Núvols foscos regnen al cel. El gris ho vesteix tot. Les gotes de pluja marquen un ritme monòton i trist. La roba d’estiu es barreja amb botes i paraigües, contradictòriament. Una pluja, àcida, és fins i hi tot a ràdios i diaris. Tot plegat anuncia tempestes.
Per posar una mica de llum i escalfor entre tanta grisor, al nostre obrador hem enfornat un sol.
Pastís de papaia amb mel i farigola
Ingredients per la massa brisa,
200 g de farina de força
100 g de mantega freda tallada a daus petits
1 rovell d’ou
4 cullerades soperes d’aigua
2 cullerades de sucre
1 pessic de sal
Ingredients pel farcit,
200 g de papaia pelada i tallada a daus
100 ml nata líquida
50 g de pols d’ametlla
50 g de sucre glas
2 ous
4 cullerades de mel (si pot ser de farigola)
2 branques de farigola
un grapat d’ametlles filetejades
Preparació,
El dia abans, si pot ser, elaborar la massa brisa. Si teniu barnilles elèctriques la massa brisa es fa en un moment; en un bol posarem la farina amb els daus petits de mantega freds, amb les barnilles elèctriques barrejarem bé, fins que la mantega estigui incorporada a la farina. La farina ha de quedar com si fos sorra. Damunt del marbre abocarem la farina emmantegada i farem un volcà. En un petit recipient, a part, batrem el rovell amb l’aigua el sucre i la sal, quan estigui ben amalgamat, posarem aquesta barreja dins del volcà, i ho pastarem el mínim possible fins que tots els elements quedin ben incorporats. Farem una bola, la taparem amb paper film i la deixarem reposar a la nevera.
Estirarem la massa brisa, damunt d’un marbre enfarinat, amb un corró i la disposarem damunt del motlle (que sigui desmuntable). Punxarem la massa amb una forquilla i la reservem a la nevera. Tallarem la papaia a daus. En un bol posarem els daus de papaia juntament amb la mel i les fulles de farigola. Ho mesclarem bé i ho deixarem reposar. Quan vulguem fer el pastís encendrem el forn a 200 graus. En un bol batrem els ous juntament amb el sucre i la nata, quan sigui ben mesclat i afegirem l’ametlla en pols i ho acabarem de barrejar. Abocarem aquesta mescla dins del motlle amb la massa brisa, al damunt hi distribuirem la papaya i unes quantes ametlles filetejades. Enfornar a 200 graus 1 hora (aneu vigilant que la massa brisa del damunt no es torri massa) si és així tapeu-la amb paper de plata.
Papaia!! Jo sé com aconseguir-ne barateta barateeeeta!!
Siii? ja ens diràs com!
hola vermells!! un pastís molt suggestiu amb aquests dies de pluja i núvols,és un sol, com vosaltres!
Tu si que ets un solet, Anna!!!
Burrades meves a banda, el pastís és molt bonic. Aquests tons suaus i mandrosos que amaguen una explosió de sabors sota l’aparença tranquila…uf!!
Carai Òscar, que bé que escrius i parles!! Mil petons, rei
Quin farcit més original, amb papaia…. ha de ser boníssim, és com una quiche dolçá amb fruita, oi? Aquests pastissos són boníssims, segur que aquesta tarda sortirà el sol
Si, Gemma, és com una quiche dolça. Realment la mel i la farigola fan que papaia esdevingui àcida i melosa. Un petó.
Caram!
Quin pastissarro més bo que heu fet… O siga que amb l’excusa de la pluja heu fet aquest sol… I quan faça un dia esplèndid, amb què ens obsequiareu?
Una besada!
Exacte Xavier, només ens falten excuses per posar-nos a cuinar!!!
quina meravella el que ha sortit del vostre obrador en un dia tan i tan gris.
pt!
Ai el sol que ens escalfa l’ànima i cura les penes!! Gràcies per escriure’ns estimada Eva!!!
Quin “peazo solasso”, amb aquest pastís segur que el d’adalt tindrà enveja i sortirà.
Muas!
Visca el Sol, Gemma!! A veure si tens raó i el de veritat vol sortir d’una vegada per totes!!
Aixi q vosaltres tampoc teniu sol? i jo anant demanant….
Escolteu, doneu-me un substitut per la papaia, q aqui no se on trobar-la….q us sembla q s’escau millor? pq la tarta en si m’agrada molt i voldria tastar-la….
Petons,
No Sonia, sembla que s’ha amagat, que no vol sortir!!! Jo ho substituiria per albercocs, o prèssecs… pot quedar moolt bo. Fins aviat.
No hay como un día gris para estar en la cocina y hornear algo, si es dulce pues todavía mejor, no me extraña que esa tarta os iluminase aún más vuestra alegre cocina.
Un besito
Exacto Clemen. Hoy volvemos a tener un dia gris, a ver que se nos ocurre. Miles de besos!!!
Qué bó aquest pastís!!! la papaia no m’encanta, però amb mel i farigola ha de estar ben bona!
I del temps… mira, aquest cap de setmana fem la festa del nostre barri, i desprès de la currada que ens hem donat si plou agafarem una depressió!
Petonets
Doncs Marylou, substiteuix-la per albercocs o prèssecs i segur que t’agradarà molt!! Petons reina, i que surti ben aviat el sol!!
Una combinació perfecta i ben dolça per donar color aquests dies grisos per la pluja.
com tot el que feu, sempre un 10!!
Petons guapos!
Gràcies per les teves dolces paraules Ribereña, un plaer que t’agradi la nostra feina!!! Salut!
OOOOOOOOh!
Ara de sobte m’ha vengut l’aroma de la papaia i els mangos i les guayabas que me regalava un novio canari que vaig tenir, cada vegada que venia a Mallorca… veus, ara m’agradaria tenir-lo per poder fer un pastís de papaia com el vostre!
Salut, amor i coses bones, estimats!
Escolta quin novio més interessant que te regalava fruita tropical!!! ja et veig com una carmen miranda!!! Salut i amor per a tu estimada amiga!
Realmente esta tarta es un rayo de sol en un día gris y lluvioso en Barcelona, me parece una combinación excelente la papaia y la farigola, ummmm que aromática! Las fotografías son fantásticas! un abrazo
Ai, quina primavera més passada per aigua, al final ens sortiran escames a tots plegats!!! Gràcies per estar aquí, tan a prop!! petons.
Si cada vegada que plou teniu de fer una delicia com aquesta….. que visqui la puja i no plari!!!!!!
Petons
Home, Dolors, que pari, que pari una micona la pluja!!! gràcies per estar aquí, ens agrada tant tenir-te a prop!! Molts petons reina de les terres de Lleida!!
Tot i que tanta pluja ja molesta…. m’heu alegrat el dia amb aquesta musiqueta i aquest pastís tan bo. Amb lo bona que és la papaia, mai se m’havia acudit fer-ne un pastís. Ha de ser deliciós, me n’envieu un trosset?
Fins aviat
Ens n’alegrem que t’hàgim fet una mica més feliç el teu dia. T’enviem tots els trossets del món, només per a tu!!!
Nois ha sigut publicar aquesta delicia i ja tenim el sol a Barcelona ciutat
Petons
Quina casualitat, oi? ^^
Quina síntesi més bona heu fet,amb només, cinc línias,i…. l´acompanya la millor cançó(una de les meves mítiques)
No queda més, que fer us de tots els recursos per animar “el cotarro”. L´imaginació al poder!!(com sempre)
Es curiós que feu servir farina de força, per fer la pasta brisa…. quina diferència en resulta, respecte a la farina normal?
Si m´ho permeteu… ficaré cullerada, per dir que jo, acostumo a coure les brises en blanc, durant uns minuts, abants de farcir-les, així, puc controlar millor, la cuita dels diferents farcits.
Aquest sol vostre, ha de ser d´allò més bo, només veure´l, dóna escalfor.
Hola preciosa amiga, i tant visca la imaginació, és la única arma que ens queda contra el tedi, el desencant i la crisi!!! Moltes vegades coem la massa brisa al blanc (que no li hagués anat gens malament) però finalment, com que està molta estona al forn la massa brisa es cou molt i molt bé.
Què bé que per alguna banda surt el sol! Quina bona pinta! Amb altres fruites també ha d’estar genial, oi?
Una abraçada!
Si aquest pastís ha servit per a que sortís el sol ja ens donem per ben pagats! Una abraçad de tornada!
Qué delicia y además con una fruta diferente! Muy bien!
Muxus!
Gràcias Chicos!!! Un placer que os guste.
Que tarta tan original, es de las que alegran el día, y falta hace con el mal tiempo de ahora. Unas fotos y un texto precioso chicos!! Petonsss
Gràcies Lydia, un plaer que t’agradi!!!
Aquest sol s’agaeix!!! quina setmaneta portem!! Aquest pastís no té desperdici… estic amb el cafetó de desprès de dinar… un tallet aniria de conya!
petó
Va de conya per desprès de dinar, de sopar, pel té i el cafè… Un petonet Teresa.
uau! doncs sí que ha acabat sortint el SOL, i amb aquest pastís la tarda es passarà molt millor!
Us felicito!
Quin gust té la papaia?
Com deia aquella cançó: cada dia surt el sol i tot recomença!!! Gràcies per les felicitacions… Per cert, en Kike diu que la papaia és una mescla de sabors de melò i prèssec… No sé si ratifico la seva afirmació..
A veure si el vostre sol tan aromàtic anima al de veritat i surt d’una vegada! Aquest pastís de papaia l’hauré de provar: té una pinta…
Doncs si el tastes ja ens diràs si t’ha agradat, t’avisem que és un gust especial, ja que no estem acostumats a aquesta barreja tan diferent. Petons.
Yo amo la lluvia, pero es verdad que este año hemos ido sobraos. Llevamos una buena temporada de estaciones del años que se dilatan en el tiempo, porque el verano pasado madre mía…
Vuestro pastel tiene una pinta impresionante. Siempre me llama la atención los ingredientes que usáis, y vuestras fotos. Es como una quiche dulce perfecta.
Un saludo.
Queridos amigos, la lluvia tambien nos gusta, pero este año estamos un poco hasta la coronilla. Gracias por estar aquí, por hacernos siempre compañía. Un beso.
Realment deliciós. ¿Sabieu que la papaia és diurètica? ajuda a eliminar líquids retinguts, sobretot a les dones.
Si, és diurètica i boníssima!! nosaltres fem barreja de papaia, espàrrecs i pinya!!!! Molts petons, guapa.
aquest sol m’hauria anat la mar de bé aquest matí, que la pluja no m’ha deixat sortir amb bici, m’hauria alegrat el dia!
Doncs la propera vegada que vulguis sortir en bici, avisa, que en cuinarem un altre. Petons Manel.
Si de un dia gris i plujós del vostre obrador en surt un sol com aquet, que en sortirà d’un dia radiant.
Molts petons
Avui, n’hauríem de tornar a fer un altre, que el dia està ben gris. Molts petons bonica.
Nunca he hecho una tarta con la papaya. Siempre la he comido en macedonia ó hace poco en ensalada. Pero no se porqué nunca se ma ha ocurrido hacerla así. Qué gran idea!!!! Por aquí cada vez hay más papaya, todavía no es la época, pero ya llegará…..
Un abrazo, Begoña
QUe bueno, en ensalada a nosotros no se nos había ocurrido. Como siempre, nos das grandes ideas, querida amiga!! ^^
Amics vermells,
Contra la grisor i la monotonia, que millor que l’originalitat, el contrast i el color que proposeu.
Una forta abraçada
Subscrivim al 100% les teves paraules, ets un amic molt i molt generós. Petons als dos, bonics!!
hola guapos, me encanta la papaya, va genial para el estomago, cuando tienes ardor, nada de sal de frutas ni almax, un buen zumo de papaya,
y como no en tarta tiene que estar burnisima
un beso
Desconeixíem les seves propietats, ja deia jo que ens senta molt bé aquesta fruita. Gràcies per explicar-nos-ho!!
Estoy con la nariz pegada a la pantalla, una autentica maravilla ♥
Muchas gracias, Ana!
Bona nit vermells.
Cal ser positius.Per això diuen
que no hi ha mal que per bé no vinga.
D’un dia trist a eixit un sol de pastís.
Que curiós el detall de la farigola!
Besets.
Visca el sentit de l’humor i l’esperit positiu Mesilda!! La farigola li dona un toc boscà deliciós. Besades vermelles!!
Sol solet vine´m a veure…. quina casa mes assoleiada la vostra, dos sols grans i un solet dolç.
Una delía segur, com tot el que surt de les vostres mans.
Mil petons solets
mai
Un solet llaminer i fantàstic, que acarona les ànimes tristes per la grisor del dia. Un petó ben fort!
Nenita, si es que el pastís ha fet sortir el solet!!! Aixó és fer màgia i la resta tonteries….Nena, son les 23’52h, però amb les fotos m’has fet entrar gana…je,je… un petó guapa.
Si, llàstima que a vegades el sol es pon quan arribem a la feina, oi? Ens veiem ara bonica.
Quin sol més radiant!!! quins dies, gris, sol, calor… sis plau que es defineixi d’una vegada!!!
però bueno, amb un troçet d’aquest pastis tot es porta millor!
petonets
Si, el mateix diem nosaltres Ivana, que el temps es defineixi que tenim el xubasquero al costat del banyador!!!
Esto, esto es lo que me hacía falta para mis días llenos de papeles y sin mucha luz.
Fantástica propuesta queridos
Aún tienes tanto trabajo, SU? nos alegramos que te hayamos alegrado el día. Miles de besos.
Hi ha sols que no arreglen alguns dies, ho sentiu igual que jo no? podríem fer alguna cosa?
Em penso que no podem fer res Ara, només animar-la.
La lluvia ya va a pasar, mientras tanto es ideal ponerse a cocinar, no? Realmente esta dulzura es la mejor opción para alegrar a cualquiera.
Nunca probé papaya, voy a ver si consigo por aquí.
Cariños
Seguro que la consigues Erika! Si haces la receta ya nos diràs. Miles de besos transatlánticos!
Surprise!!! Quina passada….pastís de papaia…(m’ha vingut al cap una cançó que no entonaré!!!)
Ideal per un dia de pluja! Sempre posant color!!!!
Ptnts
Va, cantan’s la cançó Marta!!
Bona nit Cuina Vermella,
Quin pastis més bo! i amb una combinació de sabors que ha d’estar molt bona!
Petonets!
És una combinació especial, però molt bona Laura. Gràcies per ser-hi!!
Un pastel de lo más inquietante, hecho con papaya…¿por qué me sorprendeis siempre?
Un fuerte abrazo.
Tu si que nos sorprendres siempre, tu trabajo es divino Mónica.
Quina sort que els dies de pluja us inspirin d’aquesta manera. El pastís te una pinta bonísima, i les fotos…. M’encanten!
Mar, ens inspiren perquè no tenim ganes de sortir i tenim ganes de cuinar!!!
La papaia per si sola ja es bona però fornejada amb aquests acompanyants fa retirar el nuvol més fosc i gran que ens puguem imaginar!!
Per mi podria sortir aquest sol cada mati!!
A veure si entre tots podem fer fora aquest núvol gris que sembla que no vol marxar!! Gràcies!!
A mi m’agrada la pluja…i veure el cel tot gris… no soporte el sol, pero estic pensant que no m’agrada tant com el teu pastis…. sembla delicios. la segona foto es la que mes m’agrá. besets
A nosaltres la pluja i els dies grisos també ens agraden, però també tenim ganes de fruir de la platja i de les amanides estirats damunt la sorra!!!
Quina combinació d’ingredients més original! Si sempre que plou feu aquestes coses…. sembla que aquest estiu del vostre obrador sortiràn mooooltes receptes delicioses. Petons
A veure si és veritat i conseguim sorprendre-us!! Salut!
Aquest solet us ha quedat preciós!, a veure si de debò es decideix a sortir el de debò perquè ja en tinc una mica massa de pluja!.Jo tinc els vestits de tirants al costat del “xubasquero”…el temps està LOCU…a reveure solets!
hahahah, nosaltres també, el xubasquero amb el bikini!!!!
…he pujat el volum dels altaveus i he apretat el play, i els meus cadells s’han apropat a la pantalla a veure què estava fent…”alaaaaa, quina pizza!” han exclamat davant la bellesa del vostre pastís
(txell, mil gràcies! tinc pendent trobar uns minutets per escriure’t unes paraules amb calma…)
vaig a tornar a posar el play i ballarem una estoneta, així espantarem els mals!
Oooh, com m’agrada que balleu a tot volum les nostres músiques!!! Fantàstic Caterina!!
aqui tambe plou i fa boira, es veu que a boston estem gelosos de la primavera de san francisco, i aparentment de la de barcelona, pero amb aquesta delicia de pastis i aquesta musiqueta, ja pot anar plovent!
I tant, que plogui, que plogui!! Quan vinguis a Barcelona ens ho dius, eh? que et vindrem a saludar i a donar-te un petó ben gran.
Quin sol més polit i especial , m’ha encantat . L’hauré de fer , no em puc imaginar el gust de la papaia amb la farigola i la mel , aquest sabor el meu cervell no el té registrat , serà qüestió d’esmenar-ho . No ho trobau?
A mi també em cansa tanta pluja ,no vos podeu imaginar el que ha suposat per a ca nostra aquestes darreres pluges . Un desastre.
Invocarem al vostre SOL a veure si així el sol ens fa un poc de cas i es decideix a sortir per sempre més .
Una aferrada ben forta
Hola Xisca, és un gust molt especial, però quan t’acostumes és molt bo, és com un flam deliciós i dolcet. Ens apuntem en aquesta invocació que proposes. PEtons bonica.
veig que l’encanteri aquest cop ha fucionat i avui fa un dia amb un magnífic sol… vegem si ens dura, sinó ja ho sabem,… haurem de conjurar-nos tots alhora per fer aquest magnífic pastís
Una abraçada
Em penso, que això del sol no ha durat massa Alfons…