Per cert, que a l’’abuela’, se li hagués pogut ocórrer fer-nos l’encàrrec quans els de l’HMC es van dedicar a fer receptes amb préssec, no?
Pastís crema-préssec
Ingredients per la massa Genovesa,
4 ous
125 g de sucre
125 g de farina
15 g de llevat
Ingredients per la crema pastissera de prèssec,
1 quart de litre de llet
75 g de sucre
1 tassa de suc de préssec
2 gemmes d’ou
1 copeta de xerès dolç
1 cullerada de fècula
3 préssecs amb almívar tallats a cuadrats petits i uniformes
Pel muntatge del pastís,
L’almívar dels préssecs
1 copeta de xerès dolç
4 o 5 préssecs en almívar tallats a làmines
Fer la massa genovesa (trobareu la manera de fer-la en la nostra recepta de la mona), però en comptes d’un motlle rodó, hauria de ser en un rectangular. Coure-ho a 180 graus. Un cop feta la massa, deixar-la refredar en una reixeta.
Preparar una crema pastissera, En un cassó bullir-hi la llet amb el suc de préssec. A part, treballar les gemmes dels ous amb el sucre, fins que quedi fina i una mica espessa, ajuntar la fècula. Un cop tot mesclat, abocar-hi la llet bullent amb aroma de préssec. Remoure-ho amb un batedor (sense parar) i posar-ho al foc fins que arrenqui el bull. Retirar-ho de seguida, sense deixar de remenar vivament uns segons més. Deixar-la refredar. Dividir aquesta crema en dos bols, en un, afegir-hi els bocinets de préssec i mesclar-ho bé.
Pel muntatge del patís, partir la massa genovesa en dos, i xopar-la amb la barreja de l’almívar i el xerès. Fer-hi una capa gruixuda de la crema amb els bocins de préssec. Col·locar bé, les dues parts del pastís.
Cobrir la part de dalt amb la crema sense els bocins, i posar-hi les làmines de préssec. Reservar-lo a la nevera per servir-lo fresquet. Adaptació i variacions del pastís cremapinya de la Montserrat Seguí.
L’èxit va començar amb l’aspecte ja que només veure’l li van saltar unes llagrimetes. Missió acomplerta, bocí a bocí se’l va cruspir tot. La nostra presidenta continua fent-nos promoció entre el veïnat: la nostra reputació està salvada.
Ala alaaaaaaa…….. nois com us las gasteu!!! No hi ha repte que no supereu !. Aixó sha de provar.
Aquesta iaia deu estar molt contenta de tenivos aprop.
Que divertits que sou, parella. És un plaer passejar-se per la vostra cuina i gaudir del que feu (tan sols allò que hom pot confessar)
)))))
canela
No m’estranya que us promocioni entre el veïnat! A més, amb lo que a les iaies els agrada presumir de néts!
MUAAAAAAAAAAAA
Ostres quin pastís!! Quina bona pinta que fa, deu ser boníssim, Me l’apunto!
una abraçada
Que va dir la iaia María quan va veure aquest fantàstic pastís??
com a mínim us devia posar un sobre salient no??
Ptnts
Està clar, missió acomplerta! La iaia Maria deu estar ben contenta. Què faríem sense les iaies!!!!!
Ara enten perque la sra María no ha menjat peix aquesta setmana ,consavol menja peix amb aquest pa de pessic.!!!!
No hi ha millor regal que tenir contents als avis!!! Felicitats per poder gaudir de la Iaia Maria, i fer-la contenta amb aquests dolços!!!! Fan una pinta irresistible!!!!
Petunets,
Eva.
L’única àvia que vaig conèixer era també la repera. Cuideu-la força, que val molt la pena, i feu-li un petó de part meva.
Una abraçada, “wapos”! (Heu vist que modern?)
Que mona la iaia…..qualsevol li diu que no
Esperem que sigui diabetica 
Aixo te una pinta boniiiiiiiiiiisima
volia dir que NO sigui diabetica, pobrete. Per cert…que es aixo del “pa de pesic”? no ho he sentit dir mai
No m’estranya que li saltessin les llagrimetes quan va veure el pastís… la presentació és espectacular! I ben xop d’almívar, com demanava l’àvia Maria, devia ser sucós i dolcet… molt adequat per a una àvia llaminera
A veure si amb tanta propaganda, ara rebreu encarrecs de tots els veïns
Qué delicioso vuestro pastel de melocotón. Magnifico y precisas fotos. Gracias como siempre por vuestro entrañable comentario en mi blog y me alegro os haya gustado mi cremita de café. Besos miles.
Hola amics!!!!
Doneu-li un petonarro ben gros a l´"abuela" que de ben segur és la millor crítica gastrònomica que hagiu tingut mai!!!! Quina sort teniu de tenir-la tant aprop, i quina sort té ella de tenir-vos a vosaltres!!!!
Tot i que el préssec amb almívar no és el meu fort, de ben segur que ni li faría un lleig a probar-ne un moç, fa tant bona pinta…que ja semblo el Homer Simpson babejant la pantalla cada cop que em passejo per la vostra cuina….
Una abraçada desde Esplugues.
Francina&Ricard.
Com m’agrada!!!!!
Amb iaies com aquesta, qui no li fa passar un gust? El pastís fa una cara boníssima. No m’estranya gens que us en faça molta propaganda. Per cert, tenim moltes ganes de conèixer tota la colla blocaire. Besades. Oreto i Francesc
Doncs encara sort que no us agrada cuinar per encàrrec, eh?. El resultat és de 10!.
Un petó ben fort per a vosaltres i per a la àvia Maria.
Fins aviat
està clar que per aconseguir alguna cosa a la vida cal posar-hi una mica de cara, i a la iaia maria no n’hi falta, però si a sobre téns la sort de trobar bones persones que et satisfan els desitjos i amb aquesta traça, ja deu ser massa!
felicitats com sempre pel resultat d’un nou repte.
Me heu deixat impresionada!! PRimer fer unes postres per encarrec…amb l’ingredient escollit per la iaia…i despres que us hagi quedat tant bé.
Té una presència exquisida, el pa de pessi sembla tendre…amb un sabor agradable, gens empalagós…m’encanta!!
¡¡que buenaaaaaa!! esa clase de bizcocohos es la que gusta en casa, más que las tartas, pero yo erre que erre, siempre del mismo estilo, jajaja
Rosa Isabel, aquesta iaia la sap ben llarga!
Canela, em penso que som bastant llibre obert, poques coses es queden en el tinter… Ja saps que el blogger no permet contingut per adults si no ho especifiques!!!
Gemma bonica, a més aquesta iaia només té una neta i ara, des de fa alguns anyets, també té un net en Kike, per tant, si no ens promociona a nosaltres… petons al cigronet!
Rubén, i es fa en un plis! Tu estàs tant apropet que la propera vegada t’avisarem que vinguis.
Mira Xaro, el primer que va fer va ser emocionar-se i en quan vam sortir per la porta fer-ne un taste i donar-li un tros al gos (sense que ho veièssim!).
Anna, doncs no sé que fariem la veritat…
Dolors, aquesta dona menja de tot pastissos nostres sí, però el teu peix el menja cada dia del món (si no és teu no en vol!)! petons guapa!
Megawapo! fer-li un petó de part teva, o sigui d’un amic internauta és molt complicat perquè mira que li hem intentat explicar vegades que és internet i sempre acaba dient es que això de la tele és fabulós! No insistim massa encara s’està adaptant a l’euro!
Belen, no és diabètica no, té una salut de ferro (tot i que ella sempre es queixa…). El pa de pessic és mena de ‘bizcocho’ molt tendre i flonjo, d’aquí el seu nom perquè molta gent no el talla sinó que se l’acaba menjant a pessigades! petons bonica!
Gemma, vols dir? de tots el veïns!! sí que era bo i gens empalagós, ideal per l’estiu!
TartaSacher, tus postres són fantàsticos. gracias.
Francina, eo com esteu??? ja veus nosaltres sense vacances cansadíssims però content! molts petons per vosaltres, de tot cor!
Francesc i Oreto, per nosaltres també l’espera es fa llarga, llaaarga!
Glòria petons rebuts, l’àvia acaba de dir: qui dieu que és la Glòria del blog? és de vida?? en fi, que no escolta massa i va a la seva!
MANEL, ets la persona més perspicaç que coneixem, nano l’has clixat de valent! és la dona amb més morro del món mundial i part de l’estranger, quan tinguem temps ja t’explicarem les seves aventures amb el president de La Caixa i amb l’abat de Montserrat, tot un poema!!
Snur, sí tendre i saborós! petons!
Ali bonica, i ditxaratxera! doncs vinga, ja ho saps fes una mica de cas a la familia! petons guapa!
Caram, Caram!
Feia dies que no disposava d’una bona estona per entretenir-me a llegir i avui he quedat francament sorpresa amb les darreres receptes del vostre blog.
Aquest pa de pessic fa una pinta increible. La iaia Maria deuria quedar contenta!
I els vostres amics deurien quedar ben satisfets amb el sopar. El pastís de pera i xocolata sembla exquisit i la combinació molt encertada. Potser m’animo a fer-lo com a pastís d’aniversari de l’Aleix. El 21 de setembre fa 32 anys i vull soprprendre’l amb un soparet amb amics…
Continueu així de creatius i productius!
Una abraçada!
Madre mia…que manos…y que bocas…¿y que kilos?
Poco importa nada cuando se come como comeis vosotros, no hay nadie mas feliz, que un bien comido.
Muac pareja
madre miaaaa,,,quina maravella.la convinacio perfecta i la presentació per menjar-se la pantalla.que chula.
Su i Elena, sou un sol!
Exit assegurat¡¡ bon àpat,bons cuiners,bona cuina,bona àvia,bóna prómoció, i… bon profit, felicitats cuina vermella. Josepb
Hola guapa tu
anava a la recerca un pastís amb préssec amb almíbar, i la teva recepta es de super 10, amb permís anoto la formula
mil petonets i gràcies per compartir-la Susanna