L’etimologia i la polisèmia ens ha jugat una mala passada per la redacció d’aquesta entrada. El mot carquinyoli semblava oferir, per la seva musicalitat, un filó. Al no tenir l’obra cabdal de l’homenot Joan Corominas, ens ha estat impossible trobar un fil conductor per l’entradeta del bloc. Després, amb la fatiga de no trobar res d’interessant a la xarxa sobre el mot només queda descriure com s’agermanen en el tast la mistela i el carquinyoli.
A continuació el verb sucar apareix en el sistema neuronal que condueix la redacció. Comença el flux del discurs: “…sucar és un dels plaers…”; patapam! Ja t’has posat de peus a la galleda. En fi, sento aquesta vegada no estar a l’alçada de les fotos que si descriuen perfectament la simbiosi entre la mistela i el carquinyoli.
Carquinyolis
Ingredients,
400 gr. de farina de força
250 gr. de sucre
60 gr. d’ametlla molta
180 gr. d’ametlla crua amb pell.
1 cullerada rasa d’impulsor (llevat químic)
½ cullerada de canyella
Pell ratllada d’una llimona
3 ous (1 de batut per pintar)
Preparació,
Posar les ametlles en remull.
Fer un volcà amb la farina i al mig barrejar-hi la resta d’ingredients. A continuació pastar.
Incorporar-hi les ametlles.
Donar-li la forma de barres de pa estretes i enfornar a 180 graus.
Quan estiguin cuites treure del forn i tallar-les a llesques fines. Tornar a posar al forn i daurar-les lleugerament.
Fer un volcà amb la farina i al mig barrejar-hi la resta d’ingredients. A continuació pastar.
Incorporar-hi les ametlles.
Donar-li la forma de barres de pa estretes i enfornar a 180 graus.
Quan estiguin cuites treure del forn i tallar-les a llesques fines. Tornar a posar al forn i daurar-les lleugerament.
Avui la primera en comentar!!!! Els carquinyolis a Valéncia es diuen “rosegons” i el conec desde que era petita.. que ja he tingut jo alguna bronca amb algun amic d’Italia que diuen que es un producte tipic d’ells…Ptse!!
Segona!!!
Pero que atrevits que sou, mai de la vida, jo pensaria fer carquinyolis.
Jo també e sentit dir rosegons a Barcelona.
Nois, el diumenge, vaig de festa a Mollet, es el aniversari del meus sogres.
M’enracordaré de vosaltres cuan vingui.
Petons.
Margot
hola cuina ,suelo leeros y no os he comentado hasta hoy ,pero es que me ha interesado mucho el carquinyolis ,no se si por ser la promera vez que lo veo o por la pinta que tiene para incarle el diente ,un saludo
Mira que m’agraden a mi els carquinyolis i el temps que fa que no en menjo!
Mai he pensat en fer-los, però potser un dia m’animo i la faig.
Gràcies.
Un petonet.
Record un any que per darrers dies (carnestoltes) vaig disfressar-me de monja, Sor Maria del Consolador em feia dir. I què beuen les monges? Mistela.
Vaig jurar que mai més beuria mistela, podeu imaginar en quin estat vaig acabar la nit.
Però clar, el jurament només va durar un parell de setmanes.
La mistela és la millor beguda per mullar galetes.
Acabareu prenen-li la feina al Albert.Ahir va fer carquinyolis, els fa boníssims!!!! però aquest tenan una pinta estupenda, soposo que de gust també.
i el panetone per quan?
bona nit.
És un regal q porto molt quan vaig fora.
Q be tenir la recepta
Ostres, quina casualitat Vermells, volia trobar una bona recepta de carquinyolis i mira, vosaltres me la faciliteu. Genial! Per cert, on heu comprat l’impulsor?
Hola Amics: A València, també en diem “carquinyolis” (Tavernes de la Valldigna”, “carquinyols” (Beneixama) i “Rosegons” (l’Alcúdia). No sé si seran d’origen Italià (pensem en tota la nostra història italiana de l’època medieval), però són boníssims. A mi m’agraden particularment els del forn de “Filo”, ara de “Jesús”, a l’Alcúdia. Salutacions
Que buena pinta!!! que cosas mas ricas salen de tu cocina!!!
pero, jo! muchas veces no entiendo los textos, que google aun no tiene traductor de catalan… en fin que aun asi las fotos lo dicen todo, asi que aqui estoy!!!
un beso!
Quina gana em feu agafar abans d’anar a dormir…
Us envio un petonet i marxó ràpidament, que sino, em menjo la pantalla..
Carquinyolis! Els tinc a la llista de pendents des que els vaig veure al llibre de la Montserrat Seguí. Quan dieu ametlles seques, voleu dir ametlles torrades? Per cert, us han quedat fantàstics!! Felicitats!
Carquinyolis casolans!!
Que bons!Tinc el meu fill petit que li comença a bellugar una dent. Quina manera més dolça de que vingui el ratolinet Pérez per primera vegada!
La Mistela ja ens la beurem nosaltres però
Bona feina vermells!! Sou uns artistes!!
M’encanten els carquinyolis..i fets a casa són boníssims!!! Us han quedat de fàbula!!!
Petunets,
Eva,
Quina bona pinta tenen aquest carquinyolis.M’he quedat amb un dupte ¿que es l’impulsor?. La mistela boníssima, a la terra de ma mare hi ha la garnatxa que se sembla molt, a casa sempre els prenem amb aquest vi.
Els carquinyolis a casa ens encanten, poc dolços, ben cruixents i amb molta ametlla… per mi, sucats amb el cafè són el millor berenar del món!
Anava a preguntar el mateix que la Teresa. Què és l’impulsor? Em sóna a película de ciència ficció dels anys seixanta…
no patiu, que entre el text i la foto s’enten perfectament la simbiosi entre el carquinyoli i la mistela.
m’encanta aquest postre tan nostre, els carquinyolis que venen per aquí són tan bons que no se m’ha acudit mai fer-ne a casa, però me n’heu fet entrar ganes. i sucar-los amb vi dolç em porta directament a la infantesa i em desperta records dolços, moltes gràcies.
per cert, la mistela la compreu a granel o teniu una marca de confiança?
Molt guapes les fotos i el text sempre està a l’alçada. A mi també m’ha portat a altres temps, on les tardes de diumenge, entre amics, eren de xerrada i carquinyolis sucats. Petonets a tots dos.
Hola!,
Molt “Xulus” aquests carquinyolis!!, aprofito la ocasió per dir-vos que vaig deixar un comentari a la entrada de la lu, el gerard i el pol sobre la recepta del gelat de vi negre.
Em podríeu dir quanta quantitat hi poseu de vi negre?.
Gràcies!!
Paula.
Sabeis que mi abuela solucionaba todo con la mistela? que si te abria el apetito, que si hacía buena sangre…dicho así parece que le iba la mistelilla, hip, pero no……..que era muy formalica.
La receta me la quedo por si se la hago a mi madre.
Muac muac
M’encanten els carquinyolis. Jo els vaig a buscar a l’espluga del Francolí, a Cal Ferrer Gamell, que junt amb les neules els fan boníssims. Tot just el cap de setmana passat hi vam anar a fer provisió per a les festes de Nadal. Quan s’acabin potser m’animo i els faig jo.
PTNTS
Dolça
Carquinyolis, ummm, si que és verutat que sembla que el seu nom digui molt, a mi em fa pensar en alguna cosa cruixent i saborosa, com estic segura que són els que heu preparat.
Bon profit
Ester
Ummm gràcies per la recepta, m’encanten i potser ara m’animi a
fer-los.
Ei, Belen! com va el fred per ací dalt? Quin nom més curiós això dels rosegons!! i aquests amics teus italians no saben el que diuen.. Ptse!!!
Besades bonica.
Margot, hooola! Ostres, els teus sogres viuen a Mollet… a l’igual fins i tot els coneixem. Sigues feliç! petons.
Carmen, bienvenida! si tienes cualquier duda con el tema del idioma, en la columna lateral derecha del blog hay un traductor, si la duda persiste no dudes en decirnoslo! miles de besos!
Vanesuky, són molt fàcils de fer i ràpids també. un petó ben gran.
Chis, de debó volem veure fotos de Sor Maria del Consolador… mira en Kike i jo només d’imaginar l’escena ja riem. La mistela és molt traidora, perquè sembla que no puja i quan no te n’adones ja portes una llufa del quinze!! besades fortes!
Dolors, és que no puc amassar tanta farina jo sola, fins que no tinguem una màquina amassadora.. a veure si els reis s’enrotllen i ens la deixen al balcó. Per cert, les receptes que li vas donar a l’àvia ens han fet mooolta il·lusió.
Caram, Francesc en podríem fer un llibe amb tots els noms diferents que reben arreu del territori. Són molt bons els carquinyolis, i venen de gust sempre, oi?
Lolita, hola guapa!! aunque google no tenga traductor, nosotros sí que lo tenemos en el blog, en la columna derecha!! miles de besos y gracias por estar aquí.
Maria, la pantaalla no que ha de ser moolt indigesta!! petonsbonica!
Mercè, bonica volem dir ametlles crues, ara ho canvio! són mol bons i amb aquesta recepta en surt un bon grapat!!
Nuni, és cert, quina manera més romàntica de que et caigui una dent!! petons!
Eva, Gràcies bonica, ets un sol! petonets!
Teresa, la garnatxa quina delícia. L’impulsor és el llevat químic, nosatres fem servir el royal. Ara ho especifiquem a la recepta! petons.
Gemma, sucats amb café… mmm, boníssima idea, perquè al sucar-los deuen quedar tous però sense desfer, vaja la textura ideal. petons bonica!
Mar, ets un geni de l’enginy: una peli de ficció dels anys 60… em sap greu, pero només és llevadura royal… petons!
Manel, i la simbiosi sucar i carquinyoli s’enten…?
La mistela la compre a granel, als amics del vinatxo, el celler de la plaça del mercat de Mollet.
Tens raó, en fan de molt bons, però són caríssims a la botiga!!!
petons amic!
Canela, aquestes tardes de xerrera amb amics són genials, sense pressa, divagant… mil petons estimada!
Paula, hoola! disculpa, però no m’havia adonat del teu anterior comentari. Tens raó, a la recepta no hi vam posar la quantitat de vi. són 250 ml de vi negre, que no sigui massa fort! petons i benvinguda!
Su! tu abuela que lista era! la mía es de un estilo parecido, cuando era pequeña después del cole estaba con ella y para merendar, cada día del mundo, me daba una rebanada de pan de payés mojada con vino y azucar… hip, como puedes ver una infancia alegre y feliz!!! Buen vije a Cuenca! besos!
Dolça, prenem nota de la botiga! però els fets a casa són deliciosos i més econòmics! petons!
Ester, molt bona definició. petons bonica!
Maria José, benvinguda!! així m’agrada: dit i fet!
No he fet mai de carquinyolis, i m’agraden molt, a l’Espluga de Francolí els fan molt bons. Ara amb la vostra recepta, tan facilets no hi ha excussa. Salut!!!
Ostres, les fotos us queden de película!! a mi em fa una mica de respecta encara fer carquinyolis pq em sembla que se’m trencaran??
Però si un aquest pots us sobra ja el podeu enviar cap a la Vila, que no us ferem un lleig!
Tons
M’encanten els carquinyolis i pel que es veu us han quedat de primera. Felicitats!
Que bons aquests carquinyolis!!! Si jo ja ho dic que si us ho proposéssiu la Prat amb vosaltres tindria una competència bestial…
Per cert, m’apunto al gintonic de la propera trobada, tampoc sé jugar a la botifarra…
Petons
gracias , no he tenido nunca problemas con el idioma porque ademas me gusta leerlo en catalan antes ,por si me voy quedando con algo , pero el traductor funciona bastante bien ,tiene errores pero se entiende ,si tengo dudas os pregunto seguro ,que soy muy curiosilla ,besotes
aquest carquinyolis cauran ven aviat,,,m’agrada molt con a quedat,,una braçada.
tres fantàstiques imatges i una bona recepta… valen més que mil paraules!!!
^_^ que cadascú en tregui les conclusions que vulgui!! ;D
Jo també tinc pendent fer carquinyolis i quan he vist la recepta he pensat, calla, que tinc ametlles crues, a veure si n’hi ha prous, però no, mala sort, en tinc poquetes, així que no val la pena posar-s’hi per poc, quan en fem que es noti, no us sembla?.
Fins aviat
L’últim!!!
)
A casa no tinc el “Corominas”, però a la feina sí que el tenim, pel que sempre que vulgueu fer-hi una consulta ja sabeu on trobar-me. Dimarts, quan vagi a trreballar, buscaré l’entrada i us la faré arribar. De tota manera, com que sí que tinc l’”Alcover”, on a les entrades hi vénen les etimologies, ho he mirat i, segons diu que segons diu Corominas,
“carquinyoli” ve del verb “craquinyar”, verb d’existència no documentada, però sinònim de “cruixir”.
mmmm…quina combinació! Us ha quedat una forma de carquinyoli molt característica. Petons, parella!
Hola acabo de descobrir-vos per un comentari a la Lolita Blahnik… i estic encantada, continuaré visitant-vos.
Petons
mmmmmmm…..carquinyolis, que bons! us han quedat perfectes i m’imagino que de sabor genials…he de provar de fer-los aviam si em surten
Carme
Sabíeu que un carquinyoli també pot ser una persona “dèbil, escanyolida, amb poca força…”? Ningú ho diría veient la pinta dels vostres carquinyolis!!! Us han quedat fantàstics i acompanyats d’un gotet de mistela segur que són la bomba.
Felicitats, parella, vosaltres sí que sou la bomba!
Cuina vermella, seguro seguro que estas Navidades hay carquinyolis en mi mesa, con esta receta no me puedo reistir.
Wapus, vaig atrasadíssima!!!!
Mai se m’hauria pasat pel cap fer carquinyolis, però vista la recepta i lo bé que us han quedat m’hauré d’animar a fer-los!!!!
Ptnts
Olles, fes-los ja que son molt fàcils, son molt bons i en surt una bona quantitat. salut a tu també!
La vella carmanyola, no t’amoinis, que segur que no es trenques, petons.
Josep, i que bons estaven sucadets amb mistela… bonissims!
RUBEN, ets un exagerat!!! molt bé ja som tres per la gintonicada!!! yupiii
Carmen! aquí estamos, para lo que te haga falta. miles de besos guapa!
Elena, bonica! si els fas que els disfreteu tant com ho hem fet nosaltres.
Nurks, gràaaacies, per les teves paraules. mil petonarros.
Glòria, tens raó, per poc no val la pena. Una molt forta abraçada.
Enric! craquinyar quina paraula més bonica… a partir d’ara l’emprarem per tot!petons amic.
Anna, amb el ganivet del pa i anar tallant…
Rid, benvinguda, aquí estem anar cuinant i jo anar fent bufandes i jerseys… a veure si els penjo algun dia. mil petons.
cocina con sabor, segur que et surten amb lo bé que cuines tu!! petons Carme
Anna, doncs no ho sabiem això que també pot ser una persona dèbil i poca cosa… quina contradicció, no? gràcies per la informació. petons bonica. tu si que ets la bomba!
Hola Menú, bienvenida!! hazlos estan bueníssimos. Aquí estamos para lo que te haga falta. Un beso fuerte.
Xarito, bonica! no t’oblidis la mistela, que sucar-hi el carquinyoli és el millor.
calma’t no t’estressis!!! petons reina.
Ei, amics!, Una bona notícia: Els 10 volums del “Diccionari català-valencià-balear” es poden consultar a través de la xarxa. Aquí teniu l’adreça:
http://dcvb.iecat.net/
Una abraçada.
Que bé!!! Ja tinc la recepta, gràcies es algo que tenia en ment desde fà dies, ho provaré!!
Ptons!
- que macos us han quedat, mira tu que jo sóc una negada per la pastelería i els carquinyolis junt amb les galetes i els cocs són les úniques coses que puc dir que em queden brodades, això si´la mistela……no puc , el pare va deixar de fer-ne perquè deia que se´n bevia més el temps que nosaltres , som del ranci!!! que hi farem.
una abraçada
Un altre lloc bem recomanable, i també a l’Espluga de Francolí (per cert, molt recomanable de visitar, amb els seus museus, la cova, el monestir de Poblet ben aprop…) és a cal Ferrer (www.carquinyolisferrer.com)
Hola Amics: A València, també en diem “carquinyolis” (Tavernes de la Valldigna”, “carquinyols” (Beneixama) i “Rosegons” (l'Alcúdia). No sé si seran d'origen Italià (pensem en tota la nostra història italiana de l'època medieval), però són boníssims. A mi m'agraden particularment els del forn de “Filo”, ara de “Jesús”, a l'Alcúdia. Salutacions
Hola guapos!!! a veure vull fer els carquinyolis i tinc dubtes: quant temps s’han d’enfornar i les barres mes o menys com han de ser???
muuuaks