La Txell va cap al centre, els xinesos del bar de la cantonada ja han obert, el pakistanés del badulake entra caixes de fruita. Mentre camina, es creua amb una parella de xicots equatorians amb pantalons més enllà de la cintura i un noi negre amb bicicleta, amb la visera de la gorra al clatell i una suadora dels Bulls de Chicago. Just davant seu dues noies comparteixen iPod, fan tard a l’institut, els seus malucs donen moviment a la signatura d’en Calvin Klein. Sóc a Mollet, al Bronx o a Mollet of Valley?, pensa. Dissabte, abans que l’Imperi caigui, farem pancakes.
Pancakes
Ingredients per a 6 persones,
300 gr. de farina
100 gr. de sucre
3 dl. de llet
½ culleradeta de sal
3 ous
10 gr. de llevat químic
75 gr. de mantega
Preparació,
Mesclar la farina amb el llevat, la sal i el sucre. Afegir-hi la llet i el ous, batre bé. Quan estigui ben barrejat afegir la mantega fosa i tornar-ho a remenar. Reservar un mínim de mitja hora.
Passat el temps. Escalfar una paella amb una mica de mantega, tirar-hi una cullerada de massa de pancake, i deixar-la fer fins que surtin bombolletes i ja podrem donar la volta a la massa.
Servir-les acabades de fer, amb xocolata, nata, melmelades, toffe, fruites, també amb aliments salats.



















cagondell quina cosa més bona!!! hi ha poques coses que m’agradin tant com aquestes!!! pancakes, creps… mmmmmmmmm en menjaria una carretada!
Nois, començar el matí així, en la vostra companyia i aquests pancakes, és una manera estupenda de despertar al dia. Gràcies i petons.
canela
Desde hace tiempo tengo una sensación especial… ¡tengo que hacer pancakes ya!
Enhorabuena…que foto…que pinta…
Muac
Jo només n’he fet un cop i em van agradar força, amb aquestes fotos que heu fet m’han entrat ganes de fer-ne un altre cop. Moltes felicitats.
Ester
Potser si que s’apropa la caiguda de l’imperi, però per sort em penso que ens agafarà contents si mengen primer aquesta delicia.
Petons.
Serà la decadència de l’imperi però no de la cuina!!!
M’encanten, però un dia de cada dia vaig massa speedica per fer coses d’aquestes, ho deixarem per un dia de festa, ostres tu! no sé si ens podrem esperar.
PTNTS
Dolça
Amb nata i xocolata!!! Si us plau una dotzena, potser em faran mal no? doncs una mica menys, mitja dotzena. Que bones. Salut!!!!!!!!!!!
Aquestes “pancakes” fan oblidar tots els efectes negatius del dia a dia….quina pinta!!!!
Probaré de fer-les a veure si em trec del damunt aquesta melangia que m´ha portat la tardor…..i de pas segur que faré gaudir al Ricard donant-li un respir per la seva paciència…..
Tot i que aquests dies no he aparegut gaire, continuu llegint el vostre blog, gaudint de les vostres estupendes fotos i podeu estar ben segurs que no us oblidem.
Petonts desde Esplugues, ja sabeu on som quan vulgueu.
Francina i Ricard.
Amb eixos Pancakes jo sí que m’alçaria content cada matí. El que passa és que potser no cabria per la porta en molt poc de temps. A mi també em passa que, de vegades, isc de casa i no sé on em trobe… el paisatge humà i urbà és tan divers que despista molt. Salutacions
Hoola amics! Com he rigut “Mollet of Valley”! No us he vist aquests dies a la fira d’artesans!Felicitats per aquests pancakes!!!
Estic en ple pla d’aprimament per poder menjar el que vulgui a Paris i em sortiu amb aquests pancakes!!
M’en vaig ràpid que perilla l’imperi i el meu règim!!!!!!!!!
Hola amics…als americans ja s’els acaba el rotllo…ay aquella crisis que pateixen…al final esn tocara pagar a tots.En fi!
P.S.No fumeeeeuuu
Bona NIT!!!!No sabía si estaba llegin a la cuina vermella o un llibre que perlava de gansters.
No había vist mai aquest menjar , ja provaré de fer-ho!!!!
Si teniu un moment paseu per la botiga , tin un encarrec i una pregunta.
adeu…
Ains parelleta estimada..que dolent que sou..ara tinc ganes d’un pancake amb nata i xocolata!!Ara que estic a dieta i portant-me bé…
Petunets de pancake i xocolata
Núria
quina bona pinta!
Ara mateix li envio a una amiga que va estar en un creuer, va tastar pancakes… i ja no ha tornat a ser la mateixa.
Es tornarà boja d’alegria!
Petons.
Ostres, quin ritme. A cal vermell no es para però si senyor meu fet agafar ganes de fer-ho dissabte ho faré que tinc d’anar a un sopar.
Ja us ho explicaré!!
ANNA DE LA VILA
Sí, nois, som part de l’imperi, però, tot i que em tornen boja les Converse, les nostres Victòria estan al seu nivell… no ho creieu?
Els vostres pancakes tenen molt bona pinta!
Les fotos us han quedat de Hollywood total, un signe més que l’imperi es troba a tot arreu, fins i tot dins de la cuina vermella
No he fet ni tastat mai els pancakes, crec que ja és hora, no?
Quina pinta!!!!!!! Me’n podeu enviar uns quants per mail?
como no queremos abusar y quedarnos a desayunar, los pancakes nos los llevamos en la vianda, deliciosos, super tiernos, la foto es una tentacion divina!!!!!
Si els pancakes són la meitat de bons del que és veu a les fotos… aaaggggg (m’he deixat els pinyos a la pantalla) Viffca la decadenfia!
Aquestes panqueques són tan perfectes que semblan de fira, no tenen ninguna imperfecció. La situació tot plagat fa una mica de por , no?.Què caiguin els peixos grossos està bé però si arrastran a tots a l’enfonssement i a Europa també, no se què farem.
A disfrutar del Mollet-Bronx,salutacions des de Varadero del Vallès
Xisco, vine quan vulguis i et farem totes les que vulguis només per a tu!!! besades!
Canela, tu sí que ets estupenda, gràcies a tu, que llegir-te i gaudir de les teves fotos és un plaer pels sentits.
Noema, acabamos de leer tu correo y estamos emocionadíssimos! ahora te respondemos y nos ese-eme-seamos quando quieras!!
Su! mejor pinta tiene la tarta de avellanas que has colgado hoy, mmm, que rica!
Ester, doncs ja saps, són facilíssims i fan festa!
Dolors, ens agafarà contents i amb uns quilets de més, però millor així que tristos i prims, no???
Dolça, els fas un diumenge (però més quantitat) i llavors durant la setmana te’ls vas fotent i segur que arribes aixerida com un pèsol a la feina (a més, seràs l’enveja de les teves companyes si els hi expliques!!!)!.
Olles i somriures, jo crec que amb tres n’hi ha suficient… vaja, nosaltres que ens agrada jalar de valent, amb tres varem saciar-nos, però de tota manera si tu en vols 6, sis t’en donarem.
Francina, va tot bé? no tinguis melangia, que la tardor és una estació bonica per que sí! Marxem de vacances un dia, però quan tornem, si voleu repetim!
Francesc, a voltes sí que es tot ben estrany, però a poc a poc, la vista, l’oida, i tots els altres sentits es van acostumant… No crec que et possessis com una bota, tu amb l’energia que transmets segur que els cremaries en un segon i mig.
Rubencito!!! és cert, i mira que vivim al mateix carrer, però és que dissabte al vespre vam sortir de farreta i llavors diumenge no érem ningú (pijama tot el sant dia!). Escolta a veure quan quedem per Mollet of Valley. Clar, com que tu treballes Perpetual Movement no ens trobem mai! petons!
Xaro, això del règim és una estafa perquè desprès de molt esforç t’aprimes 100gr i sense saber-ho, ni voler-ho, i sense veure-ho a venir n’has recuperat 500gr, és com el timo de l’estampita, no creus? per tant, menja pancakes i remata-ho a París amb aquells croissants de només 5000 calories! Passa’t-ho molt bé! Records a la nostra ciutat de l’amor!
Belen, quan acabi la crisi deixarem de fumar!!!
Estimada Snur, ens temem que aquests pankaques no tenen versió Montignac possible, si ho aconsegueixes ja ens passaràs la recepta! petons.
Sara, que fort lo de la teva amiga… potser sí que tens raó, en Kike que se’ls va menjar tampoc ha tornat a ser el mateix, ara està mooooolt més guapo!!!
Anna de Vila, la recent casada!!!! què tal el viatge? on heu anat??? ja saps, per si el sopar s’allarga fins la matinada pots fer el resopo.
Iris, mira que intentem potenciar el comerç local, però ostres les victoria no ens acaben de fer el pes (i mira que aquest estiu s’han posat de moda, eh?).
Gemma, intrèpida allà on les hagi! ningú es salva de la globalització. Ja saps, un dia per esmorzar un pancake no fa cap mal!
Mar, noo!!! vine a la cuina vermella i els tindràs tots!!!
Dani, viniendo este piropo de ti es un gustazo. besos des del mediterraneo.
Josep, coneixem un dentista que està molt be de preu, però si vols, i com que per culpa nostre t’has quedat sense pinyos, et farem farinetes de pancakes i del que vulguis!! molts petons!
Cris, que bé viure a Varadero del Vallès, oi? és una ciutat molt tropical!!! si, noia, de fet tot fa molta por, no sé cap on anirem a parar.
PETONS A TOTHOM!!!
Sou la bomba!
No he provat mai els pancakes però amb la pinta que fan en aquestes fotos em sembla que no tardarè gaire a fer-ho!
Així que sabeu un secret? shhhhh……
Parelleta estimada, ja m’ho sembla..encara que pugui haver adaptació…no sera ni remotament semblant!!! Quina pinta tenen….ains..
nois…m’encanten aquests encapçalaments que utilitzeu…teniu raó, hi ha zones, pobles, que semblen ben bé el Bronx…és la globalització? el canvi climàtic? les subprime? però vosaltres esteu salvats dins la cuina vermella!!! mmm pancakes!!!!!
Perdoneu la ignorància, però no sabia què eren els “pancakes” (es deu prounciar “panqueics”, oi?) De ben segur que la Glòria ja em dirà: “I com que són un producte -tal i com tu anomenens a tot el que ve dels Estats Units- `yankee´, segur no els voldràs ni tastar”… Doncs no ho sé, perquè la pinta, val a dir-ho, la tenen molt atractiva, i amb tal de portar-li la contrària a la Glòria, capaç sóc de fer-ne.
Lectors de “La cuina vermella”: Acabo de veure al bloc “El cafè de nit”, que la Txell i en Kike ens han promès cantar, com la Callas i en Caruso, un duo! El sentirem el dia que fem el sopar al Museu Egipci?… Jo ja em deleixo per sentir-los!
)
Ei! Aquest duo de cantants, ens els graveu i pengeu en un post perquè els poguem veure tots eh!!!!
PTNTS
Dolça
Òstres! Aquests pancakes fan una pinta extraordinària i les fotos us han quedat genials. Sou la pera! I així comenceu un dia de cada dia?! Quina enveja! Jo amb prou feines tinc temps de menjar-me a corre cuita un yogurt desnatat!
Ummm. M´encanta l´ambientació de les vostres receptes. Em penso que aquests pancakes es poden fer amb farina de blat negre. Això sí, ja no serien tan retro.
Saluts
Ai, Anna, menys mal del pancakes… sinó la vida seria un tant menys dolça!
Doncs Enric si els fas volem una foto en el Samfaina!!! per cert, això que dius del cantar… no ho recordem… ejem, crec que ho deus haver somiat!!
Dolça, no hi haurà mai un cd… quina vergonya més grossa!!!
Anna, un iogurth descremat per esmorzar????? com pots aguantar tot el matí donant classes???
Bonica, segur que sí que es poden fer amb aquesta farina, ja ens explicaràs!!!
petons a tothom!