Un clafoutis diferent amb sabors d’orient i occident: cireres, festucs i aigua de roses…
Des de La cuina vermella i mentre la tecnologia no permeti més opcions, intentem fer una mirada a l’activitat alimentaria, presentant el que es pot fruir amb la vista i la oïda. Tot i que sembla estrany no utilitzar els sentits protagonistes, si que permet dues coses. Per una banda destacar la intervenció d’ulls i orelles alhora de menjar. Per l’altra, com estímuls sensorials, en principi aliens, a vegades convergeixen sense que ho vulguis.
Fruïu d0ncs del resultat de l’arribada a la nostra cuina d’una cançó, que parla de la melangia del final de la primavera, d’un grapat de cireres que marquen l’entrada de l’estiu i del verd d’una primavera plujosa.
Clafoutis amb festucs i cireres
Ingredients,
170 g de festucs crus (70 g+ 100 g)
300 g de cireres ben madures
100 g de sucre (50 g + 50 g)
2 cullerades de sucre morè + 2 cullerades de sucre
2 ous + 3 rovells
250 g de nata líquida
10 g de farina
1 cullerada d’aigua de roses (opcional)
Preparació,
En un cassó poseu aigua a bullir, un cop bulli poseu-hi els festucs durant uns 30 segons per blanquejar-los. Retirar del foc, escòrrels amb aigua freda i pelar i assecar els festucs. Reservar. Netejar i dessossar les cireres. Reservar-les. Mesclar 70 g de festucs més 50 g de sucre i passar la barreja per la picadora fins que obtinguem una barreja molt fina de sucre i festucs. Reservar. Amb la resta de festucs els picarem amb un ganivet.
En un bol batre els ous sencers juntament amb els rovells, la nata, la cullerada d’aigua de roses, quan estigui ben barrejar afegir la resta de sucre, la barreja de sucre i festucs i la farina, batre fins que quedi tot ben amalgamat. Resevar a la nevera durant un mínim de 2 hores.
Preescalfar el forn a 200 graus. Untar lleugerament amb mantega els motlles per anar al forn. Damunt la mantega hi espolsarem el sucre morè pel damunt, al damunt hi posarem la meitat de les cireres i les espolsarem amb sucre blanc, al damunt hi abocarem la massa líquida. Courem dins del forn durant uns 10 minuts, passat el temps, hi acabarem de posar les cireres restants i els festucs picats, fornejar a 180 graus uns 30 – 40 minuts (si es fa el cafloutis amb motlles petits el temps serà menor) fins que quedi ben daurat i torradet pels costats.
Recepta inspirada del bloc Gourmet traveller i de la magnífica revista francesa Saveurs.
Bon dia guapos,
M’encanta la de cireres i amb aquest toc de festucs deu ser “especial”. La propera us la copio!
PTNTS
Dolça
Molt bé Dolça, estem esperant doncs la teva versió dolça (com tu)! Petonets.
Qué mañana tan bonita de primavera! vengo a visitaros… me encuentro con esta belleza tan apetitosa…y la sensación de que va a ser un dia estupendo…vaya inyección de energía. Buen dia para vosotros.
***Gracias, sois geniales.
Hola Fe-i*ka, pues aquí hace un día de perros, gris y húmedo, parece que el verano no quiera acabar de llegar! Un besito muy grande y gracias por tus cariñosas palabras.
Así con esto que nos presentas, la primavera brilla y dará paso al verano.
Un besote.
Esperemos que si Irmina, que aún hace bastante frío para ser junio!! Miles de besos y gracias.
Sempre que veig un clafoutis (una paraula que sempre m’he de mirar com s’escriu perquè és de les que no “em queden”), penso que n’he de fer (a més a més, no n’he menjat mai). A veure si m’animo a fer-ne que tothom en parla meravelles, i les cireres, cuinades, m’agraden moltíssim més que no pas tal com surten de l’arbre, que sí, que són precioses però, com gairebé tota la fruita, no em diu res.
Una abraçada!
Estimat Enric, jo que tampoc soc de fruites, he de dir que aquesta menja llemosina és un bé de déu!! Molts petons a tu i l’Anna Maria!!
El sabado hice yo un clafoutis de albaricoques, pero este de cerezas, con el agua de rosas, los pistachos….. esto es una maravilla.. me gusta mucho!
Besos.
Albaricoques, que ricos són!! Ya me imagino el gusto tan rico de tu clafoutis. Un beso y gracias por estar aquí.
Les cireres son la meva pasió, m’encantan i la vostra maravellosa clafotis es que m’ha deixat amb la boca molt oberta,la faré sí o sí. D’aquí dues setmanes comença la cullita de cireres per aquestes terres, i serà una de les primeres receptes que prepararé. Mil petons vermells
Ja ho sabem, el teu meravellós bloc així s’anomena, cerezos en flor!!! Ja tenim ganes de veure com et queda, segur que meravellós com tot el que tu fas.
Una combinació magnífica!!! m´agrada la vostra forma de mesclar les sensacions!!! petonets
Gràcies Maria José, ens encanta que t’agradi. ^^
Un claufotis molt ben trobat: m’encanten les cireres i la combinació vermell-verd m’agradaaaaaaaaa!
I tant Mariàngels, el contrast de colors és brutal!!
Me muero!!!!!…. y yo justo compre cerezas
Pues venga Cynthia, a cocinar clafoutis!! Ya nos lo enseñarás. Un beso.
Deliciós.
La versión individual me gusta mucho.
Es una delicia ver las fotos.
Besos cichos!!!
Margot, hem esborrat l’altre missatge (aquell que deies que no hi havia paperera per poder-lo esborrar). La versió original és tan xula, perquè el model és en Kike!!! Molts petons bonica.
Em va agradar el resultat visual d’aquest clafoutis, (he de provar-ho) amb aquesta estupenda combinació, entre pistatxos i cireres, també sòl posar aigua de tarongina o de roses als meus rebosteria, no és que es noti massa però els dóna un toc que m’agrada …. La guardo en pendents (comprare cireres 1:00 d’aquests dies i … a veure
Petonets i bona setmana.
Amb el toc d’aigua de tarongina ha de quedar súper saborós. Hi és que son tan versàtils aquestes receptes tipus flam!!! Petons per a tu també!!
Hola familia!! LLegint el vostre blog hem dono compte de com estic perdent el català…. quin nivell que teniu!! Per cert, m’agradaria fer la coca de Sant Joan amb crema, teniu l’intenció de fer un post sobre això?? Moltes gràcies i petons a tots!
Eva, em sap greu, no farem coques perquè serem a Roma! Què bé que gràcies al bloc puguis practicar la nostra llengua, per nosaltres és un honor.
Moltes besades vermelles només per a tu!
Los clafoutis me encantan, pues siempre quedan vistosos y no son complicados y este que nos presentas con pistachos y esas hermosas cerezas tiene un aspecto maravilloso. ¡¡Y esa presentacion y fotos!! Preciosas.
Un besín.
Gracias Nieves, tu si que nos enseñas recetas y creaciones suculentas en tu blog. Muchas gracias por estar aquí!
hola estimats ,,,que de coses bonisimas feu i les fotos ni te cuento,,,,aquesta cafloutis esta per anar ala cuina i ferla ja.
Gràcies Elena, n’aprenem de tu a cada entrada teva!! Molts petons.
Presentación impecable, como siempre te caracteriza. Y una receta de estrella michelin.
Me ha encantado.
Besos.
Silvia, que bueno que te guste. Muchas gracias por tus cariñosas palabras.Un beso.
Rico, rico y con cerezas me encanta. Un beso
Hola Margret!!! Que ilusión nos hace que estes aquí, junto a nosotros. Un beso enorme.
Feia un parell de dies que no m’havia pogut moure pels blocs per questió d’horaris i ara al entrar oooooohhhhhh! veig aquest sensacional clafoutis.
No tinc paraules, de veritat.
Una abraçada
Esperem que els horaris ja no t’apretin tant estimat amic. Tenim ganes de veure-us! Petons i abraçades.
Ummm!! sempre he volgut fer un clafoutis com aquest, llástima que de moment a casa no s’ofereix ningú per tastar-ho! però de ben segur que quant els ensenyi aquest em diuen que si!! jejeej!!
Petonets!
Laura, doncs te’l menges tu… o el regales als veïns, o als companys de feina… o….
Nyam nyam!!
Quina foto més suggerent. Tinc temptacions de clavar-hi la cullera!!
Una abraçada!
Hola Alba, benvinguda!!! doncs, clava la cullera, que és un postre realment suculent!! Nyam!
A mi en llegir/sentir “cireres” “clafoutis” i “aigua de roses” ja en tenc prou! Trob aquestes paraules la mar de suggerents! Però és veritat que si no podem gaudir virtualment d’aquest plat meravellós amb el gust(de moment), la música, i per suposat, les imatges ajuden, i molt!
Me pareix que aquest cap de setmana mateix provaré de fer aquestes postres. Faran contenta a tota la família, especialment al meu fill a qui les cireres i els féstucs li encanten!
Una abraçada des de Mallorca!
Esperem que el teu fill sigui feliç menjant aquest clafouti com nosaltres, realment és mooolt i molt bo. Petons cap a Mallorca!
teniu raó !! sembla la setmana del clafoutis … la idea de combinar-ho amb els festucs és molt original i el toc cruixent segur que encantador
Una abraçada
Ara només falta presentar-lo en copa, oi? ^^
Yo suelo hacer el cafloutis de cerezas pero esta me gusta mucho y la haré… unas fotos estupendas…
Un beso cielo
Gracias por tus cariñosas palabras Mar.
Que delicia, que maravilla!!! me encanta la receta con esta combinación de ingredientes, las fotografías hablan por sí mismas, son sensacionales! un abrazo
Mmmm, que bueno que te gusten, nosotros hemos disfrutado un monton cocinando y fotografiando el plato. un beso.
No sòc amant dels clafoutis, mes que res per que les fruites cuites(treient la poma) no m’agraden, pero haid de dir que us ha quedat preciòs, com tot el que feu.
petonets
Ara.
Doncs pots fer un clafoutis de pomes, què et sembla, Ara????
Faig les cireres de moltes maneres però així mai, m’hauria d’animar perquè amb els festucs per damunt encara han d’estar millor
Quina bona pinta!! Jo l’any passat em vaig fer fan del de figues. Repetiré… però mentrestant faré aquest
Sensacional! Només veure-ho he quedat embaladida i la meva panxa ha començat ha fer uns sorolls molt estranys.
Petons!
Ara que el cirerer estarà “a tope” l’haurem de tastar!
Els trobava a faltar. Deliciosa, temptadora i original clafoutis. El nom em sembla tan divertit, que ric sola quan ho dic. Petonssssss