Núvols foscos regnen al cel. El gris ho vesteix tot. Les gotes de pluja marquen un ritme monòton i trist. La roba d’estiu es barreja amb botes i paraigües, contradictòriament. Una pluja, àcida, és fins i hi tot a ràdios i diaris. Tot plegat anuncia tempestes.
Per posar una mica de llum i escalfor entre tanta grisor, al nostre obrador hem enfornat un sol.
Pastís de papaia amb mel i farigola
Ingredients per la massa brisa,
200 g de farina de força
100 g de mantega freda tallada a daus petits
1 rovell d’ou
4 cullerades soperes d’aigua
2 cullerades de sucre
1 pessic de sal
Ingredients pel farcit,
200 g de papaia pelada i tallada a daus
100 ml nata líquida
50 g de pols d’ametlla
50 g de sucre glas
2 ous
4 cullerades de mel (si pot ser de farigola)
2 branques de farigola
un grapat d’ametlles filetejades
Preparació,
El dia abans, si pot ser, elaborar la massa brisa. Si teniu barnilles elèctriques la massa brisa es fa en un moment; en un bol posarem la farina amb els daus petits de mantega freds, amb les barnilles elèctriques barrejarem bé, fins que la mantega estigui incorporada a la farina. La farina ha de quedar com si fos sorra. Damunt del marbre abocarem la farina emmantegada i farem un volcà. En un petit recipient, a part, batrem el rovell amb l’aigua el sucre i la sal, quan estigui ben amalgamat, posarem aquesta barreja dins del volcà, i ho pastarem el mínim possible fins que tots els elements quedin ben incorporats. Farem una bola, la taparem amb paper film i la deixarem reposar a la nevera.
Estirarem la massa brisa, damunt d’un marbre enfarinat, amb un corró i la disposarem damunt del motlle (que sigui desmuntable). Punxarem la massa amb una forquilla i la reservem a la nevera. Tallarem la papaia a daus. En un bol posarem els daus de papaia juntament amb la mel i les fulles de farigola. Ho mesclarem bé i ho deixarem reposar. Quan vulguem fer el pastís encendrem el forn a 200 graus. En un bol batrem els ous juntament amb el sucre i la nata, quan sigui ben mesclat i afegirem l’ametlla en pols i ho acabarem de barrejar. Abocarem aquesta mescla dins del motlle amb la massa brisa, al damunt hi distribuirem la papaya i unes quantes ametlles filetejades. Enfornar a 200 graus 1 hora (aneu vigilant que la massa brisa del damunt no es torri massa) si és així tapeu-la amb paper de plata.
Un sol ben bo que heu elaborat.Aa veure si s’ espanten els núvols i surt el sol. Tot i que les prediccions anuncien tantes pluges…
Hola Anna, un sol de farigola, ideal per un matí gris! Petons guapa.
Ay quin pastisset més bo!!! Amb papaia i mel!!! M´encantem les receptes creatives!! Encara que no m´atreveixo a fer-les, però si ve de vosaltres, segur que sortirà boníssima!!!!
Petonets!!!
titaniii, és un gust diferent al que estem acostumats, però realment és bo. Que vagin molt bé aquests dies de vacances que tant et mereixes. Petons.
Que booooooooo!
Adoro la papaya.
Delicios, mai había vist un pastis de papaya.
Petons.
I nosaltres t’adorem a tu, Margot!! ^^
Que rico, tan tropical esa papaya!!! Aqui, en la isla, se cultiva. Todo sera acercarse a algun mercado a comprar buena materia prima local y probar esa receta!
Tenemos que venir a tu isla, a comer papaya y conocer a sus gentes. un besito, guapa.
Until I found this I thouhgt I’d have to spend the day inside.
Hola ¡Bon dia! ¡Ens encanta la teva recepta!
Som l’equip de la Sirena i estem realitzant un concurs de vídeo receptes, ens encantaria la teva participació, et deixem el link per si t’animes:
http://blog.lasirena.es
¡Moltes gràcies!
Gràcies!
I actually found this more enettarining than James Joyce.
Per a sols solets, vosaltres!
Magnífica recepta. Només una pregunta: No cal enfornar una mia la pasta brisa abans?
He llegado a vuestro blog a traves del blog Glutoniana… mi hija es intolerante al gluten. Me ha gustado mucho y esta tarta parece deliciosa… me dan ganas de provar a hacerla con albaricoques de la temporada porque les va muy bien el tomillo… y la lavanda… Hasta pronto, volveré por aqui ! un saludo, Pilar una francesa en España…
Hola Pilar, bienvenida a nuestra casa. Ya nos explicarás como va con los albaricoques. Miles de besos a ti y a tu hija!
Ualaa! Aixó es massà! Però quina pinta i el gust ja deu ser fins i tot pecaminos, jeje.
Petons!
Gràcies Pilar! Un plaer!