Desprès d’embadalir-nos dijous amb la neu, la forma més bonica que ha triat l’aigua d’aparèixer en el seu cicle etern de canvi, aquest matí, una fina capa de gel cobria la que havia dormit al ras. La irresistible reacció ha estat comprovar el gruix del glaç, colpejant la superfície per descobrir que hi amagava.
En simbiosi amb els canvis moleculars que es succeïen al gèlid exterior, les postres d’avui, una crème brûlée, ens ha mostrat la versió càlida del mateix impuls. La cullera trenca el cristall dolç i calent, per descobrir que s’hi amaga al fons.
La intervenció de la boca ha estat imprescindible per desxifrar un teorema d’estats moleculars propiciats per la mandarina i el te negre. La tebior i confortabilitat d’una llar també hi ha ajudat. A l’exterior fred i inhòspit, els contrastos són més primitius, el que no canvia és el nostre esperit d’explorador.
Si hi ha gel, volem saber que hi ha més enllà. Si el gel es massa gruixut, construïm un trencaglaç.
Crèmes Brûlées de mandarina al te negre
Ingredients (per a 4 racions),
4 rovells d’0us
300 ml de nata líquida
30 gr de sucre
2 mandarines (el suc i la ratlladura de la seva pell)
1 bosseta de te negre
sucre morè per fer el caramel
Preparació,
Netejarem les mandarines i ratllarem la seva pell. En una cassoleta escalfarem la nata fins que comenci a bullir, la traurem del foc i dins hi posarem la ratlladura de les mandarines i la bosseta de te negre. Taparem l’olla i deixarem infusionar durant uns 20 minuts.
Mentrestant encendrem el forn a 120 graus. i Batrem els 4 rovells d’ou juntament amb el sucre, un cop tot ben incorporat afegirem el suc de les dues mandarines, barrejarem bé.
Passats els 20 minuts de la infusió, colarem la nata i incorporarem el líquid resultant a la barreja de rovells, sucre i suc de mandarina, ho batrem tot bé. Abocarem la preparació a les nostres tasses, ramequins, cassoletes etc. Les enfornarem durant 1 hora. Quan traieu les cremes del forn veureu que encara tremolen una mica, no són sòlides del tot. Les deixarem refredar a la nevera.
Una estona abans de servir-les, hi posarem al damunt les cremes sucre morè i el deixarem caramelitzar sota del grill del forn.
Recepta extreta de la revista Saveurs
i des del país del gel…
Oh, quina bona pinta!!! A veure si ho provo això
Avui per cert, després de veure ahir el vídeo que penjaveu del Pep Salsetes, he tastat un brou que ha preparat pels que hem corregut la mitja de Granollers
Además ahora la variedad de mandarinas existente es más aromática e ideal para repostería. Qué pasada de crème brûlée!!
Un saludo.
tiene una pinta fantàstica
Que bonita la comparación de la capa caramelizada de esta maravillosa crème con el hielo. Sois unos artistas de la lengua, la música, la gastronomía y la imagen.
Me encanta venir. Es garantía de disfrutar.
Un besote vermellos.
Quina pinta! Només el nom de brulé ja em fa salivera… però veient aquesta delícia irresistible… mareta! Petons
Quina recepta més bona!!! El text i les fotos que l’acompnyen també son una delícia. Besades
Una presentació molt xula per a una crema deliciosa!!petons
Una bona crema per treure-us el fred
Petons
M’encanta la creme brulée, però encara no l’he fet mai. M’apunto la vostra recepta!
Petonets
Es veu deliciosa. No se sol utilitzar molt la mandarina per postres i amb aquesta recepta heu demostrat que es poden fer meravelles.
si ya de por si sola es ya muy buena aromatizada con la mandarina doble buena
un abraçada parella
Té una pinta fantàstica!!!! Aprofito per dir-vos que m’encanta el vostre blog!! Em sembla fantàstic i entro molt sovint des de que el vaig descobrir!
Moltes felicitats!
Una recepta molt interessant. La crema tradicional m’encanta, les mandarines també; el tè negre potser m’agradi més per separat, però ho tastarem!
Que ricas! Están maravillosas!
Quina crema més original i aromàtica! M’encanta!!!
Petonets!
Anna
Genial! M’encanta la comparació de trencar el gel amb trencar el caramel! Tan una cosa com l’altre són addictives!
La crema amb mandarina i te negre!! Que aromàtica!!! Segur que era boníssima i més feta per les mans de la Txelleta!
Molts petons!