Un clafoutis diferent amb sabors d’orient i occident: cireres, festucs i aigua de roses…
Des de La cuina vermella i mentre la tecnologia no permeti més opcions, intentem fer una mirada a l’activitat alimentaria, presentant el que es pot fruir amb la vista i la oïda. Tot i que sembla estrany no utilitzar els sentits protagonistes, si que permet dues coses. Per una banda destacar la intervenció d’ulls i orelles alhora de menjar. Per l’altra, com estímuls sensorials, en principi aliens, a vegades convergeixen sense que ho vulguis.
Fruïu d0ncs del resultat de l’arribada a la nostra cuina d’una cançó, que parla de la melangia del final de la primavera, d’un grapat de cireres que marquen l’entrada de l’estiu i del verd d’una primavera plujosa.
Clafoutis amb festucs i cireres
Ingredients,
170 g de festucs crus (70 g+ 100 g)
300 g de cireres ben madures
100 g de sucre (50 g + 50 g)
2 cullerades de sucre morè + 2 cullerades de sucre
2 ous + 3 rovells
250 g de nata líquida
10 g de farina
1 cullerada d’aigua de roses (opcional)
Preparació,
En un cassó poseu aigua a bullir, un cop bulli poseu-hi els festucs durant uns 30 segons per blanquejar-los. Retirar del foc, escòrrels amb aigua freda i pelar i assecar els festucs. Reservar. Netejar i dessossar les cireres. Reservar-les. Mesclar 70 g de festucs més 50 g de sucre i passar la barreja per la picadora fins que obtinguem una barreja molt fina de sucre i festucs. Reservar. Amb la resta de festucs els picarem amb un ganivet.
En un bol batre els ous sencers juntament amb els rovells, la nata, la cullerada d’aigua de roses, quan estigui ben barrejar afegir la resta de sucre, la barreja de sucre i festucs i la farina, batre fins que quedi tot ben amalgamat. Resevar a la nevera durant un mínim de 2 hores.
Preescalfar el forn a 200 graus. Untar lleugerament amb mantega els motlles per anar al forn. Damunt la mantega hi espolsarem el sucre morè pel damunt, al damunt hi posarem la meitat de les cireres i les espolsarem amb sucre blanc, al damunt hi abocarem la massa líquida. Courem dins del forn durant uns 10 minuts, passat el temps, hi acabarem de posar les cireres restants i els festucs picats, fornejar a 180 graus uns 30 – 40 minuts (si es fa el cafloutis amb motlles petits el temps serà menor) fins que quedi ben daurat i torradet pels costats.
Recepta inspirada del bloc Gourmet traveller i de la magnífica revista francesa Saveurs.
Que delicadeza de postre, me parece un toque magnífico el que tenga agua de rosas y los pistachos ni que hablar.
Estuependa fotografía, un beso y buena semana!!
Hola Kako, el agua de rosas le da un toque genial al clafoutis, realmente sabe muy rico! Un besito guapa, gracias por estar aquí!
Per què es fa això de blanquejar els festucs? No ho havia llegit mai…
La combinació de festucs amb les cireres deu ser molt bona… la clafoutis de cireres és la meva preferida!
Hola Gemma, blanquejem els festucs per poder-los pelar molt bé d’aquella pelleta fina de color marró que tenen, també, al blanquejar-los queden més verds!
Si t’agraden els clafoutis, tasta aquest, és boníssim!
ok, és el mateix que per pelar les ametlles crues…
M’encanten els festucs, i les cireres, així que aquesta combinació em resulta molt apetitosa!!
Petons.
Doncs si que és d’apetitosa, a més a la vista, el toc verd dels festucs és fantàstic. Molts petons.
Una combinació perfecte els festucs i les cireres i m’ha sorprès molt l’aigua de roses, anotat queda.
Aquesta ofrena que feu l’agafaría amb molt de gust.
Petonets i bona setmana.
Hola Carme, doncs l’aigua de roses no es nota massa, però si que aromatitza les cireres, que encara les fa més i més dolces. un petó enorme.
Quina combinació més bona,el divendres vaig tornar a fer el claufotis de cireres, llastima, per que si no hagues posat festucs.
On compreu l’aigua de roses.
Un petonet parella
Eo, Neus, doncs al proper que facis ja saps, si vols posa festucs que quedaràs com una reina!!! Moltes gràcies per escriure. un petó enorme.
Per cert Neus, l’aigua de roses la pots trobar a botigues de productes àrabs, o bé al Renobell, o bé mira per l’Eroski o grans superfícies que cada vegada més tenen productes d’altres contrades.
Després d’una pila de clafoutis, m’ha seduit aixó de l’aigua de roses.
Muas!
Mmm, doncs ja tenim ganes de veure’l al teu magnífic bloc. un petó Gemma.
Pero quina cosa mes bonica de colors…i ha d’estar exquisit!
No anaveu a fer orxata??
Petons,
Si, també hem fet orxata Sònia, però ens la vam veure tota i no hem pogut fer la foto. Menys mal que encara tinc xufles!! Molts petons, guapa.
Que maravilla…colorido,delicado.me encanta
)
Un saludo y me quedo en tu cocina
Gracias Silvia, siempre seras bienvenida. Un beso grande.
Molt delicat, i la combinació d’ingredientes es genial.
Un 10 per les fotos.
petons vermells.
Moltes gràcies Núria. El gust d’aquest pastís és molt delicat i la presencia a la taula és imponent. Un petó enorme.
Sembla que ens llegim el pensament, jo l’altre dia feia indagacions clafotianes per la web!!
Aquest queda més que apuntat, TOT el que hi heu posat m’encanta i el trobo molt original!!
Un petonàs guapos
Hola Maria, doncs si tens ganes et recomanem aquest clafoutis, que tot i que és molt similar als que corren aquests dies per la xarxa el festuc i l’aigua de roses és genial. Molts petons bonica i esperem veure el teu ben aviat.
Un clafoutis especial y extraordinario como todo lo que hacéis!!!!
La revista “Saveurs” es una perdición, cuando la puedo conseguir, que es en contadas ocasiones, no me la pierdo y eso que el precio que le ponen es prohibitivo, por un poco más o menos tendría un libro.
Un besito
La revista Saveurs, es espectacular, de hecho es la revista de gastronomía que mas nos gusta en este momento. Un beso grande!!!
La recepta ideal per donar sortida a l’allau de cireres que tinc a la nevera. Me’n vaig a espinyolar com un beneit!
Doncs ja tenim ganes de veure totes les teves creacions amb les cireres, si fas el nostre clafoutis ja ens diràs si t’ha agradat!
Podeu pujar-hi de peus
desde que tinc el blog tinc ganes de fer-ho, d’aquest any no passa!
petonets
Doncs segur que el retrates divinament, Ivana!!! Molts petons per a tu!
Flor de primaveraaaa, la més bella de tot l’any. Mireu ^^ http://www.youtube.com/watch?v=W2-loBZo7PA
La recepta perfecte però millor la versió gran que amb la individual no en tinc ni per començar!
Genial genial genial preciosos!
Un petó familia!
Hola bonic nostre!!! La versió gran a caigut en dos dies!!! Està molt i molt bo!!! Per cert, gran disc el de la Troba, genials!! La cançó de Flor de primavera ens té el cor robat, de fet ha estat la del bon dia món mundial d’avui. Muac.
Bueno, bueno, bueno…vaya ganas que tengo de encontrar unas buenas cerezas para hacer un buen clafoutis, pero aún no he tenido suerte, pero veo que vosotros sí, vaya espectáculo de clofoutis, y ese toque de agua de rosas me encanta…por cierto la canción es muy grande, ¿de qué grupo se trata?
El grupo es La Troba Kung-Fú, son buenísimos, nos gusta tanto como cocinar!! Gracias por escribirnos. Muchos besos solo para ti!!
Aquest any encara no he fet cap clafoutis, aquesta vostra deu ser boníssima!!!!
Petonets
Doncs anima’t Marylou, que ara és temps de cireres!!!!
Els camins de la bellesa son, aquests sí, infinits. I per moments tinc la sospita que vosaltres us els coneixeu tots. O quasi.
La cançò m’ha sorprès i enamorat diría que en només cinc o sis segons. Coneixía el grup, però no la cançó i ara exploraré el disc sencer perque segur que no pot pas ser gemana única aquesta meravella, oi?
Ojkaaar!! Just avui surt el nou CD de La Troba!!!!!!
I el pots comprar aquí http://joescolto.tarry.cat/cd/la-troba-kung-fu-a-la-panxa-del-bou
Hola estima Òscar, la Flor de la primavera enamora, és d’una bellesa exquisida, no podem parar d’escoltar-la i ens embriaga en cada acord!!!
Martí, gràcies pels enllaços.
Se us estima molt i molt als dos!!!
sempre em meravello amb les vostres receptes, són una autèntica exquisitessa!
la presentació individual, la meva preferida.
pt!
Gràcies Eva, i és que en la foto petita el model que és en Kike sap posar molt bé per ser retratat. Molts petons guapa.
Maravillosa receta! Y el toque de los pistachos combina genial, ni que decir del agua de rosas! Me encanta!
Bicos!
¡Muchas gracias!
Es cierto: la combinación resulta deliciosa.
Un beso!
Quina recepta tant original, segur que deu ser com una explosió de gustos i colors dins la boca, una maravella!
Hi tant Judith, és una recepta deliciosa.
Gràcies pel teu comentari!
Adoro y admiro muchisimo tu trabajo. Lo encuentro muy original y elegante.
Un postre bien delicioso. Excelentes fotos ♥
¡Muchas gracias Ana!
Esta pareja de cocineros rojos te agradecemos este y todos tus agradables comentarios.
Estamos deseando hacer algún clafoutis para empezar a probar esta técnica de cocina tan resultona. Habíamos pensado empezar con uno salado, pero creo que vamos a tirar por un dulce. Bueno, no sé, el vuestro nos parece espectacular, pero el salado lo tenemos pendiente desde hace ya casi 2 años!!!. En fin, que gracias por mostrárnoslo, os ha quedado una flor preciosa
. Un saludo.
Amigo Carlos, si estaís pensando en iniciaros en este tipo de puding, esta versión con pistachos es altamente recomendable. Venga, animaros que las cerezas pasan volando por los mercados, efímeros como la primavera.
un clafoutis vermell, com ha de ser! em feu molta enveja, aqui gairebe no hi ha cireres i les poques que hi ha son carissimes, suposo que haurem d’esperar uns dies… he vist molts clafoutis per aquests mons bloguers, pero cap amb festucs! m’agrada!
Moltes gràcies Adriana, que be que t’agradi!
Segons hem llegit, el cafloutis és un plat d’aprofitament. Les cireres arriben en massa i era la manera que tenen a la Provença de consumir les que ja estan molt madures.
Preciosa entrada y magnífica receta. Me resulta muy delicada y sofisticada, con su agua de rosas incluída. Me encanta.
Besos y abrazos desde Cádiz.
¡Gracias estimado Jose!
Tu siempre tan gentil.
Besos y abrazos de vuelta a Cádiz i multiplicados por dos
¡Que linda foto! Imposible más primaveral, me encantó.
Un beso grande desde el otoño chileno
¡Muchas gracias Sol!
Estamos teniendo una primavera muy lluviosa. Catalunya llora de añoranza de una bella chilena…
¡Un beso grande de tus rojos!
La revista Saveurs me encanta, cada vez que alguien viaja a Francia encargo una. La Elle a Table también me gusta, la venden en la FNAC y también en un kiosco en Sarria.
Un beso
Hola de nuevo Sol. Tomamos nota de dónde encontrar las dos revistas. Muchas gracias!
Apa, ja és ben bé que les cireres estan a tot arreu i els blogs s’omplen de clafoutis!!
La vostra proposta em sembla innovadora, i preciosa!
Fins aviat!
Gràcies pel teu cometari Gemma!
Si que es cert, la blogosfera es plena de cafloutis!
La temporda de cirres és curta, però mira que en traiem suc!! aqustes postres una delícia!
Petons
Moltes gràcies Teresa!
si és una pena però la temporada de cireres es ben curta.
Petonets!
Qué fotos tan bonitas!!!! Y el clafoutis tiene una pinta deliciosa, aunque no se porqué, no acabo de encontrarle el gusto, me resulta reseco. Siempre he pensado que yo lo hacía mal, pero he probado otros no hechos por mi y me pasa lo mismo, el aspecto estupendo pero la textura me resulta seca.
Por si acaso, voy a probar el vuestro, porque de sabor tiene que ser una delicia….
Un abrazo muy, muy fuerte!!!! Begoña
Hola Begoña y gracias por tu cariñoso comentario.
Te recomendamos que pruebes de no cocerlo en exceso. Esta más rico si esta meloso. Los bordes siempre quedan más cocidos pero el centro ha de tener una textura como la crema pastelera.
Esperamos que, con este consejo, quede más a tu gusto.
Una abrazo también para ti.
niños que cosa mas buena, que pintaza que tiene, veo que la primavera verano os inspira, felicidades guapos, una receta estupenda y unas fotos que ni te cuento
Gràcies Angels!
ja veiem que t’ha entusiasmat el post. Ets un sol!
Nenita, després d’aquest temps boig que no acompanya al bon humor, després de tornar de un dilluns de feina(amb el estat d’ànims que comparta)… que sàpigues que aquest post amb aquesta rumbeta anima molt a pensar ja en el desitjat estiu….si es que sempre animeu d’una forma o altre… petons!!
Tu si que ens alegres el dia a la feina, ets la millor de tota la empresa!! Molts petons nina, ens veiem demà.
De tots els clafoutis que he vist aquets dies, el vostre amb cireres que son la meva perdició, festucs i l’aigua de roses, no deus poder para fins que te l’has acabat.
Molts petons
Hola preciosa!
doncs ja tens raó, aquesta nit ens hem acabat el darrer troçet i va sortir del forn per reposar tranquil·lament; dissabte a la nit!
Molts petons també per tu!
Queridos rojos:
Sublime! Pongo mis cinco sentidos alertas a poder percibir aunque sea un poco con la imagianción este postre exquisito.
Aquí los pistachos brillan por su ausencia …
Espero que la tecnología algún día nos brinde aromas de las cocinas amigas. Sería todo un delirio! Se imaginan?
Cariños
¡Gracias Erika!
sin duda: eres un cielo.
De momento hemos de conformarnos con las limitaciones de la tecnologia, pero con lo ràpido que avanza todo… quién sabe!
De momento nos ha brindado relacionarnos con gente comó tu, lejanos en el espacio pero próximos en el gusto por lo bueno.
Cariños para ti también.
Agua de rosas, y cerezas, ummmm. Un clafoutis muy sugerente.
Las fotografías me han enamorado.
Un beso.
¡Muchas gracias por tu comentario Mónica!
Un beso grande para tí.
Al final voy atener que hacer yo uno, ya que lo he visto en varios blog y me ha llamado mucho mucho la atención, el vuestro me encanta con esa combinación de sabores, y ese toque floral de primavera, que ya nos esta dejando, me gusta mucho, besitos y buena semana.
Hola Pepa!! Pues ahora es época de cerezas, estan tan buenas!!! ya tenemos gansa de ver el tuyo, si lo haces ya nos contarás, seguro que te gusta, es tan dulce como tu. Un beso.
M’agradan tots els postres amb aigua de roses i festucs, encara que no havia vist en un clafouti de cireres.
Ptnts
Hola Cris, doncs és una combinació deliciosa, dolça però gens empalagosa. Molts petons estimada.
I actually found this more enetrtanniig than James Joyce.
Un clafoutis especial y original. Me gustaría probarlo, se ve delicioso! Petons
Si, Lydia, segur que el seu sabor et sorpren gratament. Molts petons guapa.
A casa sempre em pregunten perquè no compro mai festucs, i és que… no m’agraden!!!! Jo sóc d’ametlles i avellanes, més de la nostra terra. Però aquest clafoutis no me’l penso perdre, això sí, amb el vostre permís, hi posaré ametlles, perquè crec que no hi quedaran gens malament amb aquest toc d’aigua de roses.
Les fotos genials!
Visca la primavera i totes les seves flors!
Una abraçada ben forta!
Segur que amb ametlles hi quedarà d’allò més bé. En aquest postre, però, els festucs també li donen la gràcia pel color, que el verd combina molt bé amb el vermell. Molts petons i moltes gràcies.
Renoi!, sembla que ens hem posat dacord una colla de blocaires amb el tema del clafoutís…Jo com que era el primer m’he estimat fer el bàsic..quan tingui més experiència potser m’atreveixo a fer innovacions tant encertades com les vostres!els que en sabeu, en sabeu! A reveure macos!
Sí Mercè, ara és l’època dels clafoutis. El teu t’ha quedat genial, i si tens ganes de fer-ne algun altre, ja saps aquí tens la nostra proposta. Moltes gràcies per tot. Guapa.
Que bonito y que preciosas fotos.
Este año aún no he preparado el clafoutis pero no tardaré nada y mañana mismo compro los pistachos aunque no se si crudos venderán aquí, tendré que ir a la capi a comprarlos.
Saludos
Moltes gràcies María Dolores, un plaer que t’agradi, a veure si tens sort i trobes festucs ben a prop de casa. Molts petonets guapa.
Té un aspecte fabulós!!! la combinació de sabors i aromes deu ser molt bona!!! l’aigua de roses no l’he utilitzat mai!!!
Petonassos bonica!!
Miel
Doncs Miel, l’aigua de roses li dona un toquet especial i bo, això sí, no s’en pot abusar. Una forta abraçada, guapa.
quina recepta més bona i quines fotos!
precisament aquest cap de setmana volia fer una recepta de pastissets de festucs amb aigua de roses,
a veure si tinc temps!
molts petons!
Ooooh, Miss Nono, ara ens deixes amb la intriga i ganes de veure que cuinaràs i que fotografiaràs. Molts petons i moltes gràcies.
Ñam, ñam, ñam! m’encanta el clafoutis amb festucs! i tambè m’ encanta les mans del Kike amb ell.
Petons dels corxeros! ens veiem!
Hola corxeritos!! Quines ganes tenim de veure-us!! Moltes gràcies per venir per aquí!!! Escolta ens has d’explicar on estàs treballant, eh? Petons carinyo!
Uy, acabo de enamorarme de una tarta jajaja… vaya combinación tan espectacular, cerezas y pistachos… nada que me voy a comprar el deshuesador ya!!! Una receta espectacular.
bss
Hola Quo, a ver si encuentras el deshuesador (no está en todas las tiendas!), que tengas suerte y esperamos un monton de creaciones tuyas con cerezas. Un besito.
Bona nit vermells
El diumenge passat va caure en les meues mans un llibre titulat “Pura temptació”,
un receptari a base de cireres combinades amb carn,peix,ensalades,dolços…
Però no hi ha cap amb clafoutis.Així és que m’emporte esta vostra perque a mes de la combinació de sabors i colors,les cireres em xiflen.
Besets.
Els teus daus de cirera si que son pura temptació Mesilda! Ja tenim ganes de veure tot allò que fas amb les cireres. Un petó ben fort, i moltes gràcies per visitar-nos.
Que hermoso postre, que linda la compinación de esos ingredientes.A buscar cerezas ahora
besos
Gaby
Gracias Gaby, eres todo amor. Un besito grande.
Clafoutis no ho he fet mai, serà qüestió de provar aquest amb els festucs.
Petons
Reme, és molt bo i no massa difícil de cuinar!!
Seguimos ocn un tiempo regular-que a mi casi me viene bien…total…para estar metida en mi semizulillo..- y abrir la vuestra cuina roja ha sido un soplo de aire fresco- algo asi como el de los anuncios de ambientador, en el que la prota se le mueve el pelo con la brisa…-pues asi. Me ha encantado.
Un beso
Te mandamos luz para que ilumine tu zulillo, Su. jajaja, nos hemos muerto de la risa con eso del soplo de aire fresco y el ambientador. Eres la mejor, Su, la mejor.
Que maravilla llevo dias con un clafoutis en la cabeza y para el vuestro tengo de todo, me encanta el colorido del pistacho y hasta la musica.
Besicos sorianos
Raquel, hola!!! a parte de rico, este clafoutis, como bien dices es muy vistoso. Nos alegra que te parezca bonito . Un beso, guapa.