Les platges de Donosti dibuixen un somriure des d’Igueldo a l’Urgull; pòmuls d’un bell i amable rostre urbà. La ciutat, de mida humana i de bellesa serena, sembla pensada per passejar-t’hi sense presses. Tot el que necessites és a l’abast. Desconeixen l’estridència i el desordre. Si estàs disposat a patejarte-la, t’acull i et sedueix sense remei.
El costum d’anar de pintxos havia de néixer irremediablement en una ciutat com aquesta, dissenyada per desplaçar-t’hi a peu. Cada establiment t’ofereix la seva cuina en miniatura, concebuda per fruir-se dempeus, d’un lloc a l’altre, com si els visitants i els indígenes fossim la sang, sempre en moviment, d’aquest organisme cívic. Si com nosaltres, tens la sort de compartir aquesta descoberta gastronòmica amb ànimes d’interessos comuns com la Marta i en Marc, el plaer és multiplica.
Ja satisfets d’exquisideses assegudes sobre pa o relligades amb un pintxo i regades amb les mil formes i sabors dels plaers líquids, vam aportar el nostre toc mediterrani al periple de mossegades minimalites i sabroses. Buscàrem una pastisseria, triàrem, com havia de ser, un pastís basc. Desprès la recerca d’un banc davant del mar. Alegria i ganes de compartir van fer crèixer, una mica més, el somriure de Donosti.
Pastís Basc
Ingredients per la massa,
300 g de farina
200 g de sucre
120 g de mantega pomada
20 g de sucre + 20 g ametlla mòlta
1 raig de Pernod (nosaltres vam posar rom)
1 ou + 1 rovell
1 ou batut (per pintar el pastís)
1 cullerada petita de llevat
1 pessic de sal
Ingredients per la crema pastissera amb ametlles,
1/2 litre de llet
100 g de sucre
4 rovells d’ou
40 g de farina de blat de moro (maizena)
60 g d’ametlla mòlta
1 canonet de canyella
preparació,
Si es vol el dia abans prepararem la crema pastissera: barrejar en un vol els rovells amb la farina de blat de moro i un rajolí de llet. En un altre cassó escalfarem la llet restant juntament amb el sucre i el canonet de canyella. Quan la llet arrenqui el bull, la deixarem refredar fora del foc uns minuts. Un cop la llet sigui una mica freda, l’abocarem damunt la barreja dels rovell sense para de remenar. Colar tota la barreja en un colador fi, dins del casso, i courem la crema a foc mitjà, fins que bulli, no deixarem mai de remenar. Quan la crema agafi el punt d’espessor que volem l’apartarem del foc, la taparem amb paper film (que toqui la crema) i la reservarem a la nevera. Un cop freda, barrejarem els 60 g d’ametlla amb la crema pastissera.
La massa s’ha d’elaborar unes hores abans, batrem la mantega pomada juntament amb el sucre i la barreja de sucre glas i ametlles, quan estigui ben amalgamat afegirem l’ou sencer i un rovell, mesclarem, incorporarem el llevat, el licor, la sal i la farina. Acabarem d’amalgamar-ho bé (si es vol amb els dits). Deixarem reposar la massa a la nevera, tapada amb paper film durant unes hores.
Passat el temps, treurem la massa de la nevera, la dividirem i l’estirarem bé, ho farem entre dues fulles de paper film, d’aquesta manera evitarem que s’enganxi al corró. Posarem la massa estirada damunt del motlle (que sobresurti en les vores), omplirem amb crema pastissera i taparem el pastís amb més massa, per enganxar bé les juntures les pintarem amb ou batut. Un cop tapat el pastís el pintarem amb ou batut, al damunt decorarem el pastís amb unes ametlles filetejades. Enfornar durant una hora a 150 graus.
nena, que buen pais para los que le encanta comer verdad, estupendas fotos y la tarta pues como siempre debia estar estupenda petonets guapa
Mmmm, qué cara de dedicación a la tarta, jaja.
Serà possible algun dia que només clicant en l’ordinador ens poguem baixar un bocí real d’aquest pastís basc per exemple? No, ja sé que encara no, o sigui que m’apunto la recepta i el provaré a casa…
Que xula la ciutat eh!!!, I que records de la meva àvia a la seva cuina, m’encanta el pastís basc, pot ser que m’agradi més per la nostàlgia d’un altre temps que pel que és el pastís en realitat, no sé. Però net quedo un pastís de cinema molt bona pinta!!
Un petó, … Muxu bat
Qué buenooooo, pero lo más que me gusta es la cara de satisfacción de los glotones, je, je.
Un besito, guapa.
Wow, enhorabuena, excelente post.
Feliz fin de semana ♥
quina maravella i quina companyia més agradable!
petonets
El País Basc té un “no sé què” que el fa atractiu i respectuós. L’any passat vam estar per la zona d’ Hondarribia i vam gaudir d’allò més (pasaia donibane, zumaia, donosti…).El pastisset sembla que el vau tastar amb els 5 sentits,eh?, deu estar d’allò més bo. A reveure i bon cap de setmana!
Solo con verles la cara de apasionados nos damos cuenta de lo exquisito de este bocado. Muy lindas fotos, muy expresivas.
Cariños
Sabeu que els dolços poden amb mi. Sabeu que a aquestes hores un ja torna a tenir gana (i mes si sopes a les 8 per que treballes). Sabeu que a la nevera no hi ha res que em vingui de gust i, vosaltres teniu els sants collons de posar-me davant dels morros un pastisset com aquest?!?!?!
Genial estimats genial!
La segona foto on surten les mans d’en Kike repartint el pastisset és genial. Aquesta és la vostra actitud amb els amics, ho compartiu tot.
Un petó parella, que Sant Honoré us beneeixi!
Madre mía, que receta, pero QUE RECETA! está bellisimo el pastelito, se lee delicioso en los ingredientes, y las fotos, más que preciosas…no encuentro una palabra más linda jaja..
besos para ustedes
Gaby
Ara sí, ara m´heu tocat el cor.
Al preciós País Basc…sempre ve de gust anar-hi oi? De fet, hi viatgem a l´agost, i ja frisso per ser-hi.
No cal dir res de com s´hi menja, només cal veure les vostres cares i actitut, enfront del pastís basc,sembleu talment, uns nens a la sortida de l´escola,compartint i fruint del temps de lleure.
Als nois us han pillat infragantis, molt bo.
Que bé que us ho passeu!!
I quina coincidència!! N’acabo de fer un per celebrar l’aniversari de l’Alfred!
Hala, hala, como nos ponemos, ¿ y la operación bikini? pa cuando , hay que bonito Donosti , la pena que yo cuando fui me diluvio, pero en fin en nuestro destino, besitos, pepa.
No he estat mai a Euskadi, és un viatge que tinc pendent, a veure si una vegada superada la crisi ens hi arribem. Pastisset fantàstic, m’agrada molt tot el que porta crema, me’n dones un per esmorzar????
Us ha quedat fantastic el pastisset….jo, amb el vostr permis, m’agafo un bocinet, q l’atmetlla m’embafa molt per fer-los a casa, pero tastar-ho si q m’agradaria…
Una abraçada,
Qué ciudad tan bonita y aunque sea un tópico qué bien se come!!!!! El pastel vasco a mi me recuerda más a Bilbao porque lo probé allí por primera vez y ya me imagino que tomarlo como vosotros frente a esa playa debe ser una sensación de las que perdura toda la vida.
Un besito
Aquest pastís m’ha recordat a la pantxineta, que és el pastís que jo conec d’Euskadi. Es similar però es fa amb pasta fullada i les que jo he vist porten més ametlla per sobre.
Donosti ha esdevingut una ciutat mítica per a mi, tanta gent me n’ha parlat tan bé…maybe someday.
Donosti és d’aquelles ciutats que podria tornar-hi mil cops… Cada vegada que hi vaig descobreixo nous racons…
I el pastís…mmm…. ja sabem que la rebosteria basca és de pecat, je je je…
A casa som uns enamorats de Donosti i els seus voltants, solem a anar una vegada a l’any, és una ciutat fantàstica per caminar i de la seva gastronomía no puc dir res que ja no se sàpiga. Quina enveja (sana) aquestes fotos menjant el pastís
)
Petonets a tots
Ohhh! Quines experiències gastronòmiques tan meravelloses he viscut sempre que he viatjat a Euskadi i quins bons records que em porta el pastís basc, a veure si poso en pràctica la vostra recepta!
Quin goig, Donosti! M’heu recordat que fa massa que no hi vaig. Una joieta de ciutat. I el pastís? Què hi havia a dintre? L’elixir de la felicitat, de segur, si mirem bé les fotos. Com en sou, de bons vivants, vermells!
Unas fotografías fantásticas! la verdad es que ir a Donosti es siempre una alegría para los sentidos, sobretodo para el “gusto” porque esa cocina en miniatura es todo un lujo. El pastelito una delicia. Gracias por la receta guapos!
Donosti, un banc mirant el mar, bona companyia i un pastis compartit, que mes es pot demanar.
Molts petons
Jo quant hi vaig anar fa molts anys em va encantar aquesta ciutat. La platja preciosa, i l’arquitectura em va encantar! I per mala sort no vaig tastar mai aquest pastís Basc, que té una pinta boníssima!!
Però a veure si m’hi posso amb la vostra recepta i el tasto!
Petonets!
M’encanta Donosti i anar de pinxos per la part antiga de la ciutat, passejar despres per la Concha es un luxe.
Quina enveja que em feu…
Molts petons.
Estuvimos hace poco y la verdad, comimos tantos pinchos y bebimos tantos chacolís que nos fue imposible tomar ningún dulce.Pero bueno, gracias a vosotros y vuestra receta, ahora lo puedo hacer en casa.
Un abrazo y buen fin de semana,
María José
Qué maravilla cuando sin esperarlo aparece en tu pantalla una imagen de pura felicidad…una ciudad, un pastel y unos amigos con los que compartirlos, muchísimas gracias.
Un besazo.
És molt cert el que dius. Quan es parla d’Euskadi tothom pensa en plats contundents -i molt bons, també-, però poc en la pastisseria. Personalment, em van agradar molt les especialitats dolces quan vaig estar-hi.
Bona vesprada vermells viatgers!
Ja podeu dir que és un plaer.
Després de gaudir del millor invent del món,que són els pinxos,
menjar-se a la vora del mar eixa deliciosa tortada i amb tan
estimada companyia…això és per a somriure,i molt!
Vós desitge que pugueu repetir-ho sovint.
Un fort beset als meus xics vermells.
Vermells quina enveja aquest viatget que heu fet!
A veure quan baixeu amb la Marta a Màlaga i així ens trobem tots
Els pastissets tenen una pinta deliciosa i les fotos han quedat espectaculars. A veure si us faig un correu per preguntar-vos per les fustes que m’agraden molt!
Molts petons!
Segur que no em resistire a fer aquestes pàstes!
No se que me hubiera gustado más el pastel o la compañia.
Besos
Este post me ha llegado al corazón, y ya sabreis por qué. Cuando os he visto en ese banco, supongo frente a la playa de la Zurriola, compartiendo el pastel vasco, me ha parecido un momento mágico, como si estuviera yo tambien ahí con vosotros.
Besitos.
Qué rico el pastel vasco!, yo lo tengo pendiente de hacer pero creo que la siguiente lo voy a hacer como lo has hecho tú.
Qué bonito es Donosti! y sobre todo cuando no llueve y te deja pasear por la Concha o viendo a los surfistas en la Zurriola, o pasear por lo viejo con las barras de pintxos que no sabes por cual empezar.
Al final me he enrollado, un post muy bonito, y la receta inmejorable.
Muxus
Hola vermells!
Quina pinta el vostre pastís vasc! Tinc unes ametlles marcones dels meus pares que segur que, seguint la vostra recepta, farien un pastís increible. Me l’apunto!
La descripció de Sant Sebastià també estupenda, és una de les ciutats espanyoles amb més encant de les que he visitat fins ara.
Un petó!
Yo tengo familia en el país vasco y… bueno que voy a comentar sus gentes y sus lugares son maravillosos, al igual que su gastronomía… siempre que iba me sentía como en casa.
Mmm sembla que en senti l’olor….Unes fotos fantàstiques
Preciosa entrada. Donosti, uno de los sitios que desde hace tiempo tenemos en nuestra lista de pendientes. ¡Qué ganas de patear la ciudad recorriendo tabernas y poniéndonos púos de pinchos y sidra.
Magnífico ese pastel vasco. Tiene un aspecto exquisito y delicado.
Un abrazo desde Cádiz.
M’ha deixat impressionada la crema pastissera amb ametlles!!! se us veu molt contents a les fotos!!! Jo no he estat mai a Euskadi, potser ja seria hora…llegint el que expliques…qualsevol s’hi resisteix!!! tinc dos fills molt petits però ja poden fer llargs viatges!!
Petonassos i moltíssimes gràcies per les teves paraules!! jo també trobo a faltar visitar-vos més sovint!!! no dono a l’abast!!! però aviat tindré més temps!
Petonassos
Miel
Les fotos son una maravela, encara que el pastís ha de quedar bonisim
am questa crema d’ametlles,un dia d’aquets la faré.
Petons parella.
Quan comento que visc aquí (be, realment a hondarribia) la gent em comenta sempre les mateixes coses, la platja de la contxa, els pintxos del boulebard, el kursaal, l’hotel Maria Cristina. La veritat és que es una ciutat preciosa, just amb la grandària suficient per no agobiar-te, però per no enyorar-te del tot de Barcelona
, hi ha carrers que me la recorden especialment. La primera vegada que vaig visitar aquesta ciutat, coneixent-me, el meu marit em va portar al únic lloc on fan pa amb tomàquet 
, em va fer molta gràcia trobar-me un cartell que deia “pan con tomate” a l’aparador d’una cafeteria (el més semblant a una granja), prop del Buen Pastor. I ja em va tocar la fibra quan vaig veure el preciós monument que hi ha prop de Anoeta, catalans i bascs ballant una sardana.
El pastel basc és potser el dolç més típic d’aquí, però tampoc en tenen gaires. La pastisseria tradicional no es massa delicada, és més aviat contundent, te el seu caràcter, bo però sense manies, van per feina. El primer cop que vaig veure les “opillas”, que es l’equivalent de la nostre mona, ho vaig veure clar. Els seus dolços son de tradició, espartans i nobles, i si veu menjar el “pastel vasco”, m’haureu entès, amb proutes feines te’l pots acabar, en canvi el meu marit se’l menja en dos queixalades
))
Si torneu a venir, no perdeu la ocasió de arribar-vos a iparralde, és el país basc francès, just a 15 minuts en cotxe de Donostia, allí també hi trobareu pastisseria tradicional amb una altre regust, val la pena de conèixer-la. A bizkaia, també hi trobareu altres especialitats i Bilbo, ara, està completament renovat i preciós.
No cal que us digui que a Hondarribia hi teniu casa vostre.
un petonàs i gràcies per una entrada tan bonica!, m’heu tocat el cor.
Les fotos son maravelloses!!! Aquesta recepta segur que la provo!! Petons!
qué dir? donosti es la meva ciutat i ara estic a barcelona, péro encara tinca donosti al meu cor. I per descomptat ia vaig menjar el pastis basc de la pastisseria oiartzun (disculpa las mevas faltes. gracias per la teva somriure de la meva donostia
un peto
astrid
Tenemos muchas ganas de ir para allá en cuanto coincidamos con unos amigos. Son tantas buenas referencias las que tenemos del casco viejo, pintxos, etc, que venís a corroborarlo nuevamente. Este pastel tampoco lo conocemos y nos sugiere un absoluto cómeme!!!.. Fantástico. Un beso.
La cuina de Donosti és fabulosa, i aquest pastís té una pinta deliciosa.
ptns
Sempre que fem una escapada cap el nord, és impossible no fer “parada” a Donosti. Una ciutat que com molt be dieu està dissenyada per “fer-la” caminant.
I que dir d’aquest pastís?. Sensacional de gust i presència, i com sempre, el millor, compartir-lo en bona companyia.
Una abraçada
Lovely photos. I would love to try and make this soon.If you won’t mind I’d love to guide foodista readers to your site.Just add your choice of Foodista widget at the end of this blog post and it’s good to go.Thanks!
Pero que maravilla de post familia, me encanta, las fotos son maravillosas … desde el pastel, que es tentador, hasta las vuestras, en la que se ve como lo disfrutáis y la buena compañía y armonía que se percibe. Ya me contó Marta que lo pasasteis genial …, ahora solo tengo que ver vuestras caras para saber que fue mucho mejor.
Besotes familia.
Donosti, quines ganes tinc de tornar-hi. Genials les fotos i com no, la recepta. Una abraçada.