Avui acabarem el recorregut d’aquell dinar tan especial amb el Joan i la Paquita amb el xuixo.
Fer el text d’aquesta entrada ha estat molt difícil: El xuixo té el distintiu de “Producte de la Terra” per la Generalitat de Catalunya i, feta la navegació pertinent, hem arribat a la conclusió de que la polèmica del seu origen és comparable a la de la nacionalitat de Cristòfor Colom. Us recomanem el recull etimològic que hi ha Eines de Llengua que resumeix el munt d’informació que hem trobat.
Per tant apuntarem la teoria vermella que parteix de l’experiència pròpia i de tenir la desgràcia de no néixer gironins. El primer xuixo que vam menjar a la nostra vida va ser la versió industrial del Sr. Costafreda, l’introductor a la península del Donut, el pastisset fregit més internacional i sense el qual, la icona del policia de blau marí i refatet no hagués existit. Aquest fet ens fa concloure que la xarxa de distribució d’aquest emprenedor català va popularitzar a Catalunya el xuixo gironí.
Per lloar la seva excel·lència en Josep M. Fonalleras n’ha fet un text que no permet afegir res, ni tant sols un amén!
“El xuixo és el tapís de la creació de la gastronomia gironina. Una marca de fabrica, una identificació: Déu va crear els animals i els vents i els homes i les dones. Mentrestant, els gironins pensàven que no estaria malament de fregir aquell cilindre suprem que havíen inventat poc abans del setè dia. Amen”
Ingredients,
Per la massa,
250 g de farina de força
1 pessic de sal
9 g de sucre + 1 cullerada petita de sucre avainillat
45 g de sucre
1 cullerada i mitja de llevat sec per fer pa
1 ou semi batut
90 ml de llet tèbia
15 gr de llard
Per la crema pastissera,
1/2 litre de llet
100 g de sucre
4 rovells d’ou
1 canonet de canyella
40 g de farina de blat de moro (maizena)
Per la cobertura,
Barreja de 45 g de sucre + 1 cullerada de canyella
Preparació,
Si es vol el dia abans prepararem la crema pastissera: barrejar en un vol els rovells amb la farina de blat de moro i un rajolí de llet. En un altre cassó escalfarem la llet restant juntament amb el sucre i el canonet de canyella. Quan la llet arrenqui el bull, la deixarem refredar fora del foc uns minuts. Un cop la llet sigui una mica freda, l’abocarem damunt la barreja dels rovell sense para de remenar. Colar tota la barreja en un colador fi, dins del casso, i courem la crema a foc mitjà, fins que bulli, no deixarem mai de remenar. Quan la crema agafi el punt d’espessor que volem l’apartarem del foc, la taparem amb paper film (que toqui la crema) i la reservarem a la nevera.
Per fer la massa, en un bol gran barrejarem la farina tamisada, la sal, el sucre, la barreja de sucre i vainilla, el llevat. Farem un volcà, en el centre hi posarem l’ou lleugerament batut, mentrestant ho anem removent tot, hi afegirem poc a poc la llet tèbia, i anirem rementant bé amb una cullera de fusta. Ha de quedar una massa tova. Sense deixar de remoure afegirem el llard, amassem fins que la massa es desenganxi de les pares del bol. Farem una bola amb la massa i la deixarem reposar en un bol untat amb oli. Tapem la bola de massa amb un drap i la deixem reposar fins que dobli de volum (aprox. una hora). Passat el temps, estirarem la massa amb un corró formant un rectangle de mig centímetre d’espessor. Tallarem triangles amb la massa. Al mig hi posarem una mica de rema pastissera, i enrotllarem els triangles cap a la punta. Col·locarem tots els triangles enrotllats amb crema damunt la safata de forn i els deixarem reposar una mitja hora més. En una paella fregirem els xuixos, caldrà girar-los sovint per a que no es cremin, un cop cuits els retirarem del foc i els deixarem escòrrer damunt d’un paper de cuina, desprès els arrebossarem amb la barreja de sucre i canyella. Els reservarem a la nevera fins mitja hora abans de servir.
Recepta extreta del magnífic bloc I-Recetas.
Us copio una expressió molt vostra: “Un plaer per als sentits”. I per descomptat, la recepta!!. I està molt bé la reafirmació gironina del Josep M. Fonalleras a través d’aquest regal de la seva gastronomia!.
I tant Glòria, el que diu en Josep M. sempre va a missa!! Un petó enorme.
Ostres, vermells, m’heu llegit el pensament! Aquest matí estava pensant com els trobo a faltar, els xuixos….tot i q quan vivia a Barcelona no els menjava quasi mai….és el q té estar a fora de casa, q trobes a faltar les coses mes petites…
Te una pinta fantastica aquest xuixo de la foto….Quans xuixos us han sortit amb aquests ingredients? pq només m’agraden a mi, a veure si ara hauré de convidar a tot el veinat!
Una abraçada,
Hola estimada Sonia, penso que ens van sortir un sis xuixos!!! Tens raó, quan ets fora de casa el que més trobes a faltar són les coses més petites. Un plaer que t’agradi. Mil petons.
Xuixo………..xuixo………xuixo……xuixo…xuixo…xuixo, xuixo,xuixo,xuixo,xuixoxuixoxuixo, xuixoooooooooooh.
Nenes, acabo de tenir un orgasme gastronòmic.
Doncs que bé, que hagis tingut un orgasme (gastronòmic) de bon matí Òscar!! Estem feliços d’haver contribuït a tan magnífic plaer!! un petó, guapo.
Hola amics, no sabia que el xuixo era català!!! quina alegria!! a més tenim la recepta, qué més volem? petons a tots dos!
Hola bonica, és patrimoni gironí el xuixo, així estan de guapos els del nord del País!! Petons per a tu, estupenda!
Increïble!!M’encanten, però mai m’he atrevit a fer-los a casa!!És veu deliciòs.
Gràcies per aquesta delicia.
Petonets vermells,
Vanesuky.
De res Vanesuky, un plaer que t’agradi. no és una recepta difícil, només una mica laboriosa!!! Mils de petons per a tu.
Quina maravella ….. bon diumenge!
bon diumenge a tu també Lola!
Hola guapos …com esteu ???
No menjo mai xuixos jo …però si en vull ja sabeu que en puc trobar de seguida….
Encara que no haguem nascut a Girona també podem fer un xuixos com aquest.. tan espavilat!!!
i amb considero molt afortunada de haver nascut a Barcelona!!!!!
Un Xuixo molt maco i s´oposo que la crema deu ser millor encara…
Un petó a tots dos…
Hola Dolors, estem bé, enfeinats però bé. De tota manera hem de dir que els millors xuixos del món són els de Can Jeroni, els del teu marit estimada amiga!!! Molts petons.
Per les meves terres del xuixo en diem xut, però m’encanta!
PTNTS
Dolça
Ostres Dolça desconeixíem que a la teva terreta del sud els anomeneu xuts, que xulo!!! un petó i gràcies per la valuosa informació.
Bon dia i bona hora parella vermella, que bons que són els xuixos i gràcies a voltros ens atrevirem a fer-los a casa . Ja vos diré si ens han anat bé.
Una aferrada
Doncs sí Xisca, ja ens explicaràs com t’ha anat. Molts petons guapa.
I que bons que estan el xuixos, tinc moltes ganes de fer-ne a veure si un dia m’hi decideixo!
Petonets!
El xuixo! Quants records! Quan em comprava l’esmorzar a l’institut (sovint portava l’entrepà de casa) era la pasta que més m’agradava!
A Badalona, però, el coneixen per “tornem-m’hi”. Suposo que perquè quan te l’acabes de menjar, t’ha semblat tan bo que no pots resistir de temptació de tornar a menjar-ne un altre!
Quina delícia que ens heu presentat avui!
I… parlant de l’altra controvèrsia, jo estic segura que Colom era català, el que passa és que no ha interessat que se sabés, per això s’ha fet tot el possible per canviar els seus orígens.
Res… que per endolçar-nos el dia en tenim prou amb esmorzar un xuixo d’aquests que heu fet vosaltres.
Un petó
Me encanta! la receta se lee deliciosa, y esa foto.. ahh! cómo me gusta! súper linda, sencilla y con ese papelito y el lacito, bello!
un gran abrazo para ustedes
Gaby
UAAAU!, quin aspecte més preciós que té aquest xuixo…el que passa és que associo al xuixo des de sempre a l’exemple de dolç-calòric-ensucrat que hauriem de reprimir…Jo no sóc gaire de dolç, per això em sembla una bomba,però m’apunto la recepta perquè per casa hi passa gent de dolç i de salat, de mooooolt dolç i de moooolt salat.Gràcies i a reveure parella.
…ostres! si és que a més a més sembla fàcil de fer i tot!
a mi el xuixo em recorda a la meva àvia maria
de petita, quan l’acompanya a la plaça (la de vendre) paràvem al pa i sempre me’n comprava un. Per una nena de cinc anys, filla de pares cumbes a qui el més llaminer que m’oferien era un entrepà de mantega i sucre, aquell xuixo era el setè cel!
Hace poco vimo este postre en otro blog, y nos encantó. Tenemos las dos recetas copiadas para que cuando nos pongamos no nos falte detalle. La foto lo dice todo, riquísimo. Un saludo
Vermells!! Fabulós! Fa la tira que no em menjo un xuixo, aquest que ens presenteu me’l cruspiria ara mateix fent un cafetó! I pel que veig no sembla gaire difícil… Una abraçada ben forta
Des que vaig saber com en diuen dels xuixos aBadalona, que ara ja sempre més en dic tornem-hi, je je je…. I és que no en pots menjar només un, oi?
Fer-los a casa és molt laboriós, però a vosaltres us han quedat fantàstics
Ostres, vermells, quina pinta el xuixo! A mi m’encanten, però una no es pot permetre el luxe de menjar-ne massa sovint, no són precisament aptes per a la dieta de bikini
Jo crec que mai els he probat empolsimats amb canyella, sempre els he menjat només amb sucre. Suposo que deuen estar encara més bons!
Una abraçada!
Por aquí se llaman Xuxos, ahora casi no se ven más que en los hornos de toda la vida y es difícil encontar uno con crema de la de verdad. Lo de los industriales mejor los ignoramos que es un sacrilegio y más al lado de estos que habéis preparado. No sabía que el origen era gironés.
Un besito
Ummmmmm!
Qué maravilla, os aseguro que al ver ese xuxo en la foto mi corazón ha empezado a palpitar rápidamente. ¡Qué ganas de comerme uno, por Dios!
Sempre he tingut curiositat per la recepte de xuixo , no tenia ni idea de com es feia i de quin eran els ingredients de la pasta. Magnífic pels quí som fans declarats d’aquests dolç.
Ptnts
Diuen alguns entessos que Cistofol Colom era de la Segara, d’un llogaret a pror de Cervera…
xuxos en diem al meu poble.. però és igual, l’important és tenir la fórmula magistral… i que ara teni gràcies a vosaltres.
Petons
Oleeeeeeeeeeee!!! quin xuixo. Quant passo per un aparador i els veig, no ho puc evitar és superior a mi i em sembla que em quedaré així veient-los perque fer aixó a casa pot ser una perdició. Com sempre de pelìcula.
Muas!
Hola guapos! (em sembla que aquí he de fer servir el nick de wordpress oi?
crec que ho he fet be)
Doncs jo estava ben convençuda que els xuixos eren gironins i que no hi havia cap controvèrsia, i m’han agradat els comentaris de la Margarida i la Dolorss, per que jo també penso que en Colom era català, i de fet, fora d’aquí ho tenen més clar encara, el problema a vegades es més aviat endèmic
Be, a part de tot això us vull dir que el vostre es preciós, n’he vist varies de receptes però m’apunto la vostre per fer-la, que la faré, segur!
m’ha semblat especialment acertat el toc de la canyella, que a mi m’hi agrada molt, i molt senzills de fer, i que bons que son!!! 
Una pregunta si em permeteu que no sé si ho he entès be, a la massa, hi poseu dos cops sucre? els 9 gr amb la cullereta de sucre avainillat i els 45gr, es a dir, 54gr de sucre + la cullereta, oi?
gràcies guapos, un petó ben fort
oops, doncs no ho he fet be, vaig a veure que ha passat
Us han quedat molt bé!!! Copio la recepta amb el vostre permís! ja veurem quan li arriva el torn!!!
Petonets
Bona nit vermells
Qina vergonya que tinc!
Vos podeu creure que mai els he provat?Jo estic segura
que m’agradaran.La crema m’encanta i la pasta me la
imagine com la dels bunyols o així,que deuen de saber
a glòria,però no se perquè per ací no es veuen molt i mai
els he fet.Ara que ja se com es fan posaré remei en quant
tinga ocasió.
Besets
Sou, dolents de la muerte, no pot ser qu´a aquestes alçades de bon temps us dediqueu a temptar al personal, de manera tan sibil.lina,ja,ja.
Macos… m´heu portat a l´infància, en un instant, quins records llaminers!!
Però… au vaaaaa, expliqueu-me, de quina mida queden el xuxios abans de llevar? No surt la crema al fregir-los? Surten molt oliosos? Huuuummmm!!
Yo vull xuxos!!! que bons que están, espectaculars parella.
Un petonas
Me’n menjaria una dotzeneta ara mateix!!! Quin oi de règim!!! Us ha quedat fantàstic!!! Hi ha alguna recepta que no domineu? Sou la canya!!! Besades
Como hacéis que peque aunque sea con la mente y la vista
Geniales!!
Ostres!! Us han quedat d’allò més bé, em recorden quan jo era petita i, vivia al Poble Sec (BCN), el millor lloc a la pastisseria Fàbrega. El vostre té la mateixa pinta.
El còpio.
Un petó parella!
Ummmmm, estava esperant en candeletes que publiquisiu aquesta recepta, i es que son tan bons. Ja us diré que tal em queden.
Una abraçada.
Quant de temps sense tastar-los, ummmm que bons i que records em porten i m’agradaven bén farcits.
Besos
Els xuixos es una recepta que tinc pendent de fa temps. Ara, amb la vostra recepta ja no tinc excusa. Aqui a Florida no n’hi ha i els trobo a faltar.
Felicitats, sou uns cracks!!!
Que bons són els xuixos i aquests vostres tenen una pinta deliciosa mmmm…
Petonets
Això no és un xuixo, és un Sr. Xuixo dels bons, quina delícia!
no apte per llaminers, jeje
pt!
Wooooowwwwww!!! Heu fet un xuixo perfecte, no tinc paraules. Un dels dolços fregits que més m’agraden.
Petonets i bona setmana
Que fabulosos rojos!
La puesta en escena es fantástica!
Cuidaros mucho.
Un beso de estos manchegos fritos
Mortal
Doncs visca els xuxos, els gironins…. i els vermells!
Encara que sense càmara (ja la tinc a reparar!!!!!!!!) coninuu cuinant i fent tastets del que vosaltres cuineu.
Una forta abraçada guapíssims!
Que bons que són…els mes bons que he menjat a Girona….mira que la crema no es el meu fort però la pasta, el sucre….genials.
petons vermells
Qui es pot resistir a un xuixo !!!… si el pobre Adam va sucumbir davant d’una poma, … no puc pensar que hagués passat amb tota la creacció si Eva hagués estat de girona i fan d’aquests cilindres fregits!!! …
una magnífica entrada,… com sempre!
Una abraçada
Cachis! qué bien me encaja este bollo… en mis gustos y creo que hasta en mis planes… ains, si es que voy de una tentación a otra y una, que las tentaciones las lleva fatal, pues como no ponga los pies en polvorosa este jugoso, tierno y relleno xuixo caerá entre mis zarpas… ay yai yaiiiiiiii
Qui pot resistir-se a aquest xuixo, amb cremeta i fet a casa? jo, segur que no!
ptns
Vermells, sempre m’ha cridat l’atenció de fer-ne, però no m’he atrevit, això que m’encanten…, però ara que sabem que són producte de l terra, i amb la vostra recepta , s’haurà de provar!
petons
Estimats vermells, ara mateix em menjava el vostre xuixo!
amb aquesta pinta qui es resisteix!
molts petons!
Com a bona gironina, a casa som uns fans dels xuixos i si aneu mai per Blanes no us perdeu els mini-xuixos de la pastisseria Gallostra: espectaculars!
Com a bons gironins, a casa som fan dels xuixos, però els millors que he menjat mai són els que fan a la pastisseria Gallostra, de Blanes: no us els perdeu si passeu per allà!
pffff… mira que tot el dinar m’ha agradat, pero el xuixo ja es la bomba… quina delicia! tinc un tiet xurrero i de petita quan anavem de visita a portbou, on treballa a l’estiu, la meva cosina i jo ens posavem les botes de xurros i xuixos… mare meva, quins records! qui pogues fer-ho ara! vosaltres podeu! a gaudir-lo!