Que regentar un bloc gastronòmic i fer règim són una contradicció, no se li escapa a ningú. Armats d’una sòlida convicció de no transgredir, vam decidir que la devoció d’aquest bloc per la pastisseria no possés en perill els nostres compromisos dietètics.
Quan veiérem créixer al forn aquestes delícies demoníaques, la nostra fèrria voluntat, tot i el terrabastall de traïdora insalivació, es va mantenir íntegre. El mal va ser escapçar-ne un per immortalitzar-lo en una imatge. Descobrir el seu cor de temptadora melmelada produí el pecat. El plaer, indescriptible. La penitència; un sopar a base de pinya d’Indonèsia enllaunada. Tornem a estar en la brega i més savis que abans.
Nogensmenys; s’aprèn més dels fracassos que dels èxits…o no.
Mini cake de xocolata amb cor de taronja
Ingredients per la massa de xocolata,
270 g de farina de blat
10 g d’impulsor
60 g de rovells d’ou
130 g de clara d’ou
130 g de mantega pomada
130 g de sucre glass
100 g de llet
25 g de cacau en pols
un pessic de sal
60 g de xocolata al 60 % de cacau
20 g d’ametlla picada
Ingredients per la melmelada,
1 taronja grossa
100 de sucre
2 fulles de gelatina
Preparació,
Rentar la taronja i tallar-la en quatre trossos. En una petita olla fer-hi bullir aigua i afegir els quarts de taronja, feu-la bullir durant mitja hora. Un cop fora de l’aigua deixar-les refredar. Un cop fredes triturar la taronja amb el túrmix. En una cassola escalfar aquest triturat de taronja, afegir el sucre i fer-ho bullir durant 2 minuts, sense parar de remenar. Fora del foc afegir la gelatina prèviament hidrata i remenar bé fins que quedi ben desfeta. Reservar.
Fondre al bany maria la xocolata.
Batre la mantega en pomada junt amb el sucre glass (tamisat), incorporar a poc a poc els rovells de l’ou, desprès la farina amb el llevat i el cacau en pols (tot tamisat), a poc a poc afegir-hi la llet i ràpidament incorporar la xocolata fosa i remenar molt bé per a que s’estengui per tota la massa. Muntar les clares d’ou a punt de neu, i incorporar-les amorosament amb l’espàtula.
Preescalfar el forn a 200 graus.
Cal utilitzar una muffinera (d’aquelles de metall),enmantegar-la i tallar tires d’uns 6 centímetres d’alt de paper de forn, per tal de posar-les al dins de cada forat i així evitar que es desbordi la massa. Amb una màniga pastissera, repartir una mica de massa de xocolata, al damunt i també amb la mànega repartir la melmelada, tancar cada pastís amb una mica més de massa de xocolata. Empolvorar amb ametlla mòlta o picada. Enfornar-los durant uns 25 minuts.
quina maravella! bueno ja t'ho haviat dit a flickr! ja! ja!
petonets
Reirse ¿adelgaza? ¿no? jo yo tengo que hacer algo pero dejar de pecar no puedo y claro las consecuencias pues están a la vista y nunca mejor dicho
Menos mal que esta vez no he podido romper la pantalla;-)
Quina delicia, segur que les vostres tentacions demoníaques no van ser en va.
Petons
Vengo a merendar ahora que tengo un ratin menos liado, y aunque la cata virtual es complicada para esta manchega, he de reconocer que casi lo he saboreado…
Besos
No m´extranya que no us puguessiu estar de tastar-ho. Es una maravella i s´em fa la boca aigua nomes de pensar-hi. Ha quedat genial!
Molts ànims i petons!
Aixo es una delicia sense fí.
Que deliciós.
Esclar, fer dieta i un blog de cuine es matan, jo he pensat un de punt de creu, que os sembla? ajajajajajajajaj
Petons macos.
No passa res, jo ho he fet!! és tracta de menjar-t'ho pel matí i després fer 50 km amb bici. Ja esta!! així de simple i la linia la guardes, eh!! sino mireu-me a mi?? que fotut un canvi
Tons vermells!
Gràcies per passar pel meu blog!
Quantes coses bones per aquí…Mmmm Aniré entrant a la teva cuina.
Petonets, o bessets com es diu per aquí
!!!
Elisa
Que buen aspecto tiene, que original y apetitoso; es…es una tentacion .Es la primera vez que llego hasta esta cocina roja.FELICIDADES por el trabajo.