“El tema de la pasta italiana és molt extens, i si n’haguéssim de dir alguna cosa comprensiva necessitaríem – en cas de saber-ho, cosa impossible – una quantitat de paper desmesurada.”
El que hem menjat . Josep Pla
Si el mestre de la prosa gastronòmica fa aquesta afirmació tant categòrica i tot i que en aquest espai, no necessitem paper, els dits titubegen damunt les tecles com si es trobessin enmig d’un examen oral.
En aquesta cuina no concebem la vida sense pasta. Quan per la tirania de l’enigma de la roba minvant hem d’abandonar-la i contemplar-la dins del rebost, les rajoles vermelles semblen grises.
Però la dietista ha deixat una casella de la nostra programació alimentaria amb el títol “Lliure amb moderació”, llavors; torna el roig. Es el moment de la vida, de la salsa de tomàquet de l’anterior entrada, del ball de la pasta dins l’aigua salada i bullent, de l’aroma de l’alfàbrega i de quatre formatges fonent-se un en l’altre.
* l’agafador de ganxet vermell i blanc, és un regal de la fantàstica Ginesta, del bloc Altra vegada. De nou gràcies bonica!
Gratinat de pasta als 4 formatges
ingredients,
500 gr de paccheri o pasta tubular gran
600 gr de salsa de tomàquet italiana
250 gr de mozzarella
150 gr de formatge fumat, nosaltres hem posat Idiazábal
100gr de parmesà
250 gr de ricotta
2 manats d’alfàbrega
mantega
pa ratllat, sal i pebre
Preparació,
Fer la salsa de tomàquet, un cop feta la reservem. Bullir la pasta amb gran quantitat d’aigua amb sal, coure la pasta al dente. Un cop cuita, escórrer i reservar-la. Mentrestant bull la pasta tallar la mozzarella i l’idiazábal a dauets petits. Ratllar el parmesà. Esqueixar a bocins la ricotta. Reservar. Tallar a bocinets les fulles d’alfàbrega.
En un bol, barrejar la pasta bullida amb la salsa de tomàquet, la meitat del parmesà ratllat i uns bocins de fulles d’alfàbrega.
Untar amb mantega el cul i les parets de la safata de forn. Empolvorar la safata amb pa ratllat. Abocar la meitat de la pasta dins la font i fer una capa amb la meitat dels formatges i d’alfàbrega. Damunt d’aquesta capa de formatges, acabar d’abocar la pasta restant i al damunt el que ens queda dels formatges i una mica més d’alfàbrega. Empolvorar amb una mica de pa ratllat.
Pre-escalfar el forn a 180 graus. Gratinar la pasta uns 20 minuts amb uns bocins de mantega pel damunt per tal que la crosta quedi daurada.
NYAM NYAM NYAM, quina gana!!!
Ho provo segur, espero que aquest diumenge mateix!
Doncs demà farem els deures
Amb aquesta combinació de formatges ha de quedar una pasta més que gustosa!, segur que es pot “moderar” un davant de tanta bellesa?????. Una abraçada macos!, m’agrada veure que encara que sigui tímidament, aneu fent cosetes al bloc!.
Quina bona pinta!!!!
M’agrada el format de la publicació de les receptes i les fotos.
Que passeu un bon cap de setmana!
s e n s a c i o n a l ! !
Mai diré que no a un plat de pasta i si porta formatges tan bons com el vostre encara menys
(qué dur tenir un blog de cuina i fer dieta ho sé ho sé jajaja).
Un molt bo plat de pasta!!! a casa no fem pasta gaire seguit tot i que ens agrada… haurem de corretgir-ho!
Petonets
mmmmmmmmmmmm….què bo!! un dia vull fer jo mateixa la salsa de tomàquet!! ara ja no tinc excusa!!
Bona, boooooooooooooona aquesta pasta!!!
ptns
Dolça
I love Jovanotti, gamberro cabrón i entranyable. Com la pasta. Igual.
Què vol dir “lliure amb moderació”????? Moderació amb formatge???? o amb els macarrons?????
No m’estranya que l’enigma de la roba minvant es passegi per casa vostra, si poseu 1/2 kilo de formatge als macarrons!!!! Nois, moderació!!!!!!ja,ja….
I és clar que han de ser bons aquests macarrons!! Són com els fa la meva mare!!!! Jo en canvi (com no vull tenir sorpreses quan obro l’armari), passo de llarg de la secció dels formatges i els cedeixo generosament a qui vulgui gaudir d’un bon plat!!
Petons, guapos!!!
que dura es la vida de los buenorros jajaj,,jo per un plat aixi me la salto.
Una combinació fantàstica! M’encanten els formatges i ningú es pot resistir a la vostra salsa de tomàquet (amb api …
).
Molts petons estimats!
fa moooooolt bona pinta, m’encanta el formatge i la pasata, tot i que crec que després més que anar a la parada del bus camninat aniré rodolant!
Per favor,que a aquest pas no em cabra el cul a la cadira!!!clemència!!!
Bromes a part,moltes gràcies per aquestes receptes i per aquest bon “rotllo” que teniu.Un petó ben gran.
Ostres, si us en han sobrat, encara esteu a temps d’enviar-me’n un tàper per dinar
Xiquets, a aquest plat de pasta “sabrosona” no li faria ascos de cap mena…
Petons
MMmmmm quina pinta! Aquesta pasta ha d’estar deliciosa, sòc una loca del formatge, així que és la recepta perfecta
Petons
Que delicia! me encanta la pasta en todas sus formas..
besos
Mira que a mi la pasta al forn amb formatge normalment no em va (crec que es donat l’abus que se’n fa aqui a USA, on hi posen cheddar, aquella mena de plastic que aqui li diuen formatge). El cas es que aquesta pasta si que m’entusiasma!
Txell, Kike, divendres vaig fer aquest plat per sopar i mmmmm mmmmmmmare meva! perdó, volia dir mammma miaa!
Ja es mala sort que la roba minvi que si no…
una abraçada!
Yo si tuviera un metabolismo agradecido, de esos que queman todo lo que pillan, comería pasta a diario. Me gusta con locura!!!
Viendo vuestras fotos se me hace la boca agua.
Un besazo.
Me apunto a un plato de esta recetas, qué buena…
Un beso.
Hola família! M’ha dit un pajaritu que vareu menjar a Can Major de Montmeló
. I que us va agradar força. Sí, és un magnific restaurant i nosaltres que hem vist l’evolució que han fet, és com per treures el barret! Fa 15 anys que hi anem.
Com m’agrada la pasta! Peró soc d’aquells bitxos rars a qui el formatge tira enrera….
Ostres, feia temps que buscava un plat com aquest !!!…molt bé !!!
Ostres!! quina bona pinta, amb lo que m’agrada a mi tot el tema dels formatges! ummmm!!!
Me l’apunto!
petonets!
Your gratin pasta looks wonderful. I am sure it is a great delicacy. I am glad to have found your blog in twitter. I had a while I didn’t visit you. Have a great day
He agafat la vostre recepte i ho he fet amb uns penne rigate de espelta i a casa m’han fet l’ola
Mil gracies.
Vermells…us trobo a faltar!!!