Els vermells som de ràdio. El juny de l’any passat vam acomiadar-nos, ho confessem, amb llàgrimes sentides de l’Antoni Bassas. Els arrenca costres del país estaven de cacera i les veus amigues que acompanyaven la nostra quotidianitat van deixar-nos. El dial de la ràdio va canviar i es va situar a la freqüència de RAC1. Només en Barril, en Grasset i aixequem-nos tots, el mestre Puyal ens fan canviar d’emissora.
Aquest canvi s’ha simultaniejat amb començar a utilitzar el Twitter. Confessem que els primers mesos ens sentíem com els personatges de l’Alfredo Landa a la platja de Tossa intentant comunicar-se amb les sueques. Poc a poc hem anat trobant-hi amics com en Miquel, la Nuni, en Martí, l’Òscar i la Mar. Ens vam trobar acollits i més segurs d’on érem. Desprès vam començar a obrir el cercle. Per què ens entenguem: com quan estàs en una festa on no coneixes a ningú i, ja en estat de “pedete lúcido”, comences a establir comunicació.
Ja socialitzats amb la xarxa Twitter vam començar a seguir a gent de RAC1 com l’Òscar Dalmau, en Jair Domínguez i l’estimada Mònica Planas que ocupen, no s’enfadi ningú, el nostre pòdium particular de l’emissora. Us deixem 8 minuts de Mònica Planas a la Segona hora, una delícia!
Llegiu el que va succeir a Twitter durant la setmana blanca del Conseller Saura. L’odissea de la Mònica Planas, no té preu:
8 de març de 2010
@monicaplanas Avui que neva… si parleu del temps no passa res! Neu+embús+twitter!
@monicaplanas Ara sí: col·lapse total!!!
@monicaplanas Cotxe destrossat. Tornant a peu a casa. Sóc com una homeless. Em queden 30 minuts a pota!
@monicaplanas Ja sóc a CASA!!! no us podeu imaginar el que he passat! Calleja al meu costat és un aprenent!
@monicaplanas 50 minuts a peu, nevant a tota castanya. Una noia m’ha ofert els seus guants i la seva bufanda! … Imagineu la pena que feina!
@monicaplanas Algunes fotos del periple. Desprès he caigut. No es veia la vorera.
@monicaplanas Sense cotxe… La TDT es veu de pena i m’he quedat sense Digital+!!! (avui em perdo EDD). Semblo un amish…
9 de març de 2010
@monicaplanas He perdut la meva bufanda preferida… sniff
@monicaplanas Horòscop de les pantalles dels ferrocarrils. “Peixos: etapa de maduresa personal”. Bfff…
@monicaplanas Si la cosa no canvia en els propers 45 minuts, crec que acabaré tenint una setmaneta de merda…
@lacuinavermella a @monicaplanas: Si vols, et fem arribar una capseta de muffins, només per a tu!
@monicaplanas a @lacuinavermella: Arriba el vostre tweet a la vegada que el gol de l’Olimpique! Són màgics els muffins també? O sou la meva fada fadrina?
@decuina (starbase) a @lacuinavermella i @monicaplanas: Oju, els vermells són els essers més carismàtics a aquesta banda del Besós. Tenen magdalenes màgiques.
@monicaplanas Crec que comença a arreglar-se la setmana
Milk chocolate chunk muffins o muffins amb bocins de xocolata amb llet
Ingredients,
300 g de farina
40 g de cacau en pols
1 cullera petita de llevat
220 g de sucre
2 ous
1 culleradeta d’extracte de vainilla
160 g d’oli vegetal
125 ml de llet
180 g de xocolata amb llet a bocins petits
Preparació,
Trencar la xocolata a bocins petits. En un bol barrejarem els ingredients secs: la farina, el llevat, el cacau en pols i el sucre, cal mesclar-ho molt bé, és necessari que el cacau s’incorpori bé a la barreja. En un altre bol mesclarem els ingredients líquids. Començarem amb els ous, que els batrem lleugerament, desprès hi afegirem la vainilla, l’oli i la llet, ho mesclarem tot fins que estigui ben barrejat. En el bol on hi tenim els ingredients secs, hi farem un forat al mig, com si fos un volcà, a poc a poc hi anirem afegint la mescla líquida, molt a poc a poc. S’ha de batre amb molta suavitat, poc, només fins que estiguin integrades les dues mescles. Desprès hi afegirem els bocins de xocolata amb llet, i barrejarem amb suavitat fins que hagin quedat integrats a la mescla.
Omplirem la safata de muffins amb les càpsules de paper i les omplirem amb la massa, 2/3 terços de la seva capacitat. Enfornarem els muffins uns 20-25 minuts a 180 graus.
Recepta del meravellós bloc: Food and cook. Gracias Trota.
Neu, tweets, ones herzianes i muffins tot esperant la primavera.
Qué pinta!!!!!!, los tengo que probar, ….gracias por vuestro comentario,…hace poco que inicié el blog y no sabía si mucha gente lo veía, jejejejjeje…..Ahora mismo estoy probando otra de vuestras recetas, espero que pase el visto bueno del jurado (mi pareja), jejejejej, aunque es bastante facil,todo le gusta, jejejejejej, si os pasáis a ver como me quedó vuestro pan de banana lo entenderéis, jejejejej
¡Hola Helen!
Tu bloc nos ha gustado mucho. Si te has iniciado hace poco en la red verás que hay muchos aficionados que buscan la calidad y calidez que rezuma tu espacio. Muchas gracias por hacer referencia a La cuina vermella, eres un cielo.
Por cierto, ¡vaya chollete tiene tu pareja! solo sentarse y juzgar.
Jo també soc seguidora de Rac1 i de La Cuina Vermella. M’encanten els vostres posts,aquest ha esta molt divertit i amb aquest muffins podem dir que amb final feliç. Una presentació fantàstica, felicitats.
Moltes gràcies Montse!
ens fa molta il·lusió que ens posis a la mateixa alçada que la gent de RAC1. De fet és una gran honor.
Quina delicia de muffins! Jo també sóc seguidora de RAC1. Quan surto de la feina al migdia m´ho passo pipa amb “La segona hora”, de vegades crec que la gent em mira malament de veurem riure sola.
Petons!
Hola Pilar!
Gràcies pel teu comentari. Ja tens raó, el de “la segona hora” son una canya!
Petons bonica!
Les vostres històries són increïbles, i és que sou la bomba! Us apunteu a tot éssers inquiets, m’encanta seguir-vos i el vostre entusiasme és contagiós. jo de gran vull ser vermellaaaaaa!
Gràcies Mlle Miracle!
ara mateix ens hem quedat sense paraules. No saps l’ilusió que ens fa si aconseguim contagiar entusiasme!
Petons bonica!
PS. Una cosa, tots el seguidors sou vermells d’adopció!
Es increible, contesteu a tots els “xerraires” del blog.
Que no descanseu mai?
Us imagino, devant l´ordinador, a temps complert.
Semblaria qu´ a la cuina vermella hi treballen (no sé jo qui ha fet aquets preciosos muffins), els follets, donç els “senyors de la casa” estan molt ocupats fen cada día més amics.
Cosa que no es d´extranyar, el vostre optimisme s´encomana.
Per això mateix, ens agrada tant RAC1, a mi, particularment, m´alegra molts matíns.
Ciao macos
Eskerrik asko zure iruzkinagatik Izaskun!
doncs, la veritat és que hem de dedicar-li un munt d’hores que son un plaer per nosaltres. El bloc el vam fer per col·laborar i interactuar amb la gent sinó, no te massa sentit, no et sembla?
Celebrem ser companys d’emissora de ràdio amb tu, un altre cosa que ens uneix!
Estem contant els dies per marxar, dilluns anem a passar uns dies a Euskadi (amb base d’operacions a Mutriku)!si tens alguna recomanació l’escoltarem amb molta atenció!
Petons bonica!
Ohhhh! que bueno!!!! creo que me esta dando un ataque de gula!!!!
¡Muchas gracias Lolita!
vermells, sou geniala!, quins muffins! com ho heu fet perquè pugin tant??? i no diguem de les fotos!
petons(des de comacasa-res)
Gràcies Teresa!
a veure, per que et pugin be les magdalenes o el muffins hi ha un parell de coses importants. El forn ha d’estar pre escalfat i ben calent, es recomanable que les càpsules estiguin en un estri metàl·lic per introduir-les i que ajudin a pujar la massa. A vegades el paper és poc consistent i la massa te tendència a obrir-les.
Creiem que amb aquest consells t’anirà prou be!
Petons també per tu!
Quina ganona que m’ha entrat mirant aquest bé de deu, i sense poder engrapar-ne una!
Molts petons amics vermells que ompliu la blogosfera de color!
Moltes gràcies per les teves floretes, ets la visitant més primaveral!
Petons Maragda!
Uns muffins perfectes per a aquestes hores, amb el berenar. I molt millor si són de xocolata.
Petons i bon cap de setmana!
Ana de: 5 sentidos en la cocina
Gracies Ana!
Has fet una gran descripció. La xocolata és una bona acompanyant a qualsevol hora del dia.
Bon cap de setmana i entrada a la Setmana Santa!
Petons!
Hola vermells, renoi quin detall, com en sou d´atents.
Lamento dir-vos que no sé un borrall
d´euskera.
Els meus pares, van tornar a Catalunya quan jo era una puça petita, després de viure al Pais Basc durant vint anys.
Vaig neixer allá de casualitat . Això no minva, sino al contrari, l´immensa estima que tinc per aquesta terra.
Tenim un amic,qu´ens a donat un parell
d´adreçes per vosaltres.
A Ondárroa: Erretegi José Manuel, Asador.
Excel.lent peix, faltaria més, i molt bon servei.
A Donosti: Aloña-Berri “Alta cocina en miniatura”.
Aquí, si reserves, pots dinar un menú a base de pinxos, ens diuen qu´es altament recomanable.
Ja posats,m´ha informat que, a Gaztelugatxe, hi ha un museu de vaixells baleners, digne de visitar.
Si ho podeu gaudir, ja ho explicareu.
Bones vacances!!!
Hola Izaskun!
en primer lloc demanar-te excuses, amb el teu nom vam treure unes conclusions errònies. El que et dèiem era ‘moltes gràcies pel teu comentari’ en eusquera. Hem pres nota de les recomanacions i en donarem compte al bloc de la nostra visita a Euskadi.
Moltes gràcies pels teu consells bonica!
però quins muffins me preciosos, el llacet es un cucada que quedaría mortal amb les meves galetes.
petons vermells
Ara
Moltes gràcies Ara. Els llacets ja saps que són últimament marca de la casa i estem sempre a la recerca dels més bonics.
Petons també per tu!
Hola amigos!! ya los extrañaba! que riquisisisimo se ven esos muffins!
Como siempre, fotos hermosas y un trabajo súper pulcro..
les mando un gran abrazo
Gaby
¡Hola Gaby!
Gracias por tu comentario y por tus piropos. Eres un cielo.
Un fuerte abrazo de los rojos.
quins mufins nois,ara a la hora de berenar, no niria malamen agafarna un. Felisitats, sou unics. DOLORS.
[...] en el projecte (si no, no obriré els llibres). En mal moment he posat aquesta norma, cabo de veure una recepta a La cuina vermella que se m’està fent la boca [...]