La industrialització no és en si dolenta. Aconseguir que molta gent tingui la possibilitat d’adquirir a un preu raonable determinats productes és, en principi, un benefici pel benestar de la gent i en conseqüència facilita la vida de la humanitat.
Ara condemnada als postres dels menús de vuit euros, La Tarta de Santiago n’és un d’aquests productes.
Feu-la i alliberats de la pasteurització, us transportareu a la màgia de les terres cèltiques de la península i ja no tindreu “morriña” dels sabors autèntics. Hem optat per la decoració clàssica de la creu de Sant Jaume. Si l’apel·latiu “matamoros” d’aquest sant no us fa el pes podeu optar per la mitja lluna o per l’encuny que us faci més gràcia.
Tarta de Santiago
Preparació,
Fondre la mantega al bany Maria. En un bol barrejar l’atmella, els rovells, la mantega fosa, el sucre i la canyela, fins que quedin tots els ingredients ben incorporats.A part, batre les clares a punt de neu. Un cop muntades, s’incorporen a la mescla anterior.Abocar la massa en un motlle previament engreixat. Enfornar-ho durant uns 25 a 30 minuts a 180 graus.
Maareeee meva!! Quina bona pinta que té aquesta tarta de Santiago! M’heu fet agafar gana i tot! Provaré de fer-la aquest cap de setmana. Ja us explicaré què tal va…
Moltes gràcies guapos!
Ara que venc d’una trobada de gegants, amb pluja i calabruix, banyada, rebentada i cansadíssima, me’n fotria un bon tall de pastís d’aquest!
Ah! en Xisco està bé, sense ordinador, i voltant amb el seu supermegadescapotable. Li diré que heu demanat per ell, estarà content de saber-ho!
Petonassos gegaaaants!
És un dels meus dolços favorits des que ho vaig provar en una aldea d’Ourense. Felicitats, us ha quedat molt xula, prenc nota de la recepta. Petonets a tots dos.
La tarta de Santiago m’agrada molt bàsicament per les ametlles que són una de les meves debilitats. Com diria el Felipe (amic de la Mafalda) “fins i tot les meves debilitats són més fortes que jo”.
Una abraçada
Jo no m’hi puc resistir, sobretot si és casolana
Una abraçada
Ester
Teniu raó que és una tarta deliciosa que els menús barats han desvirtuat totalment
En canvi, és una tarta que ben feta i amb ametlla de qualitat resulta deliciosa!
M’agrada la vostra recepta, amb menys sucre que amtella, així no queda tan dolça
Ens veiem divendres, guapíssims!
Ep, vermells!!! no me menjat mai! es que es ben veritat quan cert “tarta santiago” assosies amb menu.
Tinc una mica d’ametlla molta dels panallets i em podria dissidir, aixi ja no podria dir que no ne menjat mai!! jejejeje ara que jo crec que la vostra ja te molt de guanyat amb la super presentació que li doneu, eh!!
Recordsss
Quina pinta que fa aquesta Morrinha!
Ara mateix me’n menjaria un trocet!
Gràcies macos.
Un petonet!!
Molt bé el post! Com esteu? Aquests dies a Galícia n’he menjat i la veritat és que teniu raó, no hi ha com una tarta de santiago cassolana i amb uns ingredients de qualitat!
Una abraçada
Quina pinta! A més, és compatible amb la dieta Seignalet, ja que no porta gens de farina de blat. M´ho apunto, tot i que em penso que hi afegiria una mica de pell de llimona, per variar una mica. Saluts, parella.
I jo que la paraula morinya la faig servir pensant-me que dic una barbaritat lingüística, l’has posat tan ben posada a la introducció de la tarta que li has donat més “categoria”.
El pastís perfecte, com tot el que poseu!!!
Txell, ja fas bondat? Cuida’t milt.
PTNTS
Dolça
Xiquets sou la pera!!! Cada dia us supereu mes. Per cert, gracies per el post del receptari…a mi m’anira moltbe. Muacsssssss!
Aquesta tarta de Santiago m’ha portat molt bons records, serà qüestio de pendre nota i fer-la, ara, es ben segur que la vostra al ser cassolana serà molt millor.
Com va la recuperació?
Records…
Ei, que bona aquesta vostra, jo també la vaig fer però sense greix i si llimona, pell.
La meva no tenia creu, la tradicció ja m’agrada però no vaig aconseguir la plantilla, llavors la meva va quedar atea, però ja esta bé. Molt bona la teva recepta.
Salut!!!!
Mira, avui mateix la he vista a una recepta i he pensat, que bona i sembla fàcil de fer. I ara la poseu vosaltres… intercomunicació bloguera..
Petons i fins divendres..
Avui, estava pensant a fer una tarta de santiago…perque m’he trovat amb la creu de santiago guardada amb un calaiz!!
Us ha quedat molt maca…i segur que molt bona!!
Núria
Petonets
Prenc nota de la recepta perquè no porta gluten, i fa una pinta… la faré!
Fran
Morriña morriñeira m’ha agafat! Galiza, “onde a terra bica o mar” que diuen els de Luar na lubre, és un lloc especial i on tornaré sempre. Mai no m’he atrevit a fer tarta de Santiago, a veure si amb aquesta recepta per fi porto una mica de maxia galega a casa. Graciñas!
parella, us torno a veure en forma. mai m’havia plantejat fer la tarta santiago, potser per això que diueu, però és realment deliciosa i no sembla complicada de fer, caldrà provar-la aviat
Jo sí que n’he fet de tarta de Santiago i m’agrada molt, encara que no he tingut la paciència de dibuixar la plantilla per a la creu!.
He llegit en els comentaris que ens veiem divendres????.
Fins aviat
- Quanta raó teniu, tots tenim anyorança d´allò que és autèntic , ens invaeix cada día més la necessitat de tornar als orígens , envoltats de pasteuritzadors,homogeneitzadors, aditius i conservants quasi no recordem el sabor original de les coses,però obrir aquestes pàgines dóna ànim i esperança per recuperar el record.
una abraçada, sou autèntics.
Segur que no té res a veure amb aquestes pobres que serveixen en els menus,un postre exquisit a recuperar.
Ptnts als dos
Una tarta de Santiago que tiene una pinta estupenda. Quien pudiera hincarle el diente. Que rica!!!!!
Besos
uep bon gent, esper conectar-me abans de nadal, però si no ho aconsegueixc… molts d’anys i bones festes.
La tarta per descomptat que estarà boníssima, però el millor la presentacio, quina creu mes perfecta!!
Que foto mas bonita.
Ya veo que la recuperación cada dia va a ir mejor. Zampando como zampais asi se cura cualquiera
Besos chicos, queria decir besos grandes , chicos.
Muac
oohh!! quina pinta fa la punyetera!! xDD i força senzilla de fer!!
nyam nyam!
Os ha quedat tan bé com la del Albert!!
Ja en sabeu tan com els profasionals.
Txell, la recepta que vols , te que ser per telf perque no ho sabem explicar be .
adeuu
A mi no m’agrada gens la tarta de santiago…xo a la vostra li faria una queixalada!!!!
Petunets,
Eva.
Guau ¡os ha quedado perfecta! ¡Qué bien habéis conseguido la cruz! Qué razón tenéis, la industrialización ha hecho también que esta tarta llegue a los congeladores de una de las cadenas alemanas de supermercados baratos más conocidos ¿os lo podéis creer?
Besos!
Jo tampoc la he fet mai però veient la vostre em penso que aviat estarà feta. (Si em sent la Laia em pegarà pèrquè també la fa i li surt boníssima)
Ptnts
Ei, Nuni, és boníssima i són uns bons postres per acabar la setmana (juntament amb la teva pizza!).
Chis, estimada gegantera! estàs cansada però t’ho has passat bé, no? aquest pastís dóna molta energia!! o sigui que ja saps, quan tinguis jornada gegantera en poses al bolso un tall. O sigui, que el nostre cocarroi preferit ja s’ha tret el carnet de conduir!!!
Canela, quin privilegi menjar-la a Ourense… Mmm, seguir que la deuries trobar triplement bona! petons, bonica.
Josep, ja passa amb les debilitats que són més fortes que nosaltres. El secret d’aquesta tarta és unes bones ametlles, marcones ben bones. Petons bonic!
Ester, doncs és ben fàcil de fer i molt ràpida! petons.
Gemma, com bé dius no és gens empalagosa i com bé dius ens veiem divendres!!! Estic fins i tot nerviosa! petons bonica escaladora.
Ei, Anna, doncs com que segurament l’ametlla que et va sobrar dels panellets és de bona qualitat, ja saps amb que la pots gastar! petons.
Vanesuki, doncs ja no en tenim, però prometem que quan fem la propera te’n guardarem un tall.
Ruben, volem crònica al teu blog del viatget a Galícia. Estem bé, cada dia millor!!
c de Cocina, fantàstic amb una mica de llimona, mira per on no hi havíem pensat i és moooolt bona idea! petonets.
Dolça, et prometo solemnement que faig bondat!!! ai els barbarismes, que a vegades s’escapen… petonets també per a tu.
Belen, benvinguda de nou! el receptari és molt bona idea, és la manera de tenir-ho tot ben endreçat! petons guapa!
Teresa, doncs si has tingut un bon record, ja saps no perdis temps i cuina-la ben aviat.
Olles i somriures, prenem nota sobre la llimona!! amb creu o sense segur que boníssima!
Maria, això mateix, intercomunicació blogera, que xulo!
Snur, quina casualitat, no??
Fran, benvingut!! a veure que tal et surt, ja ens explicaràs! petonets!
La Divina, quin comentari més poètic, segur que quan la facis la màgia ens arribarà a tots. besiños.
Manel és moooolt fàcil, a més aporta molta energia, i amb les neus que teniu per qui dalt segur que us va de fàbula. petons.
Glòria, estimada, sí ens veiem divendres!!! espero aguantar com una campiona! petons, i tinc moltes ganes de veure’t.
Mai, és un plaer pels sentits recuperar els sabors d’abans, autèntics i boníssims. petons.
Cris, recumperem-la, perquè tot i que és senzilla, és realment deliciosa. petons.
Rosa, gràcias por tu comentario. Besos.
Xisco, quina alegria!! saps? t’enyoravem moltíssim!! Esperem tenir noticies teves abans de nadal, però per si no és així: Bones festes i alegria!
Manduca, la creu no l’hem dibuixat nosaltres, l’hem trobat al google i la vam imprimir… que fariem sense el google, oi?
Su, nuestro deporte favorito es el zampa-zampa, así nos va, que ja no quepo dentro del corsé!
Nurks, més fàcil fer la tarta que una bufanda a punt pla!
Dolors, segur que les de l’Albert són millors i més boniques, ai si et sent!! petons.
Eva, un honor que la vulguis tastar. Petons.
Noema, no me lo puedo creer: tartas de santiago congeladas en Alemania… madre mía, al menos las podrían vender frescas con lo fàciles que son de hacer… besos.
Xarito, esperem que la Laia no ens llegeixi, eh?! mil petons bonica.
Qué gran dilema, siempre, el de la búsqueda de lo “auténtico”…
Es una de mis tartas favoritas, así que voy a probar esta receta, por su sencillez.Auténtica. Besos
Aquesta és una de les tartes que agraden a tothom, i és que està molt bona!
A mi m’encanta xucar-la a la ratafia que fem a casa, boníssima!
Espero que estiguis molt millor Txell!
Un petonàs!!
Aquest pastís el vaig menjar fa tants anys que ja ni em recorde del gust que fa. Ara, la pinta que fa és boníssima. Salutacions
Ohhhh que pintaa más estupenda y que presencia dios mio, esta tarta me fascina, es una absoluta delicia…
Felicidades os quedó fantástica.
Besotes.
Parelleta!! Veig que us esteu recuperant d’allò més ràpid!
Quina gana que m’heu fet venir! Jo també prefereixo menys sucre que ametlla sinó queda massa dolça :p
M’encanta la tarta Santiago… us ben asseguro que aquesta la faré!
Nois, us ha quedat genial!
Aquesta és una de les tartes preferides del meu pare, però és ben cert que la producció en sèrie li ha fet molt mal. Al restaurant on soléim menjar els diumenges quan jo era petita en feien una de ben bona i casolana, però després d’algunes decepcions vaig decidir no demanar-ne més als restaurants…
Serà qüestó d’animar-se a fer-la!
Petons!
Com va la recuperació?
Saps allo del Angel LLatcer?
Muerta, me quedao muerta?
Dons aixi estic jo, pero que quina pinta te no?
Deliciosa i perfecta.
Un petó.
Margot
Cannella, cierto lo que dices! Y tienes razón muchas veces lo sencillo és lo más auténtico. Muchos besos!
Pitita! gràcies per preguntar, jo cada dia una mica millor!!! aquesta ratafia teva s’ha de tastar, eh?! ‘pitonets’.
Francesc, doncs apa anima’t a fer-lo que és més fàcil que el de les tres xocolates!! besades.
Trota, muuuuuchas gracias! miles de besos para ti también!
Mercè, la massa va quedar al punt, gens empalagosa i moooolt bona. petons d’ultramar!
Sara, ja explicaràs com t’ha anat!
Anna, la recuperació va leeeeentaaa! però amb pas ferm. Fes-li al pare i el faràs feliç! petons.
Margot, ressucita!!! que aquí tenim moltes ganes d’estar amb contacte amb tu!! petons.