Aquest xef és un gran coneixedor de la gastronomia del mediterrani i, si no està molt enfeinat, podreu fruir de moltes de les coses que sap. El falafel és excel·lent i mengeu-lo com recomana l’Allah: “parteix-lo per la meitat amb els dits, mira’l, ensuma’l i desprès menja’l; sinó és així te’n perdràs la meitat”.
Pastís a les cinc espècies
Ingredients:
200 gr. farina (+ un parell de cullerades més per enfarinar la fruita)
100 gr. de sucre (+ un parell de cullerades més)
1 culleradeta de sucre avainillat
2 ous
1 poma
1 plàtan
2 pastanagues grosses
¼ de got de llet
¼ de got d’oli
1 culleradeta d’impulsor
Sal
1 rajolí de conyac
Panses i festucs (un grapat, per decorar el pastís)
Espècies, un polsim de:
pebre negre
pebre blanc
pebre de Sechuan
canyella
nou moscada
2 claus
1 anís estrellat
Per abrillantar el pastís: fer una barreja amb oli d’oliva suau i força sucre.
Preparació:
Greixar el motlle. Nosaltres n’hem fet servir un de corona.
Pelar i trinxar els festucs. Reservar. Pelar i ratllar la pastanaga. Cobrir-la amb aigua i afegir un parell de cullerades de sucre. En un altre bol, remullar les panses. Reservar. Pelar i tallar a daus petits la poma i el plàtan. Enfarinar-les i reservar.
En una mà de morter, picar bé les espècies i reservar-les.
Batre incorporant aire, els ous amb els sucres (blanquilla i avainillat). Col·lar la pastanaga i reservar-la sense l’aigua.
Incorporar les espècies als ous muntats i anar afegint la farina i l’impulsor tamisats, incorporant-hi la llet i l’oli gradualment. Afegir-hi el conyac. A continuació afegir la pastanaga i la fruita enfarinada.
Omplir el motlle amb la mescla, disposar-hi al damunt els festucs i les panses. Enfornar a 180 graus durant uns 40 minuts.
Un cop fora del forn, i quan encara és calent pintar-lo amb l’oli i el sucre.
Esto es fantástico. Gracias amigos. Muac
Que grans que sou!!!!!! us atreviu amb tot eh!!! i tot us queda genial!! Aquest pastís em faría embogir….i es que la meva passió per tot el que tingui a veure amb el món de les espècies i la cultura gatronòmica àrab em deleiten…… Ni tan sols m´atreviría de probar a fer-lo, però prenc nota de la recomanació del restaurant.
Molts petonets i fins aviat!!!
Francina.
Parella sou immensos, el vostre olfacte culinari us porta sempre a receptes de pur plaer. M’encanta aquest pastís i ho faré aviat. Em passa com a vosaltres, valoro molt el gust de les espècies, sempre les utilitzo en salat o en dolç, perquè en el paladar em sedueixen, tant o més que la xocolata
Petonets
Mmmm… m’encanten els cocs amb espècies i fruita. Bé, les panses no.Jo en faig un de molt semblant amb una barreja que compro a la meva paradeta preferida del mercat de l’Olivar (Palma).
De fet, què seria de la cuina sense les espècies?
Quina combinació de sabors més espectacular! Espècies, fruita, pastanaga, panses i festucs… Sublim! Només de llegir la recepta ja em sento transportada a l’altra banda del Mediterrani…
Ups, la Gemma d’abans era jo…
Jo també sento una forta atracció pels països àrabs, i m’encanta ensumar les aromes màgiques d’espècies que impregna els carrers i els mercats de les grans ciutats. Aquest pastís sembla tenir el poder de tansportar-nos al pòxim orient. Quina llàstima no poder ensumar-lo…
El trosset de vídeo, fantàstic! Intentaré trobar la pel·lícula…
Fins aviat!
M’acabo d’enamorar a primer vista!!! Quin expositor de pastissos tan i tan bonic!!! On l’heu comprat??? En vui unnnnnnn!!! Culo veo culo quiero…jejeje!!! Porto temps buscant-ne i mai n’havia trobat cap que m’agradés…fina ara!!!
El pastís genial, deu ser ben curiós de sabor amb tantes espècies…
Petunets,
Eva.
No tin temps de llegir aquest post, ja ho faré…nomès os volia dir que m´agrad molt la foto nova del perfil…
adeu i fns aviat
Se ve delicioso y a su vez precioso. Una pinta extraordinaria, hummmmmmmmmmmmm.
Un beso
Quin pastís, quin fons, quin expisitos, quin tot..sou magnífics. Un petó ben grna
Ester
Uala!! quina passada!
mmmmmmm jo al març me’n vaig a Tunez que me’n donaran?? poder millor que comenci a fer-lo a casa pq la meva padrineta sempre em deia “feina feta no te destob”.
Fins aviat.
ANNA DE LA VILA.
¡Ay! El levante mediterráneo… [suspiro]. Soy una apasionada de las culturas de este lado del Mediterráneo… y de su cocina ni que decir. “… i sovint esgrimim aquest defecte tancant la porta sensorial a sublims plaers” ¡qué bien dicho!
Beeeee, molt beeeee, com sempre, si el que es veu a les fotos, es el que se sent al tastar, espectacular!
Una abraçada
Hola! M’he enamorat del vostre “tapa-pastissos”…que em podríeu dir d’on és?
El pastís em crida l’atenció…la poma, el plàtan i les espècies…cap a la llista!
Quina meravella!M’encanta la cuina àrab…i tin un munt d’espècies a casa, portades del marroc i de tunisia..Per cert, tinc pendent de fer un couscous com cal, per penjar-ho al blog!!!
Els falafel, m’encanten..tinc que anar al Albarakah…Tinc que convencer a la meva amiga montse…
Núria
La cuina oriental i la sensualitat dels sabors de les diferents espècies que utilitzen m’agrada molt. Aquest pastís ha de ser un tast de plaer a cada mos. Enhorabona parella! Que en fruiu bona cosa!
Su, gracias a ti por venirnos a ver. Es un placer tenerte en La cuina vermella. Besos.
Francina, quan vulguis hi anem plegats, ja diràs el dia. petons.
Canela, en el tall de peli es parla de tu, ets Venus!!! Si el fas t’agradarà tant que el repetiràs sovint. Petons bonica Venus!
I que seria Palma sense tu, Chis!! Gràcies per la visita, esperem que repeteixis.
Gemma, ets inconfusible, no t’amoinis! és cert, només d’olorar-lo et transporta a les ruines de Petra. petons.
Anna, la peli t’encantarà, és un conte màgic on les espècies i la cuina són les protagonistes. Segurament es convertirà en una peli de capçalera.
Ai, Eva, nosaltres portàvem una eternitat buscant-lo a botigues i fins i tot, antiquaris però arribàrem a Berlín i el vam trobar!
Dolors, no et preocupis, et portarem l’album a la parada!! petons.
Rosa, si lo haces no te arrepentiras. besos.
Gràcies, Ester, ets un sol.
Anna, fes cas a la padrineta que segur que és molt sàvia. Apa, quina vidorra vacances al maig!!! com va la vida de casada??
Noema, nos quedó pendiente la visita a la pastelería turca de al lado de tu casa… y volverte a ver y compartir contigo una tarde. Miles de besos.
Gràcies Josep. el sabor i la olor li fan justicia a la foto. petons.
Anna, doncs de Berlín una raó més per anar a visitar la teva germana. petons.
Núria, doncs a veure quan cuines el cus-cus i ens passes la recepta! petons.
Francesc, viatjar per l’orient és un plaer pel paladar i per tots els sentits. No obliedeu que sou de la zona del país que teniu més cultura oriental. petons.
gràcies per la recomanació del restaurant.
jo sempre estic a punt per a la cuina mediterrània del sud, a tots els països àrabs que he estat he gaudit com enlloc menjant als mercats i als llocs de venda ambulant que et trobes a cada pas.
vull dir que a aquest pastís no li diria mai que no (per si en voleu portar un troç a la propera trobada).
Esto tiene una pinta que te mueres!!!!
Anda que tengo unas ganas de que google permita las traducciones catalan- castellano!!! entonces pondre en practica toooodas tus recetas jejejejje
besitos.
Y queda algún pedacito para mi!!! Me encanta la repostería especiada, es tan rica y este bizcocho me lo comía yo sola!!!
Ana
Aquesta recepta em recorda la flaire del basar de les espècies d’Istambul, ciutat meravellosa!.
Fins aviat
Hola Sara!
Estic encantada amb el teu blog!
I quina bona olor el pastís
A mi m’agradaria “viure” dins d’aquella peli… és preciosa!!!
“Jo ballaré per a tu, tu cuinaràs per a mi…”
un petó Sara!
(vas fent memòria de qui sóc?
Noooooooo..no em digueu que l’heu comprat a Berlín!!! sniff sniff…
I ara que faré??? Ja ho sé, vindré a Mollet i us el pendré…jejeje!!! mmmm…és d’alguna marca??? Ho dic per si el pogués trobar a través d’internet…És que és preciós…
Ostres tinc la pebre de sechuan oblidada al armari, ara ja sé que fer
amb ella, quina maravella de combinació d’espècies,m’encanta.
Un petó
Això déu ser light, oi? Que bona pinta i que bo ha d’estar… La combinació de sabors ha de ser espectacular.
Aquest a la llista de pendents però amb varis asterics
Salut!!!!!!!!!
- Si hi ha una cosa que em fascina són les espècies , han tingut una rellevància tant important en la història de la humanitat…l´imperi de les espècies dels romans i venecians , la Ruta de la seda ,les illes de les espècies …. històries interessantíssimes que giren entorn a elles.
Cada país en té unes com a pròpies i són en un alt percentatge el que li otorga carácter a la seva cuina.
Uff paro, que ara fotria un rotllo …, pero m´apassionen nois que us he de dir!!!
Un petó i felicitats per la tria que heu fet.
Si, si. Qualsevol pastís tan especiat com aquest ha de ser sublim, transportador a qualsevol lloc del mon només amb el seu flaire.
El faré quan pugui.
(Si us agraden els bons olors, us recomano el de pastanaga de l’Eva, del cullerot festuc)
Esteu que doneu enveja a la foto nova, suposo de Berlin.
Petons..
Manel, quan pugem a buscar butifarres a Castellterçol te’n portarem un.
Lolita, en el blog (en la barra derecha) hay una herramienta para leérlo en español, si no funciona bien dínoslo para solucionarlo. Besos bonita!
Glòria, tenim Istanbul en la llista de ciutats a visitar, a la que poguem ens deixarem seduir per ella.
Martolina, acabem de deixar un comentari a l’Hora Blava, em penso que et confons. A nosaltres també ens encanta la película, com bé dius és un conte! mil petons vermells i blaus.
Eva, doncs ja et pots imaginar, tornant amb l’avió i la campana de vidre (jo em pensava que no ens el deixaríen embarcar menys mal que a l’aeroport de Berlín son molt civilitats i amb sentit comú). La marca és ASA.
Cris, doncs mira una altra idea amb la pebre de Sechuan: aromatitza la llet de la crema catalana, hi dona un toc boníssim! petons.
Olles i somriures, i tant que és de règim no veus que porta poma!!!
Mai, no és cap rotllo al contrari ens expliques coses súper interessants. Gràcies per ser-hi. petons.
Sí, Maria la foto és de les vacances a Berlín. Farem el pastís de l’Eva, seguríssim!
Porteu un ritme nens!!!!! No tinc temps de seguir tots els blogs ni tant sols de publicar en el meu!!!!! A veure si se’m calmen una mica les coses…….
Aquest pastís queda al primer lloc dels pendents, SENSACIONAL
Ostres tu!
Un pastís amb les reines de la cuina, les espècies.
No cal dir que ha d’estar deliciós, només mirant-lo els sentits es posen a treballar.
I què dir de la pel·lícula… és fantàstica!
Un petonàs bonics!!!!
Òstia! Què bo, no???
Perquè el proper sopar amb els amics és la castanyada, que si no passo dels panellets i m’embolico amb auqest pastís!
Què booooooooooooooooooooooo!!
Gràcies, vermells!
Massitet
Que jo em queda sense paraules és casi imposible, doncs mira no puc dir ni mu…. ohhhhhhhh!!!!!!
Uh! Ara m’heu tocat la fibra ventredansaire. Aquest pastís ha de ser una delíciaaaaa!
I he de mirar la pel·li, que no l’he vista mai.
Sempre he pensat que, pel meu gust, aquesta cuina, i sobretot les pastes i els pastissos, peca d’enfarfegadora. Ara, per favor, no em titlleu de “negatifffo”, eh?
parella, curiós i sorprenent. Segur que molt encertat per als amants dels gustos de la mediterrània del Sud.
PTNTS
Dolça
Xaro, doncs si t’agraden les espècies no te n’arrepentiràs!!
Pitita, la peli és una de les nostres películes preferides i el pastís és el rei dels sabors exòtics!
Massitet, ara ja tens excusa per tornar a convidar a la penya de la castanyada… el fil conductor del nou sopar pot ser: Els aromes d’orient i fas un bon cus-cus, i de postres el pastís acompanyat d’un te a la menta!
Dolorss, no cal que diguis res, si t’ha agradat ja n’hi ha suficient!
Divina, com potser que una ventredansaire com tu no hagi vist la peli!!
Enric, en un grup sempre hi ha d’haver-hi la part dissident, en aquest cas ets tu… tot i així, et recomanem que t’apuntis a dansa del ventre amb la Divina i ja veuràs com canviaràs d’opinió!!!
Dolça, i tant, quanta raó tens.
petons a tothom!
que puedo decir, las especies me pueden, cuando estuvimos en Marruecos y Turquia los sentidos ne me daban, caminar por el bazar de la especies, era una locura, todo queria probar, comprar y mezclar, tal cual Pablo no poida conmigo me le desaparecia y estaba con vendedores prueba que te prueba todo, el pastel un placer para todos los sentidos, besos, daniela
Impressionant aquest pastís!!
No passa un altre cap de setmana sense provar-lo. No teniu cap compassió per la meva necessitat de fer dieta.
Hola! Disculpeu-me si m’aprofite del vostre bloc per a demanar-vos ajuda. Resulta que l’amiga del bloc “Weiden” ha restringit l’accés al seu bloc. Com que m’agrada molt aquest apartat seu, m’agradaria que li féreu arribar la petició de si vol deixar-me accedir al seu bloc. Si considera que no he d’accedir-hi, doncs, no passa res. Em doldrà, però ho respectarés. Salutacions i gràcies de bestreta per la vostra ajuda.
Moltes gràcies pel vostre comentari parella, un petó de tot cor.