Quan un funàmbul travessa, pas a pas, una corda tibant el silenci de l’observador és sòlid, palpable. Sabem que no hi ha res més fràgil que l’equilibri, i per això, amb la respiració continguda, intentem no desfer l’encaix entre precisió i concentració.
El resultat de forces contràries és present a la realitat: odi i amor, confiança i recança, silenci i soroll, bé i mal, dolor i plaer ens recorden l’evidència de la química cel·lular també en els conceptes.
Per sort, tot i que a vegades es trenqui, la victòria momentània del caos es reequilibra gràcies a l’ordre.
Ingredients,
200 gr de mantega
200 gr de farina
200 gr de sucre
30 gr de cacao
4 ous
1 pols de sucre de vainilla
1 pols de sal
Preparació,
Desfer la mantega en un cassó i retirar del foc de seguida. Separar les clares dels rovells en dols bols diferents. En el bol dels rovells afegir el sucre i la sal, barrejar bé amb una cullera si pot ser de fusta. Un cop ben amalgamat afegir petites quantitats de farina i mantega fosa, alternant-les.
Muntar les clares a punt de neu, afegint el sucre de vainilla. Un cop ben fortes, afegir les clares muntades, a poc a poc a la massa dels rovells, barrejar amb delicadesa. De la massa resultant repartir-la en dos recipients, en un afegir-hi el cacau i amalgamar-ho bé.
Encendre el forn per preescalfar-lo, 180 graus. Engreixar el motlle amb mantega.
Amb el motlle a punt, anar afegint cullerades alternades de massa (una blanca, desprès una de fosca). Fornejar durant tres quarts d’hora (comprovar si ja està cuit, clavant un escuradents en el centre del pastís, ha de sortir seca).
Congratulations to your space and interesting pictures included, I encourage you to photoblog http://photosphera01.spaces.live.com
Greetings from Italy
Marlow
Quina pinta, quina pinta!
tinc pendent comprar un motlle així i crec que després de veure la vostre recepta m'heu donat l'empenta definitiva.
M'ha agradat molt l'estilisme de les fotos. Cada dia us supereu més estimats vermells.
Petons!
MMmmmmmm Mole mole!
És com una aventura això de posar una cullerada de cada, no saps quina forma agafarà!
El motlles que heu utilitzat no serà aquell de ferro colat tan xulo que vareu comprar, no?
Un peto vermells
mmmmm amb les vostres fotos em passa un fenòmen extrany, crec que haurè d'anar al psicòleg, sento l'olor a traves de la pantalla, i ….es bonísima!!!!!
Molt macas les fotos! i el joc de te m'encanta!
Aixó del equilibri…suposso que depent molt de la colocació de les peces en la nostra vida. Vosaltres crec que esteu ben colocats!
Petons
Deliciosas las fotos y rojos, el blanco y negro!! Fantástico!!
Muac muac
Quina canya!! una passada de foto! es que sou realment vermells vermells!!
Molts records.
¡Qué fotos más bonitas!
Creo que me quedo con las fotos! Está decidido!! maravellosos!!
Vermella t'has superat!!
petonets
La foto és tan maca que gairebé ni llegeixo la recepta. Al cap d'un rato de mirar m'he adonat que encara no l'havia vist, je je je…
Ui , ara me'n menge-ria un tros!!
Em recorda el pastis de xocolata de la meva veïna Marga, tan boníssim.
Txell quan et sobri temps , si em vols fer.ne un per mi , jo t'asseguro que te'l pago i si vols et compro o et porto xocolata bonís-sima.
Fins quan vulgueu
Si tens temps , passa per el meu bloc( LLOBARRO) i mira qui m'he escrit.( encara em tremolant les cames.)
unes fotografies precioses!!!! gairebé no pots parar de mirar-les…
¿alguna reminiscència a l'hora del té d'Alicia amb tanta tassa?
pt!
Com sempre un post preciós, amb una recepta que ara mateix menjaria.
Bom profit
Ester
Hola,
Me encantan las fotografías, el bizcocho y la introducción que habéis escrito…. me gusta todo!! Me han entrado ganas de probar de hacer "equilibri en blanc i negre". Felicitats pel blog. Susana.
Quina vaixella de tasses tan i tan bonica!!! Una pregunta, elmotlle de quants cm és?
Petunets,
Eva.
Buaaaaaaaa, que m'entristeix veure les meves tipíques fotos d'entrades si les comparo amb les vostres.. Però soc positiva, em nodreixo de aquests poemes visuals que feu i en disfruto..
Pobre pastís, que ni li dic res, tot i que ha d'estar força bo.
Dolços petons.
La foto molt bonica!!!! Les tassetes, un encant!!!
Avui el blanc i negre queda en segon pla.
Petonets
Es pot fer amb menys mantega???
Ptnts
Desde luego estáis hechos unos auténticos equilibristas, vuestras fotos son excelentes y ese bizcochito, ummm, de vicio, besos, pepa.
Precioso equilibro. Preciosa foto. Precioso bizcocho.
Un beso.
preciós equilibri entre fotografia, cuina i prosa.
El pastisset, espectacular!! La vaixella ni t'explico, la foto…buff…i la canço ideal, m'encanta Gerard Quintana!!
Núria
Sou uns ARTISTES!!!!!!!!!!!Ptons
El pastis deu se deliciós, pero la foto…
Una pasada , espectacular, divina, de revista.
Felicitats macos.
El joc de de té diví.
Margot
Quines fotos! Precisament duia uns dies amb ganes de fer qualque dolç semblant. D´avui capvespre no passa! Gràcies Cuinavermella!!!
el blanc, el negre, el pastís, les tasses, el text… un equilibri perfecte!
un petó! Beth
Mmm… eso tiene una piiiinta… Mmmm
BON CAP DE SETMANA ^_^
Jo bn'hi dic coc de dos colors, però vosaltres amb tanta poesia i saber fer l'heu elevat a obra d'art!
Per cert, gràcies per haver deixat comentaris al blog del Taller de cuina, als alumnes els fa gràcia veure que algú "de fora" (encara que siguin pocs)s'interessa per ells
PTNTS
Dolça
El vostre bloc és un regal pels sentits!
Petons
Mmmm que bo! I escoltant el Gerard Quintana, ja em sembla que me n' estic menjant un trosset.
ptns.
M'encanta!
M'agraden les fotos, els colors, la olor, el joc de tasses el trobo molt bonic!
I quin equilibri tot plegat!!!!
Si es que només de mirar…
Una abraçadaaa!!!!!!
Com sempre un post preciós, marca de la casa i una recepta per a llepar-se'n els dits!!! Sou uns cracks!!! Salutacions
M'encanteu. b7.
Le tue foto sono davvero magnifiche! Complimenti! Non avevo mai visto prima una composizione così artistica… scusa se scrivo in italiano, buon lavoro!
El blanc i negre, fantastic! I les fotos, espectaculars!!
Petons!
M'ha agradat molt el què heu escrit de l'equilibri…
Oleeeeee jajaja jo també tinc aquesta recepta llesta per publicar però no´m´ha quedat ni la meitat d´espectacular que la vostra…és deliciosa!!! i la vaixella m´ha enamorat, jo no trobo peces tan maques…petonets!!!
Recepta molttttttt equilibrada
Quines fotos mes maravelloses.
Besets
Les fotos espectaculars, la recepta deliciosa, el post com sempre perfecte. Un bon equilibri tot plegat. Per cert quin motlle més bonic heu fet servir. Salut!!!!
Wow!Ho heu aconseguit una altre vegada, una foto estupenda i sence trencar el joc de tasses suposo.Un petó.
Pues la foto me parece una delicia, nada fácil por cierto. Mantener el equilibrio debe costar lo suyo y ya no solo me refiero al propio, que lleva lo suyo, si no al de estas tazas tan bonitas y con este toque antiguo que tanto me gusta.
El bizcocho marmolado una maravilla. Siempre me han atraido mucho este tipo de preparaciones donde se mezclan los colores. Yo tengo el mismo molde y la verdad es que es la mar de aparente.
Felicidades por todo. Me gusta siempre venir a veros y a sentir vuestro trabajo.
Besitos sin gluten
Quin joc de cafe tan bonic! … i el pa de pessic es veu deliciós, és perfecte per a qualsevol moment…
(m'encantaria quedar per prendre alguna cosa… però ara amb el petits les tardes estan al complet d'activitats diverses… però algun dia si ens hem de veure!! ) Petonets, Montse.
Maravellos! Una recepta i unes fotografies impresionants!
Fins aviat!
A cada post es puja una mica el llistó…, vaig a votar!!
És que cada dia les fotos són millors. Sou uns artistes!
felicitats per la delicadesa de les receptes i la bellesa in crescendo de les fotos! sou uns cracks vermells!!!
quina casualitat, parlant de funàmbuls, ahir vaig veure 'man on wire'
http://www.youtube.com/watch?v=EIawNRm9NWM
és preciosa, com el vostre bloc
una abraçada!
nurks
[...] voleu fer i no teniu temps de treure-la, podeu fer servir la recepta que he fet varies vegades de La cuina vermella en la que la mantega s’ha de desfer, i facilita les [...]