El pastís d’avui protagonitza una de les moltes polèmiques googlelianes. Hi ha partidaris que afirmen que el pastís es diu Battenburg i d’altres donen suport al nom Battenberg.
La teoria més estesa sobre el pastís de quadres és la d’aquests últims. Sostenen que el pastís es va crear per celebrar el casament el 1884 de la princesa Lluïsa de Battenberg néta de la reina Victoria d’Anglaterra. Cadascun dels 4 quadres representen un dels prínceps d’aquesta nissaga aristocràtica: Ses Alteses Sereníssimes Lluís, Alexandre, Enric i Francesc Josep.
La filla d’Enric, Maria Eugènia de Battenberg, es va casar amb Alfons XIII, anomenat a la nostra terra “El cametes”. El cognom Battenberg té la curiositat d’emparentar el rei Joan Carles amb l’Alessandro Lecquio (l’anomenat conde Lecquio) un dels prínceps de la ‘brossa rosa’…
En fi, quan uns republicans es posen a observar la realitat aristocràtica queden perplexos i astorats.
Tant com el dia que vam llegir l’artícle 54.3 de la Constitució Espanyola: “La persona del Rei és inviolable i no està subjecte a cap responsabilitat”. Com diu en Matthew Tree: “Atribucions dignes d’en Vitto Corleone”.
Battenberg cake
Ingredients,
175 g de mantega
175 g de sucre
175 g de farina amb una culleradeta de llevat
3 ous
colorant alimentari vermell
100 g de confitura de maduixa
1 paquet de massapà preparat blanc o rosa (nosaltres el vam comprar a França, però segurament en trobareu en botigues àrabs o botigues especialitzades en confiteria. Sinó, es pot fer la cobertura amb fondant, aquí teniu la recepta).
Preparació,
Preescalfar el forn a 170 graus. Batre la mantega juntament amb el sucre fins que la barreja quedi lleugera i esponjosa. Afegir els ous, lentament, a continuació la farina amb el llevat tamisada. Separar la barreja en dues parts iguals, en una d’elles afegir gotes de colorant vermell fins aconseguir el color desitjat.
Si es disposen de dos motlles iguals, molt millor, ja que d’aquesta manera es podran coure les dues parts de la barreja a la vegada, sinó, caldrà coure-les per separat. S’ha d’enfornar durant uns 20 – 25 minuts.
Un cop fora del forn, deixar refredar els dos bescuits. Un cop freds, i amb l’ajuda d’un ganivet cal igualar els dos bescuits, en acabat tallar-los longitudinalment en dues meitats i col·locar-los de la següent manera: una tira blanca i una tira rosa. Al damunt, en la part blanca del pastís de sota posar-hi al damunt la tira rosa, al costat la blanca.
Escalfar la melmelada o confitura, i pintar cada costat de les tires de color amb ella (recordar que cal pintar l’exterior del pastís perquè el massapà quedi ben enganxat).
Si el massapà és blanc, afegir-hi unes quantes gotes de colorant vermell, barrejar-ho bé fins que quedi ben tenyit. Un cop fet, estirar el massapà i embolicar amb cura el pastís.
Abans de marxar, us volem demanar disculpes per no estar tan actius en els comentaris en els vostres blocs, però de veritat que anem molt atabalats!
Hola a tots!!! fa temps que veig els vostres comentaris en altres blocs!!! I desde el bloc de Vanesuky he entrat. No es per fer la pilota, però m´he quedat tan absolutament meravellada amb aquest Battenberg que acabo de imprimir la recepta (en tres fulles) i segur que m´aventuro a fer-lo aviat. No sé com em quedará, però m´agrada experimentar. Ja us avisaré!!! Us felicito pel blog!!! Es unas meravella!!!
Mare de Deu, pastel precioso y acompañado de lección de historia. Menos mal que vais agobiados!!!! Creo que es un pastel digno de cualquier princesa e incluso reina, pero no del papel couche, si no de las de sangre azul. Besitos sin gluten y queridos amigos, a relajarse, que la vida son dos días.
Mare meva quina pinta de pastís! No sé com estarà de gust (segur que boníssim, com tot el que surt de la vostra cuina), però el que és de pinta, fa moltíssima patxoca! Salutacions!
Bona tarda… Aquest pastís em sembla que dona igual com es digui… L'important es que es veu molt apetitós, amb ganes de menjar-lo… M'agrada molt les imatges. Es nota que li dediqueu bastant de temps. Jo, quan passi un mes o així em vull fer una capsa d'aquestes de llum… A veure si em surt l'invent! Com sempre, satisfeta al passar pero vostre racó vermell… Encantada i fins un altre… Petons María josé
Ostres, quina cosa més fina us ha quedat. Suposo que dolça de sabor i suau de textura. Rebonic a més no poder. Vaja, per fer un berenar, a les 5 de la tarda, com deuen fer les reines ben reines, amb tassetes de pura porcelana antiga..
Ja ja ja m'ha encantat la frase d'atributs d'en Corleone …que bó que és llegir entre linies … en quan al pastís genial es per enmarcar-lo i penjar-lo a la cuina
Els meus modestos coneixements lingüístics em fan pensar que la forma original és "Battenberg". La forma "battenburg" es pot explicar fàcilment com una falsa etimologia motivada per la semblança amb la terminació -burg que apareix en molts noms de ciutat (recordem que "burgs" o "burgos" significa ciutat).
Bé… i després d'aquesta enrotllada filològica, us felicito pel pastís. Sembla una joguina en miniatura. Fantàstic!
És molt xulo. Si la meva filla torna a aficionar-se al color rosa li faig. Vaja també podria canviar els colors, però llavors ja no seria un Battemberg (La teoria de l'Anna m'ha convençut del tot).
Hola a tots!!!
fa temps que veig els vostres comentaris en altres blocs!!! I desde el bloc de Vanesuky he entrat. No es per fer la pilota, però m´he quedat tan absolutament meravellada amb aquest Battenberg que acabo de imprimir la recepta (en tres fulles) i segur que m´aventuro a fer-lo aviat. No sé com em quedará, però m´agrada experimentar. Ja us avisaré!!!
Us felicito pel blog!!! Es unas meravella!!!
Hola de nou macos!
Un pregunta, on trobeu el colorant en pasta???
Gràcies.
Vanesuky.
Ja us l'heu cruspit tot? O encara estem a temps de venir-vos a fer una visiteta?? ^^
Monarquies a part… vosaltres sí que sou els reis de la cuina! Felicitats! Cada dia us supereu més (i mira que és difícil!!).
Molts petonsss!!!
Mare de Deu, pastel precioso y acompañado de lección de historia. Menos mal que vais agobiados!!!!
Creo que es un pastel digno de cualquier princesa e incluso reina, pero no del papel couche, si no de las de sangre azul.
Besitos sin gluten y queridos amigos, a relajarse, que la vida son dos días.
Mare meva quina pinta de pastís! No sé com estarà de gust (segur que boníssim, com tot el que surt de la vostra cuina), però el que és de pinta, fa moltíssima patxoca!
Salutacions!
Amb aquest pastís i aquestes fotografies… el nom és el de menys..Espectacular!
ptns.
Quan la meva filla ho va veure va dir alaaaaaaaaaa,
mama m'ho has de fer
Petons
Bona tarda… Aquest pastís em sembla que dona igual com es digui… L'important es que es veu molt apetitós, amb ganes de menjar-lo… M'agrada molt les imatges. Es nota que li dediqueu bastant de temps. Jo, quan passi un mes o així em vull fer una capsa d'aquestes de llum… A veure si em surt l'invent!
Com sempre, satisfeta al passar pero vostre racó vermell…
Encantada i fins un altre…
Petons
María josé
Pero quina cosa més bonica que heu fet! Això és un plaer per als sentits. Salut!!
Ostres, quina cosa més fina us ha quedat. Suposo que dolça de sabor i suau de textura. Rebonic a més no poder. Vaja, per fer un berenar, a les 5 de la tarda, com deuen fer les reines ben reines, amb tassetes de pura porcelana antiga..
Me resulta impresionante, tanto el pastel, como la fotografía y la delicadeza con que lo describes todo. Me encanta el blog y la receta de hoy.
Besos.
Que bonito pastel , me encanta, tomo nota de el.
Besos.
Impresionat!!!
Quina maravella.
Quin color i quina foto
Felicitas per aquesta maravella.
Un petonás.
Margot
Se pasan!! Estoy en shock. Qué maravilla de pastelito! Está sacado de un sueño. Abrazos!
Ja ja ja m'ha encantat la frase d'atributs d'en Corleone …que bó que és llegir entre linies … en quan al pastís genial es per enmarcar-lo i penjar-lo a la cuina
petonets guapos i felicitats
Els meus modestos coneixements lingüístics em fan pensar que la forma original és "Battenberg". La forma "battenburg" es pot explicar fàcilment com una falsa etimologia motivada per la semblança amb la terminació -burg que apareix en molts noms de ciutat (recordem que "burgs" o "burgos" significa ciutat).
Bé… i després d'aquesta enrotllada filològica, us felicito pel pastís. Sembla una joguina en miniatura. Fantàstic!
Petons!
És molt xulo. Si la meva filla torna a aficionar-se al color rosa li faig. Vaja també podria canviar els colors, però llavors ja no seria un Battemberg (La teoria de l'Anna m'ha convençut del tot).
Wow que rico se ve! y que fotos tan bonitas haces.
Tu blog si que tiene cosas chulas.
Besos
Em declaro monàrquica ara mateix per gaudir d'aquest pastisset. Com us ho penqueu en tots els sentits, xatos!
Un petó xiquets!
Maragdeta
Dios, que buena pinta!!!!!!!!!!!!
Nois això és una obra d'art, quina preciositat!.
Un petó
Xulada de pastís i foto!!!!!!
N'ha quedat un tall per mi?????
Ptnts
sa padrina té una balança com sa que teniu a sa capçalera des blog! ella diu que no en vol d'altre.
jo tenc colorant però en pols… l'emplei per fer crispetes dolces… m'agraden mooooooooooooooooooooooolt
Apa! Sembla per fer bonic, aquest pastís!! Quin passada!
Segur que es menja? Una maravella de pastis!
Petons!
Em podeu explicar com feu la cobertura de fora de color rosa. M’agradaria fer un cor de masa cobert de color rosa de fora. Moltes gràcies.