Les grans corporacions alimentàries no son sant de la devoció de l’equip d’aquesta cuina. Potser el color roig intens de les rajoles del nostre petit espai gustatiu ens imposen una consciència que rebutja aquestes grans entitats. Però les nostres papil·les gustatives son més aviat anarco-hedonistes (vaja neologisme ens hem tret de la màniga!) i les seves devocions tenen viaranys gens dogmàtics i amb poca consciència social.
El dolç protagonista d’avui va ser creat per la National Biscuit Company al 1912 segurament inspirada en una galeta casolana. L’arribada a Catalunya és molt més propera en el temps però s’ha fet el seu forat en els gustos dels país. Parlem de les Oreo, dues galetes de xocolata que s’abracen lúbricament amb un coixí de crema de xocolata blanca de per mig. Aquí a casa, aquest plaer va arribar gràcies a un exquisit gelat de vainilla que les porta com a sorpresa entre cullerada i cullerada. Permeteu-nos un incís, la nostra devoció per aquesta delícia sota zero és tant gran que amb un post no tenim prou per cantar-ne les virtuts i per això no n’hem parlat mai. Necessitaríem un blog sencer! (i més aviat de la xarxa blogger per adults…).
Aquestes galetes tenen unes quantes virtuts que no podem deixar de destacar. El món dels dolços té, a vegades, companys de viatge ben particulars. En el cas de les Oreo el sabor de la sal entre el sucre i la xocolata confereix una personalitat única a aquestes parelles de galeta. La crema de xocolata blanca n’arrodoneix la mossegada.
L’altre qüestió és la manera de menjar-les. Aquí hi ha de tot. Hi ha qui viola aquesta intima unió i llepa lascivament la crema blanca, per devorar, una després de l’altre, les dues meitats nues i cruixents. D’altres prefereixen augmentar la proporció de blanc sucant-les en llet. A la cuina vermella som de la facció de no separar aquest matrimoni i assaborir-les plegades i a petites mossegades.
Com tot a la vida; va a gustos. Ara, les Oreo Vermelles són una delícia que no us podeu perdre, feu-les i haurà un abans i un després (o no).
Ingredients,140 gr. de farina de força
3 gr. de sal
110 gr. de mantega a punt de pomada
75 gr. de sucre
30 gr. de sucre llustre
1 rovell a temperatura ambient
6 gr. de vainilla liquida
15 gr. de cacao en pols
30 gr. de xocolata negra
Pel farcit,
35 gr. de crema fresca espessa (crème fraîche)
115 gr. de xocolata blanca
Preparació,
En un bol barrejar la farina, la sal i el cacau tamissat. En un altre recipient, barrejar el sucre i el sucre llustre tamisat. Fondre la xocolata negra al bany maria.
Batre la mantega a punt de pomada, afegir-hi els sucres i batre-ho un minut més fins que la mescla quedi esponjosa. Afegir el rovell, la vainilla i la xocolata fosa fins que es formi una pasta. Posar la pasta damunt una superfície de treball neta i donar-li forma de cilindre (xurro) d’uns 15 centímetres de longitud. Fer rodar el cilindre sobre la superfície per a que sigui més regular. Embolicar-lo amb paper film, i posar-lo a la nevera un mínim d’una hora i mitja. Abans de treure la massa de la nevera, escalfar el forn a 165 graus. Treure la massa de la nevera i posar-la damunt una superfície. Amb un ganivet ben esmolat, treure’n els extrems i tallar rodelles d’uns tres mil·límetres. Repartir les rodelles damunt una placa de forn (paper de forn) i enfornar-les durant 12 minuts. Deixar-les refredar damunt d’una reixeta.
Pel farcit, fondre la xocolata al bany maria i un cop desfeta incorporar la crema fresca. Deixar-la refredar uns 15 minuts a temperatura ambient. Farcir cada parella de galetes amb una cullerada de la preparació. Un cop fetes, deixar-les refredar a la nevera durant 30 minuts mínim.
Excelente post! mis felicitaciones…
No hay como las galletas hechas en casa. Salu2!
Ja teniu gent de Méxic? deunido!!!!
Les Oreo les tindré que fer jo, perquè els nens volen d´aquelles tan dolentes i no volem que les toquin.
bon día, encara dormiu vosaltres…
Oh, Déu meu! Quanta maldat! Quina pintaaaaa…
Quina delicadesa de galetes!!
Us han quedat increibles i l’expliació d’allò més interessant.
Un petonet i bon cap de setmana!
Jo ja no m’ho puc creure…cada dia us supereu. Mira que de debo que em cau la baba aci soleta, sentada de cara al ordenador iadmirant les galetes….i a mes a mes que xules i apetitoses i…no tinc paraules…petons!!
Qué galletas más buenas. Una merienda con estas galletas es toda una delicia.
Fantástica explicación de la receta.
Saludos!
Recepta apuntada directament a la part de dalt dels pendents, amb tres asteriscs i en majúscules!!!!!
Diuen els rumors que aquestes galetes contenen algun component addictiu… en sabeu alguna cosa d’això, voslatres?
El mal de les galetes, com tot el que són bocinets, es que no pots parar de menjar-ne. Estan allí, dient-nos… ep, no passeu de llarg, que us crido… i tacatà, una altra…A sobre les feu bones com aquestes i ja no en poden quedar ni per les visites…
Guauu!!! m’encanta!! aquestes les tinc que probar!! m’ho posso com a favorita per fer-les aviat!!
petons
per cer, la cream fraiche?? on la puc trobar?
petons
Si senyors!! Quina bona idea fer-se un mateix les Oreo a casa. D’aquesta manera saps perfectament els ingredients que porta. Un 10 per a aquestes galetes!!
Una abraçada
No us ho creureu…xo mai les he probat!!!! M’hauré d’anar a comprar una capsa…o millor dit..fer les vostres, que de ben segur han d’estar boníssimes!!!!!
Petuents,
Eva.
M’havíeu espantat, nois! Amb lo dolentes que són les oreo i a sobre amb més colorants!!!
Crec que hauríeu d’haver posat un altre nom a les delícies rodones d’alt standing que ens heu preparat, encara que això de “vermelles” m’agrada. M’agrada el vermell, m’agrada la vostra cuina, m’agraden aquestes galetes.
Bon cap de setmana, parella!
Jo, Oreos caseros! Con lo que me gustan! Qué caña!
Besotes + buen finde…
Nois, desprès de llegir aquest post…m’han entrat ganes de baixar i comprar una capsa d’oreos…o encara millor de preparar-les a casa!! Però com que estic a dieta no ho faré…Jo tambè sóc una fan d’aquestes galetes i m’agraden tal cual, saborejant-les mossegada a mossegada…
Núria
Jo tampoc les he tastades mai! Però després de llegir aquest post… no passa de la pròxima vegada que anem al super!
Hola amics! realment aquestes galetes son molt bones, de debó i sucades amb la llet son genials.
Ivana, nosaltres som de Mollet i et puc assegurar que no n’hem trobat a cap establiment (no hem anat a mirar ni al mercadona ni a l’eroski, allà a l’igual sí que n’hi ha). Aprofitant que en Kike baixava a Barcelona va anar al Corte I, i allà si que n’ha trobat de la marca president.
De tota manera, hi ha una formula per fer crema fresca, nosaltres no l’hem provat, i és aquesta:
Barrejar 240 grams de nata muntada amb una cullerada de mantega pomada, uns 15 grams. Aquesta mescla s’ha d’introduir en un recipient de vidre tapat, i s’ha de deixar reposar tota la nit a temperatura ambient per a que fermenti i espessi, el temps necessari pot variar entre les 8 i les 24h.
Un cop feta cal conservar-la a la nevera ben tancada, ens pot durar un màxim de 10 dies.
Gràcies amics pels vostres comentaris. Un petó ben viciós de xocolata i crema blanca.!!
Aquest matí he vist la recepta en un flis flas i ara l’he llegit tranquilament i quina pinta!!!
Ara tinc el problema de que s’ha espatllat el forn i no el puc utilitzar però quan, d’aquí poquet arribi el nou prometo fer aquestes magnifiques galetes!
Per cert, jo sóc dels de menjar la crema per separat i depsres la galeta
Salut!
Sabeis? cuando diagnosticaron a Martín una de las primeras cosas que pensé fue: no va a poder comer Oreos!
A mi particularmente me encantan y las nuevas cubiertas de chocolate, mejor ni hablamos….
Yo le compro unas sin gluten, pero no son iguales, para que nos vamos a engañar.
Ahora que nos mostrais vuestra receta igual me pongo a ello y se acabó comprarlas. Tendré mis propias Oreo vermelles sin gluten, jaja.
Petons guapos.
Quina pintaaaaaaaaa!!!! I mooolt millors les oreo vermelles que no les de Nabisco!!
Ja ho crec que sí!
Petons!
Ostres, cada dia hem sorpreneu més, sou tota una font d’inspiració!!!!!!!!!!!!!!
Aquest cop no comparteixo els vostres gustos, a mi les Oreo no m’agraden, ara aquestes Oreo vermelles han d’estar molt bones, me les apunto per si de cas.
Per cert, això de la creme frâiche, és nata líquida en greix o una altra cosa, perquè jo he fet alguna que altra recepta on posava crème frâche i he acabat posant nata.
Un petó enorme
Ester
Amics vermells,
Quines gal·letes!!. Jo sóc bastant de sucar-les a la tassa, la Glòria ni parlar-ne!, però el cert és que a mi les gal·letes m’agraden de totes maneres. Recordeu a Barri Sèsam el monstre de les gal·letes?, era jo disfressat!!.
Una abraçada
M’agrada que saber que hi ha una recepte d’aquestes galetes de culte que poden no ser transgèniques, una versió més cassolana.Fantàstic com sempre nois.
Bon cap de setmana
Cada cop que entro a la vostra cuina em minva la roba, ja, ja,ja,, les “oreo” vermelles en veuré obligada a fer-les, no voldria deixar de tastar aquestes delícies . Jo les menjaria juntetes!!!
Mis amigos Vermellos que maravilla de galletas!!!!!!! con lo que adoro hacer y comer galletas y estas tipo oreo estan de pelicula!!!!… ya está grabada en mis favoritos la receta y cuando las haga ya les dire!
Un besazo enorme MUACKATA!!
Ina
molt millors aquestes oreo casolanes i vermellíssimes que lesindustrials i negres. i sense components addictius estranys d’aquests que parla la gemma, que els ingredients naturals que porten ja ho són prou!
Unes Oreo saludables??? Increïble!!!
Mira que a casa els hi arriben a agradar als nens, però no ens agrada comprar-ne gaire sovint perquè una galeta negre carbó per nassos ha de portar colorants. Aquestes però han d’estar increïbles! Les haurem de provar de fer! Molts petons!!!
Escolta Martí, que vivim molt a prop, si necessites forn pots venir a casa!!
Oye, Zero, yo creo que si substituimos la harina por harina de almendra estaran para chuparse los dedos. Muac
Ester, l’explicació de la crema fresca la tens en el nostre comentari anterior.
A tots els altres, moltíssimes gràcies per ser-hi. Que sigueu feliços estimats!!! molts petons.
Quina passada… les industrials són les preferides de la meva filla! Haig de provar de fer-les sens falta!!
Gràcies!!
jajaja!!! amb aquest títol les esperava de color vermell de debò, amb fruits vermells o quelcom similar…jajaja!!! m’encanten els gelats amb galetes, oreos, cookies o el que s’escaigui amb la vainilla, es brutal!
jajaja m’ha encantat el text
i voto per aquest blog dedicat a la delícia sota zero(em confesso força adicta).
Tastarem aquestes oreos made in cuina vermella!
Madre Mía que delicia, después de mi porción de pizza, ya me había quedado suficientemente satisfecha y ahora llego aquí y me encuentro esta delicia, ¿ y ahora que hago? pues me comía una o dos, como vosotros juntitas sin despegarlas, pero que malos sois, me voy a ir a la cama pensando en ellas toda la noche, besitos guapos
Les galetes que més agraden als meus nebots!!! Faré de tieta ben aviat!
Ummmm que bones estes vermelles.
Besets
Me ha parecido una receta absolutamente fantástica, lo malo es que si las hago, las nenas no van a dejar de pedirmelas!! COMERCIALIZARLAS, por fa, ja ja
Oreos vermelles, suena bien
Un beso grande pareja!!
Quina delícia, les fotos, la presentació, l’ escrit i per descomptat les galetes…
Un petó!
Beth
Estimats amics vermells, en plena operació biquini, aquestes delícies vermelles son una temptació….
El Ricard i jo tampoc som massa de dolços industrials, ens agraden les delicatessen…i aquestes oreo vermelles en son una.
Probarem de fer-les aquest proper cap de setmana (no semblen massa complicades per al nostre nivell…) i les acompanyarem d´un bon frapuccino casolà aprofitant l´arribada de les orenetes…
Un petonàs!!!!
Amb tanta cuina de casa potser les empreses alimentàries s’haurien de plantejar de fer coses més naturals. Sou uns artistes!
Quan he llegit el títol he pensat, i que han fet ara aquests? oreos vermelles? i nooooooooo que son de xocolataaaaaaaaa, quins invents, del que estic segura es de que son més bones que les original.
petonassosssssssss
¡hola!
lo primero, gracias por tu visita. Gracias porque así he podido conocer tu blog. Llego y me encuentro estas galletas, que tiene una pinta….. A mi me pasa igual, tengo a unas cuantas multinacionales en mi lista de boicots y bueno, las oreo no las compró porque tengo a kraft en mi lista negra. Pero ya con tu receta, ¡no hay excusa!
Sólo una pregunta, ¿qué es un rovell?
un beso.
Hola família, bon dilluns i gràcies per visitar-nos, un plaer que us hàgin agradat les Oreo Vermelles.
Ajonjoli, aquí estás en tu casa, me apunto contingo a boicotear todo lo que haga falta!! Un rovell és la yema del huevo. Qualquier otra cosa aquí estamos!!
Un petó per a tothom!
El plaer de menjar oreos perfectament explicat, els sentits a flor de pell esperant-les i en veure la recepta mans a l’obra per fer-les.
PTNTS
Dolça
ESPECTACULAR PERDICIÓN!!!….
Oreos caseras¡¡deliciosa receta¡¡mis hijos se llevara una gran alegria cuando se las prepare,espero que me queden igual de bien que a ti.
Gracias por tu comentario,me han encantado tus recetas,saludos y hasta pronto.
qué receta más buena! tengo otra en un libro que me compré hace poco, y la tengo en pendientes de hacer… pero viendo las vuestas con tan buena pinta me hacéis dudar! Encantada de haberos conocido, tenéis un blog estupendo!
Que rico! Eso si es una merienda!
APA!!!! Tot just començo una de les meves dietes!!!! no sé si podré resistir les vostres temptacions…mmmmmnnnn!
Quina golafrada de galetes! m’encanta l’entrada, la recepta, les fotos. Insuperables!
Mil petons!
t’he trobat per el grup de flickr, però em sona que ja he estat per aquí….
t’afegeixo, que m’ha agradat el blog i també les teves fotos.
Fins un altre!