La BlackBerry és la primera que es desperta a casa i toca diana a les set amb el “See the world” dels Gomez. A les palpentes i en entreson l’agafo. Com a través d’una persiana, faig una mirada als correus i al Twitter de la feina. Quan poso els peus a terra, un altre es desperta; arriba el primer correu de la jornada amb la newsletter del diari Contrapunt de Mollet, l’iMac obre el seu únic ull amb el que il·lumina l’estança. El resplendor m’indica que s’ha acabat estar assegut al llit. La Txell romanceja mentre trec el pa del congelador i li rento la cara amb tomàquets de penjar a les dues meitats dels dos trossos de pa d’espelta de Can Prat. Les notícies del dia es barregen amb el gruny d’un espremedor de taronges que està a les últimes. El so del suc caient per la canal de l’aparell sobre el fons del got, m’indica que el bon dia íntim dels vermells està a tocar. Tot esdevé amb una cadència d’acceleració lenta, mentre les nostres ànimes és debaten entre el que desitgen fer i el que han de fer.
Agraïments, somriures i sabor de cítrics són les ablucions matinals abans del ritual del bon dia.L’aigua del meu te ja bull, la llet pel cafè de la vermella fumeja. La bosseta de PG jeu al fons d’una tetera esperant la seva dutxa bullent. Asseguts sobre un plat, els pa amb tomàquet demanen ja la sal i l’oli per rebre lúbricament al pernil salat. Mentre acabo l’esmorzar i paro taula, la Txell ja és als comandaments del bloc, fa el primer cop d’ull al Reader i revisa els correus del dia.En pocs minuts i asseguts a taula, esmorzem i compartim complicitats, les obligacions del dia i les devocions: que dinarem, que soparem i la cançó del Bon dia món mundial!.
Ahir, a més a més, hi havia agenda comuna; viuríem uns matins molt diferents als nostres: Els matins de TV3
Encuriosits i carregats d’estris i il·lusió entrarem a la teletrés, amb els ulls ben oberts per no perdre detall. Tot i que no tenim tele, TV3 és també la nostra i passar per la mateixa porta que el Puyal, el Buenafuente, la Trinca, el Mikimoto ó l’Alsius (ja veieu que fa molt temps que vivim sense l’electrodomèstic rei) ens feia pessigolles a la boca de l’estomac. A l’edifici principal ens esperava una hostessa que ens acompanyà a la sala d’espera dels artistes, si més no, això és el que resava el rètol de la porta. Primer vingué el d’atrezzo per preparar la tauleta amb la proposta de recepta, un pesto genovès, i el reciclatge dels motlles de cake en test per herbes aromàtiques, que ens permetia estrenar la secció Sorprèn de La cuina vermella. Després cap a maquillatge i de tornada cap a la sala d’espera on comprovàrem que la Núria Feliu ens feia de telonera. Poc desprès ens saludà amablement il capo, el Cuní. La resta la podeu veure al vídeo.
Aromàtiques en un motlle de pastisseria
Ingredients,
plantes aromàtiques (de tot tipus)
terra per plantar
motlles de pastisseria (podeu aprofitar els vostres motlles vells)
Preparació,
Amb una barrina feu un petit forat al motlle, posar-hi una pedreta damunt del forat, d’aquesta manera quan regueu evitarà que surti l’aigua. Posar una mica de terra dins del motlle, posar-hi les plantes (sense el test de plàstic), i acabar d’omplir la terra. Regar una mica. Podeu fer uns cartellets amb el nom de cada planta.
Amb el regal del motlle amb la planta, els podeu obsequiar amb una recepta relacionades amb les herbes aromàtiques. Nosaltres amb la alfàbrega hi posem la recepta del pesto. Aquí la teniu.
Salsa pesto
Ingredients,
100 g de fulles d’alfàbrega fresca
100 ml d’oli d’oliva
30 g de parmesà ratllat
20 g de pinyons torrats
10 g de nous pelades
1 gra d’all
sal i pebre
Preparació,
En una paella torrar els pinyons. Mentrestant es refreden, netejar i assecar les fulles d’alfàbrega. En un bol posar-hi les fulles d’alfàbrega, els pinyons torrats, les nous i l’all. Salperar. Trituar amb el túrmix (o el vas americà) durant uns 30 segons, poca estona. Un cop tot ben ben mesclat, afegir-hi el parmesà ratllat i l’oli, barrejar amb una espàtula de mà.
La tele en directe és molta gent pendent d’un rellotge i molta velocitat, lluny dels dolços matins 2.0 del vermells. Tant lluny com estan el pa de Can Prat del de benzinera o d’un pesto fet a casa amb el del prestatge del supermercat.
Estimats, deixeu-me sincerar que a la teletrés -per molt nostra que sigui- no es van deixar vermellejar come-il-faut.
Massa pressa i IMHO poca preparaciò van ser els dos punts que no van saber tot el suc que lacuinavermella pot oferir als catòdics. Vaig xal.lar molt veient les vostres propostes i veient els vostres ulls on normalment hi veig desconeguts als que no endevino substància.
Vosaltres en teniu tanta de substància, que la olla exprès del directe televisiu no la va saber mostrar tota. La tele també requereix de pauses de tant en tant, i de preparar la secció també valga’m Deu.
Tot i això, és molt ‘cacho’ mediàtic el que veu pillar i la meva alegría enorme. Doncs ja us he dit que és una qüestió de justicia (humana) aquest reconeixement per la feina feta al teclat vermell.
Una abraçada i només per acabar televisivament i polèmica us dirè que al pesto jo i el meu assesor italià no li posem mai pinyons torrats. Segons ell és sacrilegi
Amic Òscar,
en honor a la veritat t’hem de dir que el Lluís de Nadal es portava ben preparada l’entrevista. Pocs minuts abans de sortir ens va llegir el guió i vam veure que s’havia mirat el bloc. També es cert que ens va advertir que una cosa era el guió i l’altre el que acabava succeint. De tota manera l’experiència va ser interessant, sobretot per nosaltres que no coneixíem per dins el món de la tele.
En quan a la segona polèmica, un incís. Fixa’t que totes aquestes salses mediterrànies, basades en l’oli i l’all, són tant antigues com la nostra manera de relacionar-nos. Pregunta, per exemple a El Vendrell, a Vilanova o a Sant Sadurní com es fa un bon xató i veuràs que lo de pinyons al pesto es una minúcia. En aquesta terra banyada per un mar, que a nivell planetari sembla piscina, ens encanta el detall, polemitzar, enraonar i xerrar sobre totes les coses. I, el que més ens agrada a aquest parell de vermells: parlar i intercanviar parers sobre si un ingredient és o no adequat o no a una recepta. Només al indret del món on va néixer la filosofia és possible una discussió així i tan sols aquí acabar-la al voltant d’una taula amb viandes, un got de vi a la ma i enriolant-nos de tot plegat.
Salut amic!
Bé, jo només puc donar opinió sobre el que va sortir a pantalla: Em va agradar i crec que és un just reconeixement per a vosaltres, però aquests de teletres van fer un plat inferior a la materia prima vermella de la que disposàven.
La culpa és seva com a programa i si concretament és de la presentadora doncs ella sabrà…tots tenim dies millors i dies pitjors que tampoc vull pontificar sobre res.
De pontificar res, sempre fas comentaris “con fundamento”. Gràcies per ser-hi sempre!
Ai vermells, m’ha agradat molt que sortissiu a la tele! Enhorabona!
Petonets.
Gràcies Mònica!
Molt contents de que estiguis contenta.
Una mica estressant però divertit, sou uns crscks
Un petó enorme
Ester
I tant Ester!
la gent de la tele van a tota velocitat!
Un petó també per tu bonica.
Molt bé, molt bé!!! qué ilusión, veros, oiros, y mira que se os da bien la tele, vaya salero y desparpajo, Zorionak!!!! os lo habéis ganado y me algro mucho por vosotros, seguro que lo habéis disfrutado molt. Musu handi bat Bilbotik
Eskerrik asko Inxaurtsu! Tot plegat va ser molt ràpid, però va ser una estona molt agradable.
T’enviem un petó, tant gran com el teu, des de Mollet del Vallès!
viiiiiiiiiiiiiiiisssssssquueeeeeeeeeeeeeeeeeeen els vermells!!!!
VISCA!!!!!!
I visca en Xisco!
ja ho saps, però t’ho tornem a dir: t’estimem molt!
Mariche Sepello i es tio d’es Lidl
Aix no em deixa veure el video, em falla l’explorer grgrgr
però el veuré ja que no tinc tv3!
M’encanta el vostre mètode per plantar les aromàtiques! sou genials.
molts petons!
Hola Ana!
si et fa gràcia veure el vídeo tens dos opcions. Entrar amb el navegador del Firefox o si fas clic en l’enllaç que posa “els matins de TV3″ i ho veuràs al bloc del programa.
Moltes gràcies bonica!
Chicos, muchas felicidades. Me alegro mucho por vosotros.
Me encanta vuestra criatividad, elegancia y todos los detallitos que poneis en vuestros posts.
Os deseo un feliz fin de semana ♥
¡Muchas gracias Ana!
Un placer que te acerques con este cariño a nuestra ventana al mundo.
Te deseamos lo mejor para esta semana que empieza.
Hola estimats!
No saben el que s’han perdut els senyors dels matins! Si us haguessin deixat explicar-vos haguessin guanyat un munt d’audiència!
El que haurien de fer és fitxar-vos un cop a la setmana i fer una secció de cuina com déu mana (o qui sigui que mani, si és que mana algú…) d’almenys un quart d’hora!
Doncs res, de tota manera és un primer gran bolo dels molts que us vindran! Perquè us ho mereixeu!
En ocasions ja us ho hem comentat però m’encaaaaanteeeen els vostres matins! Els nostres no s’assemblen gaire… acostumen a ser atrafegats, amb canalla amunt i avall preparant les motxilles, els entrepans, preparant el bol de cereals, i bevent-nos a peu dret el cafè amb llet mentre els encoloniem i pentinem els nens, tot pendents del rellotge!
A veure si ens avermellem una miqueta i almenys el cap de setmana mengem plegats amb calma un bon pa amb tomàquet amb pernil com el que esmorzeu els matins! Si no ho aconseguim, sempre ens pots deixar el Kike un parell de dies, oi??
Molts petons estimats!! Ja sabeu que us estimem molt i molt!
Moltes gràcies estimats!
No sabem si ens hi veiem massa en un programa en directe, els detalls són difícils de treballar. El ritme i la velocitat que s’ha d’imprimir no ens escau massa. Gràcies de tota manera per creure tant en nosaltres!
En quan el tema de l’esmorzar no se si la Txell esta molt disposada a compartir-me. De tota manera si algun dels nostres plans vacacionals es materialitza, prometo esmorzars vermells per tothom!
Nosaltres us estimem molt, tant, que ja estem tardant en tornar-nos a veure!
Hola de nou estimats!
Només dir-vos que els nostres plans vacacionals es portaran a terme! Més aviat, a una miqueta més tard, però i tant que ho farem!
De moment, donades les circumstàncies, podem començar per terres catalanes!
Molts petons guapíssims!!!
Quina pena que no us vaig veure!!! ara miraré el video. El relat del vostre matí m’ha encantat!
Petonets
Moltes gràcies Marylou!
quina delicia!!! d’aqui a hollywood! vull un motlle am aromàtiques!! vaaaa
petonets i continue!!
Moltes gràcies Ivana!
Estem contents que t’agradés el nostre reciclatge de motllos de pastisseria.
Petonets bonica!
em sumo al comentari de l’oscar-starbase, pas poc que hi puc afegir res! content de veure’us i indignat, com a professional, perquè ho fessin tan malament.
Amic Manel,
moltes gràcies pel teu comentari. Suposo que hauràs vist el comentari que hem fet a l’Òscar, en el que disculpàvem al redactor de la secció. La televisió en directe és un producte d’entreteniment poc reflexiu i és cert que en un altre format ens haguéssim trobat més còmodes.
Heu sortit molt bé, i heu fet el vostre paper perfectament, tot i les presses! M’ha agradat especialment el comentari de la Txell a la Melero sobre el poc temps que es tarda a fer un pesto a casa versus comprar-lo fet: 1-0 a favor teu, Txell!
Moltes gràcies Mariàngels!
Ja tens raó, la Txell va estar molt bé!
Com sempre triomfant!!!!
Gràcies Manduca!
Gràcies per compartir aquestes hores primeres del dia, m’ha agradat especialment i ho he compartit amb vosaltres.
Jo tampoc sóc afeccionada a la TV, vaig estar-me set anys sense i ara que en tinc és passa la major part del temps sense ningú al davant (la veritat és que a voltes la faig servir de ràdio).
Heu estat genials i tinc ganes de seguir la nova secció, promet!
Que be que t’hagi agradat el post i els nostres matins 2.0!
Esperem sorprendre’t amb la nova secció del bloc.
Un petó a duo dels teus vermells!
Que xula la idea del motlle amb plantes aromàtiques. Els lletrerets amb pals de polo són fantàstics també.
Moltes felicitats per la intervenció a Tv3, ho heu fet molt bé!!
Petons!
Que be que t’agradés la nostra modesta aportació al programa.
Moltes gràcies Alba!
Sou magnífics! Us els heu menjat amb patates si senyor!
Per cert, m’ha agradat molt aquest canapé de pesto, me l’apunto!
petons!!
Gràcies Helena!
esperem que t’agradi el canapé de pesto.
Petonets!
Ho vau fer genial! Llàstima que fos tot tan ràpid! Felicitats per la vostra aparició televisiva!
Gràcies Glutoniana!
A la tele el rellotge mana.
Petons!
Em sume a les felicitacions pel reconeixement que representa la visibilització de la vostra tasca. també, a les crítiques pel quefer dels presentadors (la Melero, més interessada a tallar la vostra intervenció i a publicitar les bondats del fast food de supermercat que a escoltar-vos i aprendre’n).
Com sempre, text i fotografies, genials, amb un puntet poètic amanit amb l’aroma de l’alfàbega.
Una abraçada
Moltes gràcies Queti!
ens agrada moltíssim que valoris sempre tota la nostra feina en conjunt. Ets un amor!
Una abraçada molt forta dels teus amics vermells!
Sou genials!!!! A més, sembla que hàgeu fet tele tota la vida!!! ENHORABONA!!!
Gràcies Francesc!
Doncs de nerviosos n’estàvem un munt, tot i que aconseguisquem dissimular-ho
Enhorabona!!! Vau estar genials! Ara ja només us queda tenir la vostra secció al programa!!
L’únic que no m’ha agradat són les presses de la Melero.
Petons!
Moltes gràcies Mercè!
si que és veritat, aquests de la tele van a tota pastilla.
Petons bonica!
Moltes felicitats! aquest pesto té una pinta genial, ja me l’he apuntat, llàstima que a la secció de cuina no la fan amb tan “carinyo” com tots nosaltres preparem els nostres plats per ensenyar a la gent, però davant les presses veu estar tan naturals com el pa de forn ben fet
ai, la tele Bet, sempre amb presses, i a voltes amb poques ganes d’escoltar. Gràcies pel teu comentari, bonica.
Quina sort coneixa a l’Helena…
La primera vegade que os vaig a veure a tv3, a la entrega dels premis…van posar cara al vostre bloc i ara veu…que bé…
El pesto…no té res que veure fer-ho que comprar-ho…
Un petonet macos!!!
I tant que no, fet a casa el pesto millora molt, i és taaaan bo!
Que gusto leerlos, siempre escribes de una manera que el lector se va contento, es como hacer un paseo en tu rutina.
Buenísima la idea de los moldes-macetas (lástima que la semana pasada regalé todos a la señora que me ayuda en casa).
Yo siempre me asombro de cómo se puede llegar a apreciar tanto a nuestros amigos de los blogs, aún sin conocernos, eso me pasa, me pongo sumamente feliz por vosotros cuando veo sus avances como si se tratase de alguien muy cercano
Un gran abrazo
Gaby
PD: hoy entendí más que papa el video ajaj
Jajajaja, Gaby, estos de la tele hablan muy, pero que muy rápido!!!! muchas gracias por hacernos sentir amigos tuyos, es un honor. Bueno, pues cuando hayas de hacer limpieza de moldes ya sabes, alguno puede servirte de macetero. Un beso grande.
Pero míralos qué lindos ellos!! Os felicito, chicos, sois unos cracks (me encanta la palabra xarxa, no sé por qué…)
Muchas gracias Miriam! ^^
Us vaig veure després, a tv3 a la carta. Genial, ho vau fer molt bé!!!!!!
No semblaveu gens nerviosos, jo hauria estat com un flam i m’hauria tremolat la veu, je je je…
Les llesquetes amb el pesto segur que van triomfar, però sobretot em va agradar molt la idea del regal, un motlle de cake convertit en jardinera, quina idea més bona! Crec que ja tinc pensat el regal de l’amic invisible de Nadal a la feina!
Sou uns atxes, Vermells, us mereixeu el reconeixement del públic!!!
Doncs, Gemma, si per l’amic invisible fas la nostra idea, ja ens explicaràs, val? Ens fa feliços que aquestes idees agradin! Gràcies per les teves paraules.
Todo lo que tocáis los convertís en magia
Bss
Gracias, igualmente!
ei vermells, molt bé! però realment a la tele tot és massa ràpid i no us van deixar ensenyar la targeteta amb la recepta escrita, ni van fer gaire cas als vostres cartellets tan característics!
Però en fi, els que us seguim tranquil.lament des del sofà de casa podem gaudir d’aquests i dels altres detalls que fan del vostre blog un racó on passar cada matí.
Felicitats!!!
Moltes gràcies Gemma, va ser una experiència estranya, tot i així, pensem que va valer la pena.Gràcies per les teves dolces paraules.
Bé, molt bé, i tot i que suposo que la processó anava per dins, no se us va notar nerviosos!! Llàstima que el temps va ser tan escàs, però ja se sap, en aquests programes en directe, el darrer en sortir es el que palma, i paga tots els retards haguts en les cinc hores precedents. Malgrat tot, la nostra més calorosa enhorabona!
Una forta abraçada
Moltes gràcies amics. Estàvem més nerviosos el dia d’abans que el dia que vam sortir a la tele. En els moments d’emissió, desprès d’esperar tanta estona, ens vam acostumar a l’ambient, i segurament per això no sens not a estressats. A més, feia un fred horrorós! Mil petons i gràcies.
Ostres, què maco,a mí també m’ha donat per fer una espècie de pesto com vosaltres,més tard el postejo.
Ptns
Oooh, doncs ja tenim ganes de veure la teva creació.
Ei, guapos! Felicitats per aquesta oportunitat que heu tingut d’arribar a tantíssima gent que segueix els Matins a TV3!
I em sumo a les crítiques de tothom! Us van enllestir en un tres i no res. Jo crec que no només la recepta sinó també aquesta magnífica idea del regal aromàtic bé es mereixien uns minuts més. A vegades els responsables del programa perden el temps amb bajanades i les coses important les deixen per al final, quan ja gairebé no queda temps ni per dir els vostres noms!
A veure si teniu sort i us tornen a convidar però a mig matí, amb la tranquil·litat que us mereixeu perquè us prengueu tot el temps que necessiteu!
Petons!
Ai, Margarida, moltes gràcies! Va ser una bona experiència (tot i que molt atabalada). A veure si es veritat i ens tornen a convidar amb més calma! ^^
Bona nit vermells
Sou genials,no ens cansarem de repetir-ho.Ens hi ha encantat veure-vos.
El regalet de les plantes lo simpatic i original que ha estat.
I la cara de satisfacció del “tastador” que s’ha donat pressa per a provar el pesto,i l’altre invitat “col·locant-se” amb l’olor de l’alfabrega..Che,tot molt divertit!Que s’ha fet tant curt el vídeo que l’hem repetit diverses vegades.
Besets
Moltes gràcies Mesilda!
Estem molt contents que t’hagi agradat el nostre pas pels Matins de Tv3.
Molts besets per tu també!
Quina casualitat!!! m´estaveu deixant un comentari al meu bloc mentre el meu marit i jo miravem el video on sortiu a “Els matins”!!! Realment els de poble anem a un altre ritme, perque l´Elena anava a mil per hora!!! Eu estat genials!!!! quina idea tan genial el regal de les plates aromàtiques, aquests regals fets amb amor son els millors.Un petó
Sempre teniu el dó de la sorpresa i de l´originalitat.
El test de pastisseria amb les plantes aromàtiques és una preciositat.
La salsa al pesto exquisita.
I el video molt interessant.
Felicitats, vermells.
Enhorabuena, cuando me enterado lo he mirado por TV3 videos a la carta y Guaa
impresionat, no os afecta estar con el capo Cuni
Soy unos crack
Felicitats a tots dos
Una abraçada
miquel
Hola macos. Doncs tot i les presses la veritat és que vau oferir la vostra cara amable, sincera, senzilla i eloqüent a la que ens teniu acostumats, i ho dic jo que encara no us coneixo personalment!, però despreneu una naturalitat envejable!.Felicitats per saber aprofitar tant bé un “ras-ras” televisiu amb les vostres propostes.Un petonet!!!
Hola guapos!!!. Heu estat genials. Això ho feu sempre no?, perque sortiu com si fossiu a casa vostra.
I les fotos, m’encanten.
MOLTS PETONETS.
Buenooooooo qué nivel!!!!!! y vaya si tenéis tablas con las cámaras, me ha encantado veros y de paso recordar aquellos tiempos en los que tv3 se veía en casa, desde hace 7 u 8 años quitaron los repetidores y no podemos verla.
Un besito y enhorabuena!!!!
Vermells! Moltes felicitats pel premi i enhorabona per aquesta fantàstica participació als matins!! esteu esplèndits!!!! m’ha encantat!!
Molts petonets
¡¡Me ha encantado veros!! La verdad es que yo ya tenía de vosotros la imagen de pareja ideal y sigo con ella.. os compenetrais a la perfección. Pena de no entender lo que se dice en el programa…¡qué deprisa hablais los catalanes! Pero sois muy expresivos con los gestos y las miradas y lo he disfrutado plenamente.
Besotes.
¡ Bravo ! ¡ Qué ilusión veros….. !Hoy la receta es lo de menos.Hoy los protagonistas sois vosotros…..¡ Enhorabuena !
Un abrazo muy furte,
María José
Chicos qué ilusión me ha hecho veros! Muchas felicidades, salís genial! Bss
em va encantar veure’us en directe!!! Que tal és la Melero??? cuenta cuenta! jejeje!!
Genial la idea de reciclar moltlles per fer servir de jardinera!!! Bravo!!
Petunets,
Eva.
Quina gràcia veure-us a els matins, heu sortit molt bé. I regalar unes herbes aromàtiques en un motlle de pastisseria… Una idea molt bona!
Felcitats, quina gran opoortunitat sortir a la tel en un programa de tant audiència…
A mi m’ agrada molt tenir testos de plantes aromàtiques, però reciclar els motlles de pastissos no se m’ havia acudit! Molt bona idea!
Heu sortit a la Tv i jo m’ho perdo??? Nooooo,
Escolteu no puc veure el vídeo que teniu penjat…què puc fer…us vull veure
Jo no us vaig evure en directe però si que va ser el primer que vaig fer en arribar a casa de les classes.
Sou la canya, vau estar supernaturals i genials a la tele3. Els cartellets de les plantes 100%vostres, delicats i senzills
)
Petons petoncitos i petunets guapos!
PS: per cert, jo al pesto no hi poso nous, probaré
m’ha encantat aquest post!!! i veure’us en moviment, encara més!!!
petons de pestooo!
Qué ilusión me ha hecho veros! Sois geniales!!!
Oe, oe, oe, oeeeeee, oeeeeeeeee…
Oooooooooooooooooooooollllllllllllllllllllllllllllleeeeee!!!
Yo siempre digo que la Txell es una artista, que me la imagino haciendo teatro,con esa sonrisa, y esos movimientos.
Ya falta poco, ya la tenemos en la tele.
Estoy muy contenta de veros en la tele.
Ole mis niños!!!
La tapita deliciosa.
Besos