Un trosset d’aquest pastís i una exquisida infusió de flor de tè us farà caminar pel costat lluminós del camí.
Pastís de xocolata Alain Ducasse
Ingredients,
3 ous
350 gr de sucre
200 gr de farina
85 gr de cacau sense sucre parcialment desengreixat
7 gr de llevat
240 gr de llet sencera
125 gr de nata al 35% de matèria grassa
140 ml d’oli de girasol
Preescalfar el forn a 180 graus. Engreixar el motlle amb mantega i cacau. En un bol muntar els ous juntament amb l’oli i el sucre. La mescla ha de quedar d’un color pàl·lida i ben esponjosa. Afegir-hi la nata, a poc a poc i barrejant bé.
En un altre bol barrejar la farina, el cacau i el llevat. Afegir-ho, tamisant, a la mescla dels ous, oli, sucre i nata. S’ha d’incorporar a poc a poc, un cop fet, afegir-hi la llet, lentament. Omplir el motlle, només dues terceres parts de la seva capacitat. Enfornar-ho 180 graus, com a mínim una hora. Un cop cuit, deixar-ho reposar fora del forn uns 10 minuts i ja es pot desemmotllar.
Cada dia que passa, aquest pastís és més bo… si dura!
felicitats pel pastís, parella vermella, no m’estranya que ajudés el kike a superar la contractura.
espero que ja sigui només un mal record.
Jo fa poc vaig patir una gran contractura (tres dies al hospital i 10 sesions de rehabilitació), però estic segura que amb un pastis de xocolata con aquest el mal hauria desaparegut.
Em faré el pastis per celebrar que ja estic be!!!!
Em sembla que aquest pastís si no ho cura tot, al menys segur que fa oblidar el dolor mentre es saboreja, es veu deliciós…
Petons
Carme
On hi hagi un bon pastís de xocolata (amb els seus efectes antidepressius)que es retirin els prozacs i companyia, segur que no calen!. Per altra banda, cal estar deprimit per menjar un pastís de xocolata?. Noooooooooo!
Bona recuperació, Kike, i fins aviat
Ostres quin pastís!!!!!!!! s´em fa la boca aigua!!!! De ben veritat que aquest pastís t´el menjes només veient-lo…..
Amics, m´adopteu???? jo també estic acabant amb les existencies de Prozac…..
Molts petons i fins aviat!!!!
Kike, espero que estiguis molt millor.
Txell, ets magnífica!!!!
Francina d´Esplugues.
sisisisisisi!!!! xocolataaaaaa!!
I tant on hi aixi un super pastis de xocolata, ja no cal paraulessssss.
ANNA DE LA VILA
Olé!! També penso que la xocolata ha de tenir quelcom i ha de ser un antidepressiu natural! Quina pinta eh? Quin diametre té el motlle que heu fet servir?
El xocolate (o “xicolate”, com diuen a Tavernes) és un dels “prozacs naturals” més bons i estimulants que conec. Allò de les contractures s’alleuja molt si et fan arrossets, dolços i infusions com eixes. Què puc dir-vos del pastís de xocolate? Visca el prozac natural en quantistats industrials!!!!! ;>
Magnífic el pastis, això si que aixeca l’ànim (que s’amagui el Prozac). Ah! el remat final amb el Van Morrison genial! per Tutatis!!
Això si que és cuidar-se, si senyor, res millor que un bon pastís de xocolata per aixecar els ànims i tot el que calgui
Bon profit parella
Ester
On hi hagi un pastís de xocolata que es tregui la resta!!!!…Aquest fa una pinta impressionant!!!…
Petunets,
Eva.
Hola nois, com va la contractura?
Millor espero.
Que bó el pastis de xocolata. Ummmmm!!!
Petons que curan.
Si voleu mireu aixo,jo me apuntat avui
.http://www.cocinaymuchomas.com/bn_pdf/arros.pdf
Margot
Ei!!! Que se m’havia passat aquest pastís!!!!
Uau, quina pinta! I amb les flors la foto queda d’aparador de pastisseria! Quin greu tallar un pastís tan maco, oi? Clar que si és de xocolata… això sempre ajuda a decidir-se, eh?
Totalment d’acord que la xocolata és el millor antidepressiu que existeix: un bon tall d’aquest pastís sucat en una bona tassa de xocolata desfeta i… no hi haurà qui us atrapi!
Kike, ànims amb la contractura, que amb aquestes atencions que reps de la Txell la superaràs en un tres i no res.
Estimat Manel, estimada Dolorss, estimada Carme, estimada Glòria, estimadíssima Francina, estimada Anna, estimat Rubén, estimat Francesc, estimat Josep, estimada Ester, estimada Eva, estimada Margot i estimada Gemma la dolça!
No sabeu la felicitat que sentim cada cop que al bloc apareix un comentari vostre. Teniu raó en tot, la xocolata és una menja celestial capaç de guarir mals!
Gràcies per compartir el vostre temps amb nosaltres.
Petons.
Per cert, us dediquem a tots vosaltres la cancó del Van Morrison!
Vinga, ara mateix, tothom a ballar!!!
Hola nois,escrit un pos i te Agafat una foto del cur de cuina. Espero que et sembli bé.
Petons…
MARGOT
jajajaj. M mangat lletras…
del curs de cuine volia dir.
Margot
Vermells,
No sé com un pastís així us pot durar tant. Si jo l’hagués tingut a casa, com aquell que no vol, l’hauria anat picotejant fins a deixar neta la plàtera.
Celebro que pogueu fer tanta broma sobre el Prozac. És senyal de que teniu bona salut emocional. A mi m’ha salvat bona part de l’existència, i la xocolata que adoro, no m’ha suplit mai la píndula miraculosa.
A tots i a totes: Sé que heu fet broma de bona fé, però jo us ho havia de dir.I també ho faig de bona fe.
Ah jovent!
… I estimat Enric, eh?, perquè, què us pensàveu, que em quedaria callat després de llegir, un altre!, “post” tan tendre com sembla ser que la “tieta contractura” inspira a en Kike a l’hora d’escriure’ls?…
Ara bé: No deixis tampoc que s’hi arrepengi, eh, Txell?
Una abraçada, amics!
Hola Margot, cap problema i gràcies per demanar permís: ets un sol!
També, estimada Glòria, suposo que has vist que l’utilització del Prozac era una llicència “poètica”. T’enviem molts petons guaridors!
Estimadissim Enric. ja saps que ocupes un lloc molt especial a ca nostra. Guarda’m un secret… aixó de la contractura ha estat com aquells: “mama, es que em fa mal la panxeta” de l’infància. Es que aixó de que et cuidin es estupendo!
Ostres tu, un pastís com aquest et treu totes les penes!
La xocolata és un dels pilars de la vida, sense ella estariem tots molt ensopits.
Felicitats!!
Parella, us he enviat un mail..
Petons.
A aquest pastís només el puc calificar… d’indecent!!!
Visca els antidepressius naturals, i fora l’astènia primaveral!
Una abraçada, i a veure si ens desfem de la “tieta” aviat…
Fiuuuuu fiuuuuu quin pastís. Em quedo en la vostra cuina vermella i amb permís em demano un trosset d’aquesta delícia. Felicitats, és un autèntic luxe.
)
Kike millora’t de la contractura que ja arriba el sol
Per cert sóc fan de Van Morrison i aquesta cançó m’encanta, és un músic excepcional.
Petons als dos.
canela
Hola parella!!!!!
Espero que la falta de temps per actualitzar el blog sigui perque esteu molt enfeinats i la vostra vida social us fa anar de bòlid….
Us trobo a faltar…..
Txell wapaaaa!!!!!! Ets un solete!!
Kike, espero que ja t´hagis recuperat del tot i ara dediquis les mateixes atencions a la Txell.
Fins aviat!!!
Un petonarro desde Esplugues.
Illetapitita! Ara entenc el pastís de tres xocolata que vas cuinar (magnífica foto al teu bloc), tenint en compte el que dius i jo també penso que la xocolata és un dels pilars de la vida!
Sara, doncs fes-lo, perquè aquest pastís és indecentment bonissim! petons guapa!
Canela, pots quedar-te per sempre a la cuina. En Kike també és un mega fan del Sr. Morrison! gràcies per estar amb nosaltres.
Francina, bonica i carinyosa! sé que no publiquem tant com ens agradaria, però el dia té tan poques hores! avui t’envio un mail!
Cuina vermella, segur que tambè cura la tendinitis, no??? Però com que jo intento ser fidel a montignac…vaig a fer algun petit canvi…i ja us expicaré!!jeje
Confirmat!! La adaptació està igualment de mort…no sé como estava l’original…però aquest deu n’hi dó..jeje
Avui és el dia
L’altre dia va ser el meu aniversari i demà vull portar un pastís a l’oficina; aquest el tinc a la llista de pendents des de fa temps, i m’acabo de decidir. Ja us explicaré! 
Confirmadíssim! El pastís em va quedar força lleig (segurament perquè el motlle era massa gran) i al final vaig optar per cobrir-lo amb xocolata de cobertura (i vaig confirmar que no en millorava gaire l’aparença) ¬¬
Moltes gràcies!
De tota manera, va agradar moltíssim a tots els meus companys de feina, tot van ser ohhhhs i nyaaaams i “passa’ns la recepta”. De seguida que pugui penjaré la recepta al meu bloc… I em sembla que tindré ocasions de fer-ne millors fotos, perquè segurament el repetiré força sovint
Magnífic el pastis, això si que aixeca l'ànim (que s'amagui el Prozac). Ah! el remat final amb el Van Morrison genial! per Tutatis!!
el llevat es fresc o sec?