinar com ben pocs la cuina amb altres temes. Així que Aúpa La Cuina Vermella!!!
Ho heu fet genial!! M’ha encanta’t veure-us. Ja us podrien proposar una secció al programa. En seriem uns fidels seguidors.
Molt bona idea el motllo recicla’t!
Caram quin xoc!!
Despertar amb See the World, fer un esmorzar relaxat i caure de cop a “tevetres quin estrèsss”
Bé, ara torneu al vostre magnífic slowdown.
Heu estat super bé!! (com sempre)
Una abraçada
Carai!!! no ho havia vist!!!! esteu fantàstics!!!!!
D’aquí a no res… teniu programa… !
Esteu molt requetebé!!
petonets
Heu estat fantàstics!!! com si ho haguesiu fet tota la vida, felicitats!!
No us varem veure per la tele però si al vídeo, felicitats moltes felicitats, encara que com comenta l’Starbase i altres més, va ser una mica embolicat i equiparar un pesto casolà a un de pot va ser un gran desconeixement de la cuina.
Petons
Me encanta la idea de los moldes y las plantas aromáticas. Es un lujo de regalo.
Un saludo
Ay,ay,ay por dónde empiezooooo….BRavooo,bravooo y bravísimoooooo pareja!!!Pero como me gustaís!!.EStoy desayunado con vosotros,que lujo,que buen momento me habeís hecho pasar.Me gusta este pesto,que rico…la maceta es ideal,que regalo más original y de un gusto exquisito chicos.Os felicito de corazón.
Una pregunta,el pesto,para embotarlo,como lo habeís hecho,como la ténica de hacer mermeladas?…ya me contareís.
OS mando un besazo y un muy buenos días!!!
))
Hola parella!!
He entrat al blog i m’heu portat a Teletrés, us acabo de veure, fantàstic, divertit i amb missatge. M’ha agradat molt, felicitats!!
Fantàstics com sempre!!!!! Un 10, toot i que no us deixessin, treballar bé.
M’ha semblat entreveure que esteu en estat de bona esperança o m’equivoco???
Petons!!
Adoro tu blog (no es la primera vez que te lo escribo), adoro tus fotos, tus bodegones, tu buen gusto… pero sobretodo tus recetas.
Besos.
Uala, els vermells a la tevetrés! Quins cracks esteu fets…
Un petó!
Nois, felicitats un altre cop!!!
Esteu fent unes taules de parell de vermells!
Una abraçada!
El pesto es una salsa estupenda para muchos platos. La idea de presentar las hierbas aromáticas en moldes de cocina, es muy original y en el vídeo os veo estupendos, pero…. aunque he puesto el traductor, no traduce el video, por lo que me quedé con las ganas de saber lo que hablabais
De todos modos, felicidades por esta experiencia.
Un abrazo.
Cuanta rao teniu en lo diferents que son les coses, la gent te masa preses.
La salsa bonísima y vosatros guapisims.
Un abraç
Hay algo maravilloso que son los traductores que nos permiten disfrutar de cosas tan estupendas como vuestro blog.
Un post sensacional,felicidades que estupenda publicidad estar en la tele.Enhorabuena por el trabajo que haceis
Un saludo desde el bazar de los sabores
Hola Vermells!!! Ha estat un plaer veure-us als matins. M’ha agradat molt la presentació de les aromàtiques, l’aperitiu amb el pesto i aquest pa d’espelta de la zona.
Sou únics.
pt!
Pero la pucha con la tecnología! Busco mi comentario y no lo veo por ningún lado. Hace un tiempo les comenté que me cuesta mucho entrar a su página, se ve que el rojo intimida a mi máquina. Pero no me doy por vencida y aquí vuelvo a la carga.
Espero que hayan disfrutado de la experinecia en la tele. yo estuve por distintas razones algunas veces y la verdad es que a mi no me tentó en absoluto. Pero tener la experiencia es bueno. No conozco los conductores del programa pero calculo que debe haber sido gratificante cruzar unas palabras con ellos.
Me encantan las macetitas de zinc, tengo algunas dando vueltas por acá.
Besos pa´los dos
Per fi puc mirar la vostra web!!! Desde el pc no em deixa, es carrega la pàgina i de sobte desapareix, em possa molt nerviosa i al final em canso i deixo de mirar de carregar un altre cop la pàgina, només us puc llegir desde iPhone i a sobre les imatges no es veuen, almeny puc llegir-vos!!!!
Ara mateix buscaré a tv3 a la carta el programa, quina grácia!! Així us podré veure com sou!!!!jejeje!!!!!!petons!!!
Hay momentos que es difícil encontrar palabras para transmitir emociones y que no resulte empalagoso o fuera de lugar. Suena la música que habéis elegido para entrada y yo solo puedo decir gracias, es un placer poder sentir y ver todo vuestro hacer.
***Un monton de abrazos!!!
no és l’onada el que us faig !! .. és un tsunami sencer de felicitacions!!! …
tot i que no sóc molt Cuninista, aquest programa sembla un altre amb la vostra actuació…
sou els reis de la blogosfera gastronòmica!!
per a quan el programa de receptes vermelles per tv?
Una abraçada
Felicidades, están cada día mas importantes, dentro de poco los tenemos a pantalla completa.
Un fuerte abrazo.
Jo us anava a dir que també em desperta la blackberry… però a mica que anava llegint se m’ha quedat la boca oberta i rient i encara no he pogut tancar-la!!!
))
Com m’ha agradat veure-us!!!! i quina il.lusió m’ha fet que fossiu als matins de TV3!! ja sabeu que jo no ho puc veure més que quan soc a casa els pares, però m’he vist el vídeo i esteu guapíssims!!!! enhorabona!!!!!!
(pa de benzinera??? pesto de pot???…jajajaja, aquesta noia no sap a qui estava entrevistant
ara, aquest “Elena que son deu segons” ha estat demolidor jajaajaj)
un petó guapíssims!
Per on començar? A sí per l’enhorabona, si més no perquè quan un surt per la tele (a un programa seriós) és perquè se li reconeix el mèrit, no obstant la meva enhorabona és principalment per la idea del regalet d’aromàtiques, per la vostra secció “Sorprèn”, per la recepta del pesto,… i en definitiva per tot plegat, l’introducció, la música, les fotografies: PEL VOSTRE BLOC!! (que crec que la tele, sigui pel motiu que sigui, no va ser capaç de transmetre’ns tota la seva bellesa)
Una aferrada pel coll,
Aquest any vam sembrar bastanta Alfàbrega tipus pesto, tant per les amanides com per salsa pesto.
Com que teniem una collita abundosa, vam el·laborar bastanta salsa, que vam guardar en pots petits.
Però resulta que al cap d’un mes hi havia una capa florida al damunt.
Com creieu que s’ha de fer la salsa perquè es pugui guardar més temps?
A la salsa pesto estil genovès, no són tots els ingredients crus, o cal esterilitzar els pots al bany maria?
Per cert, vam estar aquest estiu a Gènova, la pàtria de l’autèntic pesto genovès, que el fan de mil maneres. Recomano, si viatgeu a Itàlia i us agrada el tema de la gastronomia, visitar aquesta ciutat i Liguria, on podreu trobar infintat de sabors, plats, especialitats, els autèntics “crostini” de molts sabors a les fleques, la “focaccia” una mena de coca d’oli amb sabors, les mescles d’herbes seques per adobar mil plats, etc.
Me encnata la idea, la foto y la salsa pesto, mi preferida. Un beso
Jo com era d’esperar us vaig veure en diferit… em vaig oblidar completament de la vostra aparició estelar i us vaig veure mitja horeta més tard. De totes maneres, que compti com a directe, vau estar de conya, tot i que s’us va menjar el temps (coses de la tele, diuen)!
alaaaaaaaaaaaaa,que guapos la meva parelleta ,,,,quiina ilu m¡a fet ,,porfa un autograt,,jajja nois mes de dos mesos sense internet,,per morirse…per fi tot arreglat,,una abraçada-
Vaig descobrir el vostre blog a traves de l’exquisit, i estic encantada amb els vostres escrits, idees i com no, receptes…… estudio com donar de menjar als australians sense ferlos sortir del troç de carn, gens fàcil, i visito blogs i webs per disfrutar a casa amb els meus i anar agafant amplitut de ‘composicions’. La vostra feina m’ha encantat. Pero la noia que us fa l’entrevista a TV· es una atabalada que hauria de plantejarse la vida amb mes floretes i cuinetes per relaxar l’ànima, no us sembla??. Bé, gràcies i gràcies.
Per cert, en la distància vaig llegir el que us agrada de tot plegat i se’m van sortir unes llagrimetes, dec estar nostàlgica dels meus aromes de casa i tot plegat. També m’hi dedico a la foto, així que m’hi vaig trobar retratada, je.
Hola!! m’heu encantat a tv3!! sou molt macos! llàstima de la pelma-cotorra de la Melero que no calla ni deixa parlar ningú i a sobre atabala!! sort de la gent com vosaltres!!! quan torneu??