Que l’estil de vida de l’imperi nord americà ha penetrat profundament a la nostra vida és una obvietat. El cinema i més tard la televisió han fet arribar al nostre imaginari costums i objectes culturals que ara ens són propis. L’alimentació no ha estat aliena a aquesta invasió pacífica i, de la mà de les grans corporacions americanes, ha entrat amb força a la nostra manera d’alimentar-nos.
Hi ha, però, un producte que, tot hi que està present al 75% de les llars americanes, no ha arribat als nostres rebosts. La mantega de cacauet i els entrepans de pa de motlle fets amb aquesta crema, acompanyats de rodanxes de plàtan o melmelada, tot i ser la dèria de l’os Yogui no han tingut èxit. En aquest cuina, sempre seduïts per saber el que mengen els demés, els “delisiosos emparedados” que l’os de Yelowstone engolia àvidament, ens decepcionàren a la primera queixalada.
El nostre costum atàvic d’aprofitar recursos, ens va fer buscar un destí exquisit, pel pot de Capitán Maní.
Delicioses galetes de mantega de cacauet i perles de xocolata
Ingredients,
150 g de farina amb llevat
150 g de sucre morè
50 g de perles de xocolata
50 g de mantega
4 cullerades soperes de mantega de cacauet
1 ou
Preparació,
Deixar estovar la mantega a temperatura ambient. Preescar el forn a 160 graus. Un cop la mantega s’ha estovat, barrejar-la amb el sucre i la mantega de cacauet, hem d’obtenir una crema ben untosa. Afegirem l’ou, quan sigui ben incorporat, afegirem la farina, quan sigui tot ben incorporat i incorporarem les perles de xocolata fins que quedin ben repartides dins la massa.
Farem boletes amb la massa, i les posarem una mica separades, damunt de la placa de forn (tapada amb paper sulfuritzat o una silpat), quan tinguem les boles fetes, les aixafarem amb una forquilla i ja podrem enfornar uns 10-12 minuts. Un cop fora del forn les deixarem refredar damunt d’una reixeta (veureu que al refredar, les galetes endureixen).
Hola parella vermella!!!
Ara m’acabo de mirar per tv3 a la carta l’episodi del programa ” El convidat” de n’Albert Om que visita a Antoni Basses a Wasington i quan encara els meus ulls guarden imatges d’allà , veig al vostre bloc aquestes magnífiques galletes de mantega de cacauet.
Esper que no sigui un avís de la vida per dir-me que tal vegada hauria de variar de país!!!
A mi també sempre m’ha fet curiositat tastar aquesta mantega i tal vegada ara tengui l’oportunitat.
Una abraçada
PD: Que no sou a fer coques i cocarrois , voltros????
Tenim unes ganes boges de veure algun programa de El convidat! això de no tenir tele a vegades és un problema!
Ep, si varies de país avisa que et vindrem a fer una visita. Un petó bonica, a veure si ens passes una bona recepta de cocarrois!
Hola estimats!
Aquestes galetes que heu fet us haig de dir que tenen un aspecte formidable! Com sempre! Però us confessaré que la crema de cacauet és una de les poques coses que no puc sofrir… no m’agrada gens! jajaja!!
Serà qüestió de fer una variant sense!
Una abraçada!
Hola Nuni!!! de debó, fes-nos cas, tasta les galetes, realment son bones, a nosaltres tampoc ens agrada la crema i les galetes sí, son molt bones! si en queden, demà en porto unes quantes! ^^
Por Dios, me quedo alucinada con tu trabajo.
Unas galletas bien especiales.
Feliz Domingo ♥
El trabajo lo realizamos Kike y yo, nos encanta que te guste. Un beso enorme.
Jo era de les que veien l’ós Yogui i les seves aventures a Yellowstone, però mai m’hauria menjat els seus entrepans de mantega de cacahuet: ho trobava tan estrany! Ara, les vostres galetes… ja és una altra cosa! Tot i que no sé si m’atreviré a utilitzar aquesta mantega.
Sabíeu que aquesta mantega és un esquer més efectiu que el formatge, a l’hora de caçar ratolins? Els deu agradar moltíssim. Seran goluts aquests ratolins!!!! ja,ja…
Doncs a nosaltres ens cridaven l’atenció els emparedados de l’amic Yogui. Si tens curiositat per tastar les galetes, pots trobar pots petits!
Desconeixíem això de l’esquer, realment té un gust dolcíssim!!!
em sento com vosaltres, sempre he tingut curiositat per tastar la mantega de cacahuet que tant agrada als americans, però no n’he tingut oportunitat. i sembla que no m’he perdut res, pel que dieu, però aquestes galetes sí que m’agradaria provar-les, es veuen com les definiu, delicioses.
Les galetes són molt bones Manel, i amb aquesta tarda gris encara vénen més de gust. Gràcies amic, ets un sol que escalfa les ànimes!
És veritat que la crema de cacauet aquí no es menja gens, crec que no n’he comprat mai!
Aquestes galetes són una bona manera de gastar aquest pot arraconat, segur que són molt més bones que la simple llesca de pa que tan agrada a l’ós Yohui, je je je….
Tens raó, aquí no se’n menja gens. A palo seco la mantega aquesta és empalagosa, però amb aquesta recepta el gustet queda lleuger i son molt bones. Un petó Gemma.
Si dieu que són delicioses , segur que ho són, no he tastat mai la mantega de cacahuet però sembla m’ha semblat una mica empalagosa.
Enhorabona
Ester
és empalagosa Ester, però en aquestes galetes no se n’hi posa massa, queda un gustet melós i amb un lleuger toc de cacauet.
Ostres, i el pobre Bubu què, també volia “esos delisiosos emparedados”. El que més m’ha agradat dels dibuixos d’aqulla època és l’accent, ara no sé si era mexicà o veneçolà. Com a les pelis de Disney, jo encara conservo els singles, m’agradria poder-los escoltar, de vegades el que faig és anar a Youtube i llavors em teletransporto a la meva infantesa.
Dit això, no es fa servir també la mantega de cacahuet per fer la salsa de les broquetes de pollastre (sate em sembla que se’n diu). És deliciós!
Hola estupenda!! Ara anirem al youtube a mirar vídeos vells dels nostres dibuixos, ho farem amb un te i unes galetes. Gràcies per venir fins aquí.
ah! haurem de tastar el Sate!
PEtons.
Pero mira que yo nunca he podido con ese sabor, quizás en galletas quede mas rico para mi, sería cosa de probar.
Buen domingo amigos!
Venga Kako, dale una oportunidad a las galletas, veras que estan muy ricas!! Un beso, hermosa!
Vermells, m’emporto la recepta de les galetes….voleu a canvi la recepta de la salsa de crema de cacahuet per fer amb carn o pollastre? acompanyat d’arros xinés és una delicia….
Petons,
Ok Sònia, fem el canvi, ja imagino la salseta que ens proposes, divina, com tot el que ens ensenyes i cuines. Mil petons.
Txell, acabo d’enviar la recepta per mail.
Petons,
Hola vermells, quines galetes tan gustoses que ens heu mostrat, ja puc donar us a la meva crema de cacahuet, que per cert, es la mateixa que heu utilitzat vosaltres. Com m´ha agradat recordar aquells capítols de l´os Yogui!!! Petons
Com es nota que som veïnes, i segurament la cremà està comprada al mateix lloc!! hahahaha! un petó ben fort, i si fas les galetes ja ens explicaràs.
Delici-ós! Heheheh!
Jo havia tastat fa temps la crema de cacauet i no sé com pot tenir tan gran succés al nord del continent americà.
Aquestes galetes (combinació cacauet-xocolata) són una bona pensada!
Una besada a tots dos!
és que aquesta crema untada no té solta ni volta, potser amb unes llesquetes de plàtan… no sabem, el que si que et podem garantir que aquestes galetones son la mar de trempades i entren bé, molt bé!!
Vaja! Potser no caldrà tirar al fem el potet que el meu fill comprà… i que, també, deixà plenet. M’apunte la recepta; de fet, tinc moltes ganes de fer galetes variades… Ara tafanejaré per veure què més hi ha, als rebosts dels artistes com vosaltres.
Una abraçada
Ai Queti, em penso que a nosaltres ens va passar com al teu fill. La primera vegada que vaig trobar la crema de cacauet, la vaig tastar i no em va agradar gens, però gens. Ara, amb aquesta oportunitat que li hem donat estem més que satisfet, han quedat molt bones.
No llencis al fem el pot, Queti!!
Pues como son mis vecinitos los gringos, saben que tenemos todos los productos a nuestra disposición. En casa gusta mucho la mantequilla de maní, además es buen alimento, tiene grasas y proteínas buena para niños en crecimiento. Además, este alimento, por salir barato su elaboracion (solo se tritura y bate, claro los comerciales tienen más cosas), está siendo utilizado por instituciones mundiales para aplacar el hambre en países con necesidades.
Bueno, pues justamente hace como 2 días tambien hice galletitas de maní, asi que esta semana pruebo esta receta que se ve riquísima.
besitos
Gaby
Hola Gaby, que tal va todo?
Como nos gusta la palabra maní, suena muy, muy bien tiene música.
Desconocíamos que se utiliza esta crema para erradicar la hambruna, nos alegramos.
Gracias por tu visita, eres un sol!
Durant el mes i mig que vaig passar als Estats Units (fa uns 10 anys) el meu esmorzar de cada dia eren dos torrades de pa de motlle amb mantega de cacauet. No sé si perquè era l’única cosa que hi havia al rebost o perquè el paladar necessita un temps per acostumar-se als sabors nous, però al final em va agradar i tot! Això sí, ara ja fa molt temps que no en menjo, precisament des que vaig fer unes galetes similars a les vostres
Que acabeu de passar un bon cap de setmana, vermells!
A nosaltres la crema aquesta a palo seco no ens va agradar massa, però amb galetes realment esdevé bonísima! Que passis també un feliç cap de setmana, preciosa!
Alguna vegade he tingut a casa, mantega de cacahuet, però no gairè, l’any passt quan van venir de NY i aquest any també ens van emportar un quan van vindre de LA, encara tinc a casa una mica de les vacances.
Un petonet
Bon diumenge
Ostres ets una dona viatgera!! doncs si encara et queda una mica de crema, i fas la recepta ens ho expliques, d’acord?
Un petó enorme.
Nois, teniu raó! Es molt embofadora sola pero cuinada es tot un altre mon! Que bones aquestes galetes!
Déu meu, com ens feu això!!! és deliciosa incorporada en qualsevol recepte!! aquestes galetes han de tenir un sabor exquisit! petonàs!!
Mai he tastat la mantega de cacahuet però aquestes galetetes són tota una temptació. Serà questió de provar.
Petons!
Ana de: 5 sentidos en la cocina
UOO! Jo en vaig fer unes amb melmelada al mig fa un temps i t’en foties una i prou, eren mortals (també us dic que portaven un munt de mantega de cacauet) xD
Aquestes tenen bona pinta, en portareu demà?
PP
Petoncitos xulos!
Hola!
Aquestes galetes fan molt bona cara, però la mantega aquesta em fa sentir embafada només amb el nom, perquè no m’agrada gens ni mica. Ara si tingués les vostres no hi faria un lleig. Fer-les ja és una altra cosa!
Salut
Quan he vist el títol de la recepta he pensat més amb un plat ben barroc més d’origen francès que americà! Mirau si hi pens poc amb els yankis, i això que com bé deis els nostres costums s’han anat americanitzant a mida que ho feien el cine i la tele. Per cert quan heu parlat d’”emparedados” també m’ha vengut al cap el doblatge dels dibuixos i sèries de la nostra infància, amb aquell accent llatinoamericà.
Així i tot aquestes galetes fan una mengerassa!
Una besada,
¡Qué original!, a nosotros la mantequilla de cacachuete no nos ha gustado nunca, pero visto así, como que se vé de otra manera.
Galletas deliciosas, estamos seguros de ello.
Un saludo.
Acabo de comprarme un botecito de mantequilla de cacahuete. No me digas porque pero lo vi en el super y me dije: “cógelo”. Ahora se resuelven mis dudas, lo estrenare con tu receta. Gracias.
Besos.
A mi també em va deixar fred la manteca de cacahuete… tot i que em vaig menjar la que tenia però a cada queixalada pensava en la Nocilla.
De vegades els nostres productes industrials són millors que els productes industrials de fora. Espera, són nostres realment els nostres productes industrials? Si home, si es fàn aquí i es venen sobre tot aquí..Vaja, suposo que una mica nostres…
bé, no importa.
El que són nostres són les vostres propostes galetaires. Desde els millors shortbreads que he tastat mai que ho tinc claríssim!!
Un dels regalets que em va deixar el meu primer embaraç va ser un fàstig terrible als cacahuets,nomès la olor ja em far tremolar les cames, i tant el fruit d’aquell embaraç,o sea mi hijo jajaja, com el meu marit son uns fanàtics d’aquest producte, es més, jo crec que podríen al.limentar-se només de cacahuets, així que encara que tingui que fer aquestes galletes amb mascareta mollada en perfum, les faré jajaja. Mil petonets parella
Que buenas por favor, que pinta más rica… esta semana tenía pensado hacer galletas, si encuentro la mantequilla las preparo..besos
y nos explicas, vale?! A ver si te gustan tanto como a nosotros!
Crec que no he tastat mai la mantega de cacauet, no m’atrau massa
però aquestes galetes que heu preparat ben fan honor al seu nom.
Haurem de fer el pas i tastar-la, no?
molts petons!
A veure si el resultat el trobes tan bo com nosaltres, de debó que no ens ha defraudat! Un petó estimada Miss Nono!
Se que deben de esta deliciosas. Mis hijas le encantara esta receta con las dos chocolate y maní.
Un saludo
Que listas son tus niñas!! seguro que se las comen de dos en dos!!
Mare meva, no vull pensar en las calòries de tot aixó. Per qué tot el que menjar que m’agrada engreixa?
La vida del blocaire gastronòmic és molt sacrificada, ho diem pel tema dels quilos de més!!! Segur que engreixen i molt, però son taaan bones!!
Estimats amics,
Sempre em deixeu sense paraules, només em surt s-e-n-s-a-c-i-o-n-a-l!
Una braçada ben forta
Moltes gràcies amic! gràcies per la teva mostra d’estima i alegria, ets fantàstic!
Vaig provar aquesta crema una vegada i no em va agradar gens, igual en galetes la cosa canvia…, provarem!!
T’assegurem de tot cor que amb galeta la cosa canvia i a molt millor!!
Ostres el capitan Mani! l’altre dia a un super d’aquí Lliçà d’Amunt vaig aestar apunt apunt de comprar-la, i justament per fer unes galetes, jejeje. Ara si que m’heu acabat de convèncer!
Us en robaria per sucar-les amb el talladet del matí, ai…..
Fins aviat guapos!
Vius a Llicà Helena? ostres, estem a prop! quina casualitat fer les teves galetes amb el capitán Maní! hahahaha!!
Hola vermells! a mi la mantega de cacauet no m’ha cridat mai l’atenció, però feta galetes és una altra cosa, així si que me la menjaria!
pt!
Estimada Eva, et passa com a nosaltres, a palo seco no ens diu res, però en canvi en galetes la cosa és diferent. Son molt bones, paraula d’escolta!!
Unes galetes genials, les hauré de provar…ho sé!
Doncs a veure si és veritat, Mari Àngels!
Jo en vull una!!!!
Si et portes bé, demà te’n portarem!!
No he provat mai la mantega de cacauet, hauré de provar aquestes fantàstiques galetes.
Doncs ja veuràs com et sorprendran gratament.
Guauuuuuuuu nois.
Deliciosas…
Petonsssss!!!
Yo de nuevo
Aqui algo de lo que les habia comentado, bravo por la mantequilla de cacahuate, no?
http://www.unicef.org/spanish/supply/index_39993.html
Una recepta ben típica de la gastronomia americana però que no deixa de ser boníssima. Les que heu preparat tenen una pinta estupenda. Ja en vull un parell per començar a esmorzar
Un petó!
Anniki http://gastroadikt.blogspot.com
No Hi tenim tirada a aquesta mantega però amb les galetes que ens ensenyeu, és una bona opció per a provar-la! han de tenir un gustet requetebó!
petons
Cómo me gustaría hincarle el diente a estas galletas…(una sufridora de la diabetes gestacional).
Ains, què bonissíssimes aquestes galetes, amics de La Cuina Vermella
Prenc nota! 
Sabeu que l’altre dia vaig comprar un pot per reproduir una salsa que vaig menjar amb unes petxugues de pollastre a un restaurant, a veure que em sortirà, jeje!
Petonets i feliç setmana curta :*
Hola PAreja!!!
A ver,nunca he degustado esta crema ni la mantequilla,pero el caso no es porque no me llame la atención,lo hago,por si me gusta y luego me encancho….es que tendré algún problema?….toooooodo me gusta!:((…..claro y así estoy a dieta desde hace ya 47 días…tela eh!!!Manadarme ánimos,no estas magníficas galletas…. jejejeje.Que tentación chicos!!
Me encanta venir a verlos.
Por cierto,habeís visto,que Sonia “LA exquisita”,jejeje organiza una quedada??……Venir por favor,sería divino conocerlos
)
Cariños
Caram, quina recepta més original! Tinc a ma germana a Boston, quan vingui per Nadal li demanaré un pot de mantega de cacauet només per provar-les, jeje
Per cert, moltes felicitats pel merescut premi! Aquest bloc tan cuidat s’ho mereixia!!
Mai he probat la crema de cacahuet, penso que ha d’estar super dolç, però tal i com la presenteu em menjaria un pot i totes les galetes!
petonets
ei, jo també no em vaig poder resistir a comprar crema de cacahuet quan vaig estar a Estats Units i la veritat és que és molt forta de gust i empalagosa, i també la vaig destinar a fer galetes farcides.
Les vostres us han quedat molt xules!!
Quan veig al super la crema de cacahuet sempre penso en les pelis americanes i els entrepans de pa de motlle, no m’ he decidit mai a comprar-ne, però veig que ara en podré comprar i fer-la servir per una cosa diferent…
Hola Vermells!
jo també vaig caure en el parany cinematogràfic de la mantega de cacauet! eccccs! segur que amb aquestes galetes millora bastant!!
Abraçades!
Míriam
Parella!
A mi aquesta mantega no em feia massa gràcia fins que la vaig provar en un “Brownie marmoleado con mantequilla de cacahuete” i tot i que pugui semblar extrany, estava boníssim. Imagino que aquestes galetes també aconsegueixen treure bon profit de la mantega, en té tota la pinta!
Petonets!