Hi ha qui es perden a les llibreries, d’altres en grans centres comercials, a nosaltres ens perden les botigues d’estris de cuina. No ens hi podem estar. Entrar i remenar és una de les nostres dèries (o pecats…). La observació ens fa afirmar que la distribució d’aquesta mena d’objectes és totalment anàrquica i la causa, els establiments tant variats que posen al mercat aquests enginys. Els fanàtics del tema remenem als basars multi preu, a les de disseny, a les de parament de la llar i fins hi tot a les ferreteries.
Aquesta setmana i de pura casualitat en vam trobar una de les que anomenaríem de parament de la llar i va captar la nostra atenció uns motlles de silicona molt originals de l’aparador. Com moltes d’aquestes botigues l’assortiment era caòticament heterogeni i l’horari sorprenent: de dilluns a divendres de 17 a 20. Dins la botiga vam observar la mercaderia metòdicament. En una de les lleixes, etiquetat com a oferta, un motlle de magdalenes franceses, les d’en Proust a la Recerca del temps perdut , les de la misteriosa forma de vieira. Un símbol d’aquells que és perd en el temps. Que no saps si és un símbol de caritat, d’aigua, de fertilitat o, simplement, que ha esdevingut icona per ser una joia natural que els primers instints d’actuació i de presumpció dels humans van fer penjar-nos-la del coll (evidentment molt més “trendy” que els ullals d’un carnívor!) esdevenint així objecte d’estudi de la semiòtica.
La veritat és que vist el resultat de textura i gust, calentetes i empolvorades de sucre llustre son delicioses i no ens estranya el poder evocador que hi descobrí el gran escriptor francès a aquests dolços originaris de la Lorena.
Diferències amb les magdalenes del país? Subtils en el gust. Profundes en l’aspecte: les franceses amb el cul a l’aire i simbòlic, les nostres amb un vestit cast de paper de barba. Sofisticadament diferents en el procediment.
Bon apettit!
Madeleines
Ingredients,
125 gr de mantega d’avellana
4 ous
200 gr de sucre
250 de farina tamisada
2 culleradetes de llevat en pols
50 ml de llet sencera
Pell ratllada d’una taronja
Pell ratllada d’una llimona
Preparació,
Preparar la mantega d’avellana. Col·locar la mantega en un cassó i dur-la a ebullició. Deixar-la bullir fins que adquireixi un color marro clar, retirar-la del foc i deixar-la refredar.
Mentrestant es refreda la crema d’avellana, batre els ous am el sucre fins que dobli de volum, afegir la farina, el llevat en pols, la llet i la pell ratllada dels dos cítrics, seguidament la mantega refredada. Mesclar-ho tot.
Amb una màniga pastissera, dipositar la mescla en els motlles. Fornejar-ho a 220 graus, quan es comencin a daurar, treure-les del forn i deixar-les refredar.
Aquestes madeleines són delicioses calentes.
A prop de casa hi ha una botiga d’aquestes de què parleu i on m’han comprat, per regalar-me, algun estri que necessitava, però us voleu creure que no hi he entrat mai perquè em conec de contrasobres?
)
Compartim hobby, a mi les tendes d´estris de cuina em tornen bojes…y què chics aquestes madeleins, desvestidetes elles…ummm…segur que el sabor també era sugerent oi? …recepta copiada (per supost) petonets
Hola,
M'agradaria saber on heu comprat la reixeta (cooling rack), doncs fa mesos que en busco una de quadrada i només en trobo de rodones. Perdoneu pel comentari tan pràctic i enhorabona pel blog.
Aunque no os lo creais llevo detrás del molde de madalenas una eternidad, solo los encuentro de silicona y es un gran fastidio… pero las vuestras han tenido que estar deliciosas, lástima que me las haya perdido!!1
Besos…