Ràpidament li hem enviat un missatge i ens ha explicat que l’Aina, és la persona que ha escrit al programa dient que ens visita sovint i que ens va descobrir gràcies a ella, quan la setmana passada ens van anomenar en antena! Per això i perquè estem molt contents que l’Aina vingui per casa, li dediquem aquests dolços tant deliciosos.
La recepta original que teníem era en castellà i les anomenaven Caracolas, nosaltres l’hem catalanitzada i les bategem sota el nom de Cargolines de verema (de verema perquè també hi incorporen pansa blanca i negra).
Així doncs Aina, les Cargolines de verema a la teva salut!
75 gr farina de força
7 gr de llevat
8 gr de llevat sec de fleca
100 ml de llet
150 gr de farina de força
25 + 50 gr de mantega (treure-la abans de la nevera)
40 gr sucre moreno o de canya
60 gr de panses blanques i negres (nosaltres les varem remullar amb mistela i anís estrellat, opcional).
1 ou
1 ou batut per pintar
Un pessic de sal
mel
Preparació:
Massa Mare
- En un bol mesclar la farina amb el llevat normal.
- Escalfar la llet i quan sigui tèbia afegim el llevat de sec de fleca fins que dilueixi.
- Afegim la llet i el llevat diluït al bol amb la farina barrejada amb el llevat normal. Ho mesclem tot amb una cullera de fusta. Ha de quedar una pasta molt tova, com una mena de ‘papilla’ desfeta. La deixem reposar, mínim dues hores, fins que quedi espumosa i plena de bombolletes, voldrà dir que ha fermentat.
2. Afegim la massa mare i l’ou batut a la barreja de farina i mantega, ho removem tot amb les mans fins que la massa es desprengui de les parets del bol. La traiem del recipient i la posem sobre el marbre enfarinat i l’amassem amb les mans 10 minuts sense parar.
3. Desprès dels 10 minuts, fem una bola i la tapem amb film fins que dupliqui el seu volum, aproximadament una hora llargueta.
4. En acabat, aquest segon llevat, amassem la bola durant un minut, en acabat i amb el corró l’estenem fent un rectangle d’uns 38 x 18 centímetres (si us sobra massa, podeu fer altres rectangles més petits, vosaltres mateixos, és més que res, per aprofitar tota la massa!).
5. Fonem els 50 gr de mantega i pintem la massa, també l’empolvorem amb el sucre moreno i amb les panses (que les haurem assecat en el cas que les haguéssim posat en remull).
6. Enrotllem la massa com si fos un braç de gitano i tallem les Cargolines d’un centímetre de gruix aproximadament. Un cop tallades les col·loquem en la safata de forn i les deixem reposar fins que tornin a llevar, aproximadament hauran de reposar una hora més.
7. Un cop passat aquest temps, traiem la safata del forn (aprofitem i l’encenem a 200 graus) i pintem les carolines amb l’ou batut. Les enfornem durant uns 20 minuts, vosaltres mateixos fins que estiguin daurades. Quan les traieu del forn ràpidament hi afegiu un bon raig de mel.
aquest caragols son es que m,agraden ami,,,no aquells que corren jje,
de veritat quines mans que teniu per cuinar i quines fotografiàs mes chulas.un petonet.
Hola amics, quina enveja de cargolines!.
Quan us vagi bé, passeu per casa nostra, que hi ha una coseta per a vosaltres.
mmmm…a aquestes hores de la tarda…aq cargolines deuen estar de vici!!!!…Parella..com seguiu aixì aviat tindreu una replica a Polonia, eh??!!!…jejeje!!!
Petunets,
Eva (Terrassa)
Hola noies!
Elena, tu si que tens bones mans per cuinar, hem estat al teu bloc i fas un munt de coses totes saboroses i estupendes! Petons!
Glòria i Josep! Moltes gràcies pel vostre regal! estem emocionats! abraçades!
Eva, ets una ‘catxonda’! T’imagines? en Kike imita molt bé en Jordi Pujol quan tus i jo faig molt bé de Tura… (és broma!). Ets genial!
Mil petons a les tres!
Quina feinada aquestes cargolines! L’Aina es pot sentir afortunada
Us han quedat molt boniques i segur que són molt molt molt bones!
Quin berenar més deliciós, un cop més per molts anys en pogueu gaudir d’aquestes o de semblants.
Ester
Gràcies per visitar el meu blog! la veritat és que teniu una cuina vermella preciosa…a casa meva hi predomina el color vermell!!
Quina pinta més exquisita tenen aquestes cargolines…encara no he dinat i me’n menjaria una ara mateix!!
Felicitats pel vostre blog pq és fantàstic!
Ens veurem per aquí!
Holaaa!
Gemma, dolça! sí que han quedat maques aquestes cargolines eren bones, de fet ens les vam menjar tan ràpid que ja ni recordo el sabor!
Esther, guapa! que per molts anys poguem estar fent receptes i que tan de bo les puguis disfrutar, encara que sigui virtualment.
Martunis! bonica! benvinguda! és que el color vermell té un poder màgic. Des que tenim la casa vermella, penso que ja no la podria tenir de cap altre color!
Petons reines!
Txell, Kike, gracias por vuestra visita.
Estupenda receta y fantásticas fotografías. Acabo de dar un buen repaso a vuestro blog y me ha encantado. Os agrego a mis favoritos.
Un saludo
Rosa
Encara m’estic rient sobre el comentari dels impacients, quantes vegades m’he vist en la mateixa situació, el millor és començar de bon matí.
Després tots els esforços han valgut la pena, quan les proves, a mi em fa aigua a la boca amb les fotografies, que booooooooooo
Petonets y bessets….que bessets és mes d’así, jeje
Rosa, bienvenida y gracias por visitarnos. Tu si que haces lindas fotos y mejores recetas! Aquí siempre tendras un lugar!
Ali, rebonica! La propera vegada començaré de bon matí, perquè sinó és horrorós! Gracies per venir! t’enviem mil milions de besets!