A mitjans de la dècada dels anys 30 del segle passat, en plena Gran Depressió, es va institucionalitzar als Estats Units el Banana Bread Day, el 23 de febrer, que s’ha estès fins avui. L’origen d’aquesta celebració és xocant.
Per una banda hi ha qui sosté que, i potser és la teoria més versemblant, en aquesta època que es van popularitzar els llevat químics. Aquesta celebració pastissera era una manera festiva d’introduir a la dieta dels consumidors el bicarbonat de sodi, que simplificava les coccions de pastisseria.
L’altre teoria és que un coc d’aprofitament com aquest estava en consonància amb l’actitud assenyada que s’ha de tenir en èpoques de depressió econòmica. Nosaltres ens atreviríem a especular, en plan teoria de la conspiració, que els efectes antidepressius d’un dels aminoàcids de la banana produïa un estat d’eufòria entre els nord americans que els feia oblidar el paupèrrim devenir de l’economia americana d’aquells anys.
Com a demostració d’aquesta teoria conspirativa veieu que canta l’Ós Baloo sota els efectes d’una sobredosi de plàtan!
Pa de banana
Ingredients,
3 plàtans madurs
3 ous
100 g de sucre
50 g de sucre morè
125 g de mantega pomada
270 g de farina
1 iogurt natural
270 g de farina
2 cullerades petites d’impulsor (Royal)
1 cullerada petita de canyella en pols
1 cullerada petita de pebre de Jamaica (es pot substituir per la mescla de nou moscada i clau)
la raspadura de pell de llima
1 cullerada petita de suc de llima
Preparació,
Treure la mantega de la nevera unes hores abans per aconseguir la textura pomada. Pelar i aixafar els plàtans madurs amb una forquilla. En un bol a part, batre els ous i un cop desfets afegir el sucre blanc i el sucre morè, quan estigui ben amalgamat afegir la mantega pomada, el iogurt i el plàtan (si pot ser batre amb les barnilles elèctriques), incorporar la farina tamisada juntament amb el Royal, la sal, la canyella i el pebre de Jamaica (o la mescla de clau i nou moscada), la pell de llima i el seu suc. Remoure bé fins a obtenir una mescla ben homogènia.
Encendre el forn a 180 graus. Abocar la mescla en un motlle allargat i prèviament emmantegat. Enfornar-lo durant uns 55-60 minuts, depèn del forn. Comprovar amb un escuradenst llarg que s’hagi cuit.
Recepta extreta del llibre: El mundo en pequeños bocados
Per cert, aprèn a posar rostre en els teus comentaris.
Sigui quin sigui el seu orígen, benvingut sigui!! Ha d’estar exquisit!
I si ho diu un gran savi com en Baloo per alguna cosa serà!
Una abraçada estimats!
Però recorda Nuni, aquestes males persones no ens en han portat ni un bocí!!!!
^^
Això també és veritat… ¬¬
Teniu tota la raó del món, no us varem portar cap tros… mecatxis!!! Molts petons a tots vosaltres, guapíssims!
Que delicia! el pan está estupendo y las fotos ni hablar, geniales!
un besote
Gaby
Gracias a ti Gaby, nos gusta mucho tenerte cerca! Un beso.
Preciosas fotos queme hacen saborear desde ya esta receta!! Unbeso rojos
Un beso a ti, Su! des de Barcelona te mandamos lo mejor!
Voy a decir lo que el resto, ¡¡¡qué fotos tan increíbles!!!, Me gusta además mucho como tratáis el color, y por supuesto el bollo o pan en sí, que os salió alucinante. Un 10.
Estimada Sr. Dube, muchas gracias por sus halagos, nos hace poner mas rojos de lo que somos! un enorme abrazo.
Una preciosidad. Y además tiene que estar buenísimo, con lo que me gustan a mi los plátanos….
Un saludo, Begoña
Hola Begoña! Buenísimo y de aproechamiento. Un beso grande Begoña, sólo para ti.
Cada dia es una superació, cada dia és millor, cada dia em deixeu amb la boca oberta … les fotos, la recepta, les músiques…
Cada dia us estimo mes!!!
petons
Hola estimada Dolors, com va tot per ponent? Nosaltres a tu i a en Pau també us estimem molt, i tu si que ens deixes amb la boca oberta cada dia, ets una magnífica treballadora, incansable.
Vaja, jo tenia una recepta pendent de tastar de pa de banana i ara mateix la substitueixo per aquesta vostra! quinta pinta…
Una abraçada
Hola Sonia, esperem que t’agradi el gust que té. Gràcies per visitar-nos. Molts petons Sonia.
Ei!! ara feia molts de dies que no venia per aqui! Quin canvi d’imatge!!
Ooooh, tinkerbell, que bé que t’agradi, ens fa molt feliços. Gràcies per ser tan a prop.
Hola vermells! No sabia de l’existència d’aquest dia. Aquest pa de banana ha de ser tan bo que val la pena celebrar-ho.
pt!
Aquests americans ténen un dia per tot, Eva! A veure quin dia fan el dia del pa amb tomàquet, eh??? Gràcies per estar aquí. Molts petons.
Interessantissims els seus orígens , aquest pa te un aspecte de fábula , però he començat la dieta i ho deixaré per d´aquí uns…… 20 kg? o fins l´any 2020.
Però continuaré mirant les meravelles que surten d´auqesta cuina infernal!
petons
Ai, Mai, això dels quilos és com una merda (amb perdó) punxada amb un pal!!! nosaltres, mira anem cuinant dolços i els anem portant a la feina!!! Molts petons i records a la bàscula.
Pero que cosa tan bella! y mira, qué linda! se deja comer así de jugosa y de sabrosa! qué bien enseñado tenéis a este pa de banana! y esas fotos! si es que es para empapelar el salón! no me digas tú…hala, besos guapos! (pan incluido)
Hola Maite, sabrosa y jugosa, tu lo has dicho!!! la pròxima vez que hagamos reformas a casa empapelaremos el salón con este pan de plato, si alguien pregunta diremos que es idea tuya, vale? Muchos besos hermosa.
Estos americanos tienen unas cosas!!!! son únicos para inventarse celebraciones.
Qué presentación tan fantástica, es que sois unos artistas!!!!!
Un besito
I tanto que son únicos estos americanos, ellos sí que saben!!! Gracias por tus palabras Clemenvilla, un beso enorme solo para ti.
Eso tiene que ser pecado y de los GORDOS. Cuanta tentación concentrada en un bizcocho…
Besos.
Gordos porque algún quilillo te pones encima después de comerlo!!! Un beso grande Silvia.
No sabia què hi hagués un dia del Banana Bread però em sembla perfecte y tampoc sabia que dongués euforia encara que sempre que em menjo em poso molt feliç, realment és un del grans favorits. Encara no tinc el meu gravatar!.
hahaha, Cris nosaltres tampoc ho sabíem ho descobrírem l’altre dia. A veure si poses el teu gravatar que tenim ganes de veure la teva cara!! moltes gràcies per tot.
Sencillament deliciós.petons
Gràcies Núria, un plaer que et passegis per aquesta cuina.
Que bueno que se vé.
Que presentación,motaje y que foto mas bonita.
El molde de papel donde lo habeis comprado macos?
Besos
Margo, no és un motlle de paper, és simplement paper de forn i un cordill trenat!!! Gràcies per estar tan a prop, Margot.
Li ensenyaré al Albert …no se si el coneix aquest pa…
No surt la meva foto???
Què Dolors, ja li has ensenyat a l’Albert? Com ho portes amb el tema de la foto, ja l’has pogut posar?
Vermells, les fotos precioses, pero es que el plàtan cuit no m’agradaaaaaaa, ni res que recordi el gust, que hi farem. Pero com sempre us ha quedat un pastis preciòs.
petonets
Ara.
És cert Ara, el plàtan cuit té un gust molt espècial, i és molt fàcil que no agradi. Tot i així estem contents que al menys t’han agradat les fotos. Molts petons estimada amiga.
Petita mossegada diu el llibre? no saps quina li faria jo ara i si li posem una mica de xocolata desfeta així per sobra, estic babejant.
Muas!
Jo també babejo amb la idea de la xocolata desfeta, quin pecat més bo. Gràcies Gemma.
Nois, quina pinta!! Ja se m’obre la gana, un tallet d’aquest pa tant bo torradet, calentet i amb una mica de mantega al damunt, mmmm!!!
Ooooi, jo també m’ho imagino torradet i amb mantega, mare meva quin vici més diví. Molts petons Maria.
Estupenda receta!
Tiene qué estar muy bueno ya que me encanta la combinacion de fruta y especies
Felicidades! Besos!
Hola uno o dedos! como os va todo? Cierto, la combinacion fruta y especias es deliciosa. Un beso a los dos.
Bon dia vermells
Li farem cas a Baloo que si ell se’ls menja per alguna cosa serà.
El pa està diví,i les fotos genials.La veritat és que entre la cançoneta i les imatges se’t posa el cos en marxa.Jo crec que la segona teoria és la bona,i això que encara no he provat el pa,que sinó em pose a ballar les danses tot el dia.
Besets.
En Baloo, Maria és el millor del món, quina energia més positiva que irradia, oi? cada matí, me la poso i m’ho prenc tot amb alegría. Gràcies per acompanyar aquests vermellets. Un petó.
estic fen proves
Tiene una pinta fantástica!
Un beso.
Gracias Lolah! Un beso.
Molt bona recepta. Té una pinta tan tendre. Me l’apunto per fer-ho aquesta setmana.
Petonets macos.
A veure si t’agrada Vanesuky, esperem que si. Molts petons.
Quin pa més preciós t’ha quedat. Quan jo era petita sovint menjava pa amb plàtan. També es deu poder fer amb un panificadora, oi? Has posat llevat royal?
petonets
Sí Mercè, llevat Royal! quan diem impulsor, ens referim al llevat. No tenim panificadora, o sigui que no sabem si es pot fer amb ella… a veure si algú ens ajuda. Molts petons i gràcies.
¡ Cómo me gusta el plátano ! y…lo poco que lo puedo comer.Anoto la receta y cualquier día me doy a mi misma una alegría para desayunar.
Un abrazo,
María José.
Hola hermosa, te sienta mal el platano? Ya nos diràs si te gusta, que estos bizcochos con fruta no gustan a todo el mundo. Un beso guapa.
hola vermells, nó conocia éste tipo de pán=bizcocho, péro me adhiero a los comentarios anteriores puesto que sí me gustan los plátanos, bueno y qué es lo que no me gustará a mi, en cuanto a comida se refiera……salutaçións paco
Hola Paco, gràcies per visitar-nos. A nosotros también nos gusta todo, así estamos de rollizos! Un beso guapo.
No sabía que existía este día, pero bueno, el plátano es la fruta que menos me gusta. Habrá que probar así en pan y a lo mejor con un poco de chocolate… jeje. Besos pareja!
Hola Lydia, aquesta idea de la xocolata és una genial pensada. Gràcies per tot.
precioses fotos. la cançó del baloo sempre m’ha agradat molt, igual que tota mena de pans, tant fets amb fruita dolça, com aquesta delícia vostra, com amb fruita seca
Manel, doncs Visca en Baloo! Petons bonic.
Ja també opino com vosaltres, aquesta meravella de pa havia de ser l’antídot contra la brutal depressió de l’època.
Una abraçada
Doncs Josep, al mal tiempo menja plàtans!!! mira millor això que ofegar les penes amb whisky, no?
Parella, vosaltres sou així o us heu fet així? Penseu-ho, perque nens, vaya tela amb el resultat!!
Nosaltres som així perquè tu ets el nostre amic, i això ens fa millors persones. Un petó enorme, Òscar.
Hola!
Ja fa temps que segueixo el vostre bloc!
Espero q no us importi que us posi en els meus enllaços!
Enhorabona pel bloc!
Ens veiem per aquests mons culinaris
Moltes gràcies Carla, aquí sempre seràs benvinguda. un petó enorme.
Hauré de comprar plàtans per fer aquest biscuit…que booooooo!!!!!!
Petunets,
Eva.
Ja ens explicaràs Eva, ja has donat a llum? Un petó i des de Mollet t’enviem tota la força del món.
Jjajajaja, mira que he seguit el vostre pràctic consell de posar l’icona, però amb lo tòtila que soc, em sembla que en no res, sortiré a la peli de Avatar en compte que al puesto aquest de gravatar!!! sóc un desastre, ho tornaré a provar més tard!! Quan sobren plàtans a casa i avans de que es possin pitjor faig aquest pà, el que no coneixía era l’històra, em quedo amb la vostra teoría sens dubte!!!! Petons vermells
hahahaha, Elvira sempre ens fas morir de riure, a veure si pots fer-ho que tenim ganes de veure la teva bonica imatge. Molts petons i gràcies per fer-nos feliços.
Un pa deliciós sigui quin sigui el seu origen
Petons
Gràcies bonica. un plaer tenir-te per aquí.
quin DELICIA i quines fotos!!!
Gràcies Ivana, ens fa feliços que t’agradi. Molts petons.
Benvolguts vermells, aquest “pa de banana” ha d’estar molt i molt bo. Me l’apunte perquè segur que en un moment o en un altre tindré plàtans a punt de caducar.
M’ha divertit molt això del “gravatar”. Ara quan tinga una estona m’hi posaré. Besades, guapos!!
La cançó del Baloo és FANTÀSTICAAAAAA!!!!! HA HA HA HA HA HA HA HA!!!!
I tant Francesc, aquesta cançó és del tot genial, en Kike se la sap de memòria, l’hauries de veure cantar. Molts petons bonic i fins ben aviat!!
Ai mira la veritat és igual pobre gent d’on sortis la tradició del pa de plàtan el 23 el que si és segur que animats deurien quedar perque té una pinta que parla per si sola….
`ptonassos
Segur que si que estaven ben animats, Mar. Gràcies pel teu comentari. Molts petons.
Genial!!!! No he fet cap recepta amb plàtans!!! aquesta té un aspecte impressionant!!! i amb les espècies i la llimona ha de ser boníssim!!! molt aromàtic i gustós!!!
Moltíssimes gràcies tant per la recepta com per tot el que expliques!!! la cançó sembla ben bé màrketing a l’antiga!!! jajajajja.
Petonassos!!!!!!!!
I tant Miel, com tu dius ben aromàtic i gustós. Gràcies per deixar-nos aquest bonic comentari. Molts petons.
Buscaré lo más vital, sí senyor!
I això del gravatar m’hi posaré desseguida que pugui.
Amb La cuina vermella no m’adormiré sense saber una cosa mé!!!
Visca el bon rotllo MlleMiracle!!! gràcies per tot, de debó, ens fan molt feliços les teves visites.
hola guapos, el passtis excelent, yo faig servir moltes vegades el platan amb conta del ous, ya que la meva nevoda es al-lergica al ous y cambien el platan per el ou, quin rotllo, un petonet guapos
Gràcies Àngels, això de tenir un familiar amb al·lèrgies alimentàris et fa descobrir noves maneres de cuinar, oi? no queda més remei!! Molts petons guapa.
El pan de plátano, guauu, una delicia y si son de canarias, mejor, ja, ja.
Un beso. Esas fotos son de una belleza sublime.
Besos.
I tanto, de Canarias eran. un beso grande, amiga.
Madre mia¡¡Pero que cosa tan rica…el bizcocho se ve como los que a mi me gustan ,y las fotos,inmejorables¡Se queda uno embobado cuando las mira.
besos.
Gracias por tu comentario, guapa. Un beso grande.
Carai… pa de banana!! Que original i té una bona pinta.
Gràcies Anna.
Deu estar d’infart…mmmmnnnn! Petons, guapos!
Gràcies Rid, però d’infart son les teves creacions que son una autèntica meravella. Petons guapa.
Hola Cuina Vermella!,aquestes fotos i aquest pa m’estan fent venir salivera…amb un talladet…ideal!.Gràcies pel vostre missatge de benvinguda al meu blog! m’ha fet molta il.lusió, espero seguim en contacte.A REVEURE! MERCÈ-Destapant Cassoles
Hola Mercè, gràcies per aquest comentari tan agradable. M’apunto al tallat amb tu. un petó enorme.
M’encanten aquests cakes de banana! El provaré de fer i ja us diré.
Per cert, com que sóc molt obedient i us heu currat el vídeo, ja m’he posat la icona als comentaris!
Gràcies, Iris, gràcies per posar-te la icona, no saps com ens agrada veure’ns les cares. Un petó enorme.
hauré de provar la vostra recepta, té molt bona pinta! just divendres vaig fer la que van penjar a food and cook i va sortir boníssim!!
A la Júlia l’hem conegut avui mateix! m’encanta fer regalets per nadons…