Les grans corporacions alimentàries no son sant de la devoció de l’equip d’aquesta cuina. Potser el color roig intens de les rajoles del nostre petit espai gustatiu ens imposen una consciència que rebutja aquestes grans entitats. Però les nostres papil·les gustatives son més aviat anarco-hedonistes (vaja neologisme ens hem tret de la màniga!) i les seves devocions tenen viaranys gens dogmàtics i amb poca consciència social.
El dolç protagonista d’avui va ser creat per la National Biscuit Company al 1912 segurament inspirada en una galeta casolana. L’arribada a Catalunya és molt més propera en el temps però s’ha fet el seu forat en els gustos dels país. Parlem de les Oreo, dues galetes de xocolata que s’abracen lúbricament amb un coixí de crema de xocolata blanca de per mig. Aquí a casa, aquest plaer va arribar gràcies a un exquisit gelat de vainilla que les porta com a sorpresa entre cullerada i cullerada. Permeteu-nos un incís, la nostra devoció per aquesta delícia sota zero és tant gran que amb un post no tenim prou per cantar-ne les virtuts i per això no n’hem parlat mai. Necessitaríem un blog sencer! (i més aviat de la xarxa blogger per adults…).
Aquestes galetes tenen unes quantes virtuts que no podem deixar de destacar. El món dels dolços té, a vegades, companys de viatge ben particulars. En el cas de les Oreo el sabor de la sal entre el sucre i la xocolata confereix una personalitat única a aquestes parelles de galeta. La crema de xocolata blanca n’arrodoneix la mossegada.
L’altre qüestió és la manera de menjar-les. Aquí hi ha de tot. Hi ha qui viola aquesta intima unió i llepa lascivament la crema blanca, per devorar, una després de l’altre, les dues meitats nues i cruixents. D’altres prefereixen augmentar la proporció de blanc sucant-les en llet. A la cuina vermella som de la facció de no separar aquest matrimoni i assaborir-les plegades i a petites mossegades.
Com tot a la vida; va a gustos. Ara, les Oreo Vermelles són una delícia que no us podeu perdre, feu-les i haurà un abans i un després (o no).
Ingredients,140 gr. de farina de força
3 gr. de sal
110 gr. de mantega a punt de pomada
75 gr. de sucre
30 gr. de sucre llustre
1 rovell a temperatura ambient
6 gr. de vainilla liquida
15 gr. de cacao en pols
30 gr. de xocolata negra
Pel farcit,
35 gr. de crema fresca espessa (crème fraîche)
115 gr. de xocolata blanca
Preparació,
En un bol barrejar la farina, la sal i el cacau tamissat. En un altre recipient, barrejar el sucre i el sucre llustre tamisat. Fondre la xocolata negra al bany maria.
Batre la mantega a punt de pomada, afegir-hi els sucres i batre-ho un minut més fins que la mescla quedi esponjosa. Afegir el rovell, la vainilla i la xocolata fosa fins que es formi una pasta. Posar la pasta damunt una superfície de treball neta i donar-li forma de cilindre (xurro) d’uns 15 centímetres de longitud. Fer rodar el cilindre sobre la superfície per a que sigui més regular. Embolicar-lo amb paper film, i posar-lo a la nevera un mínim d’una hora i mitja. Abans de treure la massa de la nevera, escalfar el forn a 165 graus. Treure la massa de la nevera i posar-la damunt una superfície. Amb un ganivet ben esmolat, treure’n els extrems i tallar rodelles d’uns tres mil·límetres. Repartir les rodelles damunt una placa de forn (paper de forn) i enfornar-les durant 12 minuts. Deixar-les refredar damunt d’una reixeta.
Pel farcit, fondre la xocolata al bany maria i un cop desfeta incorporar la crema fresca. Deixar-la refredar uns 15 minuts a temperatura ambient. Farcir cada parella de galetes amb una cullerada de la preparació. Un cop fetes, deixar-les refredar a la nevera durant 30 minuts mínim.
Muy buena receta esos oreos caseros rellenos de crema y chocolate blanco son una perdicion , se ven esquisitos
aiiii!! ara mateix em menjaria una oreo d’aquestes amb el cafetó…
Un ocelllet m’ha dit que heu estat entre galetes aquest cap de setmana.
I al ocellet també els hi heu semblat encatadors.
Pinta tremenda la de les galetes (pero jo continuo sense forn)
Que peligro venir a visitaros!!!!!!!!!!! Siempre me voy con alguna receta apuntada!!!!
Como me ha gustado el cartelito de “Oreos Vermelles”
Besos
quin vici!!! m’encanten les industrials, i jo sóc de llepar i després menjar (no penseu res porno si us plau!).
les provaré de fer!!!
Que bonique i bones. Salut!!!!!
Me gustaron las galletitas!
me hacen acordar a las que compraba en argentina:)
con un poco de leche chocolatada y me pongo a llorar de emocion!
besos y lindo fin de semana!
an