Avui l’àvia Maria fa 86 primaveres. Ella és la catadora oficial de les nostres aventures pastisseres, de tot allò que hem fet el que més li agrada és el pa de pessic, per això li hem regalat un pastís per ella sola.
Sabeu que passa, vivim en una mateixa casa tres generacions (junts però separats). Per tant, cada cop que cuinem dolços els repartim en tres parts iguales. L’avia que és molta àvia i una mica desconfiada quan es refereix a la quantitat de dolç que li pertoca a ella, ens fa la mateixa pregunta: a mi m’heu donat la mateixa quantitat que a aquella canalla (la canalla = als pares, és a dir, al seu fill i la seva jove)???
Com que avui és el seu gran dia, li hem fet el pastís sencer per ella sola, esperem que no s’empatxi i hàgim d’anar a cal metge amb una sobredosi de delícies osonenques. La veritat és que és molt bo.
Pa de pessic de Vic
4 ous
75 gr. de fècula de patata (o Maizena)
25 gr de farina
150 gr. de sucre llustre
Raspadura d’una llimona
Sal
Mantega i farina per untar el motlle
El motlle ideal per aquestes quantitats és el de 22 cm de diàmetre
Preparació,
Encendre el forn a 180 graus, només amb l’escalfor de baix.
En un bol tamisar la farina juntament amb la fècula de patata. Ho reservem.
Separarem els rovells de les clares i, en un bol batrem les clares amb el pessic de sal a punt de neu fort. Ho reservem.
En un altre bol batrem els rovells juntament amb el sucre, fins que dobli de volum i la mescla esdevingui blanquinosa. Amb una espàtula afegirem la raspadura de la llimona, la farina amb la fècula. Per últim incorporarem les clares a punt de neu, molt a poc a poc, amb moviments de dalt cap a baix.
Untar el motlle amb mantega i una mica de farina, per tal que no s’enganxi la massa. Abocarem la massa dins del motlle. Enfornar a 180 graus amb el foc de baix durant uns 30 minuts (cada forn és diferent, per tant haureu de vigilar que no es cremi o quedi cru).
Un cop cuit, el deixarem uns cinc minuts dins del forn amb la porta oberta. Passat aquest temps els traurem de fora del forn i deixarem caure el motlle sobre els fogons. Aquesta acció és fa per tal d’espolsar l’aire de dins del pa de pessic. Aquest truc, el va explicar l’Enric en la seva entrada del pa de pessic. El deixarem refredar, desmotllar i empolvorar-lo amb sucre fi.
Felicitats a l’àvia Maria!!!…Deu haver estat la mar de contenta de tenir aquest pa de pessic tan impressionant per ella sola!!!…Els meus avis tb els hi encanta tots els dolços que faig…precisament demà vaig a dinar a casa dels avis de Bcn (aprofitant el curs de la Mireia Carbó) i els hi he fet arròs amb llet!!!…i és q amb ben poca cosa els avis estan super contents!!!
Aquest pa de pessic el posarem en receptes pendents…fa una pinta brutal!!!
Petunets ,
Eva (terrassa).
Pa de pessic de Vic,…els de la meva terra. Aixi segur que ha sortit boniiiissim!!!
Jo, com l’Eva, el poso a les receptes pendents. I felicitats a l’àvia Maria!!
Gemma C.M.
Felicitats per l’àvia Maria! A totes les cases les àvies són les més mimades, oi?
El pa de pessic de Vic m’encanta, com la Gemma C.M. sóc mig vigatana i sempre ha estat un dels meus berenars preferits… Amb una rajola de xocolata i un suc de taronja, és el millor berenar del món!
Per molts anys a l’àvia i als cuiners d’aquest magnífic pa de pessic!
Amb això que expliqueu de la “canalla”, m’heu fet recordar que un dia la meva àvia deia a la meva mare que s’havia trobat amb una xicota de qui no es recordava el nom i que, segons la meva àvia, la meva mare havia de conèixer a la força.
“Sí, dona –li insistia l’àvia a la mare, que no ubicava aquella xicota-: És aquella xicota alta i grassa, que viu al carrer de tal, i que havia treballat…”
Fins que, al final, va resultar que la “xicota” en qüestió era de la mateixa edat, si fa o no fa, que la meva àvia: 74 o 75 anys.
Jo només vaig conèixer aquesta àvia, i us asseguro que mai l’he oblidat.
Moltes gràcies a tots de part de l’àvia Maria per la vostra felicitació!
Esperem ansiosos notícies del curs de la Carbó. Ens hagués agradat poder-nos organitzar per anar-hi. Sobretot per poder conéixer-vos personalment, be, un altre vegada serà!
Eva: De fet l’avia Maria va flipar amb el pa de pessic i ahir a la tarda se’l havia cruspit tot.
Gemma CM: La veritat es que surt boníssim. A nosaltres ens agrada molt passejar per Vic i de tant en tant ens hi deixem caure. Haurem de fer una entrada sobre les botigues d’embotits i sobre tot de les “pelotilles”: ummm! que bones!
Gemma: per nosaltres mimar les àvies i avis es una devoció!
Enric: La veritat es que de les expressions de l’àvia Maria se’n pot fer un llibre. A més a més es tot un personatge!
Au! a escriure ràpid que estem àvids de detalls sobre el curs.
Petons per tots!
Tx+Ik
Hola!
avui he fet el pa de pessic… i no m’ha sortit bé, no m’ha pujat gens ni mica i la base estava crua. Potser faltava llevat sent una culleradeta poc? El punt de neu era correcte i he barrejat tal i com ho expliqueu. El motlle era de 22 cm. Sabeu què m’ha pogut passar? Gràcies!
felicitats¡¡¡¡¡¡ AVIA.
Ara mateix acabo de posar la massa al forn. D’aqui a una estona us informo de com va tot i que ja tenia molt bona pinta.