Els vermells som de ràdio. El juny de l’any passat vam acomiadar-nos, ho confessem, amb llàgrimes sentides de l’Antoni Bassas. Els arrenca costres del país estaven de cacera i les veus amigues que acompanyaven la nostra quotidianitat van deixar-nos. El dial de la ràdio va canviar i es va situar a la freqüència de RAC1. Només en Barril, en Grasset i aixequem-nos tots, el mestre Puyal ens fan canviar d’emissora.
Aquest canvi s’ha simultaniejat amb començar a utilitzar el Twitter. Confessem que els primers mesos ens sentíem com els personatges de l’Alfredo Landa a la platja de Tossa intentant comunicar-se amb les sueques. Poc a poc hem anat trobant-hi amics com en Miquel, la Nuni, en Martí, l’Òscar i la Mar. Ens vam trobar acollits i més segurs d’on érem. Desprès vam començar a obrir el cercle. Per què ens entenguem: com quan estàs en una festa on no coneixes a ningú i, ja en estat de “pedete lúcido”, comences a establir comunicació.
Ja socialitzats amb la xarxa Twitter vam començar a seguir a gent de RAC1 com l’Òscar Dalmau, en Jair Domínguez i l’estimada Mònica Planas que ocupen, no s’enfadi ningú, el nostre pòdium particular de l’emissora. Us deixem 8 minuts de Mònica Planas a la Segona hora, una delícia!
Llegiu el que va succeir a Twitter durant la setmana blanca del Conseller Saura. L’odissea de la Mònica Planas, no té preu:
8 de març de 2010
@monicaplanas Avui que neva… si parleu del temps no passa res! Neu+embús+twitter!
@monicaplanas Ara sí: col·lapse total!!!
@monicaplanas Cotxe destrossat. Tornant a peu a casa. Sóc com una homeless. Em queden 30 minuts a pota!
@monicaplanas Ja sóc a CASA!!! no us podeu imaginar el que he passat! Calleja al meu costat és un aprenent!
@monicaplanas 50 minuts a peu, nevant a tota castanya. Una noia m’ha ofert els seus guants i la seva bufanda! … Imagineu la pena que feina!
@monicaplanas Algunes fotos del periple. Desprès he caigut. No es veia la vorera.
@monicaplanas Sense cotxe… La TDT es veu de pena i m’he quedat sense Digital+!!! (avui em perdo EDD). Semblo un amish…
9 de març de 2010
@monicaplanas He perdut la meva bufanda preferida… sniff
@monicaplanas Horòscop de les pantalles dels ferrocarrils. “Peixos: etapa de maduresa personal”. Bfff…
@monicaplanas Si la cosa no canvia en els propers 45 minuts, crec que acabaré tenint una setmaneta de merda…
@lacuinavermella a @monicaplanas: Si vols, et fem arribar una capseta de muffins, només per a tu!
@monicaplanas a @lacuinavermella: Arriba el vostre tweet a la vegada que el gol de l’Olimpique! Són màgics els muffins també? O sou la meva fada fadrina?
@decuina (starbase) a @lacuinavermella i @monicaplanas: Oju, els vermells són els essers més carismàtics a aquesta banda del Besós. Tenen magdalenes màgiques.
@monicaplanas Crec que comença a arreglar-se la setmana
Milk chocolate chunk muffins o muffins amb bocins de xocolata amb llet
Ingredients,
300 g de farina
40 g de cacau en pols
1 cullera petita de llevat
220 g de sucre
2 ous
1 culleradeta d’extracte de vainilla
160 g d’oli vegetal
125 ml de llet
180 g de xocolata amb llet a bocins petits
Preparació,
Trencar la xocolata a bocins petits. En un bol barrejarem els ingredients secs: la farina, el llevat, el cacau en pols i el sucre, cal mesclar-ho molt bé, és necessari que el cacau s’incorpori bé a la barreja. En un altre bol mesclarem els ingredients líquids. Començarem amb els ous, que els batrem lleugerament, desprès hi afegirem la vainilla, l’oli i la llet, ho mesclarem tot fins que estigui ben barrejat. En el bol on hi tenim els ingredients secs, hi farem un forat al mig, com si fos un volcà, a poc a poc hi anirem afegint la mescla líquida, molt a poc a poc. S’ha de batre amb molta suavitat, poc, només fins que estiguin integrades les dues mescles. Desprès hi afegirem els bocins de xocolata amb llet, i barrejarem amb suavitat fins que hagin quedat integrats a la mescla.
Omplirem la safata de muffins amb les càpsules de paper i les omplirem amb la massa, 2/3 terços de la seva capacitat. Enfornarem els muffins uns 20-25 minuts a 180 graus.
Recepta del meravellós bloc: Food and cook. Gracias Trota.
Neu, tweets, ones herzianes i muffins tot esperant la primavera.
jo som provat de fer muffins algunes vegades, i sempre m’ha anat malament, me queden elàstiques, i sense la textura que m’agradaria que tenguessin. per jo seria ideal que fossin talment com ses del senyor del lidl, que en venen 4 dins cada paquet, enooooooormes i són melassa puta!
Hola Xisco!
el truc dels muffins són: un forn ben calent, una muffinera (com no, en tenen a l’Ikea)i les càpsules ben plenes.
Una pregunta és “melassa pura” o “melassa puta”?
Segona??? no tinc perdò! tenia pendent de llegir 5 posts vostres! no m’ho perdono!
Txell quina maravella de fotos, m’encanten!! has començat amb el photoshop?? diria que si!!! jo encara no he trobat el punt!!!
tots els muffins m’encanten, amb les vostres receptes ara em possaria a cuinar, però ja es massa tard! ja! ja!
espero no trigar tant a tornar, no m’ho perdono!
petonets i bon cap de setmana!!
Que va Ivana, el photoshop no en tinc ni idea, és la opció de posar granet fotogràfic del picassa!! Gràcies per passar-te per aquesta cuina!! Molts petons bonica.
Això és un striptis nens, és pura glòria!
Ja té raó l’Òscar, els més carismàtics d’aquesta banda del Besós no en tinc cap dubte!
Jo ara mateix vull ser Mònica Planas!
Hola estimat!
més que striptis és una història impossible abans de l’arribada del Twitter, o no?
Gràcies per les floretes, ets un sol!
Petons i abraçsdes bonic!
ché vemells, golós yá u soc próu, peró alguna vegada trobaré de an.nar provant a fer.los, de moment algúns arrossets y consevol cossa, y ull a la dolors,jajajaja vol enne.mistarnos……disculpéu el méu catalá……abraçades paco
Res de disculpar-se, és qüestió d’anar practicant, com deia el teu paisà Enric Valor, “el valencià, el català de tots”.
Abraçades amic!
Aquests muffins tenen un aspecte insuperable i la presentació ja és de foto…(no cal photoshop…).També m’agrada la manera com expliqueu el vostre punt de vista sobre les coses, com és el cas de la “marxa” de l’Antoni Bassas… però si entro en matèria m’animo i no hi hauria prou espai… Gràcies per estar sempre amb el meu blog, això m’anima encara més del que ja ho estic, i seguiu així, que em tindreu sempre pendent del vostre!!una abraçada!!!mercè-D.C.
Bon dia Mercè,
aquest espai és una tribuna lliure, o sigui, expressa’t com vulguis.
Gràcies pel teu comentari!
Eeeiii a casa vam fer el mateix canvi, amb llagrimes per l’Antoni li vam dir hola a RAC1!!
Un petonàs!!
Aquests muffins aixequen la setmana a qualsevol!! Felicitat i alegria, i sobretot un bon somriure, i passarem les setmanes volant dolçament!!
Bon dia Maria!
em sembla que som molts els que van canviar de dial i ara estem com a casa.
La xocolata és lo millor pels mals moments.
Un petó bonica!
Qué maravilla de fotos y qué bonitos los muffins, no les cabe más, teniendo chocolate ya me imagino lo pronto que volarían, qué buenos!!!!
Abrazos a los dos.
Ana
Gracias Ana. Imaginamos que Mónica Planas y su equipo dieron buena cuenta de ellos.
Abrazos para tí también.
La recepta de la Trota, les vostres mans per cuinar els muffins, les vostres paraules, les meravelloses fotos….què més és pot demanar????
Una abraçada,
Gràcies pel teu comentari Sonia!
tens tota la raó, la recepta de la Trota és molt bona!
Abraçades per tu!
Boníiiiiiisssssimmmms! Mare meva quina pinta! Ara mateix me’n prendria un parell per esmorzar ia gafar forces per l’escalada d’avui!!!!
)))
Hola Gemma!
amb aquests muffins cap paret se’t resistirà. Avui, compte amb la pluja!
aquests muffins redrecen la setmana més torçada!! ^__^
una abraçada ben dolça
bona setmana vermells!!
nurks
Hola Nurks!
no hi ha res com la xocolata per recuperar el benestar.
Bona setmana per tu també bonica!
Hi ha canvis que no els entenen ni ells.
Les fotos una meravella, però els muffins un vici total.
M’encanta aquest llacet. Petonets macos
Bon dia Carme!
a vegades, el sentit comú és el menys comú dels sentits!
Gràcies pel teu comentari estimada i molt petons per tu!
Chicos qué maravilla de fotos, es que es entrar y quedarse uno pasmado. Los muffins buenísimos ¡menudo tándem hacéis Trota y vosotros!. Un saludo!!
Sin duda Carlos. La Trota es toda inspiración.
¡Buena semana amigo!
Han quedado perfectos! Que buena pinta, y la presentación me encanta con el lacito rojo. Seguro que la destinataria ha quedado contentísima. Petons
Gracias por tu comentario Lydia.
La voz de Mónica por la radio sonaba a satisfacción.
Petons per tu!
Vermells, quins muffins!!! La boca es fa aigua sols de mirar les fotos!!
No puc dir que segueixi ni la radio ni la TV… Fa temps que m’he passat a internt… Fins i tot segueixo el bloc d’en Bassas des de USA!!! Petons vermells
Gràcies pel teu comentari Sara Maria!
Ràdio i Internet cassen molt bé: t’ho recomanem!
Petons!
Nada más empezar a leer la receta me he dicho a mis misma: “¿Cómo te vas a poner a hacer éstos si todavía no has hecho los de Trota?”. Y resulta que son los mismos….¡ Bien !
Habéis conseguido que me quede mirando fijamente a la pantalla. A mí me dan un muffin con ese lacito y te prometo que lo guardo de recuerdo.Preciosos.
Feliz Domingo,
María José
Hola María José: ahora sola falta tu versión.
Feliz domingo para tí también.
Besos
Hola Txell i Kike,
Quina presentació més elegant dels muffins, com sempre amb aquest glamour particular que caracteritza La Cuina Vermella 
Fantàstics!
Quina manera més dolça de donar la benvinguda a la primavera, mmmm! M’apunto la recepta
M’encanta el nou web! :0
Una forta abraçada i feliç descans dominical,
Marina
Gràcies Marina i benvinguda de nou al bloc!
celebrem que t’agradi el nostre nou vestit i gràcies per totes les floretes que ens has oferit dignes de la primavera que en espera.
Feliç diumenge també per tu!
Segur que amb aquests muffins la Mònica Planas es va restablir de totes les penúries que va passar atrapada en el caos de la neu. Si els tastés el Saura, potser milloraria la seva gestió…
Hola Glòria!
aquesta era la intenció; que aquesta mala setmana li passés a l’oblit.
En quan al tema d’en Saura, creiem que li hauríem de fer uns muffins de Trankimazín!
Fins dins d’una estona!
¡Buenos días!..Gracias a vuestra visita yo descubro por primera vez esta maravillosa cocina… Llevo un rato pasmá como una boba visitándolo.. Es realmente original y maravilloso y aquí se encuentra mucho material para aprender.
Besotes.
¡Bienvenida a La cuina vermella Pikerita!
Muchas gracias por tus piropos. Esperamos poder compartir conocimientos contigo a partir de ahora.
Muchos besos para ti también.
Vosaltres com sempre encomanant l’ànim a qui s’apropi, sòu genials i els muffins………
Muas!
Gràcies Gemma!
que sàpigues que per tu tenim també tot l’ànim que vulguis.
Petonets bonica!
Uns muffins espectaculars, capaços d’ arreglar-ho tot.
ptns.
Gràcies Anna per deixar-nos el teu comentari. Pel que sabem els muffins van aconseguir el seu objectiu.
Petons amiga!
No us ho creureu!!
fa uns dies, circulant més o menys a la mateixa alçada on el dia de la nevada havia practicat el patinatge sobre gel amb utilitari sense cadenes,… i que després va resultar ser el mateix lloc on la Mónica va començar la seva odisea després d’abandonar el cotxe,… vaig sentir per la ràdio, com la mateixa Mónica acomiadava la seva secció agraint l’obsequi d’uns muffins a les dues xocolates,… Ondia!!… quina casualitat, vaig pensar, la mateixa recepta vermella que havia llegit feia una estona a l’ordinador de casa,!… de part d’en Kike i la Txell!!!… els amics de la cuina vermella ?…. ho he sentit bé ??… no pot ser tanta casualitat,… estar al mateix lloc on va començar la història i escoltant a la seva protagonista explicar el final feliç i amb premi!: unes magdalenes que tot just acavaba de llegir la seva recepta!!!… i jo sense entendre res … fins avui!!
seran magiques de veritat!!
Una abraçada
Alfons, que bo el contrapunt de la història que expliques. Amic, sempre talment física quàntica!
Un abraçada i gràcies per confiar-nos aquesta casualitat.
Buenísimos! Ahor aenetiendo el comentario que me hicieron de los lacitos , es que ustedes también son adictos a las cintitas?! Les quedaron divinos, y son los primos hermanos de los míos. Ustedes tienen a los fogosos y yo a la princesa de vestidito rosa. Como me divertiría en un te junto a uds!
Cariños
Amiga Erika:
Parece que el efecto lacito nos une. De hecho, para eso sirven los lazos ¿no?
¿un te contigo? ¡no podemos imaginar mejor plan!
Besos rojos para ti.
aquesta la tinc pendent! i ja serà el segon diumenge que em feu aixecar del sofà per fer muffins?
amb aquesta pinta arreglen tot el que s’hagi d’arreglar!
petons!
Ostres Miss Nono!
tant fer-te aixecar del sofà al final ens agafaràs mania!
Petons bonica!
mania? això mai!
més m’hauria d’aixecar que darrerament no faig molt a la cuina.
Petons!
Ara ens has deixat tranquils!
Cada nit agafo el son escultant RAC1, el meu marit es el que escolta,jaja, esports, esports i una mica més d’esports, així que al matí per pair necessito, al menys dos o otres d’aquestes magnífiques muffins!!!!Petonssssss
Hola Elvira!
el tema esports no seria la nostra especialitat però t’assegurem que la resta esta molt bé.
Petons bonica i bona setmana!
Aquests muffins són boníssims!! Una dosi d’energia!!! Jo els vaig fer per la meva despedida a la feina i van triunfar! Segur que la Monica Planas deuria alucinar!!! Les receptes de la Trota són sempre un èxit!!!!
Petuents
Eva.
Hola Eva!
si els has tastat, ja saps del seus efectes euforitzants. Ben contents devien estar els teus companys!
Petunets vermells!
Ninos, m’ha encisat la vostra recepta i és que no podia ser de cap altra manera. Puc comprendre perfectament la sensació que haurà tingut la Mònica de rebre aquest paquetet tan ben fet: xè, vosaltres sí que feu una faena ben feta… més ben dit, exceŀlent!
D’altra banda, jo tinc una guerra especial amb les magdalenes —o muffins. Potser vaja a l’Ikea a comprar aqueix estri de què parlàveu més amunt perquè de moment… no me n’ha eixit cap, de bony!
Moltes gràcies Xavier pel teu entusiasta comentari!
En quan al tema del estri t’hem de dir que hi ha hagut un abans i un després. La massa dins de les càpsules, pel seu pes, tendeix a obrir-les i no fan be el bony. Apa, un secret vermell confessat!
M’encanta el títol del post, fotos boníssimes, cada dia os supereu.
Moltes gràcies Cris; ets un amor!
Nens, no havia seguit el “culebrón” de la Planas (sóc Francinista irredenta) però em sembla que aquests muffins són la millor manera del món de fer-se passar el “sustu” de la nevada. Ens veiem pels twitters, estimats!
Hola Mar, quina alegria tenir-te per aquí!
Ja veus quin “tweettlebrón” vam viure en mig d’una Catalunya en Defcon 5!
Ens veiem estimada (Alimentaria…maybe?)!
Bona nit vermells
Li vau alegrar el dia a la Monica!De segur que se li van anar tots els mals quan provara els muffins.Jo també m’alegre només de mirar-los.Són espectaculars,com les fotos.
Besets.
Moltes gràcies per tots els teus “piropos” Maria!
Besets i molt bona setmana!
Cada vegada m’agraden mès el muffins y la recepta de trota es perfecta. Menuda semaneta passarieu.
Besets
Va ser una setmana amb molt moviment!
Gràcies pel teu comentari!
Em sembla que aquesta nevada ens ha portat de cap a tothom. La recordarem per a tota la vida…
Aquest muffins delicioços i si a més son màgics, que més dir?..
Com sempre, una presentació espectacular. M’hagraden les vostres fotografies, es nota que viviu amb passió aquesta afició… Seguiu així
Petons
María josé
Hola Maria José!
gràcies pel teu comentari. Els vermells procurem viure-ho tot amb passió, fins hi tot la fotografia.
Molts petons bonica!
Val, es posen 2-3 a Saragossa i m’haig de venir al blog/twitter talismà. Messi, gran, fa la jugada per solucionar i anar al 2-4.
Els vermells continueu sent enormes. Però no per la tontería del Barça (pateixo, però en el fons és una tontería). Sou grans perque cada passa que feu és kireei.
Ale, vaig a fer el dinar de demà amb un somriure.
Amic Starbase, això si que és posar-nos pressió!
modestament, creiem que en Messi porta la màgia a sobre. Tontería això del fútbol? Depén, si guanyem la Champions al Bernabeu no serà cap tontería!
El que més ens agrada, de debò, és tenir alguna cosa a veure en que vagis a fer el dinar amb un somriure!
Que tingueu una feliç setmana a la base estelar.
Un secret vermellet! Si m’ho diuen no ho crec!
Grans mercès!
No es mereixen!
Compartir és la base d’aquest bloc.
Quina pinta, i quina presentació més fantàstica!! Jo també vaig ser de les que es va passar a RAC1.
Gràcies Cristina!
en sembla que vam ser un munt els que ens vam passar a RAC1.
Ho veis!! una altra vegada ho heu tornat a fer!!! sou o no sou el més detallistes dels blocaires?
) ufff això del twitter…no en tinc n´idea!!!! però si tinc ull especial per admirar les vostres fotos i la recepta…ummmm…un petonàs artistes!!!
Moltes gràcies Maria José!
veiem que ha arribat la primavera i ens llences un munt de floretes, tu si que ets detallista!
A ver si me dais un curso acelerado de twitter, no le encuentro la gracias, que seguro la tiene!!! Por lo demás para mi, un post precioso, me hace falta ya la primavera, mi chepa se resiente ya de tanta humedad, y con estos muffins,..que pasada!! Un besote
Hola Su. Pues cuando quieras. De hecho esto del Twitter es una nueva herramineta de comunicación muy interesante. Como en todo, al principio todo és un tanto extraño.
Gracias por tus piropos guapa. En cuanto al tema de la chepa no sabemos donde te la ves: ¡con el tipazo que tienes!
Besos
jo encara segueixo en la primera etapa twitter, estic verda , verda…
un post fabulós y uns muffins espectaculars!
em declaro fan de les vostres fotografies, són tan… tan!
pt!
Doncs res Eva, anima’t, el Twitter és molt interessant, tot és posar-s’hi!
En quan a les fotografies; és que la pastissera vermella te una mirada a l’alçada dels seus dolços.
Petons!
No se que m’agrada més: el comentari de la ràdio, els muffins o la seva presentació amb la cinta rosa. És fantàstic!! Sou genials!!!
Un petó.
Gràcies Mercè!
ostres, ens faràs posar vermells de debó!
Un petó a cada galta de part del duo vermell!
Hola
Enhorabuena por tu trabajo, fenomenal.
Me encantan tus fotos.
Muchas gracias por tu visita x
Hola Ana!
muchas gracias por tu comentario.
Las gracias por la visita no se merecen, intentamos descubrir nuevos blogs interesantes y el tuyo lo es.
Vuelve cuando lo desees!
Guapíssims, quin detall cap a la Mònica Planas i que oportuna la intervenció de l’Starbase!!
Em sembla que ens haurem de familiaritzar amb el Twiter!!
PTNTS
Dolça
Gràcies Dolça ets tota dolçor!
la veritat és que va ser una “twitterventura” ben divertida.
Vinga, t’esperen a aquesta xarxa, veuràs que està molt bé!
Petons dolços!
Una presentació inmillorable família!!! Que boniques les fotos
.
Jo sóc de Rac1 i més desde que els Oscars hi són!!!
Una abraçada♥
Gràcies Núria!
veus? un altre cosa que ens uneix!
abraçades per tu també!
Deliciosos els muffins i delicioses les fotografies!
Es que entren unes ganes d’agafar-ne un… o més d’un!
Ja ens ha arribat la primavera, a veure si ens regala dies de solet!
Una abraçada!
Gràcies illapetita!
a veure si arriba la primavera d’una vegada, s’està fent esperar!
Gràcies pel teu comentari bonica!
Ai vermells…quina delícia de muffins…hauré d’empescar-me alguna cosa per que un dia baixin cap al Baix Camp…
…no sé…
…un dia de platja a un Cambrils preciòs en primavera…
o un dia que surtin en Bitxet i la Bitxeta per Reus…per St Pere segur, és Festa Major…
o si ho preferiu…una Mussara…i ens els mengem plegats al refugi!
…sé que si ho dessitjo fort…passarà!
O m’he de fer del twitter?
Mil ptns
Estimada Marta!
no t’has d’empescar masses excuses, només posar-hi data i cap el Baix Camp hi falta gent!
Això si, vindrem amb una caixeta de muffins!
En quan al tema del Twitter en aquest enllaç hi tens tota la informació:
http://atic2.cat/pardals/article_twitter.pdf
Mil petons de tornada!
Hola nois!
Estupenda recepta la dels muffins i quines fotos més ben aconseguides! Teniu molt de gust!
Una abraçada
Gràcies Xavi!
intentem que visitar La cuina vermella sigui un moment agradable.
Abraçades per tu també!
Pardon my translation…Les teves fotos, com la bellesa i m’encanta la presentació dels bescuits … bonic treball … me n’alegro que va visitar el meu blog!
Thank you for your lovely comment! We have a new friend named Deana!
Thanks for trying to send us your comment in our little language.
Back when you want it, you will always be welcome!
Me quedo con vuestras palabras… y con los muffins!!! Qué pinta!!!! Trota no tiene desperdicio…
Un saludo, Begoña
Muchas gracias Begoña. Estamos muy contentos que te haya gustado el post.
Tienes toda la razón, con una receta de Trota el éxito está asegurado.
¡Saludos querida!
El dia que marxar el Antoni Bassas per el Marc i per mi va ser una autentica tragedia i com tothom, van pasar a RAC1. Ara ja estem acostumats i ens agrada força.
Nens, queda una setmanaaaaaaaaaaa, quina emoció!!!!
Per cert, que tinc el bloc al facebook, vindreu?
Petons, quines ganas del viatge, sera genial.
Hola Martolina!
la marxa de l’Antoni va ser un drama per molts. Sembla mentida com t’acostumes a una veu que forma part de la teva vida.
Al teu FB ja hi som, no ens ho podíem perdre.
Nosaltres també estem amb unes ganes boges de compartir viatge amb dos grans amics com vosaltres: que llargs s’estan fent aquests dies!
Petons bonica i fins dilluns. Tindreu suc de taronja, cafè amb llet i entrepà de pernil ibèric preparat!
Vermells, com us ho feu perquè pugin tant???? us han quedat, i no cal dir res de les fotos, in-su-pe-ra-bles!!!
petó:)
Me gusta la historia, me ha hecho reir el periplo de esta mujer jaja..
Unos muffins estupendos, y encima de chocolate, se ven deliciosos.
Muchos besos Vermells!
Hola Laura,
la verdad es que fueron unos dias bien especiales estos de la nevada.
¡Gracias por tu comentario!
Muchos besos deliciosos y tentadores para tí.
No sé si me gustan más los muffins, las fotos, el lazo… una receta de lujo y una presentación para seguir mirando, mirando y no marcharse de aquí. ¡¡Fantática!!
Un besín.
¡Muchas gracias por tu comentario Nieves!
Celebramos que te haya gustado el post.
Besos.
[...] en el projecte (si no, no obriré els llibres). En mal moment he posat aquesta norma, cabo de veure una recepta a La cuina vermella que se m’està fent la boca [...]