Però és clar, teníem a l’armari de la cuina, mort de pena, l’estri per tallar i marcar galetes que ens va aconseguir la Cristina de Vida Culinària. Ens neguitejava no poder-ne fer us, ni poder experimentar un matí de diumenge fent galetes (plegats) personalitzades.
Pensant, pensant varem arribar a la conclusió que podíem fruir fent galetes i que podíem també de regalar-les. Dit i fet. El passat diumenge férem galetes de coco i de mantega, i així, convidar als nostres respectius companys de feina a esmorzar!
Les personalitzarem inserint el nom de les nostres respectives empreses a les pastes! (Us podem assegurar que els companys els tenim molt contents i els nostres caps estan encantats de la vida! Ah, si algú és autònom és pot autoregalar les galetes i escriure el nom del propi negoci!).
Aquí les teniu, galetes amb la marca Intecat i amb la marca Asepeyo, que és on treballem.
Galetes de coco
Ingredients per a unes 25 galetes:
250 gr de farina
75 gr de sucre
70 gr d’oli d’oliva
15 gr de maizena
50 gr de coco ratllat + dues cullerades per empolvorar
15 gr de mel
20 gr d’aigua
1 ou petit
Mitja culleradeta de vainilla
Mitja culleradeta de llevat
Preparació:
En un bol incorporar tot els ingredients (sucre, oli, coco, mel, aigua, ou i vainilla) menys la farina, la maizena, el llevat i barrejar-ho tot fins que s’integrin bé tots els ingredients.
Incorporar les farines i el llevat. Amassar-ho tot fins que quedi una bola compacta. Deixar-la refredar una hora a la nevera.
Passat el temps, posar la massa sobre el marbre enfarinat i empolvorar-la amb el coco. Estirar la massa amb un rodet fins deixar-la d’uns 5mm de gruix. Tallar les galetes amb els motllos o amb la maquineta en qüestió.
Enfornar a 180 graus durant uns 10-15 minuts aproximadament (fins que estiguin una mica daurades). Cal folrar la placa amb paper de forn.
Galetes de mantega
Ingredients per a unes 30 galetes:
240 gr de farina + una mica més per treballar la massa
150 gr de sucre glass
50 gr d’ametlla en pols
125 gr de mantega tallada a daus i no massa freda.
1 ou
1 rovell d’ou rebaixat am aigua per pintar les galetes (opcional, nosaltres no les pintàrem)
Preparació:
En un bol barrejar la farina, l’ametlla, el sucre. Un cop mesclat afegir l’ou i la mantega. No parar de barrejar fins poder formar un bola.
Embolicar la bola amb film i refredar-la a la nevera una hora com a mínim.
Passat el temps. Empolvorar amb farina el marbre, estirar la massa amb un rodet i deixar-la amb un gruix de 5mm.
Tallar les galetes amb el tallapastes o bé, amb la maquineta.
Fornejar a 170 grau durant uns 10 minuts o bé, fins que siguin daurades. Cal folrar la placa amb paper de forn.
A Baixa gastronomia trobareu les instruccions de la Brigitte, l’estimada Mar les ha traduït de l’alemany!
Molt bona idea! i quin bon rotllo!
Jo ahir vaig fer les de mantega, tampoc havia estrenat l’estri i ja feia massa dies que la Cristina me l’havia donat…4 dies exactament
El catxarret se m’enganxava una mica a la pasta, pel que al final ho vaig desmontar i em va anar millor…m’apunto les de coc…mmmmm!
Oleeee…jo sóc de les vostres!!…sempre porto alguna coseta a les companyes de feina..més que res pq el meu estimat no li agraden massa els dolços…així que com la qüestió és cuinar…doncs tots contents!!!Jo fa 2 mesos que tinc l’estri i encara no l’he fet servir…xo amb aquestes receptes ja no tinc excusa!!!…X cert…qui dels 2 treballa a Asepeyo???…Jo sóc de la competencia…jejeje!!!
Petunets,
Eva.
Per cert, m´havia oblidat de dir-vos que us he agregat com a enllaç a la pàgina. Per cert, no sé si moltes receptes de Seignalet són compatibles amb Montignac (m´imagino que sí). Ja ho miraré.
Bona idea això de regalar, estic d´acord, a vegades es gaudeix més cuinant que menjant.
Un petó
Ei parella! magnífiques galetes. Jo també tinc aquest estrei i vaig aprofitar els reis per regalar-ne a tota la família, no em van quedar prou bé, és qüestió de tornar-ho a provar
Ens vèiem demà
Ester
Us han quedat molt i molt be….provaré les de coco que encara no les he fet. Les de mantega que hi havia al post de la maleta de boston són molt bones però veig que potser amb aquestes es marca millor el nom.
Quin estri més xulo jo vull un, a on es compra? ah i faig el mateix que vosaltres, tot el dolç que es fa a casa va per al despatx. Els tinc diabètics jajaja, però els encanta i a mi veure les seves cares i escoltar les seves crítiques i afalacs, que també n’hi ha
) Felicitats per les galetes, molt xules. Un petó.
Això de fer galetes personalitzades em sembla genial. On es pot trobar un estri com eixe? És molt car? Segur que heu deixat els companys/es de feina bocabadats. Quina passada!
Us han quedat genials! El nom es llegeix a la perfecció
Jo també m’apunto la recepta de les de coco, que encara tinc pendent estrenar aquest estri… a veure si m’hi poso!
El truco de portar les galetes a la feina està molt bé, així vosaltres podeu compensar els excessos a la Fonda Europa i seguir cuinant receptes vicioses sense parar!
Que guapo aquest estri!! es pot comprar en una ferreteria normal???
ANNA DE LA VILA
Sento ahir, marxar ràpidament sense acomiadar-me. Va estar bé el curs, no? Petons
Encara estic jo maleint el dia que vaig provar el “firmagaletes” Mare de Déu, quin rollo canviar de nom y totes van ser amb el mateix, jajaj bona idea allò de personalitzar-les amb el nom de l’empresa, perquè anar canviant el nom dels comensals és un “horror”
Bessets
Hola Anna! la veritat es que el catxarret te les seves limitacions i si no les fas d’un bon gruix no acaben de quedar massa bé. Potser si que desmontant-lo es fa més via. Ah si, no ens extranya gens que el primer comentari sigui de la reina del coconut! Petonets!
Hola Eva! la veritat és que la gent es queda molt parada amb aquestes “galetes corporatives”. El que potser el nom de de la teva feina es massa llarg per tan poca galeta! je, je! Un petonàs doble per tu!
Gràcies per enllaçar-nos Seingalet! T’ho agraïm molt! Ja has vist que els plats de la dieta Montignac en relitat es tracta de no barrejar els glúcids amb les altres menges. Per nosaltres el més gratificant es veure cares de plaer dels nostres comensals! Una abraçada!
Hola Esther bonica! potser, la próxima vegada seguirem el truqui del Kiwi Blau i desmontarem la maquineta. Un petó!
Hola Glória! la veritat es que la textura de la pasta de les de coco ens va anar molt bé. Vam estar molt contents de conéixer ahir a en Josep! Petons pels dos!
Hola Canela! aquest estri es pot comprar a Internet. Trobaràs l’enllaç al blog Vida Culinaria. Ja ho hem dit més amunt: el millor de cuinar es veure la cara dels que s’ho mengen! Gràcies pel teu comentari. Petons!
Salut Francesc! A l’apartat “el que visitem” del nostre bloc trobaràs l’enllaç a Vida Culinaria que hi ha referències d’on trobar-lo. La veritat es que la gent queda ben sorpresa! Un bes ben fort!
Hola dolça nostra! no ens extranya que no l’hagis estrenat, es que aixó de fer galetes es per principiants i no per màsters com tu. Ja veig que sen’s veu el llautò: ja no sabem si fem règim, ho paguem penitència pels nostres pecats! Gràcies per organitzar la trobada d’ahir ho vam passar molt bé!
Hola Anna de la Vila! més amunt trobaràs referències d’on trobar-les. Una abraçada!
Hola Sara Maria! No passa res entra i surt quan vulguis, ara ja som amics no? Estem d’acord amb tu, la sessió d’ahir va ser potser la millor trobada de totes!
Ali, carinyet! Ostres quina paciencia vas tenir!
Petonets per tots i gràcies pels vostres comentaris!
Ara mateix m’estic menjant aquestes galetes, són boníssimes i el millor és que les proporcions estan molt encertades i la massa és molt fàcil de treballar.
He aprofitat per estrenar un aparell que a tu et falta i necessitaras, jejejeje….ja sabem totes allò de….”culo veo, culo quiero…” jijiji
Bessets i gracies per la recepta.
Nens, quina pinta! Jo també les vaig portar per compartir, i a la gent li fan molta gràcia.
Quin bon rollo de companys que sou!!!! i quina alegría començar el dia d´aquesta manera!!!!! Ostres n´hi hauría d´haber més de companys com vosaltres perque així de ben segur que la feina no es fa tan feixuga…..
Despreneu un bon rollo!!!!!!!
Un petonarru parella!!!!
Hola, Ali! tots els bessets del món per tu! sí que son bones les galetes (els meus companys de feina estan encantants de la vida!). Gràcies per la visita!
Mar, bonica! Tu ens vas fer dentetes i gràcies a tu vam poder fer les galetes! Ets fantàstica.
Hola anònim! Gràcies per ser amb nosaltres. I això de desprendre bon rotllet és el que més ens agrada… i és que costa tan poc intentar estar bé amb la gent (i més amb la gent que t’envolta). Mil petons!
COM ENDOLÇAR LA VIDA ALS COMPANYS DE BLOG!!!!
a mi no em faria rés que em portesiu unes galetes amb el nom de dolors , i si voleu sense nom.
Pero les galetes serien molt ben rebudes, ja, ja, ..
I heu estat capaços de fer aquestes delícies i no provar-ne ni una???? Jo aquests dies em moro de ganes de cuinar coses que, per la maleïda dieta, no puc menjar. Pero procuro reprimir els meus instints culinaris, perquè sé que si faig alguna cosa, depsrés l’he de provar…
Per cert, aquest aparell és molt interessant, però només serveix per a les galetes?
Anna (de la Taula d’en Bernat)
PD: Potser m’hauré de pensar posar-me una imatge identificativa, perquè d’Annes n’hi ha un munt!
Si que son buenas, son igualitas a las que yo hago
Dolorss, amiga nostra! només cal que ens donis la teva adreça i te les fem arribar de seguida!! Petons.
Anna! Fantàstic que posis una foto teva, n’està ple de cuineres amb el teu nom! Com que teniem ‘mono’ de cuinar dolç vam fer aquestes galetes i t’asseguro que vam transgredir molt poquet (només tastar-les per saber si eren bones). En principi aquest aparell només serveix per marcar i tallar galetes… no se m’ocurreix cap altre utilitat. PEtons.
Reme, gracias por tu visita. Ahora vamos a verte a ti. besos fuertes.
Que puc dir…. Sou uns Cracks!
La cuina vermella aquesta es la vostra? Es una passadaaaaaa! Jo en vull unaaaaaaaa, jo en vull unaaa!
Sou una parella FANTASTICA! un petonas, K