divendres, 4 juny 2010

El somriure de Donosti

Les platges de Donosti dibuixen un somriure des d’Igueldo a l’Urgull; pòmuls d’un bell i amable rostre urbà. La ciutat, de mida humana i de bellesa serena, sembla pensada per passejar-t’hi sense presses. Tot el que necessites és a l’abast. Desconeixen l’estridència i el desordre. Si estàs disposat a patejarte-la, t’acull i et sedueix sense remei.

El costum d’anar de pintxos havia de néixer irremediablement en una ciutat com aquesta, dissenyada per desplaçar-t’hi a peu. Cada establiment t’ofereix la seva cuina en miniatura, concebuda per fruir-se dempeus, d’un lloc a l’altre, com si els visitants i els indígenes fossim la sang, sempre en moviment, d’aquest organisme cívic. Si com nosaltres, tens la sort de compartir aquesta descoberta gastronòmica amb ànimes d’interessos comuns com la Marta i en Marc, el plaer és multiplica.

Ja satisfets d’exquisideses assegudes sobre pa o relligades amb un pintxo i regades amb les mil formes i sabors dels plaers líquids, vam aportar el nostre toc mediterrani al periple de mossegades minimalites i sabroses. Buscàrem una pastisseria, triàrem, com havia de ser, un pastís basc. Desprès la recerca d’un banc davant del mar.  Alegria i ganes de compartir van fer crèixer, una mica més, el somriure de Donosti.

Pastís Basc

Ingredients per la massa,

300 g de farina
200 g de sucre
120 g de mantega pomada
20 g de sucre + 20 g ametlla mòlta
1 raig de Pernod (nosaltres vam posar rom)
1 ou + 1 rovell
1 ou batut (per pintar el pastís)
1 cullerada petita de llevat
1 pessic de sal

Ingredients per la crema pastissera amb ametlles,

1/2 litre de llet
100 g de sucre
4 rovells d’ou
40 g de farina de blat de moro (maizena)
60 g d’ametlla mòlta
1 canonet de canyella

preparació,

Si es vol el dia abans prepararem la crema pastissera: barrejar en un vol els rovells amb la farina de blat de moro i un rajolí de llet. En un altre cassó escalfarem la llet restant juntament amb el sucre i el canonet de canyella. Quan la llet arrenqui el bull, la deixarem refredar fora del foc uns minuts. Un cop la llet sigui una mica freda, l’abocarem damunt la barreja dels rovell sense para de remenar. Colar tota la barreja en un colador fi, dins del casso, i courem la crema a foc mitjà, fins que bulli, no deixarem mai de remenar. Quan la crema agafi el punt d’espessor que volem l’apartarem del foc, la taparem amb paper film (que toqui la crema) i la reservarem a la nevera. Un cop freda, barrejarem els 60 g d’ametlla amb la crema pastissera.

La massa s’ha d’elaborar unes hores abans, batrem la mantega pomada juntament amb el sucre i la barreja de sucre glas i ametlles, quan estigui ben amalgamat afegirem l’ou sencer i un rovell, mesclarem, incorporarem el llevat, el licor, la sal i la farina. Acabarem d’amalgamar-ho bé (si es vol amb els dits). Deixarem reposar la massa a la nevera, tapada amb paper film durant unes hores.

Passat el temps, treurem la massa de la nevera, la dividirem i l’estirarem bé, ho farem entre dues fulles de paper film, d’aquesta manera evitarem que s’enganxi al corró. Posarem la massa estirada damunt del motlle (que sobresurti en les vores), omplirem amb crema pastissera i taparem el pastís amb més massa, per enganxar bé les juntures les pintarem amb ou batut. Un cop tapat el pastís el pintarem amb ou batut, al damunt decorarem el pastís amb unes ametlles filetejades. Enfornar durant una hora a 150 graus.

87 comments to El somriure de Donosti

  • Nois, quins records!el pastís era molt bo però millor el moment tant divertit! Txell, recordeu el plan de proper any…ja sabeu que serem mes! Petons

  • Exquisito pastel.
    he llegado a visitarte por 1° vez y me ha gustado mucho tu blog
    Un abrazo desde chile
    edith
    La brujita

  • El pastís una delicia, però la companyia, l’entorn….una combinació perfecte.
    petons

  • La de cops que he anat a Donosti i encara no he provat aquest pastís, i vist des de la foto me’n fan venir ganes de tastar-lo! aquesta cremeta..

    És preciós Donosti, és un dels llocs on hi aniries mínim un cop l’any oi?

    Fins aviat! ;)

  • eva

    Què bo és anar de pintxos per Donosti i per Bilbao! El pastís és realment bo, però pel meu gust s’ha de menjar amb mesura que és pesat de digerir.
    pt!

  • mmmmmmm ja me’n fotria jo un ara, amb la gana que tinc aquestes hores ;) )

  • El meu home aquest cap de setmana rutlla per ahí, han fet una sortida de moteros i cada vegada que em truca com sap el meu amor per l cuina la primera frasse és “he menjat…”.

    El pastís està dient mossegam! i l’eperiència compartida devia ser genial.

    Muas!

  • Hola vermells! Doncs jo no recordo haver menjat aquest pastís tan temptador quan vaig estar a Donosti, bé, ja veig que hauré de tornar-hi. Entretant, per evocar aquelles vacances i el preciòs entorn, igual em monto un sopar a base de montaditos, txakolin i pastís basc, ara ja sé on trobar la recepta!

    Petons,
    Anna

  • quina delicia! aixi petits i coquetons i amb crema pastissera! bonissim! i les fotos, espectaculars!

    un petonas!

  • Las fotos en este post son perfectos y el pastel se ve delicioso!

  • ly

    Vaya!! no lo había visto en mi vida y hoy ya es el segundo que veo, que casualidad, pues te digo lo mismo menuda pinta que tiene!!!
    Bss

  • Aquest pastís vasc és dels que puc menjar!!! Caurà segur…
    I Donosti, és Donosti…el dia que em vareu dir que us anaveu a perdre uns dies per allà…em van agafar ganes de tornar-me a perdre-hi…no sé si tant segur que caurà..però per que no! Si hi vaig ja us demanaré cosell!
    Ptnts guapus!!

  • Vaya doble placer…
    El de las playas y el del pastiset.
    Petons preciosos.

  • Queridos amigos.
    Un maravilloso lugar para recorrer a pie, eso sin dudas, sentarse a ver la playa y la gente pasar. Los pasteles son exquisitos, la foto invita a prepararlos, creo que me atrevo a ello.
    Estupendo!
    Besos y buena semana.

  • Porto una pila de dies sense connectar-me i estic una miqueta “out”. Vaig a fer un esforç per posar-me al dia.
    Boníssim el pastís basc, i aquest vostre et fa venir ganes de clavar-li queixalada!
    PTNTS
    Dolça

  • Meg

    Gracias por la receta!! Estudié en Bilbao el otoño pasado por 4 meses, y visité Donasti muchas veces durante este tiempo. Gracias por los recuerdos, y otra vez por la receta de mi pastelito favorito!

  • vermells! tinc una preguntilla, us faria res compartir d’on heu tret les culleretes de plastic de colors? les veig per tot arreu, les busco i no les trobo enlloc! em dono per vencuda!

  • No sé si se me han antojado por la pinta del pastel ó por ver cómo disfrutais con él.. en cualquier caso está claro que..¡hay que probarlo!
    Besotes.

  • Su

    Ay queridos:
    que post tan delicioso.
    Personalmente es un dulce que me apasiona, y con el que tengo asociado momentos maravillosos!
    así que he disfrutado mucho.
    Mil mercis!

  • Llevo tres días leyendo la receta…. no veo el momento de hacerla. Me encanta el Pastel Vasco!!!!
    Hay infinidad de variaciones de este pastel, y se parece mucho a todos los dulces bretones. La mezcla de masa + crema+ almendra es genial.
    Ya se que lo pasasteis de miedo en vuestro viaje…. me da mucha envidia. Me he prometido a mi misma que la próxima vez voy a ir de turista, estoy hasta las narices de ir por allí a funerales y cosas parecidas y visitar a la familia… la última vez que estuve, mi hermano me llevó a cenar a un chino…. era lo último en Bilbao…. triste muy triste….
    Un abrazo, Begoña

  • Jo vull un pastís vasc i menjar-m’ho al mateix puesto que vosaltres!!! Quina maravella de lloc i que bé es menja!!!! PETONS GUAPUS

  • Ai els bascos… i, aiiii els pastissos….
    El pastís basc és, juntament amb les carolinas, una de les meves passions. Allà també m’hi podrieu trobar si em perdo algun dia… ador aquella terra, la seva gent i els seus pastissos.

  • ¡Que lujo! Veo que aprovechasteis la estancia. Me alegro mucho. ¡Un beso!

  • Aunque sólo hace dos años que resido “también” en Bilbao me ha dado tiempo para probar sus múltiples dulces típicos que son una delicia, es una pena que muchos no sean conocidos fuera de la comunidad. Este es un buen ejemplo sin duda. Me resulta curioso que la versión de pastel vasco de Donosti diste de la Bilbao, pero igualmente una maravilla!
    Buena elección para viajar!
    Bicos!

  • Uauuu!!! que bo a el meu marit li encanta aquest pastís va fer la mili a Sant Sebastià!!!

  • No he provat mai aquest pastís, però ja fa temps que tinc ganes de fer-lo, no sembla que sigui complicat, no? prenc la recepta!
    Petó

  • Wow!… me he quedado loca con tu blog!…. tus fotos y tus recetas estan excelentes!… me anoto tu blog, asi sigo lo que estas haciendo en tu cocina.
    Un abrazo grande,
    Cynthia

  • Està molt bé això de portar la recepta del que vau menjar, així als que no podem anar-hi podrem provar-la :)

  • Ohhh sublim!! Em deixeu encantada amb aquestes receptes, i el viatge segur q va ser fantastic!!
    Muaks

  • Pero si es la una !!!… de la madrugada ,estaba yo buscando el español en el traductor y empiezo a leer, no entendia nada ,claro es que yo ¨afrikans¨ a estas horas como que….
    A mi Donosti me tiene enamorada desde que lo conoci;hay amigos y monentos perdidos en el tiempo que no olvidare jamas.
    Qué guapos estais todos y el pastel qué envidia. Felicidades por la entrada. Besikos.

  • Ohhh Donosti és una de les meves ciutats preferides, l´he visitada dues vegades i sempre hi ha una cosa que m´enamora més…aquest pastís és boníssim…heu vist el de la Mercè? i si es pot degustar en tan bona companyia com vosaltres què més es pot demanar? petonets!!!

  • Hola parelleta!!
    Quines ganes venen de menjar nomes veient com sho menjen, aquest pastisets son molt bons en blogs francesos corren moltes receptes.
    Avui que he postejat al blog aprofito per deixar un comentari als blogs, vaig una mica atrafagada, dec ser curta de feina i no arribo a tot
    Una abraçada

  • un somriure que es transmet de bloc a bloc gràcies a les vostres magnifiques cròniques .. Donosti sempre treu d’entre els nostres records un gran somriure,… la propera visita buscarem també un d’aquests meravellosos pastissos que encara no hem tastat mai
    Una abraçada

  • Me llevo la receta algún día me atrevo pero no por la dificultad sino porque el paste vasco para mi es un recuerdo especial que tendrá que llenar una ausencia.
    Creo que colecciono recetas de este postre jaja en fin todo llegará;-)

    Besicos sorianos

  • Izaskun

    AAAAAAh!
    Qué tindrá aquesta terra del nord, que tant enganxa? Té,un munt d´admiradors!

  • Siempre, siempre digo lo mismo, no aporto nada nuevo, pero es que cada vez que les visito me asombro mas de la calidad de este blog. Fotos perfectas y recetas riquisimas!!!!
    Tengo que seleccionar algunas recetas y probar a cocinarlas en casa, pero es que hay tantas cosas ricas por aqui que soy incapaz de decidirme por una!!!!
    Besos, a seguir cocinando!

Deixa un comentari

  

  

  

You can use these HTML tags

<a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>