La nostra estada a Grècia ens va deixar un record gastronòmic inesborrable i és per això que tornem a repetir amb una delícia de la cuina grega. En aquest hospitalari país les postres van incloses en l’àpat i, el baklava, acostuma a ser el que et porten per concloure una magnífica experiència culinària.
Quan el tasteu podreu comprovar aquest joc de textures cruixents, voluptuosos tons de dolçor conjugats amb l’aroma de la canyella, només podia ésser creat en el país que va marcar els canons de bellesa.
En fi, un plaer. El que no va ser tant plaent va ser l’aventura d’aquesta parella de comarques a la recerca de l’ingredient principal: la pasta filo!
A Mollet teníem un Caprabo i n’havíem vist a la zona de refrigerats però; ai las, ara és Eroski i això no ho toquen. Decidirem anar al Carrefour de La Maquinista que és l’hipermercat més gran que tenim prop de casa… en dissabte! L’esforç no va pegar la pena per què no en tenien. Ja que hi estàvem posats, vam concloure anar sobre segur: El Corte Inglés de Can Dragó. Allí per fi en trobarem. Total, la recerca de la pasta filo va durar tres hores!
Els que volgueu fer la recepta, amb aquesta explicació podreu estalviar-vos el nostre peregrinatge, i de pas comprar iogurt grec que combina molt bé amb aquesta deliciosa menja.
Hem extret la recepta d’un llibre deliciós que ens varem comprar per només 4’70€ a l’Abacus, titulat “Muffins y otros pastelitos” de l’editorial Parragon.
Ingredients per a 20 unitats
115 gr d’ametlles crues sense pell, escaldades .
115 gr d’anous pelades .
115 gr de festucs pelats .
50 gr de sucre moreno .
1 culleradeta de canyella mòlta .
Mitja culleradeta de nou moscada, acabada de ratllar .
50 gr de mantega desfeta i una mica més per engreixar .
12 làmines de pasta filo aprox. de 30X18 cm (cal treure-les de la nevera 3 hores abans) .
115 gr d’ametlles crues sense pell, escaldades .
115 gr d’anous pelades .
115 gr de festucs pelats .
50 gr de sucre moreno .
1 culleradeta de canyella mòlta .
Mitja culleradeta de nou moscada, acabada de ratllar .
50 gr de mantega desfeta i una mica més per engreixar .
12 làmines de pasta filo aprox. de 30X18 cm (cal treure-les de la nevera 3 hores abans) .
Per l’almívar
225 de sucre
150 ml d’aigua
1 cullerada de suc de llimona
1 cullerada d’aigua de tarongina
150 ml d’aigua
1 cullerada de suc de llimona
1 cullerada d’aigua de tarongina
Preparació
1. Treure la pasta filo de la nevera tancades dins el seu embolcall. Recordar que han d’haver passat 3 hores fins a l’hora d’utilitzar-les.
2. Preparar l’almívar: posar en una cassoleta el sucre, l’aigua i el suc de llimona. Escalfar-ho a foc lent remenant fins que el sucre s’hagi dissolt. Portar-ho a ebullició durant 5 minuts. Afegir l’aigua de tarongina i bullir-ho 2 minuts més. Deixar-ho refredar.
2. Preparar l’almívar: posar en una cassoleta el sucre, l’aigua i el suc de llimona. Escalfar-ho a foc lent remenant fins que el sucre s’hagi dissolt. Portar-ho a ebullició durant 5 minuts. Afegir l’aigua de tarongina i bullir-ho 2 minuts més. Deixar-ho refredar.
3. Posar un terç dels fruits secs al robot de cuina i triturar-los ben fins. Amb la resta de fruits secs, trinxar-los gruixuts.
4. En un bol, barrejar tots els fruits secs (els tallats fins i els gruixuts) amb el sucre moreno, la canyella i la nou moscada acabada de ratllar.
5. Preescalfar el forn a 180 graus.
6. Engreixar amb mantega un motlle refractari que sigui el mateix tamany o una mica inferior que la pasta filo. (nosaltres, com a recipient vam utilitzar la safata del forn).
7. muntatge: untar una de les làmines de la pasta filo amb mantega i col·locar-la a la plata. Repetir l’operació amb tres làmines més. Posar un terç de la barreja de fruits secs damunt d’aquesta làmina. Disposar a sobre els fruits secs dues làmines més untades amb mantega, i posar desprès un terç de la barreja. Posar dos làmines mes untades amb mantega i la resta de fruits secs, finalitzar amb quatre làmines de pasta filo també untades.
8. Talla la capa superior en triangles i enfornar el baklava entre 30 – 40 minuts, fins que estigui daurada.
9. Treure el motlle del forn, regar-ho amb l’almívar i deixar-ho refredar. Una vegada fred, tallar la baklava en triangles seguint els talls fets anteriorment.
Boníssims, volaran de seguida!
Tx+Ik
Ooooooooooooooooooh!!. Quines fotos!. Quasi es poden agafar els baklava !. I que bons que deuen ser !.
Fins aviat!
Quina aventura això de trobar pasta filo! Jo la troba a una botiga al costat de casa
La baklava és un invent genial, el cruixent de la pasta filo amb el contrast de l’almívar engaxós queda simplement deliciós!
Hola! Moltes gràcies pel comentari que heu deixat al bloc, sou molt amables. M’ha fet molta gràcia perquè jo també us he descobert aquest matí gràcies a l’Olleta de verdures!
M’he quedat literalment enamorada de la recepta de baclaua, és un dels dolços que m’agraden més del món. El faré segur. Gràcies!
Hola noies!
Glòria, no saps la feina que tenim per fer les fotos! de fet en fem “cinquantamil” i no és d’extranyar que amb tantes alguna en surti bé. Gràcies per ser-hi.
Gemma, dolça! Ostres tota la tarda per trobar-la, va ser com la recerca de l’arca perduda! Ja tinc ganes que sigui dijous per poder estar tots, de nou, junts!
Ei, La Divina! Gràcies per visitar-nos! Ja ens diràs com et queda aquesta saborosa recepta!
Petonassos a les tres!
Jo també sóc assidua del vostre blog i admiro amb quin amor prepareu els diversos plats i en feu els retrats. Artistes!
Que gormanta m’estic tornant sols de mirar aquestes delicies!!!!
Podeu passar per la meva cuina??? gràcies!!
Glòria de la Samfaina, el mateix amor que hi posses tu en els teus escrits i explicacions, en la teva narrativa i en el teu saber fer. Ets fantàstica!
Dolorrs, ara anem cap a la teva cuina! ah! com ens agrada tenir-te per aquí.
Besades, noies!
Amics: Aquesta recepta, per la qual us felicito, bé mereix una música, una cançó que, fa un parell de dies, un extraordinari blocaire anomenat Ximo va penjar en el seu bloc “In fernem land”. Us deixo el link perquè estic convençut que us encantarà i trobareu que li va com l’anell al dit:
http://ximo.wordpress.com/2008/04/17/agnes-baltsa-com-magrada/#more-2178
P.S. Veureu que entre els comentaris n’hi ha dos que, l’un signat per l’Olympia i l’altre per l’Assur, són, respectivament, de la Glòria samfainera (quan ho llegeixi em matarà, hahahahahaha!) i meu, ja que aquests són els nostres noms de “guerra” als blocs que visitem de música.
M’he llençat a cruspirme aquest “Blaklava” però he topat amb la dura realitat en forma de monitor. Per tant, des d’on soc, només puc fer-vos l’onada i esperar el moment de tastar-lo.
Felicitats i bon Sant Jordi!
Uhm… qué bona la baklava que m’he cruspit aquest migdia! Al matí he vist la vostra entrada al bloc i quan he baixat a la Boqueria no me n’he pogut estar!
Per cert, on puc trobar l’aigua de tarongina? Potser en algun herbolari??
Salut i endavant amb el vostre hortet!!!
Enric, què gran ets! hem visitat en Ximo i quina emoció a l’escoltar aquesta càlida música (ves en compte que a casa tenim la molla fluixa), els compassos ens han transportat a Creta, en alguna cala perduda, segurament en una petita tarverna degustant fulles de parra farcides d’arros, peixet fregit, mussaka, formatge feta i baklaves! Gràcies per ser com ets i per compartir amb nosaltres tot allò que coneixes i t’emociona. Petons, amic.
Josep, esperem que la topada amb el monitor hagi estat petita. Realment aquestes pastes són delicioses i fàcils de fer… ja veureu, feu-ne us llepareu els dits durant quinze dies seguits. Gràcies per ser amb nosaltres!
Ester, picarona! benvinguda a Can cuina vermella! què feliços ens fas! Nosaltres vam comprar l’aigua de Tarongina a la botiga del Sr. Renobell (Pg Picasso 34, Ciutat Vella)!
Amics, llarga vida a tots.
Boníssim…….
Avui he tingut un dinar familiar i us he copiat la recepta. Haviem de ser 15 persones, però el temporal de vent ha fet que només fossim 11. De totes maneres, els baklava han volat, he hagut de rapartir còpies de la recepta i he rebut múltiples peticions de que el puc repetir quan vulgui.
Nosaltres l’hem acompanyat amb una mica de nata muntada que li donava un toc fresc i contrastava amb l’almívar i el cruixent.
La pasta filo i l’aigua de tarongina els he trobat sense problemes al supermercat Bon Preu del costat de casa.
Gràcies per la recepta i pel bloc.
Qué bé que us hagi agradat!! són una de les nostres postres preferides, i amb la nata segur que estaven de pecat capital.
Tinc un bon preu prop de casa, miraré si en trobo de pasta filo i aigua de tarongina!!!
petons.
Hola!
Ahir vaig tenir un sopar temàtic amb els meus amics, tema: Turquia… Gràcies a la vostra ajuda, tot i estar típissims després de menjar hummus, böreks, mil salses de yogur, arrossos i carns… Els Baklava van volar!
Boníssims! Nomès em va faltar l'aigua de tarongina perquè no en vaig trobar, però van quedar boníssims igualment…
Moltes gràcies i enhorabona pel bloc!
Quina triomfada!
El vostre baklava ha triomfat, moltes gràcies per compartir la recepta!
Als que us costa trobar la pasta filo o l'aigua de tarongina, us diré que a l'Alcampo en tenen (l'aigua de tarongina està on les espècies).
Una abraçada, vermells!
DOLORS,hola nois quinas postres mes bones i mol ben explicades. Pero jo les trovo una mica complicadas de fer, Una pregunta: ¿aigua de tarongina es igual que la de azahar?.De totes maneres un cap de semana intentare de ferlas i ja us dire com anat.Agraida per explicaro tan be i comparti lo que saps am tots nosaltres. SALUTASIONS. DOLORS.