La Xina i aquesta cuina comparteixen la dèria pel vermell. Aquest color és omnipresent en aquelles terres ja que és considerat el color de la bona sort. El pigment vermell -el cinabri de la Xina- era a l’antiguitat una de les mercaderies més preuades arribades d’aquest llunyà país i, segurament de la seva abundància en ve la seva omnipresència.
Els pares feliciten l’any nou als nens amb paquets d’aquest color amb bitllets dins, les núvies utilitzen també el vermell per empaitar la bona sort. Inclús durant la Guerra Freda l’escena de milers de joves aixecant el llibre vermell de Mao era l’imatge vivent de l’Amenaça Vermella. Encara avui, els soldats de la República Popular desfilen envoltats de pendons vermells, davant i darrera de míssils gegantins, fent el pas de l’oca, cosa sempre sospitosa i preocupant, siguin del color que siguin les seves ensenyes.
Avui celebràvem l’aniversari d’en Marc i hem volgut fer-ho a la xinesa; amb una recepta de fideus llarga vida de Shanghai. Apliqueu el simbolisme que hi confereixen els xinesos, presenteu-los a taula i desitgeu al que faci anys que la seva vida sigui llarga i forta com els fideus que us menjareu tot seguit. I és que la vida hauria de ser llarga i contínua com aquests fideus, i saborosa i exquisida com els seus acompanyants de recepta.
Fideus llarga vida
Ingredients,
400 g de fideus llargs, noddles o spaguettis
300 g de vedella (tall que es pela)
2 cebes tendres
2 porros
1/2 col d’hivern
300 g de xampinyons
75 ml de salsa de soja
125 ml d’aigua mineral
1 cullerada sopera de farina de panís (Maizena)
Oli de girasol
Glutamat monosòdic (si algú no en disposa, no passa res)
sal
Preparació,
Demanar a la vostra carnisseria que us preparin el tall que es pela a filets. A casa, tallar aquesta carn a bastonets (per fer-ho amb més facilitat, es pot congelar, així d’aquesta manera, fer-ne bastonets prims serà bufar i fer ampolles). En un bol posar-hi la carn, la cullerada de farina, la salsa de soja i l’aigua, barrejar-ho bé. A part, rentar i tallar a bastonets els porro i la ceba, reservar. Separar les fulles de la col, rentar-les, treure’ls-hi el tronxo central i tallar les fulles a trossos més o menys de la mateixa mida, reservar. Netejar els xampinyons i tallar-los en làmines, reservar.
En un wok o en una paella antiadherent, saltejar alternativament la col, la ceba, el porro i els xampinyons a foc viu amb una mica d’oli, assonant amb sal i un polsim de glutamat. Reservar. Escórrer el líquid de maceració de la vedella i saltejar la carn, reservar-la juntament amb la resta de verdures cuites. Bullir la pasta amb abundant aigua salada. Quan estiguin al dente escorre’ls i afegir-los al wok amb la resta d’ingredient, saltejar-ho tot plegat.
Un consell, feu-los la nit abans i mengeu-los l’endemà, la barreja de gustos millora amb el repòs.
mmmmm m’encanta aquest plat tot i que jo no som massa de xinesos…
una cosa… el glutamat es podria substituir per una pastilla de caldo que bàsicament és glutamat.
ah!! que no hi pensava!!!Moltes Felicitats Marc!!!!
Hola estimada Chis! Nosaltres tampoc som massa de xinesos, però realment aquests fideus llarga vida són molt bons! Per cert, de glutamat, com si no en vols posar!! un petó enorme i felicitats a tu també.
Hoio vermellets!
Ja us ho he dit al flickr, aquestes fotos són brutals!
On l’heu comprat el glutamat? Sabeu que t’he moltes contraindicacions?
Petoncitos preciosos!
Hola Martí!
Gràcies per les fotos: últimament sempre tens la primícia bandidu!
El glutamat el vam comprar al super xinés del capdavall del carrer Balmes a BCN. És un lloc molt recomanable ja que hi ha coses de cuines del món a preus raonables com el vinagre d’arròs, un cari de Madràs boníssim, les oblees translúcides per fer rotllets vietnamites, en fi un lloc on els de la nostra mena flipem en colors.
El fem servir només per la cuina xinesa o sigui: un parell de cops l’any. Esperem que en aquesta dosi les seves contraindicacions estaran sota control.
Fins ben aviat estimat!
Aquests fideus fan una pinta més bona!!! A mi la cuina xinesa m’agrada, encara que l’única que conec és la dels restaurants “baratets”. Això del glutamat m’ha recordat que hi havia un grup que es deia “glutamato yeyé” o cosa semblant. Ostres!!! Felicitats per al Marc!!!
Per cert, xics, feu unes fotos que són una passada. Podríeu fer-ne un llibre de receptes. Jo us el comprava, segur. Besades.
Hola estimat Francesc!
la pinta i el gust eren fantàstics. Amb la cuina xinesa tenim una de les poques anomalies vermelles: hi ha entusiasme antagònic. Però amb aquest plat i el rotllets cruixents hi ha coincidència.
Ostres si! els Glutamato Ye-Yé: movida total!
Besets de tornada cap a Beneixama i gràcies per les floretes, ben merescudes, ara que no ens escolta, per la fotògrafa vermella.
nihao , es de las pocas palabras que aprendi cuando fuimos a china, wa hola, me encanta todo lo de china sean nuddels, sopas, verduras animales etc, como siempre las fotos geniales
Nihao Angels!
Que suerte viajar a China seguro que fue una experiencia inolvidable.
Gracias por tu comentario!
I ara que algú gosi a dir que els espaguetis són un menjar r`pid, d’aquells de fastfood, genials auqests espaguetis.
Bon profit
ester
Hola Ester!
aquests fideus requereixen una certa elaboracó. Sobre tot a l’hora de tallar verdures.
A Xina els fideus instantanis són una cosa molt seriosa. Mira’t aquest link i ja veuràs: http://www.elperiodico.com/BLOGSCAT/blogs/adrianfoncillas/archive/2007/09/22/la-crisi-dels-fideus.aspx
Petons!
Quines fotos! quina gana!
Una abraçada
Gràcies Sonia, esperem que no estiguis a règim, estem molt sensibilitzats amb el tema.
Una abraçada també per tu!
S’acaben d’esvaïr els meus prejudicis vers la cuina xinesa! Mil gràcies!! =)
Amiga Laura,
totes les cuines tenen el seu moment. A més, no ens diguis que no és una tradició bonica?
Petons!
A veces voy al restaurante chino o pido por teléfono para que me lo traigan a casa jaja, pero siempre acabo pidiendo lo mismo, pan chino, arroz y pollo frito o pollo con almendras, de ahí no salgo. Pero me ha gustado esta receta, muy facilita y con buenos resultados. Muacks
Hola Lydia,
doncs res, oblida’t del menú tot a cent. Dues recomanacions: primer, fer-te els fideus llarga vida a casa o, segon, anar al restaurant Hai-Cheng (conegut com el xinés on hi van xinesos) al carrer Girona davant dels cinemes Lauren, tocant quasi Còrsega. Truca abans i demana un dinar tradicional xinés: ens ho agrairàs per sempre!
Petons també per tu!
Muchas felicidades a Marc antes de nada!
Presentación perfecta y el plato estará divino
Bicos!
Hola chicos, gracias en nombre de Marc. Diecinueve no se hacen cada dia.
Gracias por vuestros cariñosos piropos.
Soy un poco reacia a este tipo de platos, pero os ha quedado con una pinta!!! que creo que me habeis convencido….
Un saludo, Begoña
Hola querida!
Pues la pinta le hace justicia al sabor. Ya ves que la preparación es muy sencilla i saludable. Venga, ¡Atrévete!
mmmmmmmmm mira que estic tipa ara mateix però un raconet encara el trobaria, eh
)
Doncs, per que no n’han quedat del migdia que si no repetíem i et deiem que vinguessis.
Petons!
i el que trobo jo a faltar el super xinès de balmes
quina bona pinta aquests fideus estimats vermells, espero animar-me a fer-los encara què… ¿tall que es pela? com demani això així aquí no sé si m’entendràn molt, eh!
petons!
Estimada Miss Nono!!
Hem trobat un enllaç on explica que el tall que es pela, en castellà s’anomena medallón y/o vacío. http://www.agropecuariaramonlatorre.com/CAT/especejament-vedella.html
Espero que en puguis trobar, ja que és una carn molt preuada tan per fer fricandó, com tall arrebossat. Molts petons cap al sud, bonica.
per cert, boníssima la cançó!
Miss Nono, aixequem-nos plegats en senyal de respecte al Sr. Bowie!
Felicitats per l´aniversari dé n Marc…i per els fideos xinesos …que tenen una pinta estupenda!!!
No se si surtira la foto….
Adéu , guapos–
Ja li donarem les teves felicitacions a en Marc. Els fideus estàvem molt bons.
Petons cap a Vilanova!
Estimats vermells,
Uns fideus fantàstics. Felicitats al cuiner i a la fotògrafa, i per descomptat al Marc. Una abraçada i fins aviat.
Moltes gràcies en nom dels tres pel teu comentari. Comptant el dies per poder-te veure.
Estos fideos de hoy no son lo mio, pero si los de mi hijo al igual que los del cumpleañero que son casi de la misma edad.
Felicidades chico.
Muchas gracias Maria Dolores:
felicitamos en tu nombre a Marc ahora mismo. Pues ya sabes: larga vida también a tu hijo.
Un beso
你好 vermells
Abans que res moltes felicitats al Marc.
El poc que he menjat de cuina xinesa m’agrada,sobretot les tallarines amb gambes.Així que estos fideus no seran menys,i amb la pinta tan bona que tenen!
Les fotos són impactants,ho diuen tot d’estos fideus.M’agrada la comparació que feu amb la vida: llarga i forta.I així com cada fideu és un,cada un sembla una experiència diferent de la vida.L’ambientació genial amb el Bowie.
亲吻和幸福
Nihao Maria!
Gràcies per la felicitació. Li fem un beset de part teua al Marc. Crec que has aportat una bona opció pels que no els hi agrada la carn i substituir-la per gambes amb la mateixa maceració en salsa de soja: deliciós!
El simbolisme dels fideus és molt bonic i tu hi has posat el teu granet d’arena.
Besets cap a la teua terreta!
[...el color de la bona sort] …i del comunisme! Que bona és la Xina!
M’encanta el vostre plat-cullera-salsera! Sí!
Hola Xavier,
doncs si és un país ple de contarstos i curiositats i, no oblidem que en deia d’ell Napoleó: “quan el tigre desperti, el món tremolarà!”
Ens hem deixat de comentar el contingut del plat-cullera-salsera; un toquet de puré de pebrots picants li dona un toc ben especial al plat.
Gràcies pel teu comentari.
Felicitats al Marc!!!! Espero de tot cor que es faci realitat el simbolisme xinès i tingueu una vida tan llarga i tan plena de sort com aquests fideus vermells.
Per cert, el glutamat només és per donar gust o també textura a la salsa?
Gràcies dolça, li fem arribar la teva felicitació barrejant els dos continguts del post!
Doncs el glutamat és simplement un potenciador del sabor. Per això segurament el repòs li dona a aquest plat aquesta complexitat que recomanem.
Un petó!
Nihao!, felicitats a l’homenatjat, i llarga vida per a ell també … uns espaguetis amb aquest nom segur que són molt saludables … per cert, mireu de trobar a youtube algun video per veure com fan, manualment, a la Xina els espaguetis, una passada …
Una abraçada
Nihao Alfons!
Gràcies per les felicitacions, els hi farem arribar de part teva.
Com fan els fideus amb els palets ho vàrem veure en un reportatge del canal cocina i ens vam quedar amb la boca oberta. El domini d’aquest estri per part dels xinesos és al·lucinant i del ganivet no diguem res, en veure’ls els cuinetes ens posem morats d’enveja.
Salut amic!
Hola chicos, qué sabrosa y variada es la cocina oriental ¿verdad?. A nosotros nos encanta. Nos gusta mucho vuestro plato porque el resultado es completo y ligero, verduras, pasta, carne, setas… Las fotos geniales.
Hola Carlos,
pues verás, aqui tenemos contraste de pareceres. A la parte masculina de La cuina vermella le gusta mucho la cocina oriental, a la parte femenina algunas texturas y cocciones no acaban de convercerle. De todas las maneras esta receta nos entusiasma a ambas partes.
Celebramos que te hayan gustado las fotos.
Viva Marzo y los cumpleañeros de Marzo…¡¡¡Muchas felicidades!!!
Pues vereis, nostros sólo comemos comida china cuando vamos a casa de amigos y hay que improvisar una cena. Ya sabeis, llamamos “al chino” más cercano. No es una comida que me entusiasme aunque reconozco que nunca la he guisado en casa. Vuestra propuesta es un buen comienzo…
Un abrazo muy fuerte,
María José
Hola María José!
Gracias por tus felicitaciones, se las hacemos llegar a Marc. Una pequeña corrección, la celebración por circunstancias de agenda fue el 6 de marzo pero su cumpleaños es el 23 de Febrero.
Aclarado el tema, si cocinas en casa la cocina oriental verás que no tiene nada que ver con la comida china take away a la que nos condenan.
Un abrazo para tí.
Hola vermells!
M’heu fet recordar la meva estada a la Xina, els colors, les olors, el menjar… gràcies!
pt i bona setmana!
Ostres Eva, haver tingut poder d’evocació és tot un honor. Petons i llarga vida per tu!
y qué decir, la narración perfecta, las fotos geniales, y doy por hecho que el sabor de la pasta insuperable…..gracias……….saludos paco
Gràcies Paco!
Amb el teu comentari el que ens quedem sense paraules som nosaltres. Gràcies per les teves paraules.
Que bonic, jo no savia aixó del color vermell, quina casualitat, quan em vaig casar la segona vegada, anava de vermell, com a mínim el matrimoni està durant mes, serà aixà la bona sort? jeje. Els fideus m’encanten, be, tota la pasta m’encanta, pero la cuina oriental m’agrada molt, potser la xinesa es la mes senzilla, pero la japonesa i la thailandesa em fascinen.
Les fotos precioses com sempre.
A veure quan em toca a mi, esmorzar, o dinar, o sopar, o berenar, o un café, o…….jeje, por pedir……
petonets
Ara.
Hola bonica!
ara entenc que ens entenguem tant be, que la núvia trií el vermell com a color de vestit és un presagi de felicitat. Com a mínim a nosaltres ens ha anat molt bé envoltar-nos de vermell!
A cals vermells també som de pasta en qualsevol variant, d’aquí i d’allà, la pasta és el millor invent culinari que hi ha hagut.
En quan a la reserva en prenem nota i t’avisarem quan hi hagi una anulació. Nosaltres també estem valorant de retirar-nos al 2014 (hahahahaha!)
Petons per partida doble!
Hola guapos,
Com sempre un post magnífic. Per cert acabo de veure que dijous teniu feina presentant un llibre i a més en companyia de la Montse Tapia una cuinera a qui conec per cursets i perquè havia treballat amb el meu germà.
Ja en fareu la ressenya.
Petons
Gràcies Laia!
ostres com corren les notícies. Doncs no teníem la intenció d’anunciar-ho, simplement direm quatre paraules introductòries. La presentació és de la Montse Tapia, que és un amor, i en Jordi García, un altre amor.
Petons bonica!
A casa sóc l´única a qui li agrada la cuina xinesa, be de fet crec que m´agraden totes les cuines… jaja. Però aquests fideus m´han robat el cor. Només el nom ja es prou evocador. Dieu que millor deixar-ho de un dia per altre, els fideus quedan be? Felicitats al Marc.
Petons!
Hola Pilar!
doncs crec que aquesta recepta t’ajudarà a aixecar prejudicis en contra de la cuina xinesa.
Tens raó, el nom del plat i el simbolisme d’aquesta tradició son molt bonics.
Lo de deixar-los d’un dia per l’altre no hi ha cap problema. Una vegada saltejada amb els ingredients no hi ha cap problema. Són com el plat aquells de macarrons que sobra i te’l menges a l’endemà content d’haver-ne reservat una ració.
Li passem la teva felicitació a en Marc.
petons també per tu!
Ui, la cultura xinesa esta plena de simbolisme, i dieu-m’ho a mi que vaig estar embolicada enmig d’una adopció a la Xina!!! Aquesta recepta me l’apunto, té molt bona pinta.
Ostres Gemma, que be, una petita a la que hauràs de fer-li molts fideus llarga vida i dir-li que és una tradició del seu país d’origen.
Petons!
M´encanten el fideus xinesos, avui tenia pensat fer.ne per l´Aleix i per mi , li encanten i amb aquest simbolisme tant bonic n´hi faré encara més, “una llarga vida per la llum de la meva vida”
Ei us havia dit mai que em vaig casar de vermell? i vaig voler qeu a la nostra festa tot fos vermell i blanc fins i tot el pastís!!!!!!!
Tot són simbols a les nostres vides i ens condueixen inequívocament cap al nostre destí.
Molts petons, estimats vermells
Amiga Mai,
amb els teus comentaris tens la virtut de complementar poèticament les nostres entrades.
Que triessis el vermell pel teu casament no ens estranya gens. Com be dius veiem que és el destí que ens ha unit a tu.
Petonassos a duo vermell!
Uf les fotos són maquíssimes i la recepta segur que deliciosa però el escrit que encapçala la entrada m´ha encantat…com escriviu de bé!!!! petonets
Gràcies, gràcies i gràcies Maria José, el secret és treballar en equip i comptar amb lectores com tu. Petonets de tornada!
Moltes felicitats Marc!!
La recepta ha d’estar molt bona, i les fotos precioses, no sabeu la gana que m’ha entrat ara mateix!!!
petons
Estimada Núria!
li passem les teves felicitacions a en Marc ara mateix i moltes gràcies pel teu comentari!
Felicitats al Marc, la cuina xinesa no ens va gaire, però aquest fideus fan molt bona pinta, serà qüestió de provar-los.
Petonets
Gràcies de part d’en Marc!
doncs us encoratgem a provar aquesta recepta que farà saltar pels aires el “no ens va gaire”
Mols petons estimats!
Hola vermells! primer que res felicitats al Marc! qui pogués agafar aquests 19! la meva filla petita aquest mes fa els 18! quina il·lusió veure’ls creixer!!!!
Aquests fideus havíen d’estar boníssims!
petons:)
Gràcies per la felicitació per en Marc!
I tant, veure com creixen és un privilegi.
Petons per tu també!
Quan vam estar a Vietnam em vaig enamorar d’aquests fides i dels noodles…quins records!!!
Han d’estar ben bons!!! Felicitats al Marc, és del dia 7? o només ho celebraveu ahir?
Petunets,
Eva.
Ep Eva!
la cuina del Vietnam son paraules majors. Ens has fet un bon suggeriment. A veure quin dia en fem una recepta.
L’aniversari d’en Marc és el 23 de febrer però als 19 anys és te una agenda mooolt atapeïda.
Petons per tu i per la teva panxolina!
Que plato tan rico, me gusta! Y las fotos son, como siempre preciosas.
Besos!
Muchas gracias por tu cariñoso comentario Laura.
Besos también para ti.
Amigos mios, que delicia de plato, y de presentación.
Hasta el nombre me gusta.
Larga vida….
Os deseo una “idem” para que podais seguir haciendo estos platos.
Un besazo rojo.
Gràcies Margot!
A que és una bonica tradició?
Llarga vida també a tu, a les teves ganes de viure i a tots els que t’envolten.
T’estimem!
Camarades, em sembla que cada cop més, el color que triomfa a la Xina és el verd. Abans desfilavem devant Mao i ara desfilem cap al McDonalds.
El tall que es pela m’ha quedat pendent i si us he de ser sincer, amb cara de tonto per no haver-ne agafat ja un dissabte.
Millor recomanat no podía venir, el pobre.
Una abraçada.
Hi tant! és un país que ens desperta admiració en algunes coses però aquest esperit imperial fa venir, amb perdó del respectable lector, “cagalela” (en dicció oriental, off course)!
Doncs res, ara ja saps que en Jordi et donarà producte de qualitat. Veure’l tallar costelles per una barbacoa és tot un ballet que no vas poder veure.
Abraçades i petonets per tu, la Cris i la Laia.
Ostres!! Que bons! Quin gran plat per celebrar un nou aniversari d’en Marc!
Mira que aquests fideus xinesos m’encanten i mai m’hi he posat a preparar-ne a casa. Ara que ens heu passat la recepta serà l’ocasió! Moltes gràcies estimats!!!
Molts petons dels Cuinetes de la Pometa!! ^^
Hola Nuni,
que be tenir-te per aquí. Quan vulguis estàs convidada a degustar-los. Vam congelar la meitat de carn i verdures o sigui que és bullir la pasta i saltejar-la. Posa data i seràs satisfeta!
Petonets vermells i fins demà a les set!
Chicos
fantástica receta, con la mágia de lo bien narrado y fastánticamente ilustrado.
Un beso para los dos
Gracias Su!
Eso intentamos. Viniendo de ti las alabanzas es todo un honor.
¡Muchos besos para ti y los tuyos!
Bueno y para Marc ¡claro!
Le pasamos tus felicitaciones al homenajeado!
No menjo mai cuina xinesa però aquest plat vostre me’l menjaria ara mateix i amb molt de gust!
Moltes felicitats al Marc! (La meva Núria també en farà 19 al setembre)
I felicitats a vosaltres, parella, per aquest bloc tan maco que teniu!
Una abraçada ben forta!
Moltes gràcies Margarida pel teu comentari. Ja hem fet esment més amunt que aquesta seria una recepta per reconciliar a tothom amb la cuina xinesa.
Felicitem al Marc de part teva!
Espectacular la pinta que tienen estos fideos!!!
Las fotos están chulísimas, eh?
¿Cómo llevan estos rojos la nevada? ^_^
Abrazos mil
Gracias Rita!
la pinta hace justicia al sabor; estaban riquísimos.
NOsotros vivimos en el llano o sea que ahora és simplemente un recuerdo. Des de aquí mandamos nuestra solidaridad con las comarcas de Girona dónde estan en una situación terrible todavía ahora.
Besos y abrazos para tí!
Hola familiaaa¡¡¡
Que tal estáis??, ya veo que la dieta pasó y ahora estáis de lleno, deleitándonos con fantásticas propuestas, tengo que decíros que me ha encantado este plato, yo soy una apasionada de la comida orienta, es sana, jugosa y con mucha verdura … algo primordial para mí. Por cierto las fotos son absolutamente preciosas, ese bol transmite todo el sabor …
Besotes
¡Hola Trotamundos!
que alegria tenerte por aquí. Muchas gracias por tu cariñoso comentario.
¡Besazos!
Molt bons aquests fideuets. Jo també en faig sovint uns de molt semblants i a vegades també els faig bullidets amb caldet dashi fet amb katsuobushi, salsa de soja, mirim i una mica de brou de pollastre.
Salut,
Pepin
Hola guapos!!
Una pregunteta el glutamat és la farina de patata? recordo que per a un
curs de cuina comprem alguna cosa i al final no la faig servir mes que de
espessidor …
Hola Donibaneko!
el glutamat és simplement un potenciador del sabor que s’utilitza molt a la cuina xinesa.
Salut!
Anda, pues no estara contento Marc… que ricos fideos!!!!!
Hola Lolita!
Pues el chico se quedó con cara de satisfecho. Larga vida para él y para tí!