Avui acabarem el recorregut d’aquell dinar tan especial amb el Joan i la Paquita amb el xuixo.
Fer el text d’aquesta entrada ha estat molt difícil: El xuixo té el distintiu de “Producte de la Terra” per la Generalitat de Catalunya i, feta la navegació pertinent, hem arribat a la conclusió de que la polèmica del seu origen és comparable a la de la nacionalitat de Cristòfor Colom. Us recomanem el recull etimològic que hi ha Eines de Llengua que resumeix el munt d’informació que hem trobat.
Per tant apuntarem la teoria vermella que parteix de l’experiència pròpia i de tenir la desgràcia de no néixer gironins. El primer xuixo que vam menjar a la nostra vida va ser la versió industrial del Sr. Costafreda, l’introductor a la península del Donut, el pastisset fregit més internacional i sense el qual, la icona del policia de blau marí i refatet no hagués existit. Aquest fet ens fa concloure que la xarxa de distribució d’aquest emprenedor català va popularitzar a Catalunya el xuixo gironí.
Per lloar la seva excel·lència en Josep M. Fonalleras n’ha fet un text que no permet afegir res, ni tant sols un amén!
“El xuixo és el tapís de la creació de la gastronomia gironina. Una marca de fabrica, una identificació: Déu va crear els animals i els vents i els homes i les dones. Mentrestant, els gironins pensàven que no estaria malament de fregir aquell cilindre suprem que havíen inventat poc abans del setè dia. Amen”
Ingredients,
Per la massa,
250 g de farina de força
1 pessic de sal
9 g de sucre + 1 cullerada petita de sucre avainillat
45 g de sucre
1 cullerada i mitja de llevat sec per fer pa
1 ou semi batut
90 ml de llet tèbia
15 gr de llard
Per la crema pastissera,
1/2 litre de llet
100 g de sucre
4 rovells d’ou
1 canonet de canyella
40 g de farina de blat de moro (maizena)
Per la cobertura,
Barreja de 45 g de sucre + 1 cullerada de canyella
Preparació,
Si es vol el dia abans prepararem la crema pastissera: barrejar en un vol els rovells amb la farina de blat de moro i un rajolí de llet. En un altre cassó escalfarem la llet restant juntament amb el sucre i el canonet de canyella. Quan la llet arrenqui el bull, la deixarem refredar fora del foc uns minuts. Un cop la llet sigui una mica freda, l’abocarem damunt la barreja dels rovell sense para de remenar. Colar tota la barreja en un colador fi, dins del casso, i courem la crema a foc mitjà, fins que bulli, no deixarem mai de remenar. Quan la crema agafi el punt d’espessor que volem l’apartarem del foc, la taparem amb paper film (que toqui la crema) i la reservarem a la nevera.
Per fer la massa, en un bol gran barrejarem la farina tamisada, la sal, el sucre, la barreja de sucre i vainilla, el llevat. Farem un volcà, en el centre hi posarem l’ou lleugerament batut, mentrestant ho anem removent tot, hi afegirem poc a poc la llet tèbia, i anirem rementant bé amb una cullera de fusta. Ha de quedar una massa tova. Sense deixar de remoure afegirem el llard, amassem fins que la massa es desenganxi de les pares del bol. Farem una bola amb la massa i la deixarem reposar en un bol untat amb oli. Tapem la bola de massa amb un drap i la deixem reposar fins que dobli de volum (aprox. una hora). Passat el temps, estirarem la massa amb un corró formant un rectangle de mig centímetre d’espessor. Tallarem triangles amb la massa. Al mig hi posarem una mica de rema pastissera, i enrotllarem els triangles cap a la punta. Col·locarem tots els triangles enrotllats amb crema damunt la safata de forn i els deixarem reposar una mitja hora més. En una paella fregirem els xuixos, caldrà girar-los sovint per a que no es cremin, un cop cuits els retirarem del foc i els deixarem escòrrer damunt d’un paper de cuina, desprès els arrebossarem amb la barreja de sucre i canyella. Els reservarem a la nevera fins mitja hora abans de servir.
Recepta extreta del magnífic bloc I-Recetas.
Pues con estos xuixos, estoy segura de que el séptimo no descansó. A partir de ahí, empezó a comer xuixos y descansó cuando se hartó. Madre del amor hermoso, qué pinta ¡¡y yo a dieta!! Una receta para quitarse el sombrero.
Un besín.
Al ver el comentario publicado, observo que ha cambiado letras ¿será a consecuencia del traductor? Yo he puesto xuixos y no chuchos. Ha cambiado la forma de los verbos (dencansa por descansó, empezar por empezaría) Hart por hartó… en fín ha quedado raro
espero que se entienda.
uffff sigue apareciendo un texto que no es el que yo escribí ¿que está pasando?
Com apuntava la Margarida i després també deia la Gemma, a Badalona, dels xuixos en diem “tornem-his”, tant és així que recordo que, jo era molt jove, un dia a Barcelona, a una pastisseria al costat d’on treballava a prop de la plaça Urquinaona, vaig demanar-hi un “tornem-hi” i la dona que em despatxava, està clar, no m’entenia tot i que jo li assenyalava els que hi havia a l’aparador.
A part de l’anècdota, us dic sincerament que cada dia que vaig a buscar el pa m’he d’aguantar per no demanar un tornem-hi dels que, cada dia!!!, hi ha exposats a la vitrina que tenen al taulell. Jo els trobo deliciosos, i estic seguríssim que els vostres ja deuen ser la repera… Va!, per què ser tan fins?… La rehòstia, deuen ser!
)
Una abraçada.
A mi també m’ha sortit una pàgina on em deia que hi havia un error, i veig, al correu, que no tindré el seguiment dels missatges.
Deliciosos!!!estos postres que han estado presentes desde …que se invento el pan, y se unio en bendito matrimonio con el azucar; vamos que no se pasan de moda.Tengo autentica pasion por las masas fritas.Nota para el postre: un sobre…diez, para los cocineros: besikos.
Em sembla que al final us hauré de deixar de llegir. Això no es fa quan una està a dieta!!!!
Petons, macos!
Ei, vosaltres no feieu règim? això no entra cap operació bikini!
Té una pinta fenomenal, que tots els pastissers envejarien…
Hola vermells! mai he fet xuixos a casa, però s’ha de reconèixer que tot i la bomba de calories que porta es un delicia! em recorda moltes gresques!! jeje
Que delicia de pastel, la crema debe ser provocativamente deliciosa, ideal para mi merienda
.
Un beso amigos.
Quin mal que em feu! Ara me’n menjaria un sense pensar-m’ho!
He de provar a fer-los fa tant que no en menjo… snif snif
Amb el que m’agraden els xuixos, i segons tinc l’època sóc menjadora compulsiva d’aquests m’heu donat no una recepta si no un tros ben gros de felicitat. Quan mengi xuixos me’ls menjaré a la salut del Vermells.
Petons ben grans i dolços
Como siempre un trabajo fenomenal ♥.
Qué bueno por favor!!! esto tiene que estar rico, rico… que envidia… no os quedó nada?? ni un trocito??? que me voy a veros ya!!! jaja…
Una gran receta y si encima trae el sello Pepihno mejor que mejor, es que sale seguro.
Besos
Amb el que m’agraden els xuixos… Caurà!
a casa meva a mataró (però potser la paraula és de vilassar de dalt) en diem “globets”…
a mi em farien mal, del que m’agraden, ai per favor… em sembla que no intentaré fer-ne… i si em surten bé????
petons
Bufff…. estos xuixos tienen que estar de muerte…
Aixó està boníssim i no tinc diners per berenar.
Mare meva, quins xuixos! Encara q
Mare meva, quins xuixos! Son la bomba. No vull ni pensar amb la de calories que deuen tenir….. Aquests cauen, segur.
Petons!
Si qui jo me sé veu la vostra entrada no em perdonarà escapar-me de fer aquesta recepta!!!! què bonssss siguin d´on siguin!!! petonassos
La meva mare es xuixo adicte!!! Quan arrivo a casa em rapta i li haig de fer al menys per tota la població, mai son suficients!!!! Sempre faig servir la mateixa recepta, així que aquesta vegada farè servir aquesta!!!. La veritat es que mirant la foto entra una ganaaaaaaaaa. Mil petons
Pero como se me ha podido pasar esto a mi¿??? Que rico por favor, me encanta..
Muchos besos!
Jo sempre havia sentit dir que els xuixos venen de Girona. Això de visitar blogs abans d’esmorzar és mortal, m’ho menjaria tot!!!!
El llevat no s’ha de desfer amb cap líquid?
Al meu poble, al Baix Camp, en diuen “xut”.
Impressionant el xuixo!
Aquest gironins sí que en saben! Sort que després ens ho expliquen per poder-ne gaudir plegats!
La única pega que li trobo és el nivell súper calòric que tenen… llàstima…
Per què tot lo bo, lo boníssim engreixa! Katxis! Bé, un dia és un dia no?
Molts petons estimats!!!!
Homeeeee,això no es fa,que em creix el cul cada dia més amb les vostres receptes!!!!Diumenge tinc temps i ja hauré de peccaaaarrr!Gràcies trempats encara que ha Girona tenim unes pastisseries xuxaires per a treure`s el barret,aquests s`has de probar de fer per força.Una abraçada.
Quina pinta!!! El meu pare va treballar, fa molts i molts anys, de xurrero amb el seu pare i ens fa uns xurros boníssims (amb aigua calenta i no empapen gens d’oli). Haig de provar a fer la vostra recepta per si puc fer-li la competencia!!!
Vermells, sou fantastics per ensenyarnus a fer aquets xuixos fantastics ya que quan tels menjas,sens a canta la santa espina,ja que avui es la diada
PETONS BEN GROSSOS. DOLORS.