Quan un ha de romandre a casa per parada tècnica obligatòria i amb el moviment corporal més que limitat, el món vital, aparentment, es veu reduït dràsticament, i les hores passen en els pocs metres que disposa la república independent de casa teva.
Des de divendres estic així, fent vida únicament entre les parets acolorides del cau i passant-m’ho el millor possible! Tant és així que estic desenvolupant la meva creativitat a passos de gegant:
Retratant racons de casa…
Escoltant música, encara que no pugui ballar…
Teixint una bufanda plena de colors…
Llegint i menjant aquest deliciós pastís de plàtan…
Teníem uns plàtans a punt de fer-se malbé a la nevera, vam aprofitar-los d’una manera ben dolça. Trobàrem una magnífica recepta d’en Carlosvalencia!! I és que aquest home tot allò que fa és espectacularment bo!
Mol bé Txell, així m’agrada, que no perdis els ànims !!! Consola’t pensant que fa un fred que pela i tu pots estar a casa calenteta. Ja sé que preferiries poder sortir i trobar-te bé però “qui no es consola es perquè no vol” (ja que anem de refranys )
Cuida’t molt fins dimarts i ja ens diràs que ha dit la cirurgiana..
Molts petonets per tots dos
AHHH, molts escriptor i músics coneguts han començat a desenvoluparse després de passar per una convalecència, quí sap Txell, potser surt qualcom d’aquí, com a mímin un jersey de colors.
Un petó i sort què no surts al carrer no val la pena passar fred. Sort.
Com diu la Xaro, ja va bé que t’animes fent coses que t’agraden. Això de redecorar, de fer calça o fer un dolç està molt bé. Et desitgem que les notícies del dimarts siguen les millors. Gaudeix d’aquest temps per a tu i que ben aviat pugues retornar a la teua vida habitual. Salutacions. Oreto i Francesc
ei, si heu de menester companyia, puc venir, que jo sempre he tengut ganes d’aprendre a fer calça, però començ a estrènyer sa llana, i al final no puc passar s’agulla. Amés, dissabte és dia de tots sants, pots passar tot el dia de demà fent panellets. Una besada des de sa roqueta. Millora’t.
Que et milloris i fes bondat, bondat com la que has publicat, bondat creativa que enriqueix la ment i l’ànima. Un petonàs.
Per cert jo també he fet un coc de plàtan, amb el plàtans lletjos que tenia al fruiter.
Txell, saps fer mitja??? Que xulu!!! Jo em volia apuntar aq any a fer ganxet!! jeje!!
Aquest pastís de platan ja el tenia a pendents, fa una pinta!!!
Buenoooo…i aquests tovallons son dignes d’una peli de l’Almodovar!!!
Cuida’t reina!
Petunets,
Eva.
Txell,
D’una manera diferent jo també he sapigut, i se encara, el què és la movilitat reduïda. També jo n’he tret partit llegint, escoltant música, xerrant i deixant que els altres tinguèssin cura de mi.
Pel que puc veure estàs quieta però eixerida i això és el que compta.
Rep el meu afectuós recolzament!
Aquesta afició de fer mitja també la comparteixo tot i que ara fa temps que no en faig. El pastís de plàtan fa molt bona pinta i repecte a en Carlos València, esic d’acord que és espectacular
Un petó i que et recuperis aviat
Ester
Txell bonica, tal i com diuen tots els companys per aquí…..”no hay mal que por bien no venga…” per sort ets forta i valenta, i de ben segur que en treuràs alguna cosa positiva d´aquesta situació, si més no una bonica bufanda i unes fotos magnífiques, tot i així, no façis gaires esforços i procura fer tot allò que sempre hem volgut fer i mai tenim temps….Molts petonets d´ànims i mantent-nos informats siusplau.
Kike, una abraçada ben forta per tú també!!!
Hola Txell, me alegro que sigas con tanta energía y aproveches el tiempo de “parada impuesta” para hacer todas esas cosas, aunque aún no vayas de esquina a esquina bailando salsa ;-D
A veces en estas paraditas obligadas se despiertan esas facetas ocultas que llevamos dentro (como escribir un blog o la fotografía). Me encantan las fotos.
Por cierto… El perfeccionista en la cocina… ¡qué interesante suena! ¿puedes recomendarlo?
Ay josmios, todo lo haceis con una delicadeza, que es que vamos…da gozo venir a esta casa, aunque la verdad me gustaria dentro de poco oir otra vez tu risa.
Muac
Genial Txell!! La bufanda preciosa, igual que les fotografies. I ja em vindria de gust provar el pastís!! Una molt forta abraçada.
Txell, tret de lo de la ernia! tot lo altre esta super bé. A mi que no paro mai també em convindria uns dies estar aixi però clar!! la ernia no cal!!
Ja saps si et conve alguna cosa, els de la vila pugem cap el valles. Nomes cal que ho diguis!!
Molts records!!
ANNA DE VILA
Txell, disfruta-ho tot el que et deixi la hèrnia, que et cuidin, relaxa’t, crea, llegeix, menja… Quan t’incorporis a la rutina ho trobaràs a faltar així que paladeja cada moment. Petonets, i feliç Castanyada!
Caram, ja veig que a part de cuinar també saps fer bufandes! I t’anirà molt bé amb el fred que ha començat a fer…
No tinguis pressa i fes bé el repòs, eh? I que et cuidin, guapa!
Txell,
Com va tot?. A veure si el dimarts et donen bones notícies. Ja ens ho diràs. Mentrestant, fes vida de “senyora” que de tant en tant, també convé.
Una abraçada per tu el Kike.
Fins aviat
txell, aprofita que són quatre dies, i quan menys t’ho pensis, apa, un altre cop sense temps per a res.
ahir tothom preguntava per tu, i em va dir un ocellet que potser podreu venir a mont sant benet, espero que estés ben informat.
recupera’t aviat (cuidar-te ja ho fas). un petó.
Txell, aprofita el temps per descansar i fer cosses que la feina normalment no t’hi permet….Aquesta bufanda s’assembla molt a una que jo em vaig fer…Veus es una de les coses que no tinc temps de posar-mi a més, que les meves contractures tampoc no em deixen…però m’agrada molt i he fet bufandes per un munt d’amics i familiars..
Núria
Txell! Ja veig que vas milloreta. Així m’agrada que faces bondat
Una abraçada per als dos. El pastís… umm pecatòrum.
Txell,guapisima si es que tot u fas ve,jejje quina bufanda mas chula,gracies per la recepta te una pinta ,mmmm.
Cuida’t molt,,una abraçada
Sóc una seguidora del vostre blog desde fa poc. M’agrada com ho porteu, es com si ja us conegues. Txell, desitjo que et milloris. La bufanda es preciosa.
Salutacions.
Ja arribo tard!!!!
No sabia qu´es podia fer un pastis de platan i el mateix temps una bufanda de colors, escriura als lectors, fer un post i espero que també descansis!!
Soposo que també esteu fen panallets , si no es aixi a can Geroni tenim la botiga plena de tots colors i de totes mides.
Tkell soposo que cada dia et troves millor, oi?
Xaro, estic bé, això de ser activa i tenir mil projectes al cap, fa que les hores passin depressa! dimarts, a veure que diu la metgessa!! petons.
Cris, a veure que en surt de tot això!!! com dius tu, almenys una peça de llana teixida a mà, si que en sortirà. petons bonica (desitjo que estiguis bé d’ànims).
Francesc, a veure si m’acostumaré a estar-me a casa fent calça!!
Hola al•lot de Sa Roqueta, sempre ens fas riure. No et preocupis que si vens farem calça els dos i aniré controlant de que no l’estrenyis, eh!! bona feina!
Olletes, ja he vist el teu coc, deliciós per cert com tot el que fas!
Estimada Eva, la bufanda és la primera cosa que faig, a veure que en surt i pel que fa al ganxet he encarregat un llibre, quan el tingui ja t’explicaré (fan unes coses al•lucinants amb ganxet, és genial!). El pastís de plàtan és boníssim, i dooooolç (l’àvia Maria diu que és el pastís més bo que ha menjat mai!). i els tovallons són de paper i de ca l’Ikea, i es que aquest toc kistch que ténen m’encanta!). Petons bonica nostra!
Estimada Glòria, que bé, ja has tornat. Com us ha anat el viatge? desitjo i espero que fantàsticament bé. Ais, això de la mobilitat reduïda és un rotllo, però bé quan una ha de fer bondat s’ha de buscar la vida intentant que el dia no es faci tant llarg, no?
Ester, doncs ja sé a qui li preguntaré els meus dubtes sobre la llana, les agulles, els punts… petons bonica!
Francina, en Kike em cuida com una reina i es que és l’home més meravellós del món mundial!!! no t’amoinis bonica, que faig molta bondat! petons.
Queridísima Noema, el libro no me está gustando nada… cuando me lo acabe te lo envío por correo y te lo lees y me dices (Enviame un email con tu dirección y te lo mando!). Lo que llevo peor es no poder bailar, aquí donde me ves me encanta bailar (aunque no sé y bailo como un pato). Te echamos de menos a ti a tu ciudad! besos.
Su, esto de la risa lo llevo fatal, no me puedo reir porque me duele la espalda, la pierna y el pie, de hecho es lo que peor llevo no poder reirme!!! besos.
Sara Maria, que bé que t’agradin les fotos, venint de tu és tot un elogi! petons.
Anna de la Vila, com estàs? gràcies pels teus ànims! petons!
Iris, gràcies bonica! feliç castanyada a tu també! a disfrutar si sortiu a ballar, balleu una mica per mi!
Gràcies Gemma, això de la bufanda a veure com acaba, no n’he fet mai cap, ja us aniré explicant!! petons bonica.
Glòria gràcies per les abraçades! Tinc la foto que ens vau enviar penjada a la paret de l’escriptori, cada vegada que us miro un somriure neix als meus llavis. petons molt grans.
Manel, a veure com em trobo i només que pugui una mica vindrem a St. Benet, no saps les ganes que en tenim. Molts petons Manel!
Snur, noia fas de tot, eh? que contents que deuen estar els teus amics.
Oretoooo! que bé! quina alegria tenir-te per ací! pecatòrum, pecatòrom el pastís, i era dolç com tu!
Elena, bonica, gràcies pel que ens dius! el pastís boníssim. Petons!
Teresa, benvinguda a casa!! Gràcies per ser-hi, aquí sempre hi tindràs un lloc. De debó, una alegria tenir-te per aquí! petonets!
Família, un plaer i bona castanya!!! (ai no, bona castanyada!).
Dolors!! mentres tu escribies jo també ho feia, ens hem creuat els comentaris!!
Panellets no n’hem fet aquest any, segur que els panellets de Can Geroni, son boníssim perquè segur que l’Albert els ha fet amb un carinyo inigualable!
Jo estic ni fu ni fa, suposo que amb aquesta pluja i humintat la cura va més lenta, però bé, jo et prometo que faig moooolta bonda!!
tinc ganes de veure’t. A poc que em trobi bé, vindré a plaça a xerrar una estona amb tu!
petons i molt d’amor!!
Ànims, Txell! Esperem veure’t recuperada del tot ben aviat!
Txell!!!! Des d’aquí t’envio molta energia positiva (més de la que ja tens) perque et recuperis ben aviat!! Cuida’t i fes-me una bufanda! jejeje
Petons
Txell, a recuperar-te ben aviat i sobretot deixa’t cuidar, aprofita-ho.
PTNTS
Dolça
Noia, espero que et milloris ben aviat… És un rotllo això de fer descans per imposició! Però veig que saps treure profit d’aquesta parada tècnica. Si dura gaire temps convertiràs la casa en un museu!
Ànim i mooolta paciència!
Txell, et desitjo que et posis bona aviat i que recuperis la vida normal, amb les teves classes de cuina, les teves estupendes invitacions gurmet i tot allò que et fa feliç. Una abraçada a tots dos.
canela
Cuida’t molt i “gaudeix” del repòs!!
Encara que ja t’ho vaig dir personalment, vull deixar constància al bloc del que ens alegrarem que tot sigui qüestió de repòs.
Un parell més de petons via Conreria! (Arriben bé, oi?)
Hola Txell, no sabia res.
Descansa i tot anira millor poc a poc.
Gracies per els teus regals.
La bufanda genial.
Una abraçada d’energía.
Margot
Mar, bonica i tu com et trobes??? ja estàs millor de la teva cama! Jo estic desitjant per estar bé i poder fer un: corre, txell, corre (penso que podríem convidar a la Lola, que ella com que corre molt per Berlín ja hi està acostumada!). Petons bonica.
Ruben, doncs porta’m les llanes que vulguis i jo te la faig en un plis!!! Petons maco!
Gràcies Anna, sí que és un rotllo menys mal que moltes aficions de les que tinc es poden fer des de casa i sense gastar massa energia, que si no… petons.
Gràcies Canela, moltes gràcies pels teus bons ànims i desitjos. Petonassos.
Manduca, gràcies. de tot cor.
Enric arriben mullats, però són càlits i fets amb el cor, moltes gràcies amics! Envio petons de retorn, el meu avi que viu a Sant Fost, m’ha dit que els està veient pujar per la muntanya (vénen amb paraigues vermell!).
Margot, la teva energia ja arribat, ja la noto, ja fa efecte!!! petons Margot.
Txell, poc a poc t’aniràs recuperant però si menges aquestes delicies fins i tot jo m’agradaria fer repòs!!!
Hola bonica,
M’alegra llegir-te “animosa” tot i les circumstàncies. Ja veuràs que aviat podràs ballar i saltar de nou. Molts ànims!
Això de fer “calça” estàs molt bé i ajuda a no adormir-se davant el televisor. Si necessites ajuda, no sóc una experta però em defenso en el tema.
Quant el llibre “el perfeccionista” a mi no em va agradar gens ni mica, així que celebro sentir algú que opini com jo.
Aprofitant el temps del cap de setmana vaig fer el vostre pastís “a les cinc espècies”: Meravellòs.
Millora’t a veure si podeu venir a Sant Benet i petonets.
Ups… Yo tampoco tenía ni idea de que estabas en “reposo”, así que sólo puedo mandarte mucho calorcito del que hay por aquí abajo, en Las Canarias ^_^
… y cuidado con lo de hacer punto, que engancha de una manera que no veas. Después no querrás volver a la ajetreada vida porque quieres más y más, por experiencia lo digo!
La lana de la bufanda es preciosa, me encanta!
Un beso fuerte y muchos ánimos!
Ahhh… y que pinta tiene el pastel de plátano!!! con plátano de canarias, no?
un altre petonet
Dolors, gràcies ets un sol!
Ep, Laia, menys mal que tampoc no t’ha agradat el llibre… (es que llegia a la contraportada que li hàvien donat premis per la obra i jo pensant… txell no hi entens gens en literatura!!!). El pastís a les 5 espècies t’ha agradat eh?! es tant bo! Gràcies pels teus ànims, es fantàstic tenir gent propera com vosaltres!!
Rita: bufanda acabada!!! ha quedat força bé, ara només hem d’esperar el fred per poder-la lluir. Els plàtans de Canaries, es que hi han altres plàtans???
Gràcies per enviar-me tanta caloreta, ja la notem a casa!!!
Mil petons família!
Txell bonica, tal i com diuen tots els companys per aquí…..”no hay mal que por bien no venga…” per sort ets forta i valenta, i de ben segur que en treuràs alguna cosa positiva d´aquesta situació, si més no una bonica bufanda i unes fotos magnífiques, tot i així, no façis gaires esforços i procura fer tot allò que sempre hem volgut fer i mai tenim temps….Molts petonets d´ànims i mantent-nos informats siusplau.
Kike, una abraçada ben forta per tú també!!!