El meu pare era venedor de joguines i viatjava dos o tres vegades l’any al poble d’Ibi, a la comarca de la Foia de Castalla, on radicaven bona part de les fàbriques que ell representava.
De tornada venia amb un deliciós dolç que li preparava la tia Consuelo (era l’esposa d’un fabricant de firetes, que el meu pare representava al Principat): la Tortà d’Ametlletes. Gràcies a un passeig blocaire de la Txell i el descobriment del bloc Canecositas, he pogut recuperar un sabor de la meva infància.
Ràpidament ens varem posar a preparar aquesta menja de terres d’ametllers. El resultat ha estat fabulós i ha quedat, fins hi tot tant bo, com el de la tia.
Us proposem doncs aquesta recepta proustiana.
Tortà d’ametlletes
Ingredients,
200 gr d’ametlles crues amb pell
50 gr de farina
250 gr de sucre
6 ous (rovells i clares separats)
Paper de forn o de plata per folrar el motllo
Preparació,
1. Preescalfar el forn a 180 graus.
2. Engreixar el motlle i folrar el cul i les parets amb paper de plata o de forn.
3. Moldre les ametlles amb pell, ben finetes, i tamizar-les amb la farina.
4. Muntar les clares a punt de neu fort.
5. Afegir el sucre a poc a poc, fins que estigui ben barrejat.
6. Afegir els rovells i remoure-ho amb molta cura, ha de quedar com una mousse.
7. Afegir les ametlles i la farina tamissades, remenar amb molt de carinyet, a poc a poc, procurant que no ens baixi la massa.
8. Vessar la massa dins del motlle folrat amb paper.
9. Coure-ho a 175 graus durant, com a mínim, mitja hora, o fins que quan el punxem amb un escuradents i aquest surti net. Compte, no obrir el forn fins que la tortà no estigui ben cuita, ja que sinó correm el perill que les clares batudes baixin de cop i en comptes d’una tortà sembli un bunyol.
2. Engreixar el motlle i folrar el cul i les parets amb paper de plata o de forn.
3. Moldre les ametlles amb pell, ben finetes, i tamizar-les amb la farina.
4. Muntar les clares a punt de neu fort.
5. Afegir el sucre a poc a poc, fins que estigui ben barrejat.
6. Afegir els rovells i remoure-ho amb molta cura, ha de quedar com una mousse.
7. Afegir les ametlles i la farina tamissades, remenar amb molt de carinyet, a poc a poc, procurant que no ens baixi la massa.
8. Vessar la massa dins del motlle folrat amb paper.
9. Coure-ho a 175 graus durant, com a mínim, mitja hora, o fins que quan el punxem amb un escuradents i aquest surti net. Compte, no obrir el forn fins que la tortà no estigui ben cuita, ja que sinó correm el perill que les clares batudes baixin de cop i en comptes d’una tortà sembli un bunyol.
I com diuen en aquella terreta: Fotre, que bo!
M’agrada quan trobes una recepta que et permet recordar sabors de la infantesa… el sentit del gust i de l’olfacte tenen més memòria del que ens pensem, oi? Són capaços de tranportar-nos en un moment a èpoques i situacions llunyanes…
La Tortà té molt bona pinta. Com queda? Com una coca? Els piquets de la pell de les ametlles queden realment bonics
Gemma, en Kike està feliç com un anís, des de que va tornar a tastar la Tortà m’ha explicat un munt d’anècdotes i d’històries de la Tia Consuelo, del seu padrí (el marit de la tia), de l’alegria que tenien tots els germans quan el pare arribava a barcelona amb el dolç! ais, els bons records!!
La Totà queda com un pa de pessic, potser una mica més espès, però esponjos, les ametlles fan aquesta sensació d’espessant… És com si mengessis un núvol!
Això no pot ser, se m’acumula la feina!. Hi ha tantes coses que veig que voldria fer…!
Que bona aquesta tortà !!!
Fa molt bona pinta, un berenar exquisit per un cap de setmana amb la colla.
Per cert, acabo de sentir la propaganda que feu del vostre blog a la radio, m’ha fet molta gràcia.
Gemma, Vic
Glòria! Doncs vinga a fer pastissos i a publicar-los, aquest és molt ràpid de fer (menys tamissar la farina amb l’atmetlla) i molt gustós ja ho veuràs!
Gemma, hem enviat el correu al Llucià per enviar-lo, ni pensaments que ho diguessin per Catalunya ràdio! Els d’on vols anar a parar són una canya!!!
M’encanten els pastissos d’ametlla, però em passa com a la Glòria, ja no dono a l’abast de tantes receptes pendents com tinc
Una abraçada
Ester
mmmm…estic amb la Gemma!!!…Lo millor el record d’un sabor de quan erem petits!!!!..Per mi, el fuet que feia la meva àvia…no hi ha res que ho iguali!!!
Parella…que heu fet amb el Llucià??!!!… Correeeeeee…expliqueu!!!
Petunets,
Eva (Terrassa)
Evaaaa!! Abans de res, has de passar la recepta del fuet de l’àvia, quin nivellàs!
Doncs ahir, un dels temes del dia de l’On vols anar a parar, era: que li sorpren a la gent quan va a casa teva, nosaltres vam participar i explicarem que la gent es sorpren de comprovar que la nostra cuina vermella és la mateixa que la del blog. La Susi va llegir el nostre correu electrònic i va donar l’adreça del bloc per catalunya ràdio!
Fixa’t tu! El nom del bloc el va sentir mig Catalunya! Fantàstic no?
Petons!
os3!!!…Això si que és marketing!!!…jejeje…jo abans sempre sentia el Llucià pel matí al fricandó…xo dsd que ho fan a les 16h no puc mai…és el que té treballar…sniff sniff!!!!
Enhorabona…a veure si ho noteu amb les visites!!!
Petunets!!
Eva (terrassa)
Me encanta que este bizcocho le haya transportado a su infancia, aquí es muy típico y casi ni lo apreciamos.
Muchas gracias por dejar un comentario en mi blog, me gusta la gente bloguera y a ti no te conocia, si me lo permites voy a ponerte en mis links para no perderte la pista.
Besitos y gracias de nuevo.
¡Andaaaa!! pero si tu también me tienes, jejeje.
Pos na, que otra vez gracias.
Aysss, algún día escribiré en valenciano, así os caigan los ojos de ver tantas faltas de ortografia, jijijiji
Ali Canelona!
No saps l’alegria que em vas donar amb la tortà: les voltes que havia intentat trobar la recepta!
Hem vist que ets de Gandia, no saps quines ganes que tinc de portar a la Txell a La Gamba i que pugui tastar les esberginies al forn i l’arròs i els fideus a banda que hi fan: els millors del món!
Xé, llançat a escriure en la teva llengua!
Molts petons d’uns enamorats de la millor terreta del món!
Kike i Txell
Me encanta que este bizcocho le haya transportado a su infancia, aquí es muy típico y casi ni lo apreciamos.
Muchas gracias por dejar un comentario en mi blog, me gusta la gente bloguera y a ti no te conocia, si me lo permites voy a ponerte en mis links para no perderte la pista.
Besitos y gracias de nuevo.
La primera cosa que he provat de fer i crec que no m’ha quedat tan malament…
Sóc d’Ibi, buscant la recepta de la tortà d’ametlles per enviar-li-la a uns amics americans d’Atlanta que la van provar a ma casa fa uns mesos, he trobat aquesta web i m’he emocionat en veure una recepta del meu poble en les terres del nord. Ara viatjarà també a l’altra banda de l’Atlàntic: açò no té fronteres!!!
Glòria